Aquest treball se situa en el marc de l'estudi de les mirades en el cinema clàssic de Hollywood. S'interroga, en concret, sobre una mirada: la que alguns personatges dirigeixen a la seva imatge especular. A la llum del mite de Narcís, es proposa escatir quin és el desig que va unit a aquesta mirada i quins efectes produeix sobre aquells que hi recorren, sobretot pel que fa a la fonamentació de la seva subjectivitat. Després de la identificació i l'examen de les figures cinematogràfiques que mostren punts de contacte amb la figura de Narcís, s'ha procedit a una exploració de les imatges que les mostren mirant-se al mirall, per tal de precisar els trets que defineixen la seva mirada. Finalment, s'han resseguit certes variacions i prolongacions del mite de Narcís, presents també al cinema clàssic, per tal de veure l'evolució que hi sofreixen tant la pròpia mirada com la relació dels personatges amb la seva imatge. Aquest recorregut ha permès d'extreure algunes conclusions sobre la qüestió principal que ens havíem plantejat