En aquest projecte es tracta un tema d'actualitat, la dessalació d'aigües. Encara quel'aigua a la Terra és abundant; tanmateix el 97% es troba en mars i oceans, amb unasalinitat que la fa inutilitzable per a activitats humanes. Del 3% restant de l'aigua quequeda disponible, només és possible utilitzar la procedent de rius i llacs que representael 0,1%, i l'aigua subterrània o freàtica que representa el 0,6%. L'aigua no disponiblecorrespon als casquets polars i glacials i a l'aigua atmosfèrica.A aquest fet, se li ha d'afegir les sequeres que estan patint en els últims anys en algunspaïsos, la desertització d'algunes àrees i la insuficiència de poder proveir a tota lapoblació mitjançant aigües continentals.La dessalació d’aigua és un mètode viable, exempt de dificultats tècniques, per produiraigua de bona qualitat. Mitjançant la dessalació es podria solucionar una part importantdel problema d'escassetat d'aigua.El següent treball pretén mostrar els diferents mètodes utilitzats per dessalar aiguacomparant-los entre ells. Concretament se centra en el disseny d'una dessaladorad'osmosi inversa, que és el mètode més usat en la dessalació i amb més perspectives defutur.Des del punt de vista estrictament tècnic, la capacitat de subministrament de ladessalació és virtualment infinita, només els condicionants econòmics per l'ús d'energia,de gestió, així com els impactes medi ambientals que produeix, limiten l'escala de laseva aplicació.