|
Abstract:
|
El present projecte neix del treball realitzat a Vedanthangal, a l’estat de Tamil Nadu (Índia), en col·laboració amb l’ONG Fundació Laia Mendoza (FLM) i amb el finançament del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC, i s’emmarca dins del compromís adquirit per tal de contribuir en la millora de la qualitat de l’aigua en el conjunt de comunitats rurals que conformen l’àrea on actua la FLM.Amb aquest objectiu, es realitza un estudi en profunditat de l’estat de l’aigua, que no només pretén conèixer les característiques de l’aigua de consum, sinó que també posa èmfasi en les característiques del sistema d’abastament existent a l’àrea de treball, realitzant una avaluació del seu estat. Tanmateix, també s’estudia l’ús que es fa de l’aigua, segons els costums dels habitants la zona.S’analitza l’aigua de Vedanthangal en diferents punts representatius de la zona i en diferents èpoques. Els resultats obtinguts posen de manifest la deficient qualitat microbiològica del recurs, que té efecte sobre el creixent nombre de malalties entèriques que pateixen els habitants.A més a més, del treball realitzat al camp, es constata el deficient estat en què es troba la infraestructura relacionada amb l’abastament d’aigua, que directament o indirecta contribueix en la contaminació de l’aigua des dels seus orígens.D’acord amb aquesta situació, s’estableixen contactes amb altres organitzacions i agències del govern indi per tal de disposar del marc de referència d’actuació adequat, que ha de possibilitar l’elecció de la iniciativa encaminada a reduir el nombre de persones sense accés a una aigua segura i de qualitat.Com a solució al problema es proposen tres alternatives de tractament per a l’aprovisionament d’aigua potable a la població de la zona: la cloració, un sistema de tractament integrat basat en tecnologies modernes i l’ús de filtres ceràmics d’aplicació domèstica. En els tres casos, s’estudien els aspectes característics a tenir en compte en la implementació del sistema, com són els requisits de funcionament, instal·lació o manteniment i la formació necessària a impartir en cada cas.Per últim, s’estableix que les mesures educatives per promoure dins la comunitat una conscienciació suficient en aspectes sanitaris i higiènics, són necessàries per a l’èxit de la iniciativa a executar i fer que la tecnologia que es decideixi implantar sigui eficaç, sostenible i acceptada pels seus beneficiaris. |
