Barcelona és avui dia una de les ciutats amb més trànsit de tota Europa. Els seus carrers són recorreguts cada dia per milers de vehicles amb trajectòries molt diverses.L'Eixample és dins del conglomerat urbà una zona marcadament singular, les característiques de la qual seran el marc del present estudi, que tractarà des de l'arrel les qüestions que afecten al trànsit en una zona delimitada que comprèn, aproximadament, el vuitanta per cent d'aquest carismàtic barri de la ciutat. Des dels anys setanta, cap projecte havia partit de zero amb l'afany de renovar tot el dispositiu de regulació del trànsit en la zona dins la qual aquest estudi incideix. Des d'aleshores, l'Eixample ha comptat amb infinitat de canvis que mai han afectat les bases del plantejament de trànsit que fa trenta anys va fer-se i que, valgui dir-ho, ha aguantat l'increment de circulació constant, que no s'ha aturat, fins l'actualitat.El propòsit és estudiar el comportament del trànsit d'una manera profunda amb tot el detallnecessari partint de dades numèriques històriques en forma i contingut apropiats.Aquestes dades han estat recopilades durant l'any 2003 directament des de punts demesura situats a la zona d'estudi. La intensitat del trànsit i el temps d'ocupació d'aquestspunts de mesura són els protagonistes i els fonaments de tot el procés que s'ha seguitfins arribar al resultat. L'Ajuntament de Barcelona ha estat qui ha subministrat aquestesdades històriques i, de ben aprop, ha seguit les evolucions d'aquest projecte, que com aprincipal objectiu ha tingut en tot moment servir les pautes per a una implantació realista,directa i fàcil en la realitat.Els resultats als quals arriba l'estudi són uns nous plans de trànsit especialment dissenyats per ser usats durant les vint-i-quatre hores del dia durant els dies més conflictius dels set de la setmana: els dies laborables. Cadascun dels plans estan provistos amb totes les dades necessàries per a la regulació de les cruïlles de l'Eixample, des dels temps de verd, passant pels desfasaments necessaris per coordinar els trams de manera que la fluidesa o nivell de servei siguin òptims entre cadascuna d'elles. Elsmètodes emprats han necessitat un ampli tractament de les dades que conclouen en unsvalors concrets, satisfactoris i que han estat extrets directament de les dades de partidadesprés d'aplicar-hi els mètodes de l'enginyeria del trànsit, que és l'eina principal de tot elprocés.