Aquest projecte va començar com a proposta dels professors del Tap A (coordinador: Lluís Jubert) el quadrimestre de primavera del curs 2008-2009. L’exercici plantejava el repte de resoldre les connexions dels usuaris dels transports públics soterrats de la Plaça Catalunya, sense moure la posició de les estacions ni el traçat de les vies. En aquest punt tenen parada la L1 i L3 del Metro, els Ferrocarrils de la Generalitat (sent l’estació terminal), i la Renfe. Actualment només existeix la connexió entre les dues línies de Metro, malgrat que aquesta no és adaptada. Els primers mesos de treball van estar únicament enfocats a entendre el complicat entramat que formen les vies, andanes, estacions, vestíbuls, passadissos,... ja que cadascun està a una cota diferent, però amb la característica constant de tots ells d’estar molt a prop de la superfície exterior de la Plaça, i per tant, de tenir sostres baixos. També és evident que en el subsòl, la orientació dels espais no segueix la lògica dels edificis, i no existeixen les ortogonalitats. Paral·lelament a aquest estudi, vaig buscar dades sobre el número d’usuaris que utilitzen aquests transports, per dimensionar correctament els espais. La proposta final passa per ser un gran espai que té un extrem al sud de la Plaça, on hi ha la parada dels FGC, i arriba sota la Ronda Universitat-Ronda St Pere, on es crea el gran vestíbul de la Renfe i la L1. En el punt mig, aquest gran espai troba l’estació de la L3. En una superfície total d’uns 18.000m² es distribueixen totes les connexions entre les andanes, els vestíbuls, les sales d’instal·lacions, els espais per les empreses operadores, els lavabos,... Els passadissos que enllacen les andanes i els vestíbuls tenen la característica d’estar comunicats visualment entre ells, creant un interès transversal constant que es compensi amb la linealitat dels passadissos. Degut a la complexitat del projecte, vaig ometre fer una proposta d’urbanització de la Plaça Catalunya, ja que es mereixeria un altre Projecte de Final de Carrera. Ara bé, era inevitable que aquest nou intercanviador apareixes a la Plaça en tres punts discrets, funcionals i relacionats formalment. Per una banda apareixen una sèrie de bancs disposats de manera que fan de lluernari sobre l’estació de la L3. Les peces grosses que emergeixen són un nou accés principal, i un pou de llum.