En les últimes dècades s'han desenvolupat tècniques i sistemes per la mesura de les deformacions del terreny mitjançant l'ús de radars. Aquests radars es poden pujar en un avió o instal·lar en un satèl·lit per cobrir una major superfície. Apareixen, així, els sistemes radar d'obertura sintètica que combinats amb la tècnica interferomètrica permeten mesurar les deformacions del terreny en un determinat espai de temps. En el present projecte, realitzat a l' Institut de Geomàtica i amb la col·laboració de la Unitat de Teledetecció Activa, es fa un estudi comparatiu entre dos maneres de mesurar les deformacions del terreny d'una zona, mitjançant aparells de mesura terrestre ubicats en la mateixa zona i mitjançant una tècnica interferomètrica, la tècnica PSI. El projecte s'inicia explicant conceptes bàsics com el funcionament d'un radar, el sistema radar d'obertura sintètica i una definició del terme interferometria, per passar després a la tècnica InSAR, i les seves millores, les tècniques DInSAR i PSI. Posteriorment, es descriu el procés interferomètric. Per finalitzar, amb un estudi pràctic de l'efecte que té en el terreny el pas d'una tuneladora en una zona de Barcelona, on es compara, per una banda els resultats obtinguts amb aparells terrestres de mesura de les deformacions del terreny, i per l'altra banda, els resultats obtinguts mitjançant interferogrames generats a partir d'imatges captades des de satèl·lit de la zona d'estudi.