Quina és la primera imatge que et ve al cap quan sents parlar de l’avinguda Diagonal? Segurament és la d’una avinguda llarga i sovint altament congestionada pel trànsit. No obstant, fa seixanta anys l’avinguda Diagonal complia unes funcions ben diferents a les que compleix avui en dia. Tot just acabava de finalitzar la Guerra Civil i la gent necessitava diversió, i per això l’avinguda acollia sales de festa, bars i cafès, els grans premis d’automoció de l’època i era una mena d’autopista per travessar la ciutat de manera ràpida. Tot això es ben diferent de la Diagonal actual on el trànsit és molt dens, i la congestió i el desordre estan presents al nostre cap quan pensem en aquesta columna vertebral de l’Eixample. Res a veure amb la Diagonal del futur, on els vianants tindran un espai molt generós per poder passejar, comprar o fer una copa a la terrassa d’un bar tranquil·lament sense haver d’esquivar les bicicletes que, per cert, també tindran un espai reservat i ben delimitat. I una reducció del trànsit molt important, per tal de tenir una avinguda moderna, neta, cosmopolita i al nivell de la ciutat de Barcelona. I, com veurem a continuació, aquesta reforma es mourà al voltant d’un polèmic i controvertit punt: la unió dels dos tramvies de la ciutat a través de l’avinguda Diagonal.