L’accent nuclear ascendent-descendent de les oracions expressant desacord en occità consta de tres tons: LH+L*. En comptes de precedir el to asterisc (“starred tone”) a un interval fix en temps normalitzat (Pierrehumbert & Beckman 1989), els tons menadors (“leading tones”) L i H s’alineen amb determinats punts d’ancoratge de la cadena de segments: les fronteres dreta i esquerra de la síl•laba pretònica, respectivament. El model de Grice (1995b) per a l’estructura dels accents tonals permet donar compte d’aquest patró d’alineació incloent els tons menadors en un node diferent que precedeix el que domina to seguidor (“trailing tone”) i to asterisc.

The rising-falling nuclear pitch accent of Occitan disapproval statements consists in three tonal targets: LH+L*. Instead of leading the starred tone at a fixed interval in normalized time (Pierrehumbert and Beckman 1989), the two L and H leading tone targets align with determinate anchoring points in the segmental stream, namely the left and right edges of the preaccentual syllable, respectively. Grice’s (1995b) model for pitch accent structure allows accounting for this alignment pattern since it includes leading tones within a different node that precedes the one that dominates starred and trailing tones.