Aquest memòria presenta un estudi sobre l’aplicació dels algorismes genètics per a la composició musical. Es descriu un sistema generador d’un conjunt de melodies i les evoluciona, a través de la iteració de l’algorisme, per a obtenir la millor composició possible, segons un conjunt de normes harmòniques i rítmiques definides arbitràriament. Les regles emprades combinen la modelització de diferents aspectes que la teoria i anàlisi musical occidental contemporani defineix com a essencials per a composar melodies agradables a l’oïda humana. Els trets més importants són melodies amb una certa linealitat, harmonia en les polifonies i un caràcter rítmic en aquestes composicions. S’ha utilitzat el model d’ Implicació – Realització per a afavorir la linealitat i agradabilitat melòdica, un estudi estadístic de ritme i melodia en peces musicals en format MIDI i la definició per part de l’usuari d’una seqüència d’acords o patró amb el qual les melodies generades hi harmonitzaran. L’algoritme sembla generar satisfactòriament melodies que compleixen amb els aspectes avaluats, i amb la possibilitat de definir diferents seqüències d’acords, el sistema esdevé una eina d’ajuda per a realitzar petites composicions o fragments harmònics d’una manera més automatitzada.