Al mercat disposem d’una sèrie de dispositius que normalment solen tenir unesprestacions limitades, degut a la seva mida reduïda. Típicament aquests dispositius són routers que el seu software està basat en Linux. D’aquí van sorgir varies comunitats de persones que han desenvolupat un sistemaoperatiu per tal de dotar de les màximes funcionalitats al dispositiu. La principalcomunitat en aquest àmbit actualment és la OpenWRT.El OpenWRT ha desenvolupat el firmware Kamikaze. Actualment s’està en la versió 8.09, aconseguint dotar de suport per a més de 10 plataformes diferents.Una vegada instal·lat el firmware al dispositiu podem accedir-hi per 3 formesdiferents: per Ethernet utilitzant els protocols Telnet o SSH, del port JTAG, o bégràficament a traves del seu servidor web.El firmware del OpenWRT ens el podem descarregar de la seva web ja preparat per cada plataforma, també disposem de tots els seus paquets compilats. El firmware que ens descarreguem incorpora els paquets per defecte. Si volem tenir un firmware amb diferents paquets ens hem podemgenerar un de personalitzat. Aquesta operació es realitza amb el subversion.Des de un PC amb Linux, instal·lem el subversion; una vegada descarregadesles fonts, obrim el menuconfig. El menuconfig és una petita aplicació que ensajuda a escollir els paquets que desitgem. I després executem make world, queens inicia el procés per generar el firmware i els paquets compilats. Aquestprocés és molt lent, depenent dels paquets que seleccionem pot arribar a trigarmés d’un dia. Ara bé, amb les opcions normals trigarà unes hores.Un cop tenim el firmware personalitzat tenim que injectar-lo al dispositiu. LaFonera disposa d’uns connectors JTAG que ens donen accés al RedBoot. El RedBoot és com la BIOS dels dispositius embedded. Al RedBoot podem gestionar les particions de les àrees de memòria, disposem d’accés al portEthernet per tal de poder-nos descarregar els fitxers. Per poder accedir alRedBoot necessitem implementar un petit circuit que ens adapti els nivells desenyal del port sèrie als 5V necessaris pel JTAG.Un cop flaixejat el dispositiu ja el podem arrencar. La primera vegada quearranca s’ha d’accedir per telnet, introduir una contrasenya al usuari root, ireiniciar el dispositiu. Llavors es deshabilita el protocol telnet i s’habilita el ssh,que és molt més segur.A partir d’aquest moment tenim un petit ordenador. Que haurem de configurarper tal de tenir-lo al nostre gust. Per defecte l’enllaç Wireless està desactivat.Primer de tot l’haurem d’activar, i després configurar l’Ethernet i la Wireless.Podem configurar el dispositiu com a AccessPoint, Client, mode WDS, realitzarun bridge per unir l’enllaç Wireless amb l’Ethernet, assignar IPs de formamanual o automaticament per DHCP.Com que el firmware que hem instal.lat disposa dels paquets bàsics podeminstal.lar una serie d’utilitats que ens facilitaran el nostre treball.