Europe is taking the initiative in the security and defense policy realm with an unprecedented seriousness of purpose and collective will. Developments in Europe have prompted a vigorous debate in the United States on the fundamentals of the Atlantic relationship. American politicians and analysts from different ideological backgrounds and diverse schools of thought are questioning the viability of the transatlantic partnership and many are decisively challenging the status quo. The debate in the United States about ESDP has been particularly intense since the European Council met in Helsinki, Finland, in December 1999. On that occasion, the European Union announced its plans to create a rapid reaction force of 60,000 soldiers and to establish new political and military structures to oversee the brand-new common foreign and security policy. Tensions heightened across the Atlantic a year later at the Nice Summit, when the French Presidency of the EU announced that the future European force would be under a chain of command and a planning staff separate from NATO. Both the Clinton and Bush Administrations have officially welcomed the European initiative, as they have fervently resisted any moves that might disturb NATO's unity, and implicitly, America's preeminence within the organization. Discussions in the U.S. have primarily focused on Europe's inability to carry more its own weight in managing regional security, and the necessity of a more equitable sharing of the defense burden. For Americans, the issue at stake is increasing capabilities. Europeans, on the other hand, claim that while Americans put a strong emphasis on greater burden sharing within the Alliance, they are reluctant to greater power sharing within NATO and even greater shared responsibility with the EU on the international scene. At the end of the day, the U.S. is welcoming more European defense capability, but it is not interested in sharing power with the EU, while European Union member states are seeking to have more influence over security issues, but they are not prepared to make the political and economic sacrifices -i.e., to increase their defense budgets, to attain the necessary capabilities, at least not the ones the U.S. calls for

Europa està prenent la iniciativa en l'àmbit de la política de seguretat i defensa amb una gravetat sense precedents de propòsit i voluntat col · lectiva. Els avenços a Europa han portat a un intens debat als Estats Units sobre els fonaments de la relació atlàntica. Els polítics nord-americans i analistes de diferents orígens ideològics i les diverses escoles de pensament estan qüestionant la viabilitat de l'associació transatlàntica i molts estan decisivament desafiar l'status quo. El debat als Estats Units sobre la PESD ha estat particularment intensa des que el Consell Europeu reunit a Hèlsinki, Finlàndia, el desembre de 1999. En aquesta ocasió, la Unió Europea va anunciar els seus plans de crear una força de reacció ràpida de 60.000 soldats i establir noves estructures polítiques i militars per supervisar el nou exterior i de seguretat comuna. L'augment de les tensions a través de l'Atlàntic un any després a la Cimera de Niça, quan la Presidència francesa de la UE va anunciar que la força europea de futur estaria sota una cadena de comandament i el personal de planificació independent de l'OTAN. Tant les administracions Clinton i Bush han rebut oficialment la iniciativa europea, ja que han resistit ferventment qualsevol iniciativa que puguin pertorbar la unitat de l'OTAN, i implícitament, la preeminència dels Estats Units dins de l'organització. Els debats als EUA s'han centrat principalment en la incapacitat d'Europa per transportar més del seu propi pes en la gestió de la seguretat regional, i la necessitat d'una distribució més equitativa de la càrrega de la defensa. Per als nord-americans, la qüestió en joc és cada vegada més capacitat. Els europeus, en canvi, afirmen que mentre que els nord-americans posen un fort èmfasi en la distribució de la càrrega més gran dins de l'Aliança, no estan disposats a compartir el poder més gran dins de l'OTAN i una major responsabilitat compartida amb la UE en l'escena internacional. Al final del dia, els EUA dóna la benvinguda a més capacitat de defensa europea, però no està interessat a compartir el poder amb la UE, mentre que els estats membres de la Unió Europea estan tractant de tenir més influència sobre les qüestions de seguretat, però no estan disposats a fer el polític i l'econòmic sacrificis, és a dir, per augmentar els seus pressupostos de defensa, per aconseguir la capacitat necessària, almenys no els que els EUA exigeix