[ANGLÈS] The check-in process is usually the first step that passengers do when they reach the airport, andthus, is the first impression that passengers get from their travel experience. Unfortunately, thisstep is currently inefficient and is mainly oriented to satisfy the needs of the operator (airlines).Consequently, resources are usually minimized with the result of passengers having to wait inlong lines. This is directly translated to low level of service provided to passengers.Additionally, the way check-in counters are assigned is usually far from an optimum, and hence,the neither the passengers, the airlines nor the airport take profit of the current allocationtechniques. It mainly has to do with the operational tool or operational criteria implemented todecide when and which counters should be opened.In consonance with this, the objective of this thesis is twofold. On the one hand, the aim is toimprove the level of service provided to passengers by establishing equilibrium between all thedifferent stakeholders and forcing the satisfaction of the demand. On the other hand, animportant goal is to suggest an allocation algorithm which helps assign flights operations tocounters in a rational and organized for each flight.Particularly, the model assigns an initial amount of counters which depends on the amount ofpassengers arrived in each time interval and the number of passenger that can be served in thistime. Based on this assignment, a Heuristic algorithm determines a solution which optimizes theobjective function. This function considers the cost (observable ore monetized costs) that all thestakeholders assume in the check-in process. That’s the way to get a holistic perspective of thisprocess. (...)

[CATALÀ] El procés [de facturació] és habitualment la primera etapa que els passatgers han de fer quan arriben a l’aeroport, i per tant, és la primera impressió que aquests s’emporten de la sevaexperiència de viatge. Desafortunadament, aquesta etapa és actualment molt ineficient i estàclarament enfocada a satisfer les necessitats dels operadors (aerolínies). Com a conseqüència,els recursos normalment es minimitzen i com a resultat, els passatgers han de fer llargues cues.Això està clarament lligat amb una reducció del nivell de servei que s’ofereix als passatgers.A més, la manera en què s’assignen els mostradors de facturació està lluny de ser òptima, i pertant, ni els passatgers, ni les aerolínies, ni l’autoritat aeroportuària treuen el major benefici del’actual sistema de col·locació. El problema principalment rau en la manera utilitzada per adecidir quan i quins mostrados cal obrir.D’acord amb això, el principal objectiu d’aquesta tesina és doble. Per un costat l’objecteprincipal és millorar el nivell de servei cap als passatgers establint un equilibri entre tots elsactors del sector. Per un altre costat, un altre objectiu important és proposar un algoritmed’assignació que ajudi en la col·locació de les operacions de vol en els diferents mostradorsd’una manera racional i organitzada per a cadascun dels vols.En particular, el model assigna una quantitat inicial de mostradors que depèn de la quantitat degent que arriba en cada interval de temps i del nombre de persones que poden ser ateses encada moment. En base a aquesta assignació un model heurístic determina la solució queoptimitza la funció objectiu. Aquesta funció [considera] els costos (observables i monetaritzats) queassumeixen tots els actors del procés de facturació. D’aquesta manera s’assoleix una perspectivaglobal del procés. (...)