El terme paisatge i les seves aplicacions són cada dia més utilitzats per les administracions i altres entitats com a eina de gestió del territori. Aprofitant la gran quantitat de dades en bases compatibles amb SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) existents a Catalunya s’ha desenvolupat una síntesi cartogràfica on s’identifiquen els Paisatges Funcionals (PF) de Catalunya, concepte que fa referència al comportament fisico-ecològic del terreny a partir de variables topogràfiques i climàtiques convenientment transformades i agregades. S’ha utilitzat un mètode semiautomàtic i iteratiu de classificació no supervisada (clustering) que permet la creació d’una llegenda jeràrquica o nivells de generalització. S’ha obtingut com a resultat el Mapa de Paisatges Funcionals de Catalunya (MPFC) amb una llegenda de 26 categories de paisatges i 5 nivells de generalització amb una resolució espacial de 180 m. Paral·lelament, s’han realitzat validacions indirectes sobre el mapa obtingut a partir dels coneixements naturalistes i la cartografia existent, així com també d’un mapa d’incertesa (aplicant lògica difusa) que aporten informació de la fiabilitat de la classificació realitzada. Els Paisatges Funcionals obtinguts permeten relacionar zones de condicions topo-climàtiques homogènies i dividir el territori en zones caracteritzades ambientalment i no políticament amb la intenció que sigui d’utilitat a l’hora de millorar la gestió dels recursos naturals i la planificació d’actuacions humanes.

El término paisaje y sus aplicaciones son cada día más utilizados por las administraciones y otras entidades como herramienta de gestión del territorio. Aprovechando la gran cantidad de datos en bases compatibles con SIG (Sistemas de Información Geográfica) existentes en Cataluña, se ha desarrollado una síntesis cartográfica donde se identifican los Paisajes Funcionales (PF) de Cataluña, concepto referido al comportamiento físico-ecológico del terreno a partir de variables topográficas y climáticas convenientemente transformadas y agregadas. Se ha usado un método semiautomático e iterativo de clasificación no supervisada (clustering) que permite la creación de una leyenda jerárquica o niveles de generalización, obteniendo como resultado el Mapa de Paisajes Funcionales de Cataluña (MPFC) con una leyenda de 26 categorías de paisajes y 5 niveles de de generalización con una resolución espacial de 180m. Paralelamente, se han realizado validaciones indirectas sobre el mapa obtenido a partir de los conocimientos naturalísticos, la cartografía preexistente i un mapa de incertidumbre (mediante lógica difusa) los cuales aportan información sobre la fiabilidad de la clasificación realizada. Los Paisajes Funcionales identificados permiten relacionar zonas de condiciones topo-climáticas homogéneas con la intención que pueda ser de utilidad para mejorar la gestión de los recursos naturales y la planificación de actuaciones humanas.

Landscape and its applications are nowadays more and more used by governments and other agencies as a management tool of the territory. Thanks to the great amount of available data from Catalonia compatible with GIS (Geographic Information Systems), a new digital cartography has been created, where Catalonian Functional Landscapes (FL) are identified. The concept of FL relates to the physical and ecological behavior of the study area through topographic and climatic variables, wisely transformed and aggregated. A semi-automatic nonsupervised iterative method (clustering) has been tested, which enables a creation of 26 initial clusters and a hierarchical legend with five generalization levels in a 180 meters spatial resolution. In addition, indirect validations have been performed through former landscape maps. Training sites and an uncertainty map (fuzzy logic) enhance reliability and add relevant information to the Catalonian Functional Map (CFM). Therefore, FL described above link areas of similar topographic and climatic conditions and divide Catalonian territory in environmentally homogeneous zones, useful in order to improve natural resources management and human activities planning.

Les administrations et de nombreux autres organismes ont de plus en plus souvent recours au terme de « paysage » ainsi qu’à ses applications comme à un outil de gestion du territoire. La grande quantité de données stockées dans des bases compatibles avec le Système d’information géographique (SIG) dont dispose la Catalogne permet d’identifier des paysages en fonction de différentes variables. La présente étude identifie les Paysages fonctionnels de la Catalogne, un concept qui fait référence au comportement physico-écologique du terrain à partir de variables topographiques et climatiques d’identification convenablement transformées et affectés. Une méthode semi-automatique d’identification a été développée à travers une technique d’analyse par grappes itérative permettant la création d’une légende hiérarchisée ou de niveaux de généralisation. Le résultat obtenu consiste en une carte de la Catalogne divisée en 26 catégories et 5 niveaux de généralisation avec une résolution spatiale de 180 m. Parallèlement, des validations indirectes de la carte ainsi qu’une carte d’incertitudes délimitant les résultats obtenus ont été réalisés. Les Paysages fonctionnels obtenus permettent d’associer les zones dont les conditions topoclimatiques sont homogènes et de diviser le territoire en zones caractérisées par des critères environnementaux et non politiques, permettant ainsi d’améliorer la gestion des ressources naturelles et nombre d’autres activités humaines.