En aquest treball es descriuen i analitzen els usos del marc social de referència i del marc específic de referència com a mecanismes semiòtics que apareixen en el discurs dels participants en la interacció. Aquests mecanismes acompleixen funcions relacionades amb l'establiment inicial d'un corpus de significats compartits, la seva ampliació, i la resolució d'incomprensions i malentesos. En concret, l'estudi d'aquests mecanismes implica la comprensió de com l'ús d'experiències que suposadament són compartides entre els participants en la interacció intervé en el servei de la construcció d'esferes cada cop més amples d'intersubjectivitat. Els conceptes proposats per a referir-nos al corpus de coneixements suposadament compartits, recurs en el marc social de referència i recurs al marc específic de referència, provenen de diferents estudis (Pla, 1989; Coll et al. 1992, 1995, 1996) dirigits a la seva delimitació conceptual i empírica. En aquest treball s'il·lustren aquests mecanismes semiòtics mitjançant els resultats d¿una investigació sobre influència educativa en la interacció entre mare i fill. Aquests resultats s'inscriuen en un projecte d¿investigació més ampli dirigit a l'estudi dels mecanismes d'influència educativa en diferents situacions educatives (escolars i no escolars) que, prenent la concepció constructivista com a marc teòric de referència, ha permès l'elaboració d'un model d'anàlisi de la interactivitat (Coll et alt. 1992, 1995).