Partint de les insufici&ncies que Fichte descobreix en la filosofia practica kantiana,l'article estableix la relació entre intersubjectivitat i fonamentació última en la Doctrina de la Ciencia. Des de tal plantejament transcendental s'analitza l'estatut merament factic de la intersubjectivitat en la filosofia moderna anterior (Descartes, Hobbes, Locke), per interpretar finalment la Fenomenologia de l'Esperit com a recapitulació dels motiusfilosbficament rectors d'aquest desenvolupament.