De l’aigua que hi ha a la Terra, al voltant del 3% és aigua dolça, de la qual aproximadament lameitat es troba en forma de gel. Per tant, només podem comptar amb una petita quantitat derecursos hídrics.La societat ha considerat l’aigua com un bé inesgotable i ha anat adquirint hàbits i costumsque, avui en dia, condueixen als ciutadans de societats desenvolupades a consumir aiguapotable d’una manera desmesurada.L’augment cada vegada més pronunciat del consum d’aigua degut al creixement de lapoblació, juntament amb l’escassetat de pluges fa que s’hagin de tenir en compte polítiquesper a l’estalvi d’aigua. L’aigua és un recurs present, però cal que també ho sigui per ageneracions futures; per això, en els últims anys ha augmentat la consciència de que no espot seguir consumint aigua potable de manera irracional.Fruit d’aquest augment de la consciència envers els problemes mediambientals, arreu del móns’han implementat diversos sistemes de certificació mediambiental que tenen en compte, entred’altres coses, el consum d’aigua potable. Aquests sistemes no són d’obligat compliment, peròdonen els passos que s’han de seguir per tal de fer un ús racional de l’aigua.L’objectiu general del projecte és comparar tres eines de certificació mediambiental (l’einaVERDE, la certificació BREEAM i la certificació LEED), a més del Codi Tècnic, que estudien elconsum d’aigua per tal de poder tenir una visió global de què és el que valoren aquestes einesi quin són els mitjans disponibles per tal de fer un ús eficient de l’aigua. També s’aplicaranaquestes tres eines per estudiar un cas pràctic i veure els punts forts que té cadascuna delstres sistemes d’avaluació.