Català: L’anomenada societat industrial s’ha transformat en societat de la informació i delconeixement i moltes de les idees fins ara inalterables han patit un gir de 180º. En aquestcontext, creix l’“alumnat del segle XXI”: estudiants nascuts a partir de 1990 que experimentenuna contradicció entre la societat que perceben fora de l’escola i un sistema educatiu que vasorgir per donar respostes a les necessitats de la Revolució Industrial i la Il·lustració.Sobre la base que l’alumne ha de ser el centre del procés educatiu, i entenent que noméspodem ser eficaços en l’ensenyament a partir d’un coneixement profund de la realitatd’aquest alumne i del seu mètode d’aprenentatge, aquest treball analitza el perfil cultural del’alumnat del segle XXI (en concret, la freqüència d’ona actitudinal, mental i perceptiva delsinfants i joves) per recomanar als i les docents estratègies, pautes o claus educatives que elsajudin a construir una metodologia adequada.L’anàlisi del perfil de l’alumnat es basa, d’una banda, en la seva qualitat de ‘nadiu tecnològic’(terme encunyat per Carles Monereo al 2005) per la influència que hi exerceixen lestecnologies de la informació i la comunicació i, d’altra banda, en la seva pertinença a ladenominada ‘cultura de l’espectacle’ (terme encunyat per Joan Ferrés l’any 2000), com acontext caracteritzat per cinc grans canvis socials: la intensificació de la sensorialitat i de laconcreció, l’increment del dinamisme, el reforç de les emocions primàries, la potenciació delprocessament intuïtiu i sintètic, i el foment de la interactivitat.