En éste estudio analizamos el rendimiento de las técnicas citogenéticas utilizadas en los protocolos diagnósticos del MM (CC y técnicas de FISH). En primer lugar caracterizamos la serie de pacientes y los estratificamos en grupos de riesgo según los sistemas de estadificación actuales. Después estudiamos el porcentaje de cariotipos patológicos con cada una de las técnicas y en conjunto, encontrando un 40% de cariotipos patológicos por CC y de estos un 11,5% pertenecían a estudios con recuentos de CP ≤20% por citomorfología. La técnica de FISH aumentó hasta un 68% los cariotipos patológicos. También hemos realizado la caracterización de los pacientes con ganancias de 1q y su impacto en la evolución de la enfermedad.

En aquest estudi analitzem el rendiment de les tècniques citogenètiques utilitzades en els protocols diagnòstics del MM (CC i tècniques de FISH). En primer lloc caracteritzem la sèrie de pacients i els estratificats en grups de risc segons els sistemes d’estratificació actuals. Després estudiem el percentatge de cariotips patològics amb cadascuna de les tècniques i en conjunt, trobant un 40% de cariotips patològics per CC i d’aquests un 11,5% pertanyien a estudis amb recomptes de CP ≤20% per citomorfología. La tècnica de FISH va augmentar fins un 68% els cariotips patològics. També hem realitzat la caracterització dels pacients amb guanys de 1q i el seu impacte en l’evolució de la malaltia