Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p&0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.

Objective: This study aims to provide knowledge about de model of care given to dependent people older than 79 years in the city of Vic and also to analyze what extent is the use of formal services and which variables influence in their use. Method: Retrospective, descriptive and transversal study. Quantitative methodology. The study population consisted of individuals aged 80 years or more who lived in Vic and who requested the assessment of their dependence between the years 2007-2010 by the procedure provided by the law, with an official recognition of high or moderate dependence (Levels III and II), and also with a validated Individual Plan of Care (PIA) which is granted by the Catalan Autonomous Government (n= 453).The data come from records of the Catalan Autonomous Government and from the Area of Social Services and Citizenship of the city of Vic. The dependent variables are: Use of formal services ( telecare, home care –public and private provision-, day center, and economic benefits derived from the law of dependence).Degree of dependence, gender, marital status, living together, relationship with the primary caregiver, and income were considered independent variables. Results: The mainstream model of care is which complements the informal care with formal services (62.3%). The use of formal services has a minor (subsidiary) role (37.7%). For dependent elderly people living together with informal carers has a significant influence in the use of services (p&0.001 en use of telecare, home care – public and private-). Conclusion: Elderly attention programs and critera for provision services should take into account not only the level of dependence but also the environnement variables as the cohabitation is. However, there is a little scientific evidence in this area, and for his reason should be important to enhance research with the aim to improve knowledge about the relation between social function variables and the use of formal services.