Entre el 1930 i el 1940 es construeixen a Barcelona dos edificis que marcaran un canvi detendència en la manera de concebre l‟arquitectura i els elements que en formen part. El seudisseny i concepció farà un pas endavant, deixant enrere l‟arquitectura de les arts i els oficis, ipassant a una arquitectura funcional fortament influenciada per la indústria. Aquest tipusd‟arquitectura dibuixarà un futur que s‟ha perllongat fins l‟actualitat.Es tracta del Dispensari Central Antituberculós i de la Casa Bloc, ambdós concebuts perl‟arquitecte Joan Baptista Subirana, membre del Grup d‟Artistes i Tècnics per al Progrés del‟Arquitectura Contemporània (GATCPAC), amb el qual van col·laborar estretament JosepTorres Clavé i Josep Lluís Sert, també membres del grup.Posarem de relleu la situació política i social en aquella dècada, que decidirà moltsesdeveniments relacionats amb la concepció i construcció dels dos edificis.Un metge però, serà el veritable impulsor de la creació del Dispensari Central Antituberculós. ElDoctor Lluís Sayé, amb tota una vida dedicada a l‟estudi i tractament de la tuberculosi, que vaveure en el Dispensari Central l‟oportunitat de donar continuïtat al Servei Antituberculós delcarrer Radas. El Doctor Aiguader, un altre metge, dels considerats higienistes, i que esdevindràalcalde de la ciutat, proposarà una casa-bloc, la funció de la qual ja no serà només l‟hostatgesinó que tindrà tota una sèrie de serveis per a la col·lectivitat, acomplint així una missió social iintegradora.Amb aquests antecedents, que ens faran comprendre la dimensió tècnica i social d‟aquestsedificis, encetarem el càlcul dels elements més significatius de la seva estructura metàl·lica. Unprimer apartat contemplarà el càlcul de l‟estructura emprant uns mètodes i una normativa quecorresponen a l‟època en que els projectes foren redactats. I un darrer apartat repetirà els càlculsesmentats, aquest cop, amb mètodes actuals.