Use this identifier to quote or link this document: http://hdl.handle.net/2072/172931

Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades
Gallego Tamaral, M. Luz
Roura, Pere; Busquets, Ester (Busquets Alibés); Dudet, M. Esperanza; Universitat de Vic. Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar; Universitat de Vic. Màster en Envelliment Actiu
Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.
Although in our territory, we have had from the 80's different models of the Advanced Directive Document (VAD), these continue to be unknown to the public and the health professionals. This situation has led us to consider the objective of this study to describe if there is a correlation between the fact of providing the information about VAD and the motivation for their completion. In this study we have taken as a sample the users of the psychogeriatric service at the Sant Andreu hospital of the Fundació Sociosanitaria of Manresa., taking into account the recommendations of the Sitges Document of 2005 and other authors who recommend doing the VAD in the situation of dementia. Also it has been taken into account the high prevalence of this pathology. A community clinical trial has been designed with randomization of two clinical services of psychogeriatrics. The doctors at the clinic assigned to the control group were giving the usual treatment in relation to VAD, that is to say, not informing the patients about the existence and characteristics of VAD, and, the clinic doctors assigned to the intervention group gave formal information to their patients about VAD. At the moment of inclusion, sociodemographic and clinical information was registered to classify the participants, and, also to all the subjects included in the trial. After three weeks a telephone survey was done to evaluate the opinion and knowledge about VAD. From the answers of the survey we can extract the results that more than 90% of the subjects in the control group did not know about VAD, also observed significantly the way the people in the intervention group speak with their doctor and/or nurse and with their family about dependence and death given that these subjects remain taboo ones and the majority of the study population do not plan how they want to be looked after. However there is 2'3% who have their VAD made and a 22'7% who expressed their willingness to do it. This study concludes that to provide the information about DAN to the users of the psychogeriatric service favours that they are motivated to fulfill the VAD, at the same time also favours the planning of the care and talking about topics like death and/or dependence on the family, with the doctor and/or nurse.
2011-11-30
61 - Medicina
Demència
Malalts -- Situació legal, lleis, etc.
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
74 p.
Research/Master Thesis
         

Full text files in this document

 22-10-2015

Show full item record

 

Coordination

 

Supporters