El present projecte té com a primer objectiu l’estudi del comportament de les xapesnervades d’acer perfilades en fred i corbades per plegat, sotmeses a càrregues externes deflexió i de compressió. Es pretén estudiar l’efecte de les emboticions sobre la càrregamàxima que pot suportar la xapa nervada i analitzar els diagrames de flux de tensions.Un segon objectiu del present projecte és deduir i entendre les equacions i raonamentsmitjançant els quals diferents autors apliquen la teoria de les línies de plastificació. La teoriade les línies de plastificació es basa en la suposició de les línies que formen el mecanismede fallida de la xapa en el moment del post-col·lapse, i consisteix en la formulaciómatemàtica, mitjançant deduccions geomètriques i mètodes energètics o de l’equilibri, de laseva llei força – desplaçament per a la posterior obtenció de la càrrega màxima que potsuportar la xapa.Per assolir els objectius anteriors, en primer lloc es dedueixen les equacions d’aplicació del’esmentada teoria pel cas d’una placa sotmesa a compressió i pel cas d’un perfil rectangularsotmès a flexió. Per aquest últim cas, es comprova l’adequació de la teoria amb unessimulacions en Ansys®. En segon lloc, es fa un estudi preliminar de l’aplicació de la teoria axapes nervades corbades per plegat, que consisteix en unes simulacions en Ansys® demodels reduïts de xapes nervades planes amb i sense emboticions, a flexió i a compressió.Vist l’estudi de la teoria de les línies de plastificació, es conclou que existeix una grancomplexitat en l’aplicació d’aquesta, donada la dificultat d’anàlisi teòrica que comporta ladefinició del mecanisme i de la seva llei força – desplaçament o moment - angle girat. Amés, cal tenir en compte que sempre cal contrastar els resultats trobats de l’aplicació de lateoria amb simulacions o assaigs experimentals.En relació a l’estudi de les xapes nervades planes amb i sense emboticions, es conclou que,a la vista dels resultats de les simulacions, les emboticions redueixen considerablement lacàrrega última de la xapa, tant a flexió com a compressió. Tot i això, cal notar que en elmodel geomètric de la xapa no es té en compte el procés real d’embotició de la xapa, i això,presumiblement, podria afectar els resultats.De l’anàlisi del flux de tensions, es conclou que l’existència de les emboticions a la xapa faque es redueixin les bandes de pas de les tensions i disminueixi la secció eficaç de la xapa(tant l’àrea eficaç com el mòdul resistent). Aquesta, doncs, podria ser una justificació de lareducció que experimenta la càrrega última de la xapa amb emboticions respecte la xapasense emboticions