Aquest projecte final de carrera tracta sobre la utilitat i utilització del transformador desfasador persolucionar possibles sobrecàrregues en una xarxa de transport d’energia elèctrica.En primer lloc, per tal d’evitar sobrecàrregues o saber-les mitigar, cal conèixer bé les característiquesd’una xarxa de transport. Així doncs s’explica breument de què es composa un sistema elèctric, quinpaper i juga el transport i quines característiques té. A continuació es fa un estudi de l’evolució delsistema elèctric peninsular. D’aquest estudi es conclou que les actualitzacions d’infraestructura quees fan no són suficients, doncs la càrrega general de les línies augmenta any rere any. S’expliquencauses i la problemàtica que representa construir una línia elèctrica nova. Com a solució es proposael transformador desfasador o PST.Per poder posteriorment verificar que el transformador desfasador realment soluciona laproblemàtica de les sobrecàrregues, cal fixar-se uns valors llindar per diferents magnituds elèctriquesde la xarxa de transport. L’objectiu és que aquestes magnituds estiguin dins els intervals permesos.Aquests valors llindar es prenen dels procediments operatius de la normativa espanyola vigent.Entrant en profunditat en el que és un PST; se n’expliquen els tipus, possibilitats constructives,magnituds que afecta i principis de funcionament.Un cop entès com el PST redistribueix els fluxos de potència, cal saber on ubicar i com utilitzar el PSTen una xarxa. Per tal de fer-ho s’estableix un protocol. Aquest protocol es valida comparant-ne elsresultats amb els d’una simulació d’una xarxa elèctrica que té un PST instal·lat. La simulació es fa ambel programa PSS/E v29.Un cop demostrat que el transformador desfasador fa la seva tasca, es valoren altres efectes oconseqüències. S’analitzen doncs les implicacions mediambientals i econòmiques que el PSTcomporta.Per últim es conclou que, validada la seva utilitat, el seu impacte ambiental i el seu preu sónassumibles i en general més convenients que les alternatives.