Des de l’inici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre lapedagogia van assenyalar la importància d’aprendre a partir de l’ensenyament del “saber fer” o competències, en l’actual llenguatge introduït pel conveni de Bolonya el 1999.Aquesta comunicació vol discutir primer les dificultats del cos docent per adequar-seals canvis generacionals i, al mateix temps, vol fer una reflexió sobre fins a quin punt la proposta de models alternatius en l’actualitat és vàlida.Aquestes dues qüestions es tractaran a través l’explicació d’una experiència docentinnovadora, en l’àmbit de l’urbanisme, amb un grup d’estudiants del segon any dels estudis d’Arquitectura.Aquest esdeveniment s’explicarà a partir d’una anàlisi de l’alumnat feta tambémitjançant d’un qüestionari que es va passar per conèixer les seves perspectives abans quecomencés el curs. Després s’explicaran els objectius, la divisió de les tasques, els resultats esperats, els resultats assolits i els resultats no esperats però positius.L’avaluació del curs va ressaltar que la programació d’un curs a partir de lesnecessitats dels estudiants comporta una gran participació del professorat en el moment de desenvolupar la tasca docent i que va més enllà de la implicació que comporta la clàssica docència magistral.Al mateix temps, l’èxit positiu va ser motiu també d’una reflexió sobre els factors que hi van contribuir