Use this identifier to quote or link this document: http://hdl.handle.net/2072/1167

Los repositorios como componentes esenciales de las bibliotecas. 3ª Jornada sobre la Biblioteca Digital Universitaria, Córdoba (Argentina), 27-28 de octubre del 2005
Anglada i de Ferrer, Lluís M.; Ros Gorné, Ramon; Reoyo Tudó, Sandra
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
Los consorcios han sido una de las novedades más influyentes en la realidad bibliotecaria mundial de los últimos cinco años. Su expansión territorial y en actividades los ha convertido en un fenómeno que ha cambiado profundamente las formas tradicionales de definir los servicios bibliotecarios. El examen atento de las actividades que ha desarrollado el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) en el ámbito de las bibliotecas digitales es una muestra de las posibilidades de cooperación existentes en estos inicios del Siglo XXI. El CBUC inició sus actividades de contratación de contenidos digitales en el 1998. Los productos y servicios licenciados se agruparon bajo el nombre de Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). La BDC contiene actualmente unas 6.800 revistas-e, 58 BBDD y 4.100 libros-e. De forma bastante paralela en el tiempo nacieron un servidor de sumarios electrónicos de revistas y un servidor de tesis doctorales a texto completo. La evolución de las necesidades de las bibliotecas ha comportado que hoy en el CBUC se tenga la visión de la BDC como un servicio formado de dos grandes partes: a) los productos exteriores sujetos a contratación y accesibles remotamente a través de servicios comerciales, y, b) servidores de aquellos objetos digitales generados en el ámbito del CBUC y que solo pueden ser puestos en la red por nosotros mismos. Para gestionar esta segunda parte de la BDC debemos constituir almacenes o repositorios digitales. Entre las diferentes posibilidades, el CBUC ha optado por crear repositorios institucionales colectivos de diferente tipo según los materiales que contienen. Hasta el momento se han creado tres repositorios: uno para tesis, uno para revistas y uno para literatura gris de investigación. Está previsto crear un cuarto repositorio para imágenes. La ponencia finaliza con los aprendizajes del CBUC en materia de repositorios. El principal es que la mayor dificultad para crearlos no son los elementos tecnológicos sino establecer mecanismos de relación con el profesorado y la universidad para que los diferentes documentos creados de forma electrónica pasen a formar parte de los repositorios institucionales correspondientes.
Els consorcis han estat una de les novetats més influents en la realitat bibliotecària mundial dels darrers cinc anys. La seva expansió territorial i en activitats els han convertit en un fenomen que ha canviat profundament les formes tradicionals de definir els serveis bibliotecaris. L’examen atent de les activitats que ha desenvolupat el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) en l’àmbit de les biblioteques digitals és una mostra de les possibilitats de cooperació existents en aquests inicis del Segle XXI. El CBUC va iniciar les seves activitats de contractació de continguts digitals el 1998. Els productes i serveis llicenciats es van agrupar sota el nom de Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). La BDC conté actualment unes 6.800 revistes-e, 58 BBDD i 4.100 llibres-e. De forma bastant paral·lela en el temps va néixer un servidor de sumaris electrònics de revistes i un servidor de tesis doctorals a text complet. L'evolució de les necessitats de les biblioteques ha comportat que avui al CBUC es tingui la visió de la BDC com un servei format per dues grans parts: a) els productes exteriors subjectes a contractació i accessibles remotament mitjançant serveis comercials, i, b) servidors d'aquells objectes digitals generats en l'àmbit del CBUC i que només podem posar a la xarxa nosaltres mateixos. Per gestionar aquesta segona part de la BDC hem de constituir magatzems o dipòsits digitals. Entre les diverses possibilitats, el CBUC ha optat per crear dipòsits institucionals col·lectius de diferents tipus segons els materials que contenen. Fins al moment s’han creat tres dipòsits: un per a tesis, un per a revistes i un per a literatura grisa d’investigació. Està previst crear un quart dipòsit per a imatges. La ponència finalitza amb els aprenentatges del CBUC en matèria de dipòsits. El principal és que la major dificultat per a crear-los no són els elements tecnològics sinó establir mecanismes de relació amb el professorat i la universitat perquè els diferents documents creats de forma electrònica passin a formar part dels dipòsits institucionals corresponents.
2005-11-08
0 - Generalitats
Dipòsits electrònics
Biblioteques digitals
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
11 p.
Conference Object
         

Full text files in this document

Files Size Format
0510JBDUArgentina.pdf 43.96 KB PDF

Show full item record

Related documents

Other documents of the same author

Reoyo Tudó, Sandra; Anglada i de Ferrer, Lluís M.; Cambras, Joan; Comellas, Núria; Ros Gorné, Ramon; Tort, Marta; Vega, Ricard de la
Anglada i de Ferrer, Lluís M.; Reoyo Tudó, Sandra; Cambras, Joan; Vega, Ricard de la
 

Coordination

 

Supporters