http://www.recercat.cat:80/handle/2072/95358 Thu, 20 Jun 2013 08:36:36 GMT 2013-06-20T08:36:36Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/35048/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/95358 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205490 Political Humor as a confrontational tool against the Syrian regime: A study case: Syria, 15th March 2011 – 15th May 2012 Camps-Febrer, Blanca The aim of this working paper is to analyze the inclusion of political humor into the set of actions used by opponents to the Syrian regime during the first year of a state-wide uprising in 2011. The research argues that although political humor has traditionally been seen mainly as a concealed voice against dominant elites, it can nevertheless take a confrontational stance and challenge a regime. In this paper we assess the role of political humor in challenging the legitimacy of the Syrian State through the battle for the signification of events. We will work with a theoretical framework that draws its assumptions from social movements’ studies and cultural studies. Through the assessment of the importance of discourse and the role of ideological domination to a regime we will see how the first year of the Syrian uprising included widespread acts of political humor as part of the strategy against the regime.; L’objectiu d’aquest document de treball és analitzar la inclusió de les polítiques d’humor en el conjunt d’accions utilitzades pels opositors al règim sirià durant el primer any de revolta, el 2011. La investigació sosté que tot i que l’humor polític ha estat vist tradicionalment com una veu oculta contra les elits dominants, també pot prendre una postura de confrontació i desafiar un règim. En aquest treball s’avalua el paper de l’humor polític per desafiar la legitimitat de l’estat siri a través de la lluita pel significat dels esdeveniments. El marc teòric està basat en l’estudi dels moviments socials, així com en els estudis culturals i en l’anàlisi del discurs. Mitjançant l’avaluació de la importància del discurs i del paper de dominació ideològica del règim, veurem com el primer any de revolta a Síria va incloure actes generalitzats d’humor polític en el marc de l’estratègia d’oposició al govern sirià.; El objetivo de este documento de trabajo es analizar la inclusión de las políticas de humor en el conjunto de acciones utilizadas por los opositores al régimen sirio durante el primer año de revuelta, en 2011. La investigación sostiene que aunque el humor político ha sido visto tradicionalmente como una voz oculta contra las élites dominantes, también puede tomar una postura de confrontación y desafiar a un régimen. En este trabajo se evalúa el papel del humor político para desafiar la legitimidad del estado sirio a través de la lucha por el significado de los acontecimientos. El marco teórico está basado en el estudio de los movimientos sociales, así como en los estudios culturales y en el análisis del discurso. Mediante la evaluación de la importancia del discurso y del papel de dominación ideológica del régimen, veremos como el primer año de revuelta en Siria incluyó actos generalizados de humor político en el marco de la estrategia de oposición al gobierno sirio. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205490 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205489 Social media and political change: The case of the 2011 revolutions in Tunisia and Egypt Salanova, Regina Throughout the past decade, social media have come on the scene of various popular revolts. Their role as tools of information and coordination of social movements, from the Iranian Green Movement in 2009 to the Arab uprisings in 2011, has been widely debated. In most cases, online activism through blogs, Facebook, Twitter or other forms of social media has allowed citizens to be part of a social networking exercise and to engage in a public sphere that would have otherwise been unreachable to them due to severe repression. In Tunisia and Egypt, social media helped protests start and expand thanks to their ability to coordinate and disseminate information quickly. The new information and communication tools were an influential factor in accelerating the revolutionary processes across the Arab world, albeit they cannot be seen as neither the spur nor the drivers of any revolution.; Durant la darrera dècada, les xarxes socials han arribat a diverses revoltes populars. El seu paper com a instruments d’informació i coordinació dels moviments socials, des del Moviment Verd d’Iran el 2009 fins a les revoltes àrabs el 2011, ha estat àmpliament debatut. En la majoria dels casos, l’activisme en línia a través de blocs, Facebook, Twitter o altres formes de comunicació social ha permès als ciutadans formar part d’un exercici de creació i de participació en una esfera pública que d’una altra manera hagués estat impossible a causa de la repressió. A Tunísia i a Egipte, les xarxes socials van ajudar a iniciar i ampliar protestes, gràcies a la seva capacitat per coordinar i difondre informació ràpidament. Les noves eines d’informació i comunicació han estat un factor influent en l’acceleració dels processos revolucionaris a tot el món àrab, tot i que no es pot considerar que siguin l’incentiu de cap revolució.; Durante la última década, las redes sociales han llegado a varias revueltas populares. Su papel como instrumentos de información y coordinación de los movimientos sociales, desde el Movimiento Verde de Irán en 2009 hasta las revueltas árabes en 2011, ha sido ampliamente debatido. En la mayoría de los casos, el activismo en línea a través de blogs, Facebook, Twitter u otras formas de comunicación social ha permitido a los ciudadanos formar parte de un ejercicio de creación y de participación en una esfera pública que de otra manera hubiera sido imposible debido a la represión. En Túnez y en Egipto, las redes sociales ayudaron a iniciar y ampliar protestas, gracias a su capacidad para coordinar y difundir información rápidamente. Las nuevas herramientas de información y comunicación han sido un factor influyente en la aceleración de los procesos revolucionarios en todo el mundo árabe, aunque no se pueden considerar incentivos de ninguna revolución. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205489 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205488 Peacetime Violence in El Salvador and Honduras: A tale of two countries Meyer, Rachel The end of the Cold War did not bring about an end to violence in Central America. Today, so-called non-political violence continues to worsen. Academics and public policymakers are frequently influenced by the assumption that there is a causal relationship between the political violence of the 1980s and the non-political violence of today. By looking at the cases of El Salvador and Honduras, this working paper seeks to systematize existing claims about the causal relationship between past and present violence into two approaches. Our research shows that high levels of prolonged political violence, along with an abundance of firearms, can lead to high levels of prolonged non-political violence but not in the ways most often cited in existing literature. We propose a new model to better understand the connection between past and present violence and recommend indicators that can be used to measure variations in violence over time in contexts of protracted non-political violence.; El final de la Guerra Fría no puso fin a la violencia en América Central. Hoy en día, el nivel de la llamada violencia no política continúa empeorando. Académicos y políticos suelen tomar como punto de partida la existencia de una relación causal entre la violencia política de la década de 1980 y la actual violencia no política. Al observar los casos de El Salvador y Honduras, esta investigación pretende sistematizar los argumentos existentes en dos escuelas teóricas para valorar si existe una relación causal entre la violencia actual y la pasada. La investigación indica que la violencia política prolongada y el fácil acceso a las armas de fuego pueden dar lugar a violencia no política prolongada, pero no de la manera que suele aparecer en la literatura existente. Proponemos un nuevo modelo para entender mejor la conexión entre la violencia política y la no política, con indicadores que pueden ser utilizados para medir en el tiempo las variaciones de la violencia en contextos de violencia no política.; El final de la Guerra Freda no va posar fi a la violència a Amèrica Central. Avui dia, el nivell de l’anomenada violència no política continua empitjorant. Acadèmics i polítics solen prendre com a punt de partida l’existència d’una relació causal entre la violència política de la dècada de 1980 i l’actual violència no política. En observar els casos del Salvador i Hondures, aquesta investigació pretén sistematitzar els arguments existents en dues escoles teòriques per valorar si hi ha una relació causal entre la violència actual i la passada. La investigació indica que la violència política prolongada i el fàcil accés a les armes de foc poden donar lloc a violència no política prolongada, però no de la manera que sol aparèixer en la literatura existent. Proposem un nou model per entendre millor la connexió entre la violència política i la no política, amb indicadors que poden ser utilitzats per mesurar en el temps les variacions de la violència en contextos de violència no política. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205488 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205395 Does Warfare Matter? Severity, Duration, and Outcomes of Civil Wars Balcells, Laia Importa si una guerra civil es combat com un conflicte irregular, convencional o simètric no convencional? En altres paraules, tenen les “tecnologies de la rebel·lió” un impacte sobre la gravetat d’una guerra, la seva durada o el seu resultat? Aquest treball mostra que els conflictes irregulars duren més que els altres tipus de conflicte, mentre els convencionals tendeixen a ser més greus en termes de letalitat al camp de batalla. D’altra banda, els conflictes irregulars tendeixen a ser guanyats pels governs, mentre els altres són més propensos a acabar en empat. Substancialment, aquests resultats ens ajuden a donar sentit a l’evolució de les guerres civils, les quals tendeixen a ser més curtes, més intenses i més difícils per als governs. Teòricament, aquests resultats donen suport a la importància de la tecnologia de rebel·lió a l’estudiar la gravetat, la durada i els resultats de les guerres civils; a més, contribueixen a una millor comprensió de la contribució històrica de la guerra irregular a la construcció de l’Estat i al canvi social.; ¿Importa si una guerra civil se combate como un conflicto irregular, convencional o simétrico no convencional? En otras palabras, ¿tienen las “tecnologías de la rebelión” un impacto sobre la gravedad de una guerra, su duración o su resultado? Este trabajo muestra que los conflictos irregulares duran más que los otros tipos de conflicto, mientras que los convencionales tienden a ser más graves en términos de letalidad en el campo de batalla. Por otra parte, los conflictos irregulares tienden a ser ganados por los gobiernos, mientras los otros son más propensos a terminar en empate. Sustancialmente, estos resultados nos ayudan a dar sentido a la evolución de las guerras civiles, las cuales tienden a ser más cortas, más intensas y más difíciles para los gobiernos. Teóricamente, estos resultados apoyan la importancia de la tecnología de rebelión al estudiar la gravedad, la duración y los resultados de las guerras civiles; además, contribuyen a una mejor comprensión de la contribución histórica de la guerra irregular a la construcción del Estado y al cambio social.; Does it matter whether a civil war is fought as a conventional, irregular, or symmetric non-conventional conflict? Put differently, do “technologies of rebellion” impact on a war’s severity, duration, or outcome? We find that irregular conflicts last longer than all other types of conflict, while conventional ones tend to be more severe in terms of battlefield lethality. Irregular conflicts tend to be won by incumbents, while symmetric non-conventional and conventional ones are more likely to end in draws. Substantively, these findings help us make sense of the evolution of civil wars, which are likely to become shorter, more intensely fought, and more challenging for existing governments. Theoretically, our findings support factoring in the technology of rebellion when studying the severity, duration, and outcome of civil wars; they also contribute a better understanding of the historical contribution of irregular war to both state building and social change. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205395 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205394 Las posiciones de los diferentes grupos políticos israelíes sobre la resolución de la situación de los refugiados García Gómez, Aritz La cuestión de los refugiados palestinos es uno de los asuntos clave para alcanzar una resolución firme del conflicto palestino-israelí. Para ello debe resolverse la situación de los cientos de miles de palestinos que fueron expulsados y/o huyeron con la guerra de 1948, y sus descendientes, que hoy suman casi 5 millones. En el proceso de paz, este es uno de los asuntos que ni siquiera fue tenido en cuenta con la profundidad que lo requiere. Los palestinos se acogen a la resolución 194 de la Asamblea de Naciones Unidas y reivindican el Derecho al Retorno. Pero del lado israelí tres argumentos ponen en duda este derecho al retorno: A) El asunto de la responsabilidad en la huida/expulsión de cientos de miles de palestinos de sus hogares. B) La «necesidad» existencial de ser un estado de mayoría judía, que el retorno podría poner en cuestión. C) El hecho de que Israel ya acogió a cientos de miles de judíos originarios de los países árabes. Analizaremos cómo los partidos políticos israelíes tratan este asunto, y cómo los «nuevos historiadores israelíes» pueden ayudar a cambiar el punto de vista israelí al poner en cuestión la narrativa sionista de la guerra del 48.; The Palestinian refugee issue is a key factor to reach a consistent resolution for the Israeli-Palestinian conflict. In order to accomplish it the first thing to do is to give a perspective on the situation of hundreds of thousands of Palestinians, and their descendants, who were banned or had to escape with the war of 1948. Today they are almost five million. Despite of its importance for the peace process, this topic was not considered with the deepness that requires. Palestinians are supported by the resolution 194 of the United Nations General Assembly and request their Right to Return. On the other hand, Israeli part disputes this right to return with three aspects: A) The responsibility upon the escape/expulsion of hundreds of thousands of Palestinians from their homeland. B) The existential need to be a Jewish state: the return of the Palestinians could represent a loss of the Jewish majority. C) The fact that Israel has already received thousands of Jews from the Arab countries. This thesis analyses how the Israeli political parties treat this issue and how the «new Israeli historians» can help changing the Israeli point of view with questioning the Zionist discourse of the 48 war.; La qüestió dels refugiats palestins és un dels temes claus per arribar a una resolució viable del conflicte israelo-palestí. Per això s’ha de resoldre la situació dels centenars de milers de palestins que van ser expulsats i/o van fugir amb la guerra de 1948, i per als seus descendents, que avui són més de 5 milions. En el procés de pau, aquest va ser un dels assumptes que no va ser tingut en compte amb la profunditat que requereix. Els palestins s’acullen a la resolució 194 de l’Assemblea de les Nacions Unides i reivindiquen el Dret al Retorn. Però del costat israelià tres arguments posen en dubte aquest dret: A) L’assumpte de la responsabilitat en la fugida/expulsió de centenars de milers de palestins de les seves llars. B) La «necessitat» existencial d’ésser un estat de majoria jueva, que el retorn podria posar en qüestió. C) El fet de que Israel ja va haver de acollir a centenars de milers de jueus originaris dels països àrabs. Analitzarem com els partits polítics israelians tracten l’assumpte, i com els «nous historiadors israelians» poden ajudar a canviar el punt de vista israelià al posar en qüestió la narrativa sionista de la guerra del 48. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205394 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205393 Els esperantistes catalans: un col·lectiu pacifista en un món global Alòs i Font, Hèctor El treball en primer lloc presenta una breu introducció del moviment esperantista, explicitant els vincles entre pacifisme i esperantisme, particularment en el cas català. En segon lloc, i a partir d’una enquesta a aquest subconjunt del moviment per la pau, l’estudi, d’una banda, compara les característiques d’aquest col·lectiu amb les de la societat catalana i amb la d’esperantistes d’altres països. D’altra banda, analitza el grup mateix i l’eventual evolució personal dels seus membres. L’estudi no sobreentén, com en enquestes anteriors en altres països, el concepte d’«esperantista» com el fet de ser membre d’una associació esperantista, sinó que estudia quina concepció en tenen els mateixos membres del col·lectiu i persones pròximes. Els resultats mostren algunes diferències notables entre els esperantistes catalans i la resta de la població catalana, particularment en relació amb el nivell d’estudis, les opinions polítiques i el lleure. Per altra banda, confirma els resultats obtinguts amb esperantistes d’altres països, malgrat algunes diferències sensibles, que potser podrien explicar-se per la minorització nacional i lingüística dels catalans.; El trabajo presenta una breve introducción del movimiento esperantista, explicitando los vínculos entre pacifismo y esperantismo, sobre todo en el caso catalán. Luego, a partir de una encuesta a este subconjunto del movimiento por la paz, el estudio, compara las características de este colectivo con las de la sociedad catalana y con la de esperantistas de otros países; y analiza el grupo mismo y la eventual evolución personal de sus miembros. El estudio no asocia el concepto de «esperantista» a ser miembro de una asociación esperantista, sino que estudia qué concepción tienen los integrantes del colectivo y personas cercanas. Los resultados muestran algunas diferencias notables entre los esperantistas catalanes y el resto de la población catalana, y confirman los resultados obtenidos con esperantistas de otros países, con algunas diferencias, quizá debidas a la minorización nacional y lingüística de los catalanes.; This paper gives a brief introduction on the Esperanto movement, explaining the links between pacifism and Esperanto, with a particular focus on Catalonia. Next, based on a survey of this subset of the peace movement, the study compares the characteristics of this group with the Catalan society and with the Esperantists of other countries. It also analyzes the group itself and the eventual development of its members. This study does not apply the concept of “Esperantist” as being a member of an Esperanto association, but rather studies which self-conception the members of the group as well as people close to them have. The results show some significant differences between Catalan Esperantists and the rest of the Catalan population. Moreover, it confirms results obtained in other countries, despite some remarkable differences, which could perhaps be explained by the national and linguistic minoritization of Catalans.; Ĉi tiu laboraĵo unue skize prezentas la Esperanto-movadon, klarigante la ligojn inter pacismo kaj esperantismo, precipe en Katalunio. Tuj poste, surbaze de enketo al tiu subaro de la pac-movado, la esploro, unuflanke, komparas la ecojn de tiu kolektivo kun tiuj de la kataluna socio kaj de la esperantistoj en diversaj aliaj landoj. Aliflanke, ĝi analizas la grupon mem kaj la eventualan evoluon de la membroj. La esploro ne subkomprenas, kiel antaŭaj enketoj en aliaj landoj, la membrecon en landa asocio kiel sinonimon de esperantisteco, sed aparte interesiĝas pri la difino de la koncepto «esperantisto» kontrastigante diversajn respondojn. La rezultoj montras plurajn atentindajn deviojn de la katalunaj esperantistoj disde siaj samlandanoj, aparte pri klereco, politikaj sintenoj kaj okupado de la libera tempo. Samtempe ĝi konfirmas la rezultojn atingitajn inter alilandaj esperantistoj, malgraŭ kelkaj rimarkindaj diferencoj eventuale klarigeblaj pro la nacia kaj lingva minoritateco de la katalunoj. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205393 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205392 Autonomía comunitaria y caciquismo: identidad étnica, control social y violencia en una comunidad mixe de Oaxaca Iturralde Blanco, Ignacio La etnografía de la comunidad mixe de Salto de la Tuxpana y del grave conflicto que se produjo entre 2005 y 2007 es el punto de partida del presente artículo. La investigación realizada arrojó como resultado más destacado el descubrimiento de un violento cacicazgo, legitimado ideológicamente en la autonomía comunitaria, la identidad étnica y el reclamo de una jurisdicción propia, y asentado firmemente sobre tres mecanismos de control social: protección a través de la Policía Comunitaria Armada, acceso a la tierra y acceso a los programas de «desarrollo». El caciquismo se define como el régimen político personalista, basado en estructuras clientelares, que monopoliza y controla recursos y votos. También se propone la hipótesis de que la mayor parte de la violencia desplegada por los caciques es el resultado del proceso de reproducción social del mismo sistema político, cuando se genera una faccionalización simétrica de la comunidad, después de un periodo de estabilidad complementaria.; L’etnografia de la comunitat mixe de Salto de la Tuxpana i del greu conflicte que es va produir entre 2005 i 2007 és el punt de partida d’aquest article. La investigació realitzada va donar com a resultat més destacat el descobriment d’un violent cacicatge, legitimat ideològicament en l’autonomia comunitària, la identitat ètnica i el reclam d’una jurisdicció pròpia, i assentat fermament sobre tres mecanismes de control social: protecció a través de la Policia Comunitària Armada, accés a la terra i accés als programes de «desenvolupament». El caciquisme es defineix com el règim polític personalista, basat en estructures clientelars, que monopolitza i controla recursos i vots. També es proposa la hipòtesi de que la major part de la violència desplegada pels cacics és el resultat del procés de reproducció social del mateix sistema polític, quan es produeix una faccionalització simètrica de la comunitat, després d’un període d’estabilitat complementària.; The ethnography of the Mixe community Salto de la Tuxpana and the serious conflict that arose between 2005 and 2007 is the starting point of this article. The research carried out yielded the discovery of a violent caciquismo system, ideologically legitimated on community autonomy, ethnic identity and the claim for its own jurisdiction. It is firmly grounded on three mechanisms of social control: protection through Armed Community Police, access to land and access to «development» programs. Caciquismo is the personal political rule, based on patronage structures, which monopolizes and controls resources and votes. Finally, the following hypothesis is proposed: most of the violence produced by caciques is the result of the social reproduction of this regime, when a symmetrical factionalization of the community occurs after a period of complementary stability. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205392 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205285 The analysis of the framing processes of the Basque peace movement: The way Lokarri and Gesto por la Paz changed society Gago Anton, Egoitz During more than 20 years organisations like Gesto por la Paz and Lokarri had been trying to change the social approach to violence, instilling values of peace and dialogue. This working paper defends the idea that the work of these two organisations is key to understand the end of ETA violence and the lack of support that political violence has in the Basque Country. It develops the Basque peace frame generated by this movement and explains how this frame is present in the different levels of Basque society, changing the way political collective identities are negotiated in the Basque Country. Ultimately, their effort is to propose another way of doing politics, one where nationalism and violence are not intrinsically united, escaping from the polarization and confrontation that were in place during the 80s-90s.; Durant més de 20 anys, organitzacions com Gesto por la Paz i Lokarri han estat tractant de canviar l’enfocament social de la violència, inculcant valors de pau i diàleg. Aquest document de treball defensa la idea que el treball d’aquestes dues organitzacions és clau per entendre el final de la violència d’ETA i la falta de suport que té la violència política al País Basc. El text desenvolupa el marc de la pau basca generat per les organitzacions pacifistes i explica com aquest marc està present en els diferent nivells de la societat basca, canviant la forma en què les identitats col·lectives polítiques es negocien al País Basc. En darrer terme proposa una altra forma de fer política, on el nacionalisme i el la violència no estiguin intrínsecament units, escapant de la polarització i la confrontació del anys 80 i 90. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205285 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196177 New developments of peace research: The impact of recent campaigns on disarmament and human security Alcalde, Javier The present text, based on previous work done by the authors on peace research (Grasa 1990 and 2010) and the disarmament campaigns linked to Human Security (Alcalde 2009 and 2010), has two objectives. First, to present a new agenda for peace research, based on the resolution/transformation of conflicts and the promotion of collective action in furtherance of human security and human development. Second, to focus specifically on collective action and on a positive reading of some of the campaigns that have taken place during the last decades in order to see how the experiences of such will affect the future agenda for peace research and action for peace.; Aquest text, basat en els treballs realitzats pels autors sobre recerca per la pau (Grasa 1990 i 2010) i sobre les campanyes de desarmament i seguretat humana (Alcalde 2009 i 2010), té dos objectius principals. El primer, presentar una nova proposta d’agenda en l’àmbit de la recerca per la pau, basada en la resolució/transformació dels conflictes i en la promoció de l’acció col·lectiva per al foment de la seguretat humana i el desenvolupament humà. El segon es concentra específicament en l’acció col·lectiva i en la lectura en positiu d’algunes de les campanyes que han tingut lloc en les últimes dècades amb l‘objectiu d’analitzar com les seves experiències poden afectar l’agenda futura de la recerca i l‘acció per la pau. Mon, 12 Dec 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196177 2011-12-12T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182668 Mecanismes de Neocolonialisme: l'actual influència francesa i britànica al Camerun i a Ghana Haag, Diana Al llarg dels últims 50 anys, el concepte de neocolonialisme ha adquirit una importància central en el debats entre polítics i activistes sobre les dependències que encara afecten les antigues colònies, tot i que no hi ha consens sobre el seu significat exacte ni s’han desenvolupat eines per mesurar-lo. Aquest working paper té l’objectiu d’operativitzar el concepte de neocolonialisme per permetre’ns mesurar, amb una certa precisió, si aquest fenomen és present en un país determinat. Per ferho, es planteja un marc conceptual que inclou indicadors sobre la influència econòmica, política, financera i militar de les antigues potències colonials sobre les excolònies, i que s’aplica a dos casos d’estudi: el Camerun i Ghana. L’article descobreix que França conserva amb el Camerun una relació neocolonial en tots els sentits, mentre que el Regne Unit només manté sobre Ghana una influència econòmica i un lleuger control financer. En termes més generals, aquest paper identifica una tendència cap a la multilateralització i la privatització de les relacions, i estima que el marc conceptual és raonablement funcional. Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182668 2011-12-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171426 El Foro Social Mundial y los movimientos antisistémicos Calvo Rufanges, Jordi El FSM ha sido considerado el acontecimiento más relevante de la última década en el ámbito de la sociedad civil. La cuestión a la que trata de responder este trabajo es si el FSM será realmente capaz de contribuir de manera relevante a la transformación de la globalización capitalista neoliberal. Para responder a esta cuestión vamos a ir construyendo la argumentación necesaria para concluir si el FSM será el elemento clave para la transformación social que desde su seno se asegura que es, identificando el marco en el que nace y se desarrolla, la globalización capitalista neoliberal y los movimientos altermundistas; explicando el origen, las características, la evolución y las características novedosas que supone; mostrando los debates, retos logros y éxitos del Foro; e identificando el altermundismo y el desaprendizaje de la ideología capitalista neoliberal como la manera con la que el FSM incide en la transformación del sistema hegemónico actual. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171426 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/170063 Nuevas tendencias en la construcción de la paz. Otra forma de innovación social Ríos, Paul; Espiau, Gorka Este Working Paper tiene como objetivo identificar las nuevas formas de trabajo y tendencias emergentes en el campo de la construcción de la paz. El destinatario de este informe es el ICIP, por lo que las conclusiones están también enfocadas al plano operativo y a la posibilidad de integrar alguna de las prácticas descritas en su plan de actuación ordinaria. El texto presenta una serie de nuevas realidades emergentes, como el crowdfunding y el crowdsourcing, la transparencia financiera e informativa o el impacto de las redes sociales, que afectan a la forma en la que abordamos la construcción de la paz a nivel internacional. Cada tendencia viene acompañada de uno o varios ejemplos concretos que ayudan a comprender más fácilmente lo que está sucediendo en este terreno y qué podemos definir como innovación social. Thu, 01 Sep 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/170063 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/170062 Cultural relativism in the Universal Periodic Review of the Human Rights Council Lloret Blackburn, Roger This Working Paper aims to offer an up-to-date list of cultural relativist players and arguments with respect to human rights, constituted by China, Viet Nam, Myanmar, Iran, Pakistan, Yemen, Syria, Malaysia and Cuba. This working paper argues that Indonesia, Iraq, Colombia and Mexico are not in the same cultural relativist group of states maintained by renowned scholars, notably Cristina Cerna and Dianne Otto. As such, apart from this form of cultural relativism based on the respect for the self-determination of indigenous peoples and communities, this working paper exposes two different categories of radical cultural relativism based on revolutionary discourse and/or radical Islamism, as well as targets the credibility on the latter two based on the information facilitated by the United Nations (UN) Human Rights Council (HRC) Universal Periodic Review (UPR). Thu, 01 Sep 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/170062 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152123 La lucha contra la impunidad de los crímenes internacionales en España: de la persecución a Pinochet a la inculpación del juez Garzón Jiménez Cortés, Claudia Este trabajo analiza la evolución que ha tenido el legislador y la judicatura española en la persecución de los crímenes internacionales. Desde que amparados en la jurisdicción universal los tribunales españoles se declarasen competentes para perseguir a Pinochet, hasta la imputación del delito de prevaricación al juez Garzón por iniciar diligencias en relación con posibles crímenes internacionales cometidos en España durante la guerra civil y el período de la dictadura, muchas y variadas han sido las actuaciones por parte del legislador y del poder judicial. La esquizofrenia que éstas denotan debería servir como laboratorio de los pros y contras a los que tiene que hacer frente el modelo de lucha contra la impunidad a nivel nacional, sin que ello suponga perder el sentido mismo de esta lucha: ofrecer el derecho a una tutela judicial efectiva a aquel que ha sido víctima de los más abominables crímenes que se puedan cometer contra el género humano. Sun, 01 May 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152123 2011-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152122 La movilización de los pueblos indígenas y la lucha por sus derechos en Colombia Benavides Vanegas, Farid Samir Este texto presenta la historia de la movilización indígena en Colombia, los efectos que ha producido en la democracia y en el sistema político de este país, así como la reacción del Estado colombiano a sus reivindicaciones y a sus acciones. Pretende mostrar cómo las organizaciones indígenas han pasado de las reivindicaciones basadas en la clase social a una política en cuya agenda las reivindicaciones basadas en la identidad son prioritarias y forman parte de su estrategia de negociación con el Estado. También trata sobre el marco jurídico y constitucional que, pese al contexto de persecuciones, asesinatos y desplazamientos forzados, reconoce los derechos de los pueblos indígenas. Tue, 01 Dec 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152122 2009-12-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/116455 The Security Council and the Legitimacy of the Use of Force: Legal, Normative, and Social Aspects. Pérez Herranz, Matilde Tal i com estableix la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat determina l’existència d’una amenaça a la pau, un trencament de la pau o un acte d’agressió i decideix les mesures que han de fer-se servir per restaurar la pau i seguretat internacionals, també l’ús de la força. L’objectiu d’aquest article és explorar la legitimitat d’aquest ús de la força. Amb aquest objectiu, el text parteix d’una definició centrada en les seves dimensions legal, normativa i social. En segon lloc, s’analitzarà com aquestes dimensions estan representades als debats del Consell de Seguretat de la guerra d’Irak de 2003, un dels usos de la força més controvertits i que més debat ha generat als darrers anys. Finalment, l’anàlisi proposat permet treure algunes conclusions sobre les bases canviants de la legitimitat de l’ús de la força. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/116455 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97271 L'evolució del règim del canvi climàtic: més enllà d'una divisió nord-sud? Abreu Mejía, Daniel Aquesta recerca se centra en les grans dinàmiques de les negociacions sobre el canvi climàtic, caracteritzades per un punt mort Nord-Sud. El working paper sosté que la primera fase de les negociacions va ser l’escenari d’una divisió Nord-Sud que s’institucionalitzà en la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic. Tanmateix, en rondes posteriors de negociació, els principals antagonismes passaren a tenir el seu centre entre els països desenvolupats, amb una presència de dinàmiques de cooperació Nord-Sud. Finalment, aquest article avalua el procés inacabat post-Kyoto, caracteritzat per dues tendències que ja s’han posat de manifest: d’una banda, el sorgiment d’una nova geopolítica entre els Estats Units i els principals països en vies de desenvolupament i, de l’altra, entre els països del Sud, un procés de fragmentació que el mateix Acord de Copenhaguen ha començat a institucionalitzar. Fri, 01 Oct 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97271 2010-10-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97270 Conflict, Peace and Security in Africa: an Assessment and New Questions After 50 Years of African Independence Grasa Hernandez, Rafael; Mateos, Óscar (Mateos Martín) Since the independence processes in the African continent, armed conflicts, peace and security have raised concern and attention both at the domestic level and at the international scale. In recent years, all aspects have undergone significant changes which have given rise to intense debate. The end of some historical conflicts has taken place in a context of slight decrease in the number of armed conflicts and the consolidation of post-conflict reconstruction processes. Moreover, African regional organizations have staged an increasingly more active internal shift in matters related to peace and security, encouraged by the idea of promoting “African solutions to African problems”. This new scenario, has been accompanied by new uncertainties at the security level and major challenges at the operational level, especially for the African Union. This article aims to ascertain the state of affairs on all these issues and raise some key questions to consider. Wed, 01 Dec 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97270 2010-12-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97260 La OEA y la promoción de la democracia en las Américas: un objetivo en construcción Ramis, Neus Este artículo defiende que, desde el final de la guerra fría, la democracia se ha convertido en uno de los objetivos esenciales del proyecto de integración hemisférica de las Américas. Sin embargo, este objetivo aún está en construcción en lo referente a la acción. Esta idea principal se demostrará a través de otras dos secundarias: por una parte, definiremos el complejo normativo a favor de la democracia albergado en la OEA, a través del estudio de sus normas e instituciones; y por otra, analizaremos dos intervenciones de la OEA en situaciones de crisis democráticas: la intervención durante la desestabilización democrática de Venezuela (2002-2004) y la intervención durante la crisis política de Honduras (junio 2009-enero 2010). Gracias al desarrollo de estos dos argumentos, estaremos en condiciones de examinar la puesta en práctica de los objetivos en materia democrática de la OEA y de determinar su grado de cumplimiento a escala nacional. Mon, 01 Nov 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97260 2010-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97259 The Evolution of the Climate Change Regime: Beyond a North-South Divide? Abreu Mejía, Daniel This research primarily analyses relevant climate bargaining dynamics that have been informed by a North-South impasse. This working paper argues that the first stage of negotiations for a climate convention indeed witnessed a North-South divide which became institutionalized in the Framework Convention on Climate Change. However, in subsequent negotiation rounds the key loci of bargaining struggles was centered between developed countries, in which relevant North-South cooperation dynamics were also present. Finally, this paper assesses the unfinished post-Kyoto bargaining process in which two trends are already being observed: both the emergence of a new geopolitics between the United States and major developing countries, and a fragmentation process within the South, in which the Copenhagen Accord itself has begun to institutionalize such fragmentation. Fri, 01 Oct 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97259 2010-10-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97257 Viure en un mal veïnat: La fallida de l'Estat i les seves implicacions per a estats veïns. Els casos de Libèria i l'Afganistan Fernández Gibaja, Alberto Per què i de quina manera afecten els estats fallits als seus països veïns? L’atenció dedicada als estats fallits per la comunitat internacional s’ha incrementat significativament en els darrers anys i ha millorat la nostra comprensió del fenomen; tanmateix, encara sabem molt poc sobre la influència de la fallida dels estats en els seus estats veïns. Aquesta recerca té l’objectiu de contribuir a cobrir aquest buit mitjançant l’anàlisi de dos casos diferents de fallida estatal –Libèria i l’Afganistan– i de les seves conseqüències en quatre dels seus veïns –Sierra Leone, Guinea, el Pakistan i el Tadjikistan. Més concretament, aquesta recerca investiga la importància dels moviments d’insurgència en la relació entre aquests països. Aquest treball sosté que els estats fallits creen mecanismes generadors de conflicte, que podrien causar-ne un esclat, als estats veïns per la creació de xarxes informals. Les dades empíriques mostren de quina manera les xarxes informals basades en la insurgència tenen un paper decisiu en l’esclat del conflicte. Sat, 01 May 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97257 2010-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97256 Living in the Wrong Neighbourhood: State Failure and its Implications for Neighbouring Countries Fernández Gibaja, Alberto Why and how do failed states affect neighbouring countries? The attention of the international community towards state failure has grown significantly in recent years, improving the understanding of this phenomenon; nevertheless, the knowledge about the influence of state failure on neighbouring countries remain scarce. This research aims at contributing to filling up the existing gap by analyzing two different cases of state failure –Liberia and Afghanistan– and its consequences on four of their neighbours –Sierra Leone, Guinea, Pakistan and Tajikistan. More concretely, this research investigates the importance of insurgency movements in the relationship between these countries. The research argues that failed states generate conflict-enhancing mechanisms –which might lead to conflict outbreak– in their neighbours through the creation of informal networks. The empiric evidence shows how insurgency-based informal networks have a decisive role in the outbreak of conflict. Sat, 01 May 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97256 2010-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97255 El procés de pau al País Basc i a Irlanda del Nord (1994-2006). Un enfocament comparat Espiau Idoiaga, Gorka El procés de pau a Irlanda del Nord demostra que cal explorar noves fórmules de sobirania que prenguin en consideració les demandes dels pobles i territoris en conflicte. La profunda transformació dels elements simbòlics clàssics de l’estat-nació en el context de la Unió Europea ha contribuït enormement a les perspectives de resolució d’aquest vell conflicte. Els debats actuals se centren en la recerca de nous instruments de sobirania compartida adaptats a una realitat social complexa i plural. Aquest nou enfocament per trobar una solució al conflicte irlandès és particularment rellevant per al debat basc sobre la formulació de solucions creatives i modernes a problemes similars d’identitat i sobirania. La noció de sobirania compartida implementada a Irlanda del Nord –una fórmula per a relacions interdependents complexes– té una rellevància molt significativa per a la comunitat internacional i probablement es convertirà en un model cada vegada més potent i transcendent per a la resolució de conflictes i la construcció de la pau. Sat, 01 May 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97255 2010-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97254 The Peace Processes in the Basque Country and Northern Ireland (1994-2006): a Comparative Approach Espiau Idoiaga, Gorka The peace process in Northern Ireland demonstrates that new sovereignty formulas need to be explored in order to meet the demands of the populations and territories in conflict. The profound transformation of the classic symbolic elements of the nation-state within the context of the European Union has greatly contributed to the prospects for a resolution of this old conflict. Today’s discussions are focused on the search for instruments of shared sovereignty that are adapted to a complex and plural social reality. This new approach for finding a solution to the Irish conflict is particularly relevant to the Basque debate about formulating creative and modern solutions to similar conflicts over identity and sovereignty. The notion of shared sovereignty implemented in Northern Ireland –a formula for complex interdependent relations– is of significant relevance to the broader international community and is likely to become an increasingly potent and transcendent model for conflict resolution and peace building. Sat, 01 May 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97254 2010-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97253 Inter-American Court, Crimes Against Humanity and Peacebuilding in South America Sánchez, Joan The present work contains a general overview of the sentences of the Inter-American Court of Human Rights (IACtHR), which have recognised that crimes against humanity are pre-existing in customary law, and do not prescribe, nor can they be subject to amnesty or pardon. Specific attention is paid to the consequent restrictions and opportunities offered by said verdicts to countries such as Argentina, Chile, Uruguay and Peru, which find themselves in postconflict transition processes and where peace has been negotiated with certain groups and state structures that are responsible for carrying out crimes against humanity. In doing so, special attention is paid to the impact of the recognition of the nature of crimes against humanity on the notion of the principle of legality, stricto sensu; on the development and evolution of the doctrine and the practice of international human rights law in the inter-American context; and finally on the aforementioned processes of transitional justice. Sat, 01 May 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97253 2010-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97252 Corte Interamericana Crímenes contra la Humanidad y Construcción de la Paz Sánchez, Joan En el presente trabajo se efectúa un estudio genérico de las sentencias de la Corte Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) donde se ha reconocido la preexistencia consuetudinaria y el carácter imprescriptible, inamnistiable e inindultable de los crímenes contra la humanidad, resaltando las consecuentes restricciones y oportunidades que ofrecen dichos fallos a estados como Argentina, Chile, Uruguay y Perú que se hallan en procesos de transición postconflictiva y donde se ha negociado la paz con determinados grupos y estructuras estatales responsables de la comisión de crímenes contra la humanidad. Para ello se resalta el impacto del reconocimiento de la naturaleza misma de los crímenes contra la humanidad sobre la noción del principio de legalidad stricto sensu, sobre el desarrollo y evolución dogmática y práctica del derecho internacional de los derechos humanos, en lo que al ámbito interamericano respecta, y finalmente, sobre los mencionados procesos de justicia transicional. Sat, 01 May 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97252 2010-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96891 Autonomia territorial i conflictes d'autodeterminació: oportunitats i voluntat casos de Bolívia, Níger i Tailàndia Suso, Roger La paradoxa de l’autonomia tracta sobre si l’autogovern atenua o exacerba el conflicte armat. Aquest estudi prova de desmuntar aquest trencaclosques examinant l’efectivitat de l’autonomia territorial com a resposta estatal als conflictes d’autodeterminació de tot el món. També posa en dubte que l’autonomia sigui un factor instigador del conflicte argumentant que l’autonomia territorial pot mitigar el conflicte armat canalitzant els greuges grupals cap a formes de protesta pacífiques. D’aquesta manera, l’estudi vol arribar a una teoria integral que identifiqui els factors responsables de l’escalada de violència en els conflictes sorgits de reivindicacions d’autodeterminació. Fent servir els conceptes d’”estructures d’oportunitat” i “dimensió de voluntat”, aquest estudi mostra que l’escalada dels conflictes només es produeix quan es mobilitzen minories amb un alt poder negociador respecte del centre, en contexts de grans nivells de desigualtat econòmica al si de la díada, al voltant de reivindicacions d’autonomia i separatistes. Thu, 01 Apr 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96891 2010-04-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96890 Territorial autonomy and self-determination conflicts: opportunity and willingness cases from Bolivia, Niger, and Thailand Suso, Roger The paradox of autonomy is about whether self-rule accommodates or exacerbates armed conflict. This study attempts to unpack the puzzle examining the effectiveness of territorial autonomy as a state response to self-determination conflicts throughout the world. It challenges the conflict-inducing features of autonomy arguing that territorial autonomy can mitigate armed conflict by channeling group grievances into peaceful forms of protest. Thus, this study aims at arriving at a comprehensive theory that identifies which factors are responsible for violent escalation of conflicts grounded in self-determination demands. By using the concepts of opportunity structures and willingness dimension, this study shows that conflict escalation only takes place when minorities with greater bargaining power vis-à-vis the center, in contexts of high levels of economic inequality within dyad, are mobilized around autonomy and separatist demands. Thu, 01 Apr 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96890 2010-04-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96889 La participación de las mujeres en los procesos de paz: las otras mesas Villellas Ariño, María Este texto sostiene que la ausencia de las mujeres en los procesos de paz no puede ser justificada aludiendo a su supuesta falta de experiencia en el diálogo y la negociación, sino que obedece a la falta de voluntad para incluirlas en ellos. Las mujeres tienen una amplia experiencia en procesos de diálogo. Han sido capaces de liderar experiencias de diálogo en muchos contextos de conflicto armado, así como posbélicos, pero ha habido una falta de esfuerzos deliberada para integrarlas en los procesos de paz formales. Tras exponer el marco de la investigación, el texto aborda la implicación de las mujeres en la construcción de paz y analiza el papel jugado por las mujeres en los procesos de paz, tomando los casos de Sri Lanka e Irlanda del Norte. El texto concluye afirmando que, como los procesos de paz están tan imbuidos por el género como los conflictos armados, las mujeres deben ser incluidas en ellos y la perspectiva de género debe guiarlos. Sat, 01 May 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96889 2010-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96888 La participació de les dones en els processos de pau: les altres taules Villellas Ariño, María Aquest text manté que l’absència de les dones en els processos de pau no pot ser justificada al·ludint a la seva suposada manca d’experiència en el diàleg i la negociació, sinó que obeeix a la manca de voluntat per a incloure-les-hi. Les dones tenen una àmplia experiència en processos de diàleg. Han estat capaces de liderar experiències de diàleg en molts contextos de conflicte armat i postbèl·lics, però hi ha hagut una manca d’esforços deliberada per a integrar-les en els processos de pau formals. Després de presentar el marc de la investigació, el text aborda la implicació de les dones en la construcció de la pau i analitza el paper jugat per elles en els processos de pau, especialment en els casos de Sri Lanka i Irlanda del Nord. El text conclou afirmant que com que els processos de pau estan tan imbuïts pel gènere com els conflictes armats, les dones hi han de ser incloses i la perspectiva de gènere ha de guiar-les. Sat, 01 May 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96888 2010-05-01T00:00:00Z