http://www.recercat.cat:80/handle/2072/95354 www.icip.cat Wed, 19 Jun 2013 05:48:25 GMT 2013-06-19T05:48:25Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/34103/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/95354 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205821 La Unión Europea y la Conferencia de Revisión de la Corte Penal Internacional Jiménez Cortés, Claudia; Pi Llorens, Montserrat; Zapater Duque, Esther Este estudio tiene como objetivo el análisis de la participación de la Unión Europea y sus Estados miembros en la Conferencia de Revisión del Estatuto de la Corte Penal Internacional, que tuvo lugar en Kampala el 10 de junio de 2010. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205821 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205820 Un servei civil noviolent: viabilitat i característiques: una anàlisi comparada Campos Palarea, Rubén Recull les experiències d’intervencions civils noviolentes en conflictes internacionals. Aborda la dimensió civil de les noves concepcions de seguretat internacional, analitza la creixent importància del rol dels civils en les noves concepcions de seguretat sorgides del final de la guerra freda. També ofereix una proposta genèrica del que podria ser un servei civil català noviolent per la pau. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205820 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205559 Companies in Conflict Situations: Advancing the Research Agenda. Seminar proceedings. Barcelona, october 2011 Seminar proceedings about the Seminar “Companies in Confict Situations”, organized by ICIP, with the aim of reflecting on the causes, the dynamics and the consequences of the participation of companies in armed conflicts. Over thirty international experts will be participating in the conferences to analyze the role and responsibilities of companies in connection with the international arms market (especially regarding small arms, light weapons and conventional weapons), the provision of military and security services, and the exploitation of, and trade in, natural resources. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205559 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205558 Guerra, política i construcció de la pau: reflexions i directrius pràctiques a partir de l’estudi de l’antiguitat Gómez, Daniel; Ñaco, Toni; Principal, Jordi Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205558 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205556 2013: una oportunitat única per al Tractat sobre el Comerç d’Armes Alcalde Villacampa, Javier Aquest policy paper sosté que la Conferència Diplomàtica que se celebrarà el març de 2013 representa una oportunitat única per assolir el Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA). La nova ronda negociadora es portarà a terme pocs mesos després de la Conferència Diplomàtica de juliol de 2012, en què es va estar a punt d’arribar al consens. Des de llavors, el context internacional ha canviat i l’estabilitat en la política nacional dels Estats Units, el principal productor i exportador mundial d’armes, permet un optimisme moderat sobre la consecució de l’acord. El principal obstacle que trobaran els partidaris del tractat són les regles del joc i, concretament, la necessitat de consens per prendre decisions. Aquest text ofereix als activistes de la societat civil 11 recomanacions perquè incrementin la seva influència. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205556 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205555 Conflicte regional per l’aigua a l’Àsia Central: un nou model de relacions energètiques descentralitzades Mañé Estrada, Aurèlia; Campins Eritja, Mar Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205555 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205554 Construir la pau i el desenvolupament a la Costa d’Ivori: decisions nacionals, responsabilitats i deures compartits Caramés, Albert Un any després de la segona volta de les eleccions presidencials, i a pocs dies de les eleccions legislatives (11 de desembre de 2011), la Costa d’Ivori es troba en un moment especialment important. Després d’intensos enfrontaments armats, el país sembla estar passant cap a una nova etapa de la seva història. Per aquest motiu, ara és un bon moment per establir una retrospectiva crítica de les causes de la crisi postelectoral que, a la vegada, serveixi per construir un escenari per a una construcció pacífica de l’estat. En coherència, aquest policy paper fa una sèrie de recomanacions a curt, mig i llarg termini i pensades a partir d’una premissa: construir la pau i el desenvolupament depèn exclusivament de decisions nacionals, ivorianes, però les responsabilitats i deures són, en alguns casos, compartits per actors nacionals i internacionals. Hom continua així el compromís de l’ICIP amb la construcció de la pau a la Costa d’Ivori. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205554 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205552 Com fer més efectiva l’exigència de responsabilitat penal dels funcionaris i experts de les Nacions Unides en missió? Pons Ràfols, Xavier L’increment de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides (ONU) des del final de la Guerra Freda i el seu caràcter cada vegada més multifuncional ha suscitat una problemàtica impensada en haver aflorat denúncies de casos d’explotació i abusos sexuals comesos per part de personal pertanyent a aquestes operacions. Des de 2006 està en estudi a l’Assemblea General un Projecte de Convenció sobre l’exigència de responsabilitats penals als funcionaris i els experts de l’ONU en missió, que avança de manera molt limitada, tant pels problemes jurídics que suscita com per la manca de voluntat política per part dels Estats. Aquest policy paper examina els aspectes principals d’aquest Projecte de Convenció i pretén oferir propostes pràctiques per millorar l’efectivitat en l’exigència d’aquesta responsabilitat penal adreçada als responsables polítics de l’ONU i dels seus Estats Membres. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205552 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205490 Political Humor as a confrontational tool against the Syrian regime: A study case: Syria, 15th March 2011 – 15th May 2012 Camps-Febrer, Blanca The aim of this working paper is to analyze the inclusion of political humor into the set of actions used by opponents to the Syrian regime during the first year of a state-wide uprising in 2011. The research argues that although political humor has traditionally been seen mainly as a concealed voice against dominant elites, it can nevertheless take a confrontational stance and challenge a regime. In this paper we assess the role of political humor in challenging the legitimacy of the Syrian State through the battle for the signification of events. We will work with a theoretical framework that draws its assumptions from social movements’ studies and cultural studies. Through the assessment of the importance of discourse and the role of ideological domination to a regime we will see how the first year of the Syrian uprising included widespread acts of political humor as part of the strategy against the regime.; L’objectiu d’aquest document de treball és analitzar la inclusió de les polítiques d’humor en el conjunt d’accions utilitzades pels opositors al règim sirià durant el primer any de revolta, el 2011. La investigació sosté que tot i que l’humor polític ha estat vist tradicionalment com una veu oculta contra les elits dominants, també pot prendre una postura de confrontació i desafiar un règim. En aquest treball s’avalua el paper de l’humor polític per desafiar la legitimitat de l’estat siri a través de la lluita pel significat dels esdeveniments. El marc teòric està basat en l’estudi dels moviments socials, així com en els estudis culturals i en l’anàlisi del discurs. Mitjançant l’avaluació de la importància del discurs i del paper de dominació ideològica del règim, veurem com el primer any de revolta a Síria va incloure actes generalitzats d’humor polític en el marc de l’estratègia d’oposició al govern sirià.; El objetivo de este documento de trabajo es analizar la inclusión de las políticas de humor en el conjunto de acciones utilizadas por los opositores al régimen sirio durante el primer año de revuelta, en 2011. La investigación sostiene que aunque el humor político ha sido visto tradicionalmente como una voz oculta contra las élites dominantes, también puede tomar una postura de confrontación y desafiar a un régimen. En este trabajo se evalúa el papel del humor político para desafiar la legitimidad del estado sirio a través de la lucha por el significado de los acontecimientos. El marco teórico está basado en el estudio de los movimientos sociales, así como en los estudios culturales y en el análisis del discurso. Mediante la evaluación de la importancia del discurso y del papel de dominación ideológica del régimen, veremos como el primer año de revuelta en Siria incluyó actos generalizados de humor político en el marco de la estrategia de oposición al gobierno sirio. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205490 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205489 Social media and political change: The case of the 2011 revolutions in Tunisia and Egypt Salanova, Regina Throughout the past decade, social media have come on the scene of various popular revolts. Their role as tools of information and coordination of social movements, from the Iranian Green Movement in 2009 to the Arab uprisings in 2011, has been widely debated. In most cases, online activism through blogs, Facebook, Twitter or other forms of social media has allowed citizens to be part of a social networking exercise and to engage in a public sphere that would have otherwise been unreachable to them due to severe repression. In Tunisia and Egypt, social media helped protests start and expand thanks to their ability to coordinate and disseminate information quickly. The new information and communication tools were an influential factor in accelerating the revolutionary processes across the Arab world, albeit they cannot be seen as neither the spur nor the drivers of any revolution.; Durant la darrera dècada, les xarxes socials han arribat a diverses revoltes populars. El seu paper com a instruments d’informació i coordinació dels moviments socials, des del Moviment Verd d’Iran el 2009 fins a les revoltes àrabs el 2011, ha estat àmpliament debatut. En la majoria dels casos, l’activisme en línia a través de blocs, Facebook, Twitter o altres formes de comunicació social ha permès als ciutadans formar part d’un exercici de creació i de participació en una esfera pública que d’una altra manera hagués estat impossible a causa de la repressió. A Tunísia i a Egipte, les xarxes socials van ajudar a iniciar i ampliar protestes, gràcies a la seva capacitat per coordinar i difondre informació ràpidament. Les noves eines d’informació i comunicació han estat un factor influent en l’acceleració dels processos revolucionaris a tot el món àrab, tot i que no es pot considerar que siguin l’incentiu de cap revolució.; Durante la última década, las redes sociales han llegado a varias revueltas populares. Su papel como instrumentos de información y coordinación de los movimientos sociales, desde el Movimiento Verde de Irán en 2009 hasta las revueltas árabes en 2011, ha sido ampliamente debatido. En la mayoría de los casos, el activismo en línea a través de blogs, Facebook, Twitter u otras formas de comunicación social ha permitido a los ciudadanos formar parte de un ejercicio de creación y de participación en una esfera pública que de otra manera hubiera sido imposible debido a la represión. En Túnez y en Egipto, las redes sociales ayudaron a iniciar y ampliar protestas, gracias a su capacidad para coordinar y difundir información rápidamente. Las nuevas herramientas de información y comunicación han sido un factor influyente en la aceleración de los procesos revolucionarios en todo el mundo árabe, aunque no se pueden considerar incentivos de ninguna revolución. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205489 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205488 Peacetime Violence in El Salvador and Honduras: A tale of two countries Meyer, Rachel The end of the Cold War did not bring about an end to violence in Central America. Today, so-called non-political violence continues to worsen. Academics and public policymakers are frequently influenced by the assumption that there is a causal relationship between the political violence of the 1980s and the non-political violence of today. By looking at the cases of El Salvador and Honduras, this working paper seeks to systematize existing claims about the causal relationship between past and present violence into two approaches. Our research shows that high levels of prolonged political violence, along with an abundance of firearms, can lead to high levels of prolonged non-political violence but not in the ways most often cited in existing literature. We propose a new model to better understand the connection between past and present violence and recommend indicators that can be used to measure variations in violence over time in contexts of protracted non-political violence.; El final de la Guerra Fría no puso fin a la violencia en América Central. Hoy en día, el nivel de la llamada violencia no política continúa empeorando. Académicos y políticos suelen tomar como punto de partida la existencia de una relación causal entre la violencia política de la década de 1980 y la actual violencia no política. Al observar los casos de El Salvador y Honduras, esta investigación pretende sistematizar los argumentos existentes en dos escuelas teóricas para valorar si existe una relación causal entre la violencia actual y la pasada. La investigación indica que la violencia política prolongada y el fácil acceso a las armas de fuego pueden dar lugar a violencia no política prolongada, pero no de la manera que suele aparecer en la literatura existente. Proponemos un nuevo modelo para entender mejor la conexión entre la violencia política y la no política, con indicadores que pueden ser utilizados para medir en el tiempo las variaciones de la violencia en contextos de violencia no política.; El final de la Guerra Freda no va posar fi a la violència a Amèrica Central. Avui dia, el nivell de l’anomenada violència no política continua empitjorant. Acadèmics i polítics solen prendre com a punt de partida l’existència d’una relació causal entre la violència política de la dècada de 1980 i l’actual violència no política. En observar els casos del Salvador i Hondures, aquesta investigació pretén sistematitzar els arguments existents en dues escoles teòriques per valorar si hi ha una relació causal entre la violència actual i la passada. La investigació indica que la violència política prolongada i el fàcil accés a les armes de foc poden donar lloc a violència no política prolongada, però no de la manera que sol aparèixer en la literatura existent. Proposem un nou model per entendre millor la connexió entre la violència política i la no política, amb indicadors que poden ser utilitzats per mesurar en el temps les variacions de la violència en contextos de violència no política. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205488 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205395 Does Warfare Matter? Severity, Duration, and Outcomes of Civil Wars Balcells, Laia Importa si una guerra civil es combat com un conflicte irregular, convencional o simètric no convencional? En altres paraules, tenen les “tecnologies de la rebel·lió” un impacte sobre la gravetat d’una guerra, la seva durada o el seu resultat? Aquest treball mostra que els conflictes irregulars duren més que els altres tipus de conflicte, mentre els convencionals tendeixen a ser més greus en termes de letalitat al camp de batalla. D’altra banda, els conflictes irregulars tendeixen a ser guanyats pels governs, mentre els altres són més propensos a acabar en empat. Substancialment, aquests resultats ens ajuden a donar sentit a l’evolució de les guerres civils, les quals tendeixen a ser més curtes, més intenses i més difícils per als governs. Teòricament, aquests resultats donen suport a la importància de la tecnologia de rebel·lió a l’estudiar la gravetat, la durada i els resultats de les guerres civils; a més, contribueixen a una millor comprensió de la contribució històrica de la guerra irregular a la construcció de l’Estat i al canvi social.; ¿Importa si una guerra civil se combate como un conflicto irregular, convencional o simétrico no convencional? En otras palabras, ¿tienen las “tecnologías de la rebelión” un impacto sobre la gravedad de una guerra, su duración o su resultado? Este trabajo muestra que los conflictos irregulares duran más que los otros tipos de conflicto, mientras que los convencionales tienden a ser más graves en términos de letalidad en el campo de batalla. Por otra parte, los conflictos irregulares tienden a ser ganados por los gobiernos, mientras los otros son más propensos a terminar en empate. Sustancialmente, estos resultados nos ayudan a dar sentido a la evolución de las guerras civiles, las cuales tienden a ser más cortas, más intensas y más difíciles para los gobiernos. Teóricamente, estos resultados apoyan la importancia de la tecnología de rebelión al estudiar la gravedad, la duración y los resultados de las guerras civiles; además, contribuyen a una mejor comprensión de la contribución histórica de la guerra irregular a la construcción del Estado y al cambio social.; Does it matter whether a civil war is fought as a conventional, irregular, or symmetric non-conventional conflict? Put differently, do “technologies of rebellion” impact on a war’s severity, duration, or outcome? We find that irregular conflicts last longer than all other types of conflict, while conventional ones tend to be more severe in terms of battlefield lethality. Irregular conflicts tend to be won by incumbents, while symmetric non-conventional and conventional ones are more likely to end in draws. Substantively, these findings help us make sense of the evolution of civil wars, which are likely to become shorter, more intensely fought, and more challenging for existing governments. Theoretically, our findings support factoring in the technology of rebellion when studying the severity, duration, and outcome of civil wars; they also contribute a better understanding of the historical contribution of irregular war to both state building and social change. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205395 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205394 Las posiciones de los diferentes grupos políticos israelíes sobre la resolución de la situación de los refugiados García Gómez, Aritz La cuestión de los refugiados palestinos es uno de los asuntos clave para alcanzar una resolución firme del conflicto palestino-israelí. Para ello debe resolverse la situación de los cientos de miles de palestinos que fueron expulsados y/o huyeron con la guerra de 1948, y sus descendientes, que hoy suman casi 5 millones. En el proceso de paz, este es uno de los asuntos que ni siquiera fue tenido en cuenta con la profundidad que lo requiere. Los palestinos se acogen a la resolución 194 de la Asamblea de Naciones Unidas y reivindican el Derecho al Retorno. Pero del lado israelí tres argumentos ponen en duda este derecho al retorno: A) El asunto de la responsabilidad en la huida/expulsión de cientos de miles de palestinos de sus hogares. B) La «necesidad» existencial de ser un estado de mayoría judía, que el retorno podría poner en cuestión. C) El hecho de que Israel ya acogió a cientos de miles de judíos originarios de los países árabes. Analizaremos cómo los partidos políticos israelíes tratan este asunto, y cómo los «nuevos historiadores israelíes» pueden ayudar a cambiar el punto de vista israelí al poner en cuestión la narrativa sionista de la guerra del 48.; The Palestinian refugee issue is a key factor to reach a consistent resolution for the Israeli-Palestinian conflict. In order to accomplish it the first thing to do is to give a perspective on the situation of hundreds of thousands of Palestinians, and their descendants, who were banned or had to escape with the war of 1948. Today they are almost five million. Despite of its importance for the peace process, this topic was not considered with the deepness that requires. Palestinians are supported by the resolution 194 of the United Nations General Assembly and request their Right to Return. On the other hand, Israeli part disputes this right to return with three aspects: A) The responsibility upon the escape/expulsion of hundreds of thousands of Palestinians from their homeland. B) The existential need to be a Jewish state: the return of the Palestinians could represent a loss of the Jewish majority. C) The fact that Israel has already received thousands of Jews from the Arab countries. This thesis analyses how the Israeli political parties treat this issue and how the «new Israeli historians» can help changing the Israeli point of view with questioning the Zionist discourse of the 48 war.; La qüestió dels refugiats palestins és un dels temes claus per arribar a una resolució viable del conflicte israelo-palestí. Per això s’ha de resoldre la situació dels centenars de milers de palestins que van ser expulsats i/o van fugir amb la guerra de 1948, i per als seus descendents, que avui són més de 5 milions. En el procés de pau, aquest va ser un dels assumptes que no va ser tingut en compte amb la profunditat que requereix. Els palestins s’acullen a la resolució 194 de l’Assemblea de les Nacions Unides i reivindiquen el Dret al Retorn. Però del costat israelià tres arguments posen en dubte aquest dret: A) L’assumpte de la responsabilitat en la fugida/expulsió de centenars de milers de palestins de les seves llars. B) La «necessitat» existencial d’ésser un estat de majoria jueva, que el retorn podria posar en qüestió. C) El fet de que Israel ja va haver de acollir a centenars de milers de jueus originaris dels països àrabs. Analitzarem com els partits polítics israelians tracten l’assumpte, i com els «nous historiadors israelians» poden ajudar a canviar el punt de vista israelià al posar en qüestió la narrativa sionista de la guerra del 48. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205394 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205393 Els esperantistes catalans: un col·lectiu pacifista en un món global Alòs i Font, Hèctor El treball en primer lloc presenta una breu introducció del moviment esperantista, explicitant els vincles entre pacifisme i esperantisme, particularment en el cas català. En segon lloc, i a partir d’una enquesta a aquest subconjunt del moviment per la pau, l’estudi, d’una banda, compara les característiques d’aquest col·lectiu amb les de la societat catalana i amb la d’esperantistes d’altres països. D’altra banda, analitza el grup mateix i l’eventual evolució personal dels seus membres. L’estudi no sobreentén, com en enquestes anteriors en altres països, el concepte d’«esperantista» com el fet de ser membre d’una associació esperantista, sinó que estudia quina concepció en tenen els mateixos membres del col·lectiu i persones pròximes. Els resultats mostren algunes diferències notables entre els esperantistes catalans i la resta de la població catalana, particularment en relació amb el nivell d’estudis, les opinions polítiques i el lleure. Per altra banda, confirma els resultats obtinguts amb esperantistes d’altres països, malgrat algunes diferències sensibles, que potser podrien explicar-se per la minorització nacional i lingüística dels catalans.; El trabajo presenta una breve introducción del movimiento esperantista, explicitando los vínculos entre pacifismo y esperantismo, sobre todo en el caso catalán. Luego, a partir de una encuesta a este subconjunto del movimiento por la paz, el estudio, compara las características de este colectivo con las de la sociedad catalana y con la de esperantistas de otros países; y analiza el grupo mismo y la eventual evolución personal de sus miembros. El estudio no asocia el concepto de «esperantista» a ser miembro de una asociación esperantista, sino que estudia qué concepción tienen los integrantes del colectivo y personas cercanas. Los resultados muestran algunas diferencias notables entre los esperantistas catalanes y el resto de la población catalana, y confirman los resultados obtenidos con esperantistas de otros países, con algunas diferencias, quizá debidas a la minorización nacional y lingüística de los catalanes.; This paper gives a brief introduction on the Esperanto movement, explaining the links between pacifism and Esperanto, with a particular focus on Catalonia. Next, based on a survey of this subset of the peace movement, the study compares the characteristics of this group with the Catalan society and with the Esperantists of other countries. It also analyzes the group itself and the eventual development of its members. This study does not apply the concept of “Esperantist” as being a member of an Esperanto association, but rather studies which self-conception the members of the group as well as people close to them have. The results show some significant differences between Catalan Esperantists and the rest of the Catalan population. Moreover, it confirms results obtained in other countries, despite some remarkable differences, which could perhaps be explained by the national and linguistic minoritization of Catalans.; Ĉi tiu laboraĵo unue skize prezentas la Esperanto-movadon, klarigante la ligojn inter pacismo kaj esperantismo, precipe en Katalunio. Tuj poste, surbaze de enketo al tiu subaro de la pac-movado, la esploro, unuflanke, komparas la ecojn de tiu kolektivo kun tiuj de la kataluna socio kaj de la esperantistoj en diversaj aliaj landoj. Aliflanke, ĝi analizas la grupon mem kaj la eventualan evoluon de la membroj. La esploro ne subkomprenas, kiel antaŭaj enketoj en aliaj landoj, la membrecon en landa asocio kiel sinonimon de esperantisteco, sed aparte interesiĝas pri la difino de la koncepto «esperantisto» kontrastigante diversajn respondojn. La rezultoj montras plurajn atentindajn deviojn de la katalunaj esperantistoj disde siaj samlandanoj, aparte pri klereco, politikaj sintenoj kaj okupado de la libera tempo. Samtempe ĝi konfirmas la rezultojn atingitajn inter alilandaj esperantistoj, malgraŭ kelkaj rimarkindaj diferencoj eventuale klarigeblaj pro la nacia kaj lingva minoritateco de la katalunoj. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205393 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205392 Autonomía comunitaria y caciquismo: identidad étnica, control social y violencia en una comunidad mixe de Oaxaca Iturralde Blanco, Ignacio La etnografía de la comunidad mixe de Salto de la Tuxpana y del grave conflicto que se produjo entre 2005 y 2007 es el punto de partida del presente artículo. La investigación realizada arrojó como resultado más destacado el descubrimiento de un violento cacicazgo, legitimado ideológicamente en la autonomía comunitaria, la identidad étnica y el reclamo de una jurisdicción propia, y asentado firmemente sobre tres mecanismos de control social: protección a través de la Policía Comunitaria Armada, acceso a la tierra y acceso a los programas de «desarrollo». El caciquismo se define como el régimen político personalista, basado en estructuras clientelares, que monopoliza y controla recursos y votos. También se propone la hipótesis de que la mayor parte de la violencia desplegada por los caciques es el resultado del proceso de reproducción social del mismo sistema político, cuando se genera una faccionalización simétrica de la comunidad, después de un periodo de estabilidad complementaria.; L’etnografia de la comunitat mixe de Salto de la Tuxpana i del greu conflicte que es va produir entre 2005 i 2007 és el punt de partida d’aquest article. La investigació realitzada va donar com a resultat més destacat el descobriment d’un violent cacicatge, legitimat ideològicament en l’autonomia comunitària, la identitat ètnica i el reclam d’una jurisdicció pròpia, i assentat fermament sobre tres mecanismes de control social: protecció a través de la Policia Comunitària Armada, accés a la terra i accés als programes de «desenvolupament». El caciquisme es defineix com el règim polític personalista, basat en estructures clientelars, que monopolitza i controla recursos i vots. També es proposa la hipòtesi de que la major part de la violència desplegada pels cacics és el resultat del procés de reproducció social del mateix sistema polític, quan es produeix una faccionalització simètrica de la comunitat, després d’un període d’estabilitat complementària.; The ethnography of the Mixe community Salto de la Tuxpana and the serious conflict that arose between 2005 and 2007 is the starting point of this article. The research carried out yielded the discovery of a violent caciquismo system, ideologically legitimated on community autonomy, ethnic identity and the claim for its own jurisdiction. It is firmly grounded on three mechanisms of social control: protection through Armed Community Police, access to land and access to «development» programs. Caciquismo is the personal political rule, based on patronage structures, which monopolizes and controls resources and votes. Finally, the following hypothesis is proposed: most of the violence produced by caciques is the result of the social reproduction of this regime, when a symmetrical factionalization of the community occurs after a period of complementary stability. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205392 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205285 The analysis of the framing processes of the Basque peace movement: The way Lokarri and Gesto por la Paz changed society Gago Anton, Egoitz During more than 20 years organisations like Gesto por la Paz and Lokarri had been trying to change the social approach to violence, instilling values of peace and dialogue. This working paper defends the idea that the work of these two organisations is key to understand the end of ETA violence and the lack of support that political violence has in the Basque Country. It develops the Basque peace frame generated by this movement and explains how this frame is present in the different levels of Basque society, changing the way political collective identities are negotiated in the Basque Country. Ultimately, their effort is to propose another way of doing politics, one where nationalism and violence are not intrinsically united, escaping from the polarization and confrontation that were in place during the 80s-90s.; Durant més de 20 anys, organitzacions com Gesto por la Paz i Lokarri han estat tractant de canviar l’enfocament social de la violència, inculcant valors de pau i diàleg. Aquest document de treball defensa la idea que el treball d’aquestes dues organitzacions és clau per entendre el final de la violència d’ETA i la falta de suport que té la violència política al País Basc. El text desenvolupa el marc de la pau basca generat per les organitzacions pacifistes i explica com aquest marc està present en els diferent nivells de la societat basca, canviant la forma en què les identitats col·lectives polítiques es negocien al País Basc. En darrer terme proposa una altra forma de fer política, on el nacionalisme i el la violència no estiguin intrínsecament units, escapant de la polarització i la confrontació del anys 80 i 90. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205285 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196177 New developments of peace research: The impact of recent campaigns on disarmament and human security Alcalde, Javier The present text, based on previous work done by the authors on peace research (Grasa 1990 and 2010) and the disarmament campaigns linked to Human Security (Alcalde 2009 and 2010), has two objectives. First, to present a new agenda for peace research, based on the resolution/transformation of conflicts and the promotion of collective action in furtherance of human security and human development. Second, to focus specifically on collective action and on a positive reading of some of the campaigns that have taken place during the last decades in order to see how the experiences of such will affect the future agenda for peace research and action for peace.; Aquest text, basat en els treballs realitzats pels autors sobre recerca per la pau (Grasa 1990 i 2010) i sobre les campanyes de desarmament i seguretat humana (Alcalde 2009 i 2010), té dos objectius principals. El primer, presentar una nova proposta d’agenda en l’àmbit de la recerca per la pau, basada en la resolució/transformació dels conflictes i en la promoció de l’acció col·lectiva per al foment de la seguretat humana i el desenvolupament humà. El segon es concentra específicament en l’acció col·lectiva i en la lectura en positiu d’algunes de les campanyes que han tingut lloc en les últimes dècades amb l‘objectiu d’analitzar com les seves experiències poden afectar l’agenda futura de la recerca i l‘acció per la pau. Mon, 12 Dec 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196177 2011-12-12T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182680 La segregació i l'escat de guerres civils Daniels, Lesley-Ann Tradicionalment, s’ha considerat que les característiques ètniques d’un país són un factor rellevant per a l’esclat d’una guerra civil. Han estat objecte d’una anàlisi extensa mitjançant índexs de fraccionament ètnic (quants grups diferents hi ha) i de polarització ètnica (el nombre i la mida relativa dels grups), però sense resultats concloents. Un aspecte que interiorment s’havia passat per alt és la distribució física dels grups dins d’un país. Aquest article selecciona un índex de segregació i s’analitza la relació amb l’esclat de guerres civils a través de tres bases de dades consolidades, dues de les quals amb un llindar alt de víctimes mortals i una altra amb un llindar baix. Aquesta recerca revela que l’índex de segregació és significatiu per predir l’inici d’una guerra civil. Tot i que la segregació forçosament ha de dependre del fraccionament i que probablement és condicionada per la polarització, l’anàlisi mostra que, un cop s’introdueix la segregació com a variable de control, el fraccionament i la polarització deixen de ser significatius a l’hora de calcular les probabilitats de conflicte civil a través de les bases de dades de llindar alt. L’article sosté que els efectes de la segregació es desenvolupen a través de la separació física respecte d’altres grups ètnics, la proximitat física dins d’un mateix grup i l’homogeneïtat en el si d’un territori, i que cada un d’aquests factors influeix tant sobre la motivació per rebel·lar-se com sobre la viabilitat de la rebel·lió. La significativitat de la segregació mostra que l’impacte de les característiques ètniques sobre el conflicte és complex i que el concepte de segregació aporta una dimensió útil a l’especificació de l’etnicitat. Fri, 01 Jul 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182680 2011-07-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182678 Condicions per a la consolidació de la pau a la Costa d'Ivori Institut Català Internacional per la Pau Mon, 04 Apr 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182678 2011-04-04T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182668 Mecanismes de Neocolonialisme: l'actual influència francesa i britànica al Camerun i a Ghana Haag, Diana Al llarg dels últims 50 anys, el concepte de neocolonialisme ha adquirit una importància central en el debats entre polítics i activistes sobre les dependències que encara afecten les antigues colònies, tot i que no hi ha consens sobre el seu significat exacte ni s’han desenvolupat eines per mesurar-lo. Aquest working paper té l’objectiu d’operativitzar el concepte de neocolonialisme per permetre’ns mesurar, amb una certa precisió, si aquest fenomen és present en un país determinat. Per ferho, es planteja un marc conceptual que inclou indicadors sobre la influència econòmica, política, financera i militar de les antigues potències colonials sobre les excolònies, i que s’aplica a dos casos d’estudi: el Camerun i Ghana. L’article descobreix que França conserva amb el Camerun una relació neocolonial en tots els sentits, mentre que el Regne Unit només manté sobre Ghana una influència econòmica i un lleuger control financer. En termes més generals, aquest paper identifica una tendència cap a la multilateralització i la privatització de les relacions, i estima que el marc conceptual és raonablement funcional. Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182668 2011-12-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172642 Polarització i conflictes a l'Amèrica Llatina. Relatoria del seminari. Barcelona, 5 i 6 de maig de 2011 Institut Català Internacional per la Pau Relatoria del seminario internacional “Polarización y conflictos en América Latina. Retos para la transformación de conflictos y la seguridad humana”, celebrado en Barcelona en mayo de 2011 y organizado por el Instituto Catalán Internacional para la Paz (ICIP). El seminario tuvo como objeto profundizar en el análisis de las causas de la polarización política y social en América Latina al ser éstas causas frecuentes de inestabilidad, obstáculos al desarrollo y dificultades para el asentamiento de la paz y el sistema democrático. Además el seminario fue el inicio de una línea de investigación y de elaboración de propuestas para el estudio de la polarización y la nueva conflictividad en América Latina. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172642 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172641 La pau en moviment. Protestes, polítiques, impactes. Les experiències del moviment per la pau a Itàlia i Espanya. Barcelona, 29-30 d'octubre de 2010 Institut Català Internacional per la Pau Relatoria del seminario internacional “La paz en movimiento. Protestas, políticas, impactos. Las experiencias del movimiento por la paz en Italia y en España” celebrado en Barcelona en octubre de 2010 y organizado por el Instituto Catalán Internacional para la Paz (ICIP). El seminario tuvo como objetivo propiciar un espacio de intercambio de ideas en el que confluyeran tanto los activistas como los estudiosos del movimiento por la paz italiano y español. La publicación recoge tanto un resumen de las presentaciones realizadas como de los debates generados. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172641 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172640 Pau, conflicte i seguretat a l'Àfrica. Nous reptes i noves perspectives. Barcelona, 3 a 5 de novembre de 2010 Institut Català Internacional per la Pau Relatoria de las jornadas internacionales “Paz, Conflicto y seguridad en África. Nuevos retos y Nuevas perspectivas” realizadas en Barcelona en noviembre de 2010 y coorganizadas por el Instituto Catalán Internacional para la Paz (ICIP), la Casa África y el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Las jornadas tenían por objeto analizar las situaciones vinculadas a la paz, los conflictos y la seguridad en África, pero tratando de huir de las visiones pesimistas y adoptando una perspectiva constructiva. Por lo tanto no centrada en los conflictos violentos sino también en las experiencias de paz y resolución de conflictos, y fundamentada en las cosmovisiones africanas, intentando abandonar los clichés que ofrecen una imagen negativa i estereotipada de África. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172640 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172639 Justicia en épocas de transición. Conceptos, modelos, debates, experiencias. Benavides Vanegas, Farid Samir Estudio académico que ofrece una visión comparativa y analítica sobre la denominada justicia transicional. El autor repasa numerosos ejemplos y plantea los debates políticos que generan la aplicación de medidas de justicia en épocas de transición. En un campo tan sensible como el abordado, y donde la mayoría de análisis se han roducido desde una perspectiva jurídica Farid Benavides ofrece un examen de las diferentes cuestiones que deben tenerse en cuenta a la hora de poner en marcha mecanismo de justicia transicional. Wed, 10 Mar 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172639 2010-03-10T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171433 Estratègies per redimensionar la relació entre la UE i la CPI després de Kampala Jimenez Cortés, Claudia; Pi Llorens, Montserrat; Zapater Duque, Esther Fins a la primera Conferència de Revisió de l’Estatut de la Cort Penal Internacional (CPI), que se celebrà a Kamapala el juny de 2010, tant la Unió Europea (UE) com els seus estats membres s’havien mostrat com alguns dels principals promotors d’aquesta nova institució. Aquesta política, tanmateix, pot resultar afectada pel que succeí a Kampala. El fet que s’abordés un tema tan delicat com és la competència de la Cort per jutjar un crim d’agressió ha creat una divisió entre els estats de la Unió, que en pot posar en perill la implicació en aquest model de lluita contra la impunitat. Aquest policy paper pretén oferir propostes concretes per tal que la política de cooperació de la UE amb la Cort – tot i la disputa sobre l’agressió – no només no es redueixi, sinó que, fins i tot, i tant com sigui possible, sigui cada vegada més efectiva. Sat, 01 Oct 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171433 2011-10-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171426 El Foro Social Mundial y los movimientos antisistémicos Calvo Rufanges, Jordi El FSM ha sido considerado el acontecimiento más relevante de la última década en el ámbito de la sociedad civil. La cuestión a la que trata de responder este trabajo es si el FSM será realmente capaz de contribuir de manera relevante a la transformación de la globalización capitalista neoliberal. Para responder a esta cuestión vamos a ir construyendo la argumentación necesaria para concluir si el FSM será el elemento clave para la transformación social que desde su seno se asegura que es, identificando el marco en el que nace y se desarrolla, la globalización capitalista neoliberal y los movimientos altermundistas; explicando el origen, las características, la evolución y las características novedosas que supone; mostrando los debates, retos logros y éxitos del Foro; e identificando el altermundismo y el desaprendizaje de la ideología capitalista neoliberal como la manera con la que el FSM incide en la transformación del sistema hegemónico actual. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/171426 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/170063 Nuevas tendencias en la construcción de la paz. Otra forma de innovación social Ríos, Paul; Espiau, Gorka Este Working Paper tiene como objetivo identificar las nuevas formas de trabajo y tendencias emergentes en el campo de la construcción de la paz. El destinatario de este informe es el ICIP, por lo que las conclusiones están también enfocadas al plano operativo y a la posibilidad de integrar alguna de las prácticas descritas en su plan de actuación ordinaria. El texto presenta una serie de nuevas realidades emergentes, como el crowdfunding y el crowdsourcing, la transparencia financiera e informativa o el impacto de las redes sociales, que afectan a la forma en la que abordamos la construcción de la paz a nivel internacional. Cada tendencia viene acompañada de uno o varios ejemplos concretos que ayudan a comprender más fácilmente lo que está sucediendo en este terreno y qué podemos definir como innovación social. Thu, 01 Sep 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/170063 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/170062 Cultural relativism in the Universal Periodic Review of the Human Rights Council Lloret Blackburn, Roger This Working Paper aims to offer an up-to-date list of cultural relativist players and arguments with respect to human rights, constituted by China, Viet Nam, Myanmar, Iran, Pakistan, Yemen, Syria, Malaysia and Cuba. This working paper argues that Indonesia, Iraq, Colombia and Mexico are not in the same cultural relativist group of states maintained by renowned scholars, notably Cristina Cerna and Dianne Otto. As such, apart from this form of cultural relativism based on the respect for the self-determination of indigenous peoples and communities, this working paper exposes two different categories of radical cultural relativism based on revolutionary discourse and/or radical Islamism, as well as targets the credibility on the latter two based on the information facilitated by the United Nations (UN) Human Rights Council (HRC) Universal Periodic Review (UPR). Thu, 01 Sep 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/170062 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152183 La prevenció de conflictes de la Unió Europea deu anys després de Göteborg Schünemann, Julia La Unió Europea (UE) ha fet passos molt significatius des que va adoptar el Programa de Göteborg per a la Prevenció de Conflictes Violents el 2001. Malgrat tot, els obstacles institucionals, una priorització insuficient i la manca d'un compromís polític clar han estat impediments fonamentals perquè la UE concretés les seves ambicions d'erigir-se en un actor global més eficaç en la prevenció de conflictes i la construcció de la pau. La pràctica concreta de la UE encara és el reflex d'una perspectiva de la gestió de les crisis clarament reactiva més que no pas d'un plantejament genuí favorable a la prevenció de conflictes. Aquest document d'actuació, principalment adreçat als qui dicten la política a seguir i les decisions de la UE i dels seus estats membres, exposa que la UE ha de realitzar un canvi que va de la simple gestió de crisis a posar més èmfasi en la prevenció de conflictes, tot augmentant així els seus avantatges comparatius. Això exigeix tenir unes prioritats clares i millorar el sistema d'alarma primerenca de la UE. Cal que la prevenció de conflictes s’integri de forma transversal en totes les polítiques exteriors d'Europa i que constitueixi el nucli del SEAE (el Servei Europeu d'Acció Exterior). Aparentment, el Tractat de Lisboa i el SEAE constitueixen una oportunitat única per a millorar la coherència i l'eficàcia de la UE com a actor globlal. Ara bé, s'està aprofitant aquesta oportunitat fugissera? Wed, 01 Jun 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152183 2011-06-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152123 La lucha contra la impunidad de los crímenes internacionales en España: de la persecución a Pinochet a la inculpación del juez Garzón Jiménez Cortés, Claudia Este trabajo analiza la evolución que ha tenido el legislador y la judicatura española en la persecución de los crímenes internacionales. Desde que amparados en la jurisdicción universal los tribunales españoles se declarasen competentes para perseguir a Pinochet, hasta la imputación del delito de prevaricación al juez Garzón por iniciar diligencias en relación con posibles crímenes internacionales cometidos en España durante la guerra civil y el período de la dictadura, muchas y variadas han sido las actuaciones por parte del legislador y del poder judicial. La esquizofrenia que éstas denotan debería servir como laboratorio de los pros y contras a los que tiene que hacer frente el modelo de lucha contra la impunidad a nivel nacional, sin que ello suponga perder el sentido mismo de esta lucha: ofrecer el derecho a una tutela judicial efectiva a aquel que ha sido víctima de los más abominables crímenes que se puedan cometer contra el género humano. Sun, 01 May 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/152123 2011-05-01T00:00:00Z