<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
<channel>
<title>RECERCAT - Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/89104</link>
<description>www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.84f6394bc89391b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=8ff7497875203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</description>
<pubDate>Tue, 21 May 2013 15:39:23 GMT</pubDate>
<dc:date>2013-05-21T15:39:23Z</dc:date>
<image>
<title>The Channel Image</title>
<url xmlns="http://apache.org/cocoon/i18n/2.1">http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/33959/</url>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/89104</link>
</image>
<item>
<title>El tiempo en la justicia de menores</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211149</link>
<description>El tiempo en la justicia de menores
Capdevila Capdevila, Manel; Ferrer Puig, Marta; Blanch Serentill, Marta; Framis Ferrer, Berta
Este estudio aporta datos sobre el tiempo objetivo que tarda el sistema penal juvenil en dar respuesta a las conductas presuntamente delictivas de los jóvenes que llegan al sistema. El interés por contar y analizar este tiempo de respuesta del sistema penal juvenil se basa en dos justificaciones: la primera es conocer la incidencia que tiene el paso del tiempo en la eficiencia del sistema, eficiencia que se suele asociar al hecho que se resuelvan los casos con rapidez. El segundo motivo tiene que ver con la eficacia de la pena o de la respuesta que el infractor pueda recibir. Desde el ámbito penal y criminológico diversos autores, citados en la investigación, señalan que una respuesta más rápida hace la pena más eficaz.&#13;
La investigación ha estudiado 8.059 procedimientos abiertos en Catalunya el año 2008 a jóvenes infractores y da datos respecto la duración según algunas variables (referidas a las características de los jóvenes, los hechos delictivos, el tipo de resolución, el territorio que la ha gestionado, los casos en los que se ha realizado una mediación y reparación de menores, etc.). En los casos que ha sido posible, también se ha realizado una comparación entre el año de estudio (2008) y un año de control (2005), para conocer cuales han sido estas diferencias.&#13;
Es la primera investigación que se publica en Catalunya sobre el total de tiempo que tarda la justicia penal en dar respuesta a una infracción presuntamente cometida por un menor.; This research provides empirical information about the time that the Catalan juvenile justice system spends to sentence a juvenile (aged from 14 up to 18) that commit an offence.  The efficiency of the penal process and the effectiveness of the sanction imposed to the youngster are often associated to a short length of the penal proceedings, especially regarding juveniles.&#13;
This research studies 8.059 penal proceedings, that were opened in Catalunya by a prosecutor in 2008, and that involved young offenders.  It provides information on the duration of these proceedings in general, and according to different variables (the characteristics of the youngster, the offence committed, the judicial resolution, the use of diversion, etc.). The research also compares some of the data from 2008 with the same data collected from 2005 (as a control year) and stresses the coincidences and differences.&#13;
This is the first published research that settles on the length of proceedings in the juvenile justice in Catalunya.; La recerca es proposa conèixer el temps objectiu que triga el sistema penal juvenil a donar resposta a les conductes presumptament delictives dels joves que hi arriben. L’interès per comptabilitzar i analitzar aquest temps de resposta del sistema penal juvenil es basa en dos motius: el primer és conèixer la incidència que té el temps en l’eficiència del sistema, eficiència que se sol associar al fet que es resolguin els assumptes amb agilitat. El segon motiu té a veure amb l’eficàcia de la pena o de la resposta que l’infractor pugui rebre. Des de l’àmbit penal i criminològic diversos autors, citats en la recerca, assenyalen que una resposta més ràpida fa la pena més eficaç.&#13;
La recerca ha estudiat 8.059 procediments oberts a Catalunya l’any 2008 a joves infractors i en dona dades de la durada segons algunes variables (referides a les característiques dels joves, als fets delictius, al tipus de resolució, al territori que l’ha gestionat, als casos en els que s’ha fet mediació i reparació de menors, etc.). En els casos que ha estat possible, també s’ha fet una comparació entre l’any d’estudi (2008) i un any de control (2005) per saber quines han estat les diferències.&#13;
Aquesta és la primera recerca que es publica a Catalunya sobre el total de temps que triga la justícia penal a donar resposta a una infracció presumptament comesa per un menor.
</description>
<pubDate>Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211149</guid>
<dc:date>2013-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>L'adaptació de la norma als centres de menors. Estudi del Centre Educatiu L'Alzina</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211014</link>
<description>L'adaptació de la norma als centres de menors. Estudi del Centre Educatiu L'Alzina
Guarné Cabello, Blai; Rivarola Padrós, Pablo
Aquesta investigació és una aproximació al procés d’adaptació a la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, al Centre Educatiu L’Alzina. La recerca constitueix un intent d’anar més enllà d’allò merament descriptiu, en un esforç per fer palesa la racionalitat subjacent a la pràctica quotidiana i a la lògica implícita a l’intervenció educativa amagada sota nocions centrals en el seu desenvolupament, com ara progrés, retrocés, càstig, recompensa, activitat esportiva o pauta mèdica. Els autors proposen una interpretació que implica la consolidació d’una lògica de la simulació netament allunyada de la lògica dels fets que, formalment, plana sobre la dinàmica de l’aplicació de la norma al Centre.; Estudio sobre la adaptación de un centro de justicia juvenil a la Ley 5/2000 de responsabilidad de los menores. Se analiza la práctica cotidiana y los razonamientos que la justifican; Study on the adaptation of a juvenile justice center of Law 5/2000 for responsibility of minors. It analyzes the daily practice and its justifications.
</description>
<pubDate>Mon, 01 Jan 2001 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211014</guid>
<dc:date>2001-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>El temps en la justícia de menors</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208790</link>
<description>El temps en la justícia de menors
Capdevila Capdevila, Manel; Ferrer Puig, Marta; Blanch Serentill, Marta; Framis Ferrer, Berta
La recerca es proposa conèixer el temps objectiu que triga el sistema penal juvenil a donar resposta a les conductes presumptament delictives dels joves que hi arriben. L’interès per comptabilitzar i analitzar aquest temps de resposta del sistema penal juvenil es basa en dos motius: el primer és conèixer la incidència que té el temps en l’eficiència del sistema, eficiència que se sol associar al fet que es resolguin els assumptes amb agilitat. El segon motiu té a veure amb l’eficàcia de la pena o de la resposta que l’infractor pugui rebre. Des de l’àmbit penal i criminològic diversos autors, citats en la recerca, assenyalen que una resposta més ràpida fa la pena més eficaç.&#13;
La recerca ha estudiat 8.059 procediments oberts a Catalunya l’any 2008 a joves infractors i en dona dades de la durada segons algunes variables (referides a les característiques dels joves, als fets delictius, al tipus de resolució, al territori que l’ha gestionat, als casos en els que s’ha fet mediació i reparació de menors, etc.). En els casos que ha estat possible, també s’ha fet una comparació entre l’any d’estudi (2008) i un any de control (2005) per saber quines han estat les diferències.&#13;
Aquesta és la primera recerca que es publica a Catalunya sobre el total de temps que triga la justícia penal a donar resposta a una infracció presumptament comesa per un menor.; Este estudio aporta datos sobre el tiempo objetivo que tarda el sistema penal juvenil en dar respuesta a las conductas presuntamente delictivas de los jóvenes que llegan al sistema. El interés por contar y analizar este tiempo de respuesta del sistema penal juvenil se basa en dos justificaciones: la primera es conocer la incidencia que tiene el paso del tiempo en la eficiencia del sistema, eficiencia que se suele asociar al hecho que se resuelvan los casos con rapidez. El segundo motivo tiene que ver con la eficacia de la pena o de la respuesta que el infractor pueda recibir. Desde el ámbito penal y criminológico diversos autores, citados en la investigación, señalan que una respuesta más rápida hace la pena más eficaz.&#13;
La investigación ha estudiado 8.059 procedimientos abiertos en Catalunya el año 2008 a jóvenes infractores y da datos respecto la duración según algunas variables (referidas a las características de los jóvenes, los hechos delictivos, el tipo de resolución, el territorio que la ha gestionado, los casos en los que se ha realizado una mediación y reparación de menores, etc.). En los casos que ha sido posible, también se ha realizado una comparación entre el año de estudio (2008) y un año de control (2005), para conocer cuales han sido estas diferencias.&#13;
Es la primera investigación que se publica en Catalunya sobre el total de tiempo que tarda la justicia penal en dar respuesta a una infracción presuntamente cometida por un menor.; This research provides empirical information about the time that the Catalan juvenile justice system spends to sentence a juvenile (aged from 14 up to 18) that commit an offence.  The efficiency of the penal process and the effectiveness of the sanction imposed to the youngster are often associated to a short length of the penal proceedings, especially regarding juveniles.&#13;
This research studies 8.059 penal proceedings, that were opened in Catalunya by a prosecutor in 2008, and that involved young offenders.  It provides information on the duration of these proceedings in general, and according to different variables (the characteristics of the youngster, the offence committed, the judicial resolution, the use of diversion, etc.). The research also compares some of the data from 2008 with the same data collected from 2005 (as a control year) and stresses the coincidences and differences.&#13;
This is the first published research that settles on the length of proceedings in the juvenile justice in Catalunya.
</description>
<pubDate>Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208790</guid>
<dc:date>2013-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Les característiques de les víctimes a Catalunya i a altres països industrialitzats. Un estudi multivariant</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204817</link>
<description>Les característiques de les víctimes a Catalunya i a altres països industrialitzats. Un estudi multivariant
Luque Reina, M. Eulàlia
La recerca té l’objectiu de conèixer quines són les variables que expliquen i prediuen la victimització mitjançant anàlisis de regressió logística. L’estudi s’ha dut a terme a partir d’una mostra de 39.517 registres procedents de 17 països industrialitzats (inclosa Catalunya), que pertanyen a 17 enquestes sobre la victimització l’any 1999, totes elles realitzades amb els mateixos paràmetres metodològics. Les variables dependents (o tipus de victimització) que s’estudien són: robatori del/en el cotxe, robatori o temptativa de robatori en el domicili, delictes menors, delictes contra la propietat, delictes amb violència, agressions sexuals i delictes de contacte. Les variables independents són: país, hàbits de sortida nocturns, edat, nombre d’habitants de la ciutat o municipi, ocupació, anys d’estudi, ingressos, estat civil i sexe. Algunes conclusions són: (1) les variables país i edat són les que amb més força expliquen la victimització; (2)quant a les agressions sexuals, la variable que més explica la victimització és l’estat civil, seguit de l’edat i el país; (3) la variable país està present en totes i cada una de les equacions obtingudes de les regressions logístiques, la qual cosa vol dir que en tots els casos explica la victimització i, és més, té la capacitat de predir-la; (4) l’estat civil i nombre d’habitants estan presents en totes les equacions de regressió logística llevat de la referida als delictes contra els cotxes; (5) l’edat està present en 6 de les 8 equacions de regressió logística, no es presenta en els delictes contra els domicilis ni en els delictes amb violència, per la qual cosa no és útil a l’hora de predir-ne la victimització; (5) pel que fa al país, el fet de viure a Catalunya és un factor de protecció envers el delicte, llevat dels fets contra els vehicles.; La investigación tiene como objetivo conocer cuáles son las variables que explican y predicen la victimización mediante análisis de regresión logística. El estudio se ha llevado a término a partir de una muestra de 39.517 registros procedentes de 17 países industrializados (incluida Cataluña), que pertenecen a 17 encuestas sobre victimización en el año 1999, todas ellas realizadas con los mismos parámetros metodológicos; The objective of the research is to find out what the variables are that explain and predict victimization through analysis of logistical regression. The study was made from a sampling of 39,517 entries from 17 industrialized countries (including Catalonia), that belong to 17 surveys on victimization in 1999, all carried out with the same methodological parameters.
</description>
<pubDate>Wed, 01 Jan 2003 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204817</guid>
<dc:date>2003-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>L'atenció a la víctima després de les últimes reformes processals</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204816</link>
<description>L'atenció a la víctima després de les últimes reformes processals
Escaler Bascompte, Ramon
En els darrers temps, tan a nivell doctrinal com legislatiu, han augmentat progressivament els esforços encaminats a dotar de la deguda protecció processal la víctima d'un delicte. Sens dubte, la situació ha millorat notòriament d'uns anys ençà.&#13;
No obstant, la proliferació de textos legals relatius a la matèria potser acabi provocant l'efecte contrari al que inicialment es tenia en ment. En altres paraules, el desconcert que pot causar a una víctima que les seves possibilitats d'intervenció siguin variables d'un procés a un altre no afavoreix gens ni mica el dret que té a una tutela judicial efectiva.&#13;
En aquest treball es posa de relleu la situació prenent com a punt de referència dues de les reformes processals més recents que han incidit en matèria d'atenció a la víctima: les Lleis 8/2002 i 38/2002 sobre judicis ràpids i de modificació del procediment abreujat i la Llei 5/2000, reguladora dels processos de menors.&#13;
Aparentment, els judicis de menors tenen poc a veure amb els d'adults, però, precisament per aquesta distància entre ells, resulta significatiu l'acostament que es podria produir en l'àmbit de la protecció de la víctima. Un dels objectius d'aquest treball és justament demostrar els aspectes en els quals es podrien unificar les normes referents a la matèria. Un cop aconseguit en aquests processos, no sembla que hi hagi cap obstacle que impedeixi postular la unificació pretesa en aquesta investigació de forma general.&#13;
Una qüestió diferent és que en alguns punts no sigui possible dur a terme la unitat esmentada de forma immediata i resulti necessària una reforma legal. Ara bé, tan sols atenent a la legislació vigent, existeix l'opció de fer un gran pas en la direcció apuntada. Només cal canviar la manera com s'està practicant l'acte d'oferiment d'accions en l'actualitat. Això vol dir que no es limiti a la simple comunicació d'un escrit de difícil comprensió per algú no expert en dret, que la víctima firma sense entendre’n la transcendència. La importància d'aquest acte en relació a la tutela efectiva del perjudicat per un delicte, permet desenvolupar el contingut previst a la legislació processal per adequar-lo a les necessitats del seu destinatari. És aquí on s'obre un ampli ventall de possibilitats, que poden arribar a l'extrem de convertir l'acte de l'oferiment d'accions gairebé en una informació completa de totes les oportunitats d'actuació que tindrà una víctima en un procés i el que implica cadascuna d'elles.&#13;
L'Administració Autonòmica hi pot jugar un paper important. Tenint en compte que les recents reformes processals han previst fer recaure en l'actuació de la Policia Judicial bona part de la pretesa major atenció a la víctima, ja que s'imposa de forma preceptiva que sigui aquesta autoritat la que ofereixi sempre en primer terme les accions a la víctima, seria molt oportú que la Policia Autonòmica fes ús d'un formulari d'oferiment d'accions adaptat a les necessitats de la víctima d'acord amb el que s'apunta en aquesta obra. De fet, a fi efecte que sigui d'utilitat, l'objectiu últim d'aquest treball és establir les bases que serveixin per a l'elaboració del model de formulari postulat.; Se pretende en esta investigación poner de relieve los diversos aspectos en materia de atención a la víctima que, a pesar de estar regulados de forma diferente en cada uno de los procesos penales existentes, podrían tratarse de forma uniforme. De esta manera, aparte de unificar la normativa existente, se favorecería un mayor conocimiento por parte de la víctima, circunstancia que haría más eficaz la tutela judicial que tiene derecho a recibir.; The aim of this study is to highlight the different aspects of victim attention which, although they are regulated differently in each of the existing criminal trials, could be dealt with in the same unified manner. In this way, in addition to unifying current legislation in this area, it would promote greater knowledge of these criminal procedures among victims, which would in turn make more effective the judicial protection they have the right to enjoy.
</description>
<pubDate>Wed, 01 Jan 2003 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204816</guid>
<dc:date>2003-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Valoració de l’impacte i repercussió de les drogues de disseny en el medi judicial. Aspectes forenses en els àmbits civil i penal</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204815</link>
<description>Valoració de l’impacte i repercussió de les drogues de disseny en el medi judicial. Aspectes forenses en els àmbits civil i penal
Arroyo Fernández, Amparo; Leal Bazán, Mª Jesús E.; Marrón Moya, Teresa
Les rogues de disseny són utilitzades hores d’ara amb major intensitat encara que no suposen un problema tan greu, a nivell assistencial o clínic, com les drogues més clàssiques. La seva prevalença no ha estat molt estudiada des del punt de vista legal i la seva implicació en procediments civils o penals no és ben coneguda.&#13;
La recerca pretén obtenir dades del consum de drogues de disseny, avaluar la seva associació amb dades sociodemogràfiques, mèdiques i amb els delictes comesos per la població d’estudi, valorar aspectes forenses, intoxicació i morts degudes al seu consum, revisar sentències i repercussió als àmbits civil i penal en relació amb aquestes drogues, a través de l’estudi d’una mostra de 175 subjectes que es troben detinguts al Jutjat de Guàrdia de Barcelona i de subjectes interns al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona.; El consumo de las drogas de diseño no es tan conocido como el de otras drogas. Se revisan aspectos legales, forenses y normativos de las drogas de diseño así como la repercusión en la salud. El estudio se hace en población puesta a disposición judicial o interna en centro Penitenciario la Barcelona.
</description>
<pubDate>Wed, 01 Jan 2003 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204815</guid>
<dc:date>2003-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Validació i quantificació del trastorn psicopàtic de la personalitat en l'àmbit de la medicina forense de Catalunya</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204814</link>
<description>Validació i quantificació del trastorn psicopàtic de la personalitat en l'àmbit de la medicina forense de Catalunya
Cuquerella Fuentes, Ángel; Mohíno Justes, Susana; Subirana i Domènech, Mercè; Planchat i Teruel, Luis Maria
El treball avalua amb PCL:SV 18 subjectes imputats per delictes de robatoris amb intimidació, homicidi, violació en sèrie, assassinat, lesions, assetjament sexual. Es mostren els resultats descriptius de la PCL:SV aplicada: puntuacions, mitjanes, distribució de mesura.; El trabajo avalúa con PCL:SV 18 sujetos imputados por delitos de robos con intimidación, homicidio, violación en serie, asesinatos, lesiones, acoso sexual. Se muestran los resultados descriptivos de la PCL:SV aplica: puntuaciones, medias, distribución de medida.; The work studies with PCL:SV 18 subjects attributed with crimes of robbery with intimidation, homicide, serial rape, murder, lesions, and sexual assault. The description of results of the applied PCL:SV are shown: scores, averages, distribution of measurement.
</description>
<pubDate>Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204814</guid>
<dc:date>2002-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La conveniència d'ampliar la competència del TSJC pel que fa al coneixement de la revisió civil de la sentència ferma</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204813</link>
<description>La conveniència d'ampliar la competència del TSJC pel que fa al coneixement de la revisió civil de la sentència ferma
Vallespín Pérez, David
Anàlisi de la regulació estatal i autonòmica, així com la jurisprudència del Tribunal Suprem i els tribunals superiors de justícia, per tal d’examinar la necessària ampliació de la competència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Catalunya pel que fa al coneixement de la revisió de la sentència ferma.; Análisis de la regulación estatal y autonómica así como la jurisprudencia de Tribunal supremo y los tribunales superiores de justicia para examinar la necesaria ampliación de la competencia de la Sala Civil y Penal del Tribunal Superior de Cataluña por lo que se refiere al conocimiento de la revisión de la sentencia firma.; Analysis of the state and autonomous regulation as well as the jurisprudence of the Supreme Court and the higher courts of justice, to examine the required widening of the competence of the Penal and Civil Hall of the Superior Court of Catalonia to make known the revision of the ruling.
</description>
<pubDate>Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204813</guid>
<dc:date>2002-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La privació de la pàtria potestat en el dret civil català</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204812</link>
<description>La privació de la pàtria potestat en el dret civil català
Ruisánchez Capelastegui, Covadonga
La privació de la potestat dels pares és una mesura per protegir un menor d’edat davant un dany que els seus progenitors no poden o no volen evitar. La inhabilitació per l’exercici del dret de pàtria potestat és una pena que no sempre aconsegueix l’adequada protecció dels menors d’edat.; La privación de la potestad de los padres es una medida para proteger a un menor de edad frente un daño que sus progenitores no pueden o no quieren evitar. La inhabilitación por el ejercicio del derecho de patria potestad es una pena que no siempre consigue la adecuada protección de los menores de edad.; The deprivation of patria potestas of parents is a way to protect a minor from harm that his parents cannot or do not want to avoid. The barring of exercising the right of patria potestas is a penalty that does not always achieve the adequate protection of minors.
</description>
<pubDate>Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204812</guid>
<dc:date>2012-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Protecció pública dels menors desemparats a Catalunya</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204811</link>
<description>Protecció pública dels menors desemparats a Catalunya
Font Llovet, Tomàs,; de Palma, Ángeles
El treball té per objecte l’estudi de la protecció pública dels menors desemparats a través de la figura de la tutela de l’Administració, com a institució de dret administratiu.; El trabajo tiene por objeto el estudio de la protección pública de los menores desamparados a través de la figura de la tutela de la Administración, como a institución de derecho administrativo.; The objective of the work is the study of public protection of orphaned minors through the figure of guardianship of the Administration, as an institution of administrative law.
</description>
<pubDate>Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204811</guid>
<dc:date>2002-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Valors ètics per a l’excel·lència professional dels jutges</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204810</link>
<description>Valors ètics per a l’excel·lència professional dels jutges
Giró i Paris, Jordi; Román i Maestre, Begoña
En aquest treball ens hem proposat els següents objectius:&#13;
&#13;
    Explicitar els valors ètics que permeten l’excel·lència professional dels jutges;&#13;
    Conèixer l’estat de la qüestió, esbrinar la consciència que els futurs professionals tenen dels valors requerits per dur a terme una funció de qualitat i d’aquells que ja l’han exercit durant 8 anys;&#13;
    Proposar mesures organitzatives per promoure i dinamitzar l’excel·lència professional dels jutges.&#13;
&#13;
&#13;
El treball consta de dues parts. En una primera expliquem què és ètica professional i explicitem aquells valors que necessàriament ha d’encarnar un jutge en el seu exercici professional perquè aquest sigui, més enllà de no negligent i acomplir la deontologia, una aposta per l’excel·lència. Al llarg d’aquesta part albirem polítiques organitzatives, recomanacions, suggeriments (codis ètics, comitè d’ètica professional, etc.) per dinamitzar, des de l’autoregulació, la vigència dels valors ètics de les professions jurídiques que afavoreixen l’excel·lència professional. En una segona part, es presenten les conclusions de l’estudi de camp a partir d’una enquesta sobre aquells valors realitzada, el 10 de febrer del 2004, als jutges que estan a l’Escola Judicial de Barcelona rebent la formació inicial. Amb aquesta segona part exposem el grau de consciència i compromís en la responsabilitat inherents a la professió de jutge.; El trabajo se plantea la ética profesional del juez, reflexiona sobre el concepto de autorregulación y propone 10 valores fundamentales para el ejercicio excelente del juez. Además comprende un estudio de campos sobre la conciencia de los jueces en formación inicial de estos valores.; This article deals with the professional ethics of judges and reflects on the concept of self-regulation. It puts forward 10 essential values for excellent practice by judges. Moreover, it comprises a field study on the judges’ conscience in initial education regarding these values.
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204810</guid>
<dc:date>2004-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La mediació penal en l’àmbit del menor i la seva incidència a Catalunya</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204809</link>
<description>La mediació penal en l’àmbit del menor i la seva incidència a Catalunya
Macías i Prieto, Catherine; Hompanera i González, Maria José
La mediació en l‘àmbit penal del menor és un mitjà innovador de resolució de conflictes, que s’ha de promoure per les seves innegables avantatges envers el model de punició tradicional. Permet que tots el agents afectats puguin intervenir i apropa la justícia a la societat, tot donant un paper fonamental a la víctima i afavorint-hi les possibilitats resocialitzadores i educatives del menor infractor.&#13;
&#13;
L’objectiu principal ha de ser facilitar al menor, que tot just comença la seva carrera criminal, les eines necessàries per evitar-ne l’evolució com a adult delinqüent, amb el consegüent benefici per a tota la societat.&#13;
&#13;
Igualment, la víctima, gran oblidada del procés penal, adquireix un nou protagonisme per decidir l‘abast de la seva reparació i, alhora, la societat reforça els mecanismes per obtenir la pau social.&#13;
&#13;
Aquestes finalitats tan loables mereixen l’esforç de les institucions per invertir en mitjans personals i materials que garanteixin l’eficàcia i la viabilitat dels programes de mediació i reparació.&#13;
&#13;
L’experiència a Catalunya, comunitat pionera en aquest àmbit, ve avalada per uns resultats excel·lents en el camp de la jurisdicció dels menors, segons reconeixen els mateixos protagonistes.&#13;
&#13;
Els resultats favorables de la mediació en l’àmbit del menor han permès, fins i tot, iniciar la primera experiència a l’Estat pel que fa a la mediació en la justícia penal d’adults. S’obren, doncs, noves possibilitats dins la filosofia del dret penal que ens permetran assolir en el futur solucions innovadores, proposades per les persones directament afectades.&#13;
&#13;
Aquest ha estat l’objectiu del nostre estudi, tot mirant d’aprofundir els avantatges de la mediació envers al sistema punitiu tradicional i els resultats de la seva implantació a Catalunya, així com cercar solucions que alleugeressin la sempre sobrecarregada Administració de justícia.; La mediación es un medio innovador de resolución de conflictos, con innegables ventajas hacia el modelo de punición tradicional. Permite que todos los agentes puedan intervenir: otorga un papel fundamental a la víctima, favorece las posibilidades resocializadoras y educativas del menor y acerca la justicia al ciudadano.; Mediation is an innovative means of resolving disputes which has unquestionable benefits over traditional means of punishment. It enables all agents to be involved, it lends the victim an essential role, it fosters the re-socialising and educational possibilities of the juvenile and it brings justice and citizens closer together.
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204809</guid>
<dc:date>2004-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La tutela cautelar de les víctimes de violència de gènere</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204808</link>
<description>La tutela cautelar de les víctimes de violència de gènere
Vallespín Pérez, David
Aquest projecte de recerca té com a objecte l'anàlisi de les línies bàsiques de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i, més concretament, de la regulació de la tutela cautelar de les víctimes d'aquest tipus de violència.&#13;
&#13;
Quant a la regulació de les mesures de protecció que podrà adoptar el Jutge de violència de gènere, s'ha optat per la seva inclusió expressa, ja que no es troben recollides com a mesures cautelars a la Llei d'enjudiciament criminal, que només regula la prohibició de residència i la de poder anar a un determinat lloc pels delictes recollits a l'art. 57 del Codi penal (article 544 bis LECrim, introduït per la Llei orgànica 14/1999).&#13;
&#13;
Malgrat els dubtes envers la naturalesa jurídica d'aquestes mesures, és clar que també persegueixen el fi típic de les mesures cautelars clàssiques, encara que de forma tangencial: assegurar el desenvolupament amb èxit del judici oral, mantenint allunyada a la víctima tan de nous actes violents com d'amenaces dirigides a assolir una retractació del seu inicial testimoni.&#13;
&#13;
Es tracta, doncs, de "mesures cautelars" (personals) que incideixen sobre la llibertat de l'imputat (restringint la seva llibertat de circulació i de residència), que tenen com a pressupostos tant el fumus boni iuris (judici de probabilitat del jutge), com el periculum in mora (entès més aviat com a periculum libertatis o periculum in damno), i que responen a les característiques d'instrumentalitat, provisionalitat, jurisdiccionalitat, oficialitat, revocabilitat i homogeneïtat (però no identitat) amb les mesures executives.&#13;
&#13;
D'altra banda, també s'afegeix la possibilitat que qualsevol d'aquestes mesures de protecció pugui ser utilitzada com a mesura de seguretat, des del principi o al llarg de l'execució de la sentència, incrementant-se així la llista de l'art. 105 del Codi penal, i possibilitant al jutge la garantia de protecció de les víctimes més enllà de la finalització del procés.; Este proyecto de investigación tiene como objeto el análisis de las líneas básicas de la Ley orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género y, más concretamente, de la regulación de la tutela cautelar de las víctimas de este tipo de violencia.; The purpose of this research project is to examine the basic lines of Organic Law 1/2004, of 28 December, on comprehensive protection measures against gender violence and, more specifically, to look at the regulation of temporary protection of the victims of this kind of violence.
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204808</guid>
<dc:date>2004-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Estudi comparatiu de factors d’incidència en el temps d’estada d’infants i adolescents en diversos centres residencials d’acció educativa (CRAE)</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204807</link>
<description>Estudi comparatiu de factors d’incidència en el temps d’estada d’infants i adolescents en diversos centres residencials d’acció educativa (CRAE)
Torralba i Roselló, Josep Maria
L’estudi es proposa saber si hi ha factors individuals dels infants i adolescents, factors familiars i/o de l’entorn que incideixen en el temps d’estada d’un infant o adolescent en un CRAE. L’estudi també es proposa analitzar els factors institucionals per saber si aquests poden explicar el temps d’estada dels menors en un centre. La mostra, extreta de la base de dades de la Direcció General de la Infància i l’Adolescència, és de 350 individus, amb un internament mitjà de 491 dies, que s’incrementa per cada any d’edat de l’infant en 47 dies.&#13;
Els resultats mostren que no hi ha un sol factor determinant que incideixi en el temps d’internament, sinó que són una combinació: l’edat del menor, el motiu d’ingrés, les activitats d’alt risc i els conflictes relacionals de risc entre els progenitors, la freqüència de la relació familiar, les característiques personals de l’infant i el tipus i nivell d’integració d’aquest en el centre. La tipologia i les característiques de cada CRAE influeixen en el temps d’estada en un centre (si és exclusivament per a nois disminueix l’estada, mentre que, si és religiós, l’estada s’allarga), però no en les mesures d’èxit pel que fa al desinternament i definides en la recerca, que són homogènies en tots els tipus de centres.; Estudia cuáles son los factores individuales, sociales e institucionales que inciden en el tiempo de estancia de un niño o adolescente en un CRAE. Los resultados muestran que no hay un solo factor que incida en el tiempo de internamiento sino que son una combinación: la edad del menor, el motivo de ingreso, las actividades de alto riesgo y los conflictos relacionales de riesgo entre los progenitores, la frecuencia de la relación familiar, las características personales del niño y el tipo y nivel de integración de éste en el centro.; This studies what the individual, social and institutional factors that affect the time spent by children or adolescents in a CRAE are. The results show that it is not just one single factor that affects the time of internment but rather a combination of factors: the age of the minor, the reason for the internment, high-risk activities and relationship conflicts entailing risks between the parents, the frequency of family relationships, the personal characteristics of the child, and the kind and the degree of integration of the latter in the centre.
</description>
<pubDate>Wed, 01 Jan 2003 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204807</guid>
<dc:date>2003-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Programas de tratamiento y características de los internos penitenciarios ingresados por delitos de tráfico en Cataluña</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200844</link>
<description>Programas de tratamiento y características de los internos penitenciarios ingresados por delitos de tráfico en Cataluña
Hilterman, Ed; Mancho Fora, Roger; Trasovares Navarrete, Maria Victoria; Baldris Catafau, Griselda; Muñoz Fernández, Yolanda
La finalidad de la investigación es aportar información estructurada sobre las personas que se encuentran ingresadas en prisión por delitos relacionados con la seguridad vial, respecto a las características de los infractores, como los programas e intervenciones específicas que se les aplican, para que esta información pueda contribuir a mejorar la aplicación de las intervenciones que llevan a cabo los servicios penitenciarios.&#13;
Los objetivos generales de la investigación son tres: 1 - Describir el tratamiento penitenciario de los infractores de tráfico y compararlo con las actuaciones a nivel español y en otros cuatro países europeos (Holanda, Alemania, Suecia y Reino Unido). 2 - Identificar las principales características sociodemográficas, personales y penitenciarias de una muestra de internos que hayan cometido algún delito relacionado con la seguridad vial. 3 - Identificar las posibles diferencias entre las características psicológicas, sociodemográficas y personales y el estilo de conducción de una muestra de internos con algún delito relacionado con la seguridad vial y una muestra de infractores condenados a una medida penal alternativa por el mismo tipo de delito.&#13;
Podemos concluir que respecto a las variables psicológicas y el estilo de conducción hay algunas diferencias significativas entre los grupos analizados pero en general son pequeñas. Esto hace pensar que gran parte de estos casos podrían ser abordados desde el ámbito de las medidas penales alternativas. Otra conclusión importante es que el abordaje de estos infractores no se tendría que centrar tanto en el delito cometido como en las necesidades criminógenas individuales.; La finalitat de la recerca és aportar una informació estructurada sobre les persones que es troben ingressades a presó per delictes relacionats amb la seguretat viària, tant pel que fa a les característiques dels infractors com dels programes i intervencions específiques que se’ls apliquen, per tal que aquesta informació pugui contribuir a millorar l‘aplicació de les intervencions que porten a terme els serveis penitenciaris.&#13;
Els objectius generals de la investigació són tres: 1- Descriure el tractament penitenciari dels infractors de trànsit i comparar-lo amb les actuacions que es duen a terme a la resta de l’Estat i a d’altres quatre països europeus (Holanda, Alemanya, Suècia i Regne Unit). 2- Identificar les principals característiques sociodemogràfiques, personals i penitenciàries d’una mostra d’interns que hagin comès algun delicte relacionat amb la seguretat viària. 3- Identificar les possibles diferències entre les característiques psicològiques, sociodemogràfiques i personals, i l’estil de conducció d’una mostra d’interns amb algun delicte relacionat amb la seguretat viària i una mostra d’infractors condemnats a una mesura penal alternativa pel mateix tipus de delicte.&#13;
Podem concloure que pel que fa a les variables psicològiques i l’estil de conducció hi ha algunes diferències significatives entre els grups analitzats però en general són petites. Això fa pensar que una part dels casos condemnats a pena de presó podrien ser abordats des de l’àmbit de les mesures penals alternatives. Una altra conclusió important és que l’abordatge d’aquests infractors no s’hauria de centrar tant en el delicte comès com en les seves necessitats criminògenes individuals.; This research explores the sociodemographic, criminal and penitentiary characteristics of the inmates convicted for traffic offenses, and the programs and interventions they follow in Catalan prisons. The research also includes a comparison between the interventions with traffic offenders in some countries of Europe.
</description>
<pubDate>Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200844</guid>
<dc:date>2012-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Programes de tractament i característiques dels interns penitenciaris ingressats per delictes de trànsit a Catalunya</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200843</link>
<description>Programes de tractament i característiques dels interns penitenciaris ingressats per delictes de trànsit a Catalunya
Hilterman, Ed; Mancho Fora, Roger; Trasovares Navarrete, Maria Victoria; Baldris Catafau, Griselda
La finalitat de la recerca és aportar una informació estructurada sobre les persones que es troben ingressades a presó per delictes relacionats amb la seguretat viària, tant pel que fa a les característiques dels infractors com dels programes i intervencions específiques que se’ls apliquen, per tal que aquesta informació pugui contribuir a millorar l‘aplicació de les intervencions que porten a terme els serveis penitenciaris.&#13;
Els objectius generals de la investigació són tres: 1- Descriure el tractament penitenciari dels infractors de trànsit i comparar-lo amb les actuacions que es duen a terme a la resta de l’Estat i a d’altres quatre països europeus (Holanda, Alemanya, Suècia i Regne Unit). 2- Identificar les principals característiques sociodemogràfiques, personals i penitenciàries d’una mostra d’interns que hagin comès algun delicte relacionat amb la seguretat viària. 3- Identificar les possibles diferències entre les característiques psicològiques, sociodemogràfiques i personals, i l’estil de conducció d’una mostra d’interns amb algun delicte relacionat amb la seguretat viària i una mostra d’infractors condemnats a una mesura penal alternativa pel mateix tipus de delicte.&#13;
Podem concloure que pel que fa a les variables psicològiques i l’estil de conducció hi ha algunes diferències significatives entre els grups analitzats però en general són petites. Això fa pensar que una part dels casos condemnats a pena de presó podrien ser abordats des de l’àmbit de les mesures penals alternatives. Una altra conclusió important és que l’abordatge d’aquests infractors no s’hauria de centrar tant en el delicte comès com en les seves necessitats criminògenes individuals.; La finalidad de la investigación es aportar información estructurada sobre las personas que se encuentran ingresadas en prisión por delitos relacionados con la seguridad vial, respecto a las características de los infractores, como los programas e intervenciones específicas que se les aplican, para que esta información pueda contribuir a mejorar la aplicación de las intervenciones que llevan a cabo los servicios penitenciarios.&#13;
Los objetivos generales de la investigación son tres: 1 - Describir el tratamiento penitenciario de los infractores de tráfico y compararlo con las actuaciones a nivel español y en otros cuatro países europeos (Holanda, Alemania, Suecia y Reino Unido). 2 - Identificar las principales características sociodemográficas, personales y penitenciarias de una muestra de internos que hayan cometido algún delito relacionado con la seguridad vial. 3 - Identificar las posibles diferencias entre las características psicológicas, sociodemográficas y personales y el estilo de conducción de una muestra de internos con algún delito relacionado con la seguridad vial y una muestra de infractores condenados a una medida penal alternativa por el mismo tipo de delito.&#13;
Podemos concluir que respecto a las variables psicológicas y el estilo de conducción hay algunas diferencias significativas entre los grupos analizados pero en general son pequeñas. Esto hace pensar que gran parte de estos casos podrían ser abordados desde el ámbito de las medidas penales alternativas. Otra conclusión importante es que el abordaje de estos infractores no se tendría que centrar tanto en el delito cometido como en las necesidades criminógenas individuales.; This research explores the sociodemographic, criminal and penitentiary characteristics of the inmates convicted for traffic offenses, and the programs and interventions they follow in Catalan prisons. The research also includes a comparison between the interventions with traffic offenders in some countries of Europe.
</description>
<pubDate>Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200843</guid>
<dc:date>2012-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Evaluación de programas formativos de seguridad vial y su reincidencia posterior</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200801</link>
<description>Evaluación de programas formativos de seguridad vial y su reincidencia posterior
Hilterman, Ed; Mancho Fora, Roger
Los programas formativos de educación vial son una medida penal alternativa que se impone habitualmente a los autores de delitos relacionados con el tráfico (artículos 379 y siguientes del Código Penal) para suspender o sustituir la pena de prisión. Estos programas tienen un doble objetivo: conseguir reducir a corto plazo la siniestralidad vial y propiciar un cambio cultural permanente en la conducción.&#13;
El objetivo principal de esta investigación fue identificar las características comunes de los infractores de tráfico que han de hacer este tipo de intervención y conocer sus factores de riesgo. También se estudiaron las diferencias entre las entidades que imparten los cursos formativos, se evaluó su efectividad y se estudió la reincidencia de los conductores. En total participaron 278 infractores que realizaron un programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010 y se les siguió hasta enero de 2012.; Els programes formatius d’educació viària són una mesura penal alternativa que s’imposa habitualment als autors dels delictes relacionats amb el trànsit (articles 379 i següents del Codi Penal) per suspendre o substituir la pena de presó. Aquests programes tenen un doble objectiu: aconseguir reduir a curt termini la sinistralitat viària i propiciar un canvi cultural permanent en la conducció. L’objectiu principal d’aquesta recerca va ser identificar les característiques comunes dels infractors de trànsit que fan aquest tipus d’intervenció, conèixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura l’estat psicològic és un factor de risc en l’estil de conducció. També es volia determinar si hi havia diferències entre les entitats que impartien la formació, avaluar l’efectivitat d’aquests programes en l’estil de conducció dels participants en finalitzar el curs i conèixer la reincidència dels seus participants i la seva relació amb l’estat i el canvi de les variables de l’estudi. La mostra va comptar amb 278 participants voluntaris del total de 354 infractors de trànsit que van realitzar un programa formatiu entre l’1 d’abril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. D’aquests, un total de 100 participants van autoritzar a ser contactats novament entre el desembre del 2011 i el gener del 2012, per mirar la reincidència. Les fonts d’informació van ser els qüestionaris passats als infractors i el  buidatge de la base de dades d’execució penal del Departament de Justícia, amb informació judicial i personal i el seguiment dels usuaris fins a dos anys després d’haver finalitzat el curs formatiu, per saber si havien tornat a reincidir en el mateix delicte.; In Spain, when you commit an offence against the traffic safety, the court can impose a community sanction that consists of attending to a specific training program on safety driving. This training program is an alternative measure  that allows to suspend or replace imprisonment (Articles 379 and following of the Spanish Penal Code) and has a dual aim: to reduce short-term traffic accidents and to produce in offenders a permanent change on knowledge and attitudes related safety driving.&#13;
The main objective of this research was to describe the common characteristics of offenders involved in this specific community sanction and to identify their risk factors for reoffending. The research also studied the effectiveness of this training program in terms of providing offenders of new knowledge and attitudes and in terms of recidivism. There were 278 offenders who agreed to participate in the research between April 2009 and February 2010, and who were followed until January 2012.
</description>
<pubDate>Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200801</guid>
<dc:date>2012-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200800</link>
<description>Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior
Hilterman, Ed; Mancho Fora, Roger
Els programes formatius d’educació viària són una mesura penal alternativa que s’imposa habitualment als autors dels delictes relacionats amb el trànsit (articles 379 i següents del Codi Penal) per suspendre o substituir la pena de presó. Aquests programes tenen un doble objectiu: aconseguir reduir a curt termini la sinistralitat viària i propiciar un canvi cultural permanent en la conducció. L’objectiu principal d’aquesta recerca va ser identificar les característiques comunes dels infractors de trànsit que fan aquest tipus d’intervenció, conèixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura l’estat psicològic és un factor de risc en l’estil de conducció. També es volia determinar si hi havia diferències entre les entitats que impartien la formació, avaluar l’efectivitat d’aquests programes en l’estil de conducció dels participants en finalitzar el curs i conèixer la reincidència dels seus participants i la seva relació amb l’estat i el canvi de les variables de l’estudi. La mostra va comptar amb 278 participants voluntaris del total de 354 infractors de trànsit que van realitzar un programa formatiu entre l’1 d’abril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. D’aquests, un total de 100 participants van autoritzar a ser contactats novament entre el desembre del 2011 i el gener del 2012, per mirar la reincidència. Les fonts d’informació van ser els qüestionaris passats als infractors i el  buidatge de la base de dades d’execució penal del Departament de Justícia, amb informació judicial i personal i el seguiment dels usuaris fins a dos anys després d’haver finalitzat el curs formatiu, per saber si havien tornat a reincidir en el mateix delicte.; Los programas formativos de educación vial son una medida penal alternativa que se impone habitualmente a los autores de delitos relacionados con el tráfico (artículos 379 y siguientes del Código Penal) para suspender o sustituir la pena de prisión. Estos programas tienen un doble objetivo: conseguir reducir a corto plazo la siniestralidad vial y propiciar un cambio cultural permanente en la conducción.&#13;
El objetivo principal de esta investigación fue identificar las características comunes de los infractores de tráfico que han de hacer este tipo de intervención y conocer sus factores de riesgo. También se estudiaron las diferencias entre las entidades que imparten los cursos formativos, se evaluó su efectividad y se estudió la reincidencia de los conductores. En total participaron 278 infractores que realizaron un programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010 y se les siguió hasta enero de 2012.; In Spain, when you commit an offence against the traffic safety, the court can impose a community sanction that consists of attending to a specific training program on safety driving. This training program is an alternative measure  that allows to suspend or replace imprisonment (Articles 379 and following of the Spanish Penal Code) and has a dual aim: to reduce short-term traffic accidents and to produce in offenders a permanent change on knowledge and attitudes related safety driving.&#13;
The main objective of this research was to describe the common characteristics of offenders involved in this specific community sanction and to identify their risk factors for reoffending. The research also studied the effectiveness of this training program in terms of providing offenders of new knowledge and attitudes and in terms of recidivism. There were 278 offenders who agreed to participate in the research between April 2009 and February 2010, and who were followed until January 2012.
</description>
<pubDate>Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200800</guid>
<dc:date>2012-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>El clima social i emocional en els mòduls de participació  i convivència dels centres penitenciaris catalans</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200799</link>
<description>El clima social i emocional en els mòduls de participació  i convivència dels centres penitenciaris catalans
Camps Martí, Jordi; Torres Ferrer, Gemma
Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la població penitenciària estudiada, analitzar les diferències entre programes d’organització (mòduls de participació i convivència versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal d’establir hipòtesi explicatives de la comparació dels resultats entre els mòduls de participació i convivència i altres mòduls de la mateixa àrea especialitzada (violència, drogodependències o preparació per a la vida en llibertat).&#13;
&#13;
Per això, s’han recollit dades de 14 indicadors descriptius de població i de 18 indicadors d’organització i participació de 1124 interns, dels 10 mòduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes.&#13;
&#13;
A més, s’han recollit 327 inventaris d’interns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales d’interns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciàries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un índex de consistència interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent.&#13;
&#13;
D’aquests resultats, s’analitzen les diferències en el clima emocional i social en relació al tipus d’organització de la unitat (participació i convivència o ordinària), al col·lectiu d’interns i al de professionals, i en relació a les variables descriptives de la població de cada unitat residencial d’estudi.&#13;
&#13;
Finalment s’estableixen unes hipòtesi explicatives d’aquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mòduls estudiats i per a l’avaluació futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalització dels mòduls de participació i convivència als centres penitenciaris catalans en general i s’efectuen recomanacions per a l’adequada implantació dels mateixos (condicions mínimes d’execució): establiment d’un programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment d’uns estàndards de qualitat.; Este estudio evalúa los indicadores de clima (emocional y social) de los módulos de participación y convivencia y los compara con los de módulos ordinarios de los centros penitenciarios. Y lo hace a partir de la pasación de unos inventarios y escalas que se han demostrado muy consistentes en las pruebas estadísticas realizadas  para predecir el clima general de los módulos. La investigación ha recogido datos de 10 módulos residenciales de 3 centros penitenciarios catalanes que incluyen un total de 1.124 internos y de los que se han recogido 14 indicadores descriptivos de población y 18 indicadores de organización y participación.; This study evaluates (emotional and social) climate indicators in the participation and coexistence units of Catalan prisons, and compares them with indicators in the regular units. Inmates responded to a questionnaire involving inventories and scales that was found to be highly consistent in terms of statistical tests performed, in predicting the general climate of the units.&#13;
&#13;
The research gathered information from 10 residential units of 3 Catalan prisons, including a total of 1124 inmates. It included 14 descriptive indicators related to population factors, and 18 organization and participation indicators.
</description>
<pubDate>Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200799</guid>
<dc:date>2012-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La valoració del coneixement de la llengua pròpia i del dret propi de Catalunya en la provisió de places del personal al servei de l’administració de justícia</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200653</link>
<description>La valoració del coneixement de la llengua pròpia i del dret propi de Catalunya en la provisió de places del personal al servei de l’administració de justícia
Pla Boix, Anna Maria
La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisió de les places judicials. L’anàlisi de la tramitació parlamentària de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal.&#13;
La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficàcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anàlisi de les polítiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari.&#13;
La recerca ha posat en evidència que el règim jurídic que ordena l’aptitud lingüística i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència.&#13;
La valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisió de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinació dels barems de puntuació concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoració de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitació lingüística per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritació puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüística. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.; La investigación propone un estudio del marco jurídico que ordena la valoración del conocimiento de la lengua y el derecho propio de Cataluña en la provisión de las plazas judiciales. Estudia la jurisprudencia y la doctrina que lo interpreta, los efectos de los textos normativos y las propuestas de reforma del marco jurídico actualmente vigente.; Research proposes conducting a study on the legal framework ordering assessment of acquaintance with Catalonia’s own language and law when creating judicial vacancies. It examines jurisprudence and the doctrine by which it is interpreted, the effects of statutory texts and the proposals for amending the legal framework currently in force.
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200653</guid>
<dc:date>2004-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Variables de la concessió de la llibertat condicional a Catalunya</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200652</link>
<description>Variables de la concessió de la llibertat condicional a Catalunya
Tébar Vilches, Beatriz
Aproximadament un 40% dels subjectes de la mostra de 1.14a subjectes no han arribat a ser considerats per a l’alliberament condicional, tot i haver complert les 3/4 parts de la condemna. La modalitat de llibertat condicional ordinària en complir les ¾ parts de la condemna predomina sobre la resta de modalitats d’alliberament. En el cas d’aquest estudi, només un 7,6% havia accedit al benefici de la llibertat condicional avançada. Respecte a la incidència de les variables personals en l’accés a la llibertat condicional, ser dona, tenir nacionalitat espanyola i un nivell molt baix o un nivell alt de formació influeix positivament en l’obtenció de la llibertat condicional. La variable nacionalitat estrangera té una influència molt negativa en la concessió de la llibertat condicional. Respecte a les variables penals, els delictes de lesions, seguits dels delictes contra la propietat, com tots els tipus de robatoris, tenen els percentatges de denegació de la llibertat condicional més alts. Respecte a les variables penitenciàries, es conclou que com més obert sigui el règim inicialment aplicat, més probabilitats hi ha de sortir en llibertat condicional. Les activitats realitzades durant el compliment de la condemna no semblen tenir, en general, una incidència positiva en la concessió de la llibertat condicional. En aquest sentit, es podria dir que ja a l’inici de la condemna es pot determinar les possibilitats que es tindran de sortir en llibertat condicional, independentment dels progressos o canvis que es realitzin durant el compliment de la condemna. Les variables més significatives en la concessió de la llibertat condicional, segons l’anàlisi de regressió logística, són 4: l’habitualitat, els dies totals de sortida en funció del temps, el temps passat com a preventiu i el nombre de faltes greus. La regressió logística ha permès construir una equació amb aquestes 4 variables independents, que dibuixa el perfil d’un intern en llibertat condicional, i també descriu quins són els interns susceptibles de gaudir de la llibertat condicional o no, amb la probabilitat d’encertar en 80 de cada 100 casos.; En esta investigación sobre la aplicación de la libertad condicional puede encontrarse una descripción de las caracetrísticas personales, penales y penitenciarias de la población reclusa penada en Cataluña, y la incidencia de estas variables en la concesión de la libertad condicional.; In this research into probation there is a description of the personal, penal and penitentiary characteristics of the prison population of Catalonia and the impact of these variables in the granting of probation
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200652</guid>
<dc:date>2004-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La reincidència penitenciària a Catalunya</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200651</link>
<description>La reincidència penitenciària a Catalunya
Luque Reina, M. Eulàlia; Ferrer Puig, Marta; Capdevila i Capdevila, Manel
L’estudi té per objectiu conèixer la reincidència penitenciària de la població excarcerada de les presons catalanes l’any 1997, fent el seguiment durant 5 anys en tot el territori Espanyol. La població total es composa de 3.898 persones, de les que la mostra estudiada ha estat de 1.555 persones. S’ha treballat amb els expedients informàtics dels interns que composen la mostra, identificats amb codis numèrics per garantir la privacitat de les dades.&#13;
A part d’actualitzar la taxa de reincidència penitenciària (la última datava de l’any 1994 i es referia a les dades de 1987), l’estudi també descriu e les relacions significatives entre determinades variables individuals i d’historial delictiu i penitenciari, i el fet que es reincideixi o no. També identifica el perfil més comú de les persones reincidents front a les que no ho són. I, finalment, es desenvolupa un model predictiu de la reincidència mitjançant l’aplicació de tècniques d’anàlisi multivariat.; El estudio actualiza la tasa de reincidencia penitenciaria en Catalunya, presentada al estudio de hace 10 años (Redondo, Funes y Luque, 1993) y analiza les variables personales, penales y penitenciarias de la población excarcelada el año 1997, a la que se ha hecho un seguimiento uno promedio de 5 años para saber si ha reincidido. Se muestra un perfil de la persona reincidente y, como aspecto novedoso de la investigación, se presenta un modelo predictivo de la reincidencia, basado en los estudios más actuales sobre los modelos de gestión del riesgo.; This paper updates the rate of reconviction in Catalonia, presented at paper of 10 years ago (Redondo, Funes, Luque, 1993) and it analyzes the personal, penal and penitentiary variables of the population from 1997 released, based on an average of 5 years for knowing if he has reconvicted again. It offers a profile of the person relapsing and like aspect newest of the research, it shows a predictive model of the reconviction, based on the most current studies about the models of formality of the risk.
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200651</guid>
<dc:date>2004-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Sistema motivacional i variables individuals en la rehabilitació</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200257</link>
<description>Sistema motivacional i variables individuals en la rehabilitació
Forcadell Berenguer, Antoni J.; Ternero Laborda, Ramón
Aquest treball s’ha realitzat en el Centre Educatiu Montilivi, un centre de Justícia Juvenil, on predominen les mesures en règim semiobert. L’objectiu principal del centre és oferir als menors la experiència i la formació necessària per superar els handicaps, deixar l’activitat delictiva i participar en la societat de manera normalitzada. L’any 2002 es va implantar un sistema motivacional que, basat en el condicionament operant i l’aprenentatge social, facilités la participació activa i responsable dels interns. El sistema motivacional s’estructura en etapes progressives. El menor, superat el període d’observació inicial, se l’assigna a una etapa on pot gaudir dels avantatges corresponents. Una avaluació continuada, li permetrà anar assolint la puntuació necessària que li donarà la opció de progressar a una etapa superior. En aquesta gaudirà de més avantatges. L’objectiu bàsic de la recerca és avaluar l’eficàcia del sistema motivacional pel que fa la desaparició o reducció de les conductes indesitjables de: no retorn, fugides, reincidència i conflictes dins del centre i buscar relació d’aquestes variables amb diversos factors individuals. Per dur a terme la recerca s’han seleccionat 135 menors que hem distribuït en dos grups. un grup de control anterior a la implementació del sistema motivacional; i un grup d’intervenció a qui si se’ls ha aplicat el sistema motivacional. Els resultats diuen que la mostra respon a un patró antisocial greu. També diu que l’aplicació d’un sistema motivacional no s’ha associat a una reducció de les conductes antisocials dels interns durant el període d’aplicació. Malgrat això, sí es percebut com una eina eficaç per interns i professionals.; Se ha investigado la posible asociación entre la aplicación de un sistema motivacional en un centro de justicia juvenil a menores internados en régimen semiabierto y la reducción o eliminación de conductas antisociales como no retornar de permisos, huir en salidas con profesionales, ser expedientado en el centro y reincidir.; An investigation into the possible link between the use of a motivational system in a semi-open youth detention centre for minors and the reduction or elimination of anti-social behaviour such as not returning from passes, escaping while on outings with professionals, being cited in the centre and repeat offending.
</description>
<pubDate>Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200257</guid>
<dc:date>2005-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La reincidencia en el delito en la justicia de menores</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200256</link>
<description>La reincidencia en el delito en la justicia de menores
Capdevila Capdevila, Manel; Ferrer Puig, Marta; Luque Reina, M. Eulàlia
Esta investigación recoge las características más destacadas de los jóvenes infractores que han pasado por la Dirección General de Justicia Juvenil a lo largo del 2002 y les hace seguimiento hasta diciembre de 2004 para ver si han reincidido en le delito. También estudia específicamente a chicas y extranjeros, para tener datos significativos de dos colectivos minoritarios pero poco estudiados en el contexto de los jóvenes infractores; El present estudi aporta dades concretes i actualitzades de la reincidència en el delicte que protagonitzen els joves infractors que han entrat en el circuit de la justícia de menors en l’àmbit territorial de Catalunya, després de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 5/2000, que regula la responsabilitat penal dels menors. L'estudi fa el seguiment de 2.903 menors del total de 3.728 que van finalitzar una intervenció de la Direcció General de Justícia Juvenil l’any 2002 i els segueix fins el desembre de 2004, per tal de saber si han reincidit en el delicte, ja sigui com a jove o com adult. La recerca aporta també, entre moltes altres dades, les diferents taxes de reincidència, el perfil del reincident i del no-reincident i altres característiques de la reincidència i del propi delicte. Així mateix, tracta el perfil detallat tant de les noies com dels estrangers, les característiques dels quals quedaven diluïdes fins ara en tots els estudis, pel fet de formar part de col•lectius minoritaris dins del context dels joves infractors; This research takes the most significant characteristics of youthful offenders processed by the General Directorate of Youth Justice in 2002 and tracks them until December 2004 to see whether they became repeat offenders. It also specifically studies girls and foreigners to gather significant data about two minority groups which are little studied in the context of youthful offenders.
</description>
<pubDate>Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200256</guid>
<dc:date>2005-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La reincidència en el delicte en la justícia de menors</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200255</link>
<description>La reincidència en el delicte en la justícia de menors
Capdevila Capdevila, Manel; Ferrer Puig, Marta; Luque Reina, M. Eulàlia
El present estudi aporta dades concretes i actualitzades de la reincidència en el delicte que protagonitzen els joves infractors que han entrat en el circuit de la justícia de menors en l’àmbit territorial de Catalunya, després de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 5/2000, que regula la responsabilitat penal dels menors. L'estudi fa el seguiment de 2.903 menors del total de 3.728 que van finalitzar una intervenció de la Direcció General de Justícia Juvenil l’any 2002 i els segueix fins el desembre de 2004, per tal de saber si han reincidit en el delicte, ja sigui com a jove o com adult. La recerca aporta també, entre moltes altres dades, les diferents taxes de reincidència, el perfil del reincident i del no-reincident i altres característiques de la reincidència i del propi delicte. Així mateix, tracta el perfil detallat tant de les noies com dels estrangers, les característiques dels quals quedaven diluïdes fins ara en tots els estudis, pel fet de formar part de col•lectius minoritaris dins del context dels joves infractors; Esta investigación recoge las características más destacadas de los jóvenes infractores que han pasado por la Dirección General de Justicia Juvenil a lo largo del 2002 y les hace seguimiento hasta diciembre de 2004 para ver si han reincidido en le delito. También estudia específicamente a chicas y extranjeros, para tener datos significativos de dos colectivos minoritarios pero poco estudiados en el contexto de los jóvenes infractores; This research takes the most significant characteristics of youthful offenders processed by the General Directorate of Youth Justice in 2002 and tracks them until December 2004 to see whether they became repeat offenders. It also specifically studies girls and foreigners to gather significant data about two minority groups which are little studied in the context of youthful offenders.
</description>
<pubDate>Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200255</guid>
<dc:date>2005-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La violencia de los jóvenes en la familia: Una aproximación a los menores denunciados por sus padres</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200254</link>
<description>La violencia de los jóvenes en la familia: Una aproximación a los menores denunciados por sus padres
Romero Blasco, Francisco; Melero Merino, Anna; Cànovas Amenós, Carme; Antolín Martínez, Montserrat
Este estudio recoge las características más destacadas de los jóvenes que han sido denunciados por sus padres por un delito de violencia familiar en el periodo de 2001 a 2003 y recoge tanto las peculiaridades del agressor como las de la víctima. También evidencia dos perfiles claramente diferenciados en los agresores. La investigación recoge también una encuesta entre los profesionales que intervienen en todo el proceso para saber su percepción del problema, así como las soluciones más efectivas en su parecer.; Tot el que fa referència als aspectes de la violència que té lloc en l’àmbit domèstic és objecte d’un ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violència són protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprèn l’estudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violència des de l’1 de gener de l’any 2001 fins al 31 de desembre de l’any 2003. Dels resultats es destaca que són 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest període, dels quals el 79,3% són nois i el 20,7% són noies. La majoria d’aquests nois i noies són nascuts a l’Estat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb més freqüència és la mare, que és la que dóna el pas en el 64’7% dels casos. També ha estat la víctima més freqüent de la violència domèstica, un 87,8% dels casos. Les característiques de l’agressió veiem que en el 78’4% és per contacte físic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents d’escanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violència domèstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% l’únic delicte que consta al seu expedient a la justícia de menors és el de violència domèstica. -El 53,4%, tenen una “carrera delictiva”, més ampla. En la recerca es va enquestar també als professionals que intervenen a l’àmbit de la justícia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenció amb els joves per un delicte per violència domèstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.; This study contains the most significant characteristics of young people who were reported by their parents for a domestic violence offence in the period 2001 to 2003 and includes the particular features both of the aggressors and of the victims. It also shows two clearly different profiles of the aggressors. The research also contains a survey carried out among the professionals who act throughout the process to find out what their perception of the problem is and what they think the most effective solutions are.
</description>
<pubDate>Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200254</guid>
<dc:date>2005-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La violència dels jove en la família: una aproximació; als menors denunciats pels seus pares</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200253</link>
<description>La violència dels jove en la família: una aproximació; als menors denunciats pels seus pares
Romero Blasco, Francisco; Melero Merino, Anna; Cànovas Amenós, Carme; Antolín Martínez, Montserrat
Tot el que fa referència als aspectes de la violència que té lloc en l’àmbit domèstic és objecte d’un ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violència són protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprèn l’estudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violència des de l’1 de gener de l’any 2001 fins al 31 de desembre de l’any 2003. Dels resultats es destaca que són 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest període, dels quals el 79,3% són nois i el 20,7% són noies. La majoria d’aquests nois i noies són nascuts a l’Estat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb més freqüència és la mare, que és la que dóna el pas en el 64’7% dels casos. També ha estat la víctima més freqüent de la violència domèstica, un 87,8% dels casos. Les característiques de l’agressió veiem que en el 78’4% és per contacte físic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents d’escanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violència domèstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% l’únic delicte que consta al seu expedient a la justícia de menors és el de violència domèstica. -El 53,4%, tenen una “carrera delictiva”, més ampla. En la recerca es va enquestar també als professionals que intervenen a l’àmbit de la justícia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenció amb els joves per un delicte per violència domèstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.; Este estudio recoge las características más destacadas de los jóvenes que han sido denunciados por sus padres por un delito de violencia familiar en el periodo de 2001 a 2003 y recoge tanto las peculiaridades del agressor como las de la víctima. También evidencia dos perfiles claramente diferenciados en los agresores. La investigación recoge también una encuesta entre los profesionales que intervienen en todo el proceso para saber su percepción del problema, así como las soluciones más efectivas en su parecer.; This study contains the most significant characteristics of young people who were reported by their parents for a domestic violence offence in the period 2001 to 2003 and includes the particular features both of the aggressors and of the victims. It also shows two clearly different profiles of the aggressors. The research also contains a survey carried out among the professionals who act throughout the process to find out what their perception of the problem is and what they think the most effective solutions are.
</description>
<pubDate>Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200253</guid>
<dc:date>2005-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>L’atribució legal de drets successoris al cònjuge i al convivent: bases per a una reforma</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200252</link>
<description>L’atribució legal de drets successoris al cònjuge i al convivent: bases per a una reforma
Llebaría Samper, Sergio
Se explora el fundamento y finalidad de las atribuciones legales mortis causa previstas para el cónyuge y el conviviente. Los beneficios viudales y sucesorios se analizan para aportar reflexiones que sirvan para afrontar una reforma de los mismos que sea capaz de ajustarles mejor técnica, familiar y socialmente.; The foundations and purpose of legal attributions mortis causa provided for the spouse and the cohabiter are explored. Widow/widower benefits and inheritance benefits are examined in order to offer reflections that will help to deal with an amendment to such benefits which would be capable of improving them in family, social and technical terms.
</description>
<pubDate>Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200252</guid>
<dc:date>2006-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La protecció de la part feble del contracte en el dret civil català i en el dret civil europeu</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200251</link>
<description>La protecció de la part feble del contracte en el dret civil català i en el dret civil europeu
Bosch Capdevila, Esteve
La investigación analiza si, con el horizonte del Libro Sexto del Código Civil de Cataluña relativo a las obligaciones y los contratos, el legislador catalán tiene que mantener el modelo tradicional de la rescisión por lesión ultradimidium, o bien tiene que integrar esta institución en el marco de la protección de la parte débil del contrato, en la línea de las modernas propuestas de derecho europeo.; The research examines whether, with the outlook of the Sixth Book on the Civil Code of Catalonia regarding obligations and contracts, the Catalan legislator must uphold the traditional model of termination due to laesio ultra dimidium, or whether he or she must include this institution within the framework of protection of the weak party to the contract, in line with modern proposals of European law.
</description>
<pubDate>Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200251</guid>
<dc:date>2006-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La reincidencia en el programa de mediación y reparación de menores</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200250</link>
<description>La reincidencia en el programa de mediación y reparación de menores
Capdevila Capdevila, Manel; Ferrer Puig, Marta; Blanch Serentill, Marta
El estudio actualiza la tasa de reincidencia de los jóvenes que realizaron un programa de mediación i reparación penal juvenil en el año 2008 y a los que se  siguió hasta el 30 de junio de 2011 para saber si habían vuelto a reincidir en algún delito, ya fuese como menores o como adultos. Se exponen los resultados tanto del perfil general de los menores, como de las características de los que son reincidentes. El estudio compara también esta intervención con otras medidas o programas como la amonestación, la aplicación del artículo 27.4 de la LORPM 5/2000 de no continuar tramitando el expediente, o las propuestas del equipo técnico respecto a imponer una medida de prestación en beneficio de la comunidad.; L’estudi actualitza la taxa de reincidència dels menors que durant l’any 2008 van finalitzar un programa de mediació o reparació (MRM) i als quals s’ha seguit fins el 30 de juny de 2011 per saber si han reincidit, és a dir, si han tornat a prendre contacte amb el sistema d’execució penal a Catalunya, ja sigui com a infractors juvenils o com a adults, en mesures d’execució penal a la comunitat o en el sistema penitenciari català. En total, la població estudiada ha estat de 2.022 subjectes. També s’han estudiat les poblacions d’altres tres mesures o programes que a priori es pensava que podrien correspondre a segments de població similars als del Programa de MRM i es volia comprovar si efectivament era així.  Aquests tres grups de població estudiada són: 1) els menors i joves als que s’ha aplicat l’Art. 27.4 de la LORPM5/2000 (no continuar la tramitació de l’expedient),  2) aquells als que s’ha aplicat la mesura d’amonestació i 3) els joves per als quals l’informe tècnic proposava una mesura de prestacions en benefici de la comunitat.&#13;
En l’informe es donen resultats del perfil dels infractors i de les víctimes; de les característiques del Programa de MRM; de la reincidència i les seves característiques; del perfil del jove reincident; es fa una anàlisi específica des de les perspectives de gènere i d’estrangeria; es comparen els programes i mesures esmentats i finalment es fan un seguit de recomanacions derivades dels resultats i de les conclusions.; This quantitative research updates the recidivism rate related to young offenders after their participation, in 2008, in a penal mediation and reparation program (MRM). These juveniles were followed until June 2011 to see if they reoffended. The research analyses the general profile of this group of young offenders and the specific characteristics of recidivists. The study also compares this intervention (MRM) with other possibilities of diversion, and with some penal measures (admonishment and community service).
</description>
<pubDate>Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200250</guid>
<dc:date>2011-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
</channel>
</rss>
