<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:taxo="http://purl.org/rss/1.0/modules/taxonomy/" xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
  <channel>
    <title>DSpace community: Universitat Pompeu Fabra</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/6</link>
    <description />
    <image>
      <title>The Channel Image</title>
      <url>http://www.recercat.net/retrieve/10</url>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/6</link>
    </image>
    <textInput>
      <title>The community's search engine</title>
      <description>Search the Channel</description>
      <name>s</name>
      <link>http://www.recercat.net/simple-search</link>
    </textInput>
    <item>
      <title>El Lloguer a BCN : una realitat, dos creixements</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/8995</link>
      <description>title: El Lloguer a BCN : una realitat, dos creixements authors: Bolillo Marín, Sheila; Cívico Ruz, Yasmina; Estalayo Fontrodona, Mònica; Martínez Molina, Isabel
&lt;br&gt;abstract: Partint d’una mateixa realitat, dos organismes públics com són l’Institut&#xD;
Nacional d’Estadística i l’Ajuntament de Barcelona, realitzen un estudi sobre la inflació en els lloguers dels habitatges de la ciutat de Barcelona, arribant paradoxalment a resultats molt diferents. L’objectiu del nostre treball, se centra en analitzar els informes per separat, tot trobant els motius de les discordances entre els mateixos.&#xD;
A partir de l’elaboració de dues hipòtesis hem arribat a la conclusió que la discordança rau en una diferència metodològica. Això és degut a la inclusió de diferents tipus de contractes a l’hora de calcular la taxa de creixement dels preus del lloguer, ja que l’INE utilitza, en la seva fórmula del càlcul del creixement del subíndex del lloguer, tots els contractes existents en un període en el mercat, és a dir, tant aquells que ja estaven en vigor durant el període anterior, com aquells que han sorgit de nou en el període en curs; mentre que l’Ajuntament de Barcelona només utilitza aquells contractes nous, entesos com una oferta virtual.&#xD;
Aquest fet suposa que segons la Llei 29/1994 de 24 de novembre d’Arrendaments Urbans l’INE està calculant el creixement general del mercat del lloguer, mentre que l’Ajuntament està calculant el creixement de preu dels lloguers de nova firma. Es per això que la taxa de l’INE és molt superior a la que proposa l’Ajuntament de Barcelona.
&lt;br&gt;</description>
      <pubDate>Mon, 30 Jun 2008 15:44:43 GMT</pubDate>
    </item>
    <item>
      <title>Pompetis : guarderia a la UPF</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/8994</link>
      <description>title: Pompetis : guarderia a la UPF authors: Cosialls Ubach, Mª Nieves; Moreno Yuste, Carolina; Romero Lorenzo, Gisela; Sánchez Collado, Irene
&lt;br&gt;abstract: Presses, embussos, preocupacions... Aquest és el dia a dia de molts pares que han de compaginar treball i vida familiar, sobretot quan els seus fills són infants.&#xD;
Perquè, qui no es preocupa per seleccionar la guarderia que millor s’adequa a les seves&#xD;
necessitats? Qui no ha arribat tard, o ha sortit abans de la feina per anar a buscar els seus fills? Crida l’atenció el fet que els alumnes arribin tard a classe per aprofitar el màxim les hores de son després d’una llarga nit de festa, però, per què arriben tard els professors? La resposta és que molts d’ells estan portant el seu fill a la guarderia.&#xD;
Aquests és el tipus de problemes que ens han motivat a realitzar aquest treball.&#xD;
En el present treball, volem analitzar la possibilitat d’establir una guarderia a la&#xD;
UPF. Primer, volem conèixer si hi ha demanda de mercat d’aquest servei per part del&#xD;
personal docent i administratiu. En segon lloc, volem realitzar una investigació de&#xD;
mercat per tal d’establir quines haurien de ser les característiques específiques de la&#xD;
guarderia a la UPF: Pompetits. Per tant, intentarem donar resposta a dues hipòtesis: Hi ha demanda de mercat d’una guarderia a la UPF?, ¿Quines són les característiques&#xD;
específiques que hauria de tenir la guarderia a la UPF?&#xD;
Hem resolt la primera hipòtesi a partir d’un antecedent històric que es va donar a&#xD;
la Universitat. Per donar resposta a la segona, hem realitzat una investigació de mercat.&#xD;
Durant l’estudi qualitatiu que requereix aquesta investigació, hem organitzat una sessió de grup pel professorat i entrevistes en profunditat pel personal administratiu.&#xD;
Seguidament, mitjançant l’enquesta de l’estudi quantitatiu, hem elaborat un perfil de potencial consumidor. Prestant especial atenció a les preferències d’aquest consumidor, hem caracteritzat la guarderia de la UPF.&#xD;
Un cop realitzada tota la investigació, podem concloure que sí hi ha demanda de&#xD;
mercat. Pel que fa a les característiques, la Pompetits oferiria un servei d’acollida amb un horari flexible, de 8 a 18h., destinat a nens de 0 a 3 anys. Es realitzarien activitats tals&#xD;
com la psicomotricitat, jocs al pati, música, piscina i trencaclosques. També es farien sortides a la granja, al zoològic, al Parc de la Ciutadella, i a teatres i concerts infantils.&#xD;
La guarderia hauria de tenir un pati gran i sol-obert, menjador, cuina pròpia, ludoteca i&#xD;
jardí; a més, disposaria de pedagogs i logopedes.
&lt;br&gt;</description>
      <pubDate>Mon, 30 Jun 2008 15:24:39 GMT</pubDate>
    </item>
    <item>
      <title>Els diners compren la felicitat?</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/8993</link>
      <description>title: Els diners compren la felicitat? authors: Coll Martínez, Maria; Díaz Pagan, Ona; Pascual Sánchez, Patricia; Roca Fernández, Èric
&lt;br&gt;abstract: “Un sopar: 40€&#xD;
Un vestit: 100€&#xD;
Una nit d’hotel: 90€&#xD;
Estar amb la persona que estimes, no té preu...&#xD;
Hi ha coses que els diners no poden comprar...”&#xD;
La felicitat és una d’aquestes coses?&#xD;
Cada any per Nadal observem que es repeteixen les escenes de gent brindant amb cava quan el seu dècim ha sortit premiat. Semblen més felices que mai però, realment mantindran per sempre aquest nivell de felicitat? Hem descobert que aquest sentiment és transitori i que al cap d’un temps aquest augment s’esvaeix: els diners no ens aporten felicitat a llarg termini.&#xD;
En el decurs de l’estudi analitzarem una sèrie de variables que considerem que&#xD;
poden ser les principals causants dels diferents nivells de felicitat que mostrem,&#xD;
deixant de banda aspectes subjectius com els psicològics que s’escapen del nostre abast. Sobretot ens centrarem en l’ingrés, que ens portarà a saber si els diners donen la felicitat. El resultat és que no. Curiós.&#xD;
Si no és la renda, hauran de ser altres factors: pot ser l’edat, pot ser la religió,&#xD;
pot ser el sexe, poden ser mil coses.&#xD;
Us avancem com és una persona feliç: és una dona i creient.&#xD;
Els diners compren la felicitat?&#xD;
Certament tots nosaltres volem viure feliços, i en el gènere humà no hi ha qui no doni el seu assentiment a aquesta proposició fins i tot abans de que sigui plenament enunciada (S. Agustí, mor. Eccl. 1,3,4)
&lt;br&gt;</description>
      <pubDate>Mon, 30 Jun 2008 14:52:14 GMT</pubDate>
    </item>
    <item>
      <title>Hotel Pota Blava : procés de creació d'una empresa</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/8992</link>
      <description>title: Hotel Pota Blava : procés de creació d'una empresa authors: Martos Aycart, Robert; Puertas Sánchez, Mari Cruz; Sànchez Forés, Maria; Serrano Cordero, Azahara
&lt;br&gt;abstract: Quan ens referim al procés de creació d’una empresa, fem referència al conjunt d’accions necessàries per posar en funcionament un negoci partint únicament d’una sèrie d’idees.&#xD;
Així, amb la nostra feina, hem volgut estudiar amb més detall la situació real en què es troba un jove emprenedor. El fet d’haver triat aquesta opció es deu a què és una de les possibilitats que se’ns presenten en finalitzar la carrera.&#xD;
La raó per la qual ens hem decantat pel sector serveis és, bàsicament, el pes que té&#xD;
actualment en el PIB. Davant de tot el ventall d’activitats econòmiques que ofereix&#xD;
aquest sector, hem triat l’hoteler ja que actualment es troba en creixement i, a més, a&#xD;
l’hora de treballar, consideràvem que era un dels més interessants.&#xD;
Un cop decidit el tema que tractaríem, era necessari saber quins aspectes s’havien de&#xD;
tenir en compte per portar a terme aquest procés de la forma més realista possible. Per&#xD;
tant, era imprescindible conèixer quins serien els tràmits legals a seguir, quin tipus d’empresa crearíem, el mètode de finançament que millor s’adaptaria al nostre projecte i els costos que caldria afrontar, entre d’altres variables.&#xD;
En el moment en què hem disposat d’aquesta informació, hem aprofundit en altres temes com seria el cas del màrqueting, l’assegurança, l’anàlisi de la competència i la decisió del preu que ens faria obtenir beneficis o, si més no, cobrir les despeses en els primers anys.&#xD;
Ara, una vegada finalitzat el treball, en el cas de voler crear una empresa d’aquestes&#xD;
característiques, ja coneixem totes les pautes a seguir per portar-ho a terme.
&lt;br&gt;</description>
      <pubDate>Mon, 30 Jun 2008 14:24:28 GMT</pubDate>
    </item>
  </channel>
</rss>

