http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5211 www.gencat.cat/ Wed, 19 Jun 2013 16:37:58 GMT 2013-06-19T16:37:58Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/34102/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5211 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212388 Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris Comunitat d'Educadors socials de centres penitenciaris (Catalunya) Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat. Sun, 01 Feb 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212388 2009-02-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212387 Guia d’educació afectivosexual Comunitat d'Educadors socials de centres penitenciaris (Catalunya) Guia d'educació afectivosexual que va sorgir a partir del taller participatiu que es va dur a terme a la Jornada de la Comunitat d’Educadors/es Socials que es va fer el 22 de febrer de 2008, en la qual es va constituir un grup de professionals de diferents centres que s’encarregaria, entre d’altres qüestions, d’elaborar una guia que pogués servir com a material base per a la resta d’educadors/es dels centres penitenciaris. El material elaborat serveix tant per treballar amb població reclusa masculina com femenina. Aquesta perspectiva de gènere no només s’haurà de tenir en compte de cara als destinataris del manual, sinó també en l’abordatge dels diferents continguts, sobretot per treballar mites i estereotips lligats als rols masculins i femenins en la nostra societat. A més de la perspectiva de gènere, compta amb un element força determinant com és la cultura i la transmissió de valors subjacent, sense entrar en condicionaments morals ni qüestionaments purament filosòfics. En aquesta Guia trobareu una sèrie d’unitats didàctiques classificades segons el vessant del qual parlem (biològic, psicològic, social, sexualitat i afectivitat), les quals inclouen diferents activitats que es poden dur a terme en els centres penitenciaris de Catalunya. Al final hi hem recopilat diversos models d’avaluació perquè pugueu fer un seguiment d’allò que us funciona i d’allò que caldria modificar. A més, si necessiteu més informació, podeu consultar el conjunt de llibres i webs curosament seleccionats atenent a la seva rigorositat i serietat, que citem al final del treball. Sun, 01 Feb 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212387 2009-02-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212325 Factors psicosocials que determinen que algunes víctimes de violència de gènere s’abstinguin de declarar Comunitat d'Atenció a la víctima del delicte (Catalunya) Estudi qualitatiu dels factors psicosocials que fan que algunes víctimes de violència de gènere s’abstinguin de declarar Thu, 01 Nov 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212325 2012-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212324 Avaluació del programa d’acompanyament a judici: instruments i primeres aproximacions estadístiques Comunitat d'Atenció a la víctima del delicte (Catalunya) Estudi que mitjançant enquestes d’opinió avalua el programa d’acompanyament a judici elaborat per les oficines d’atenció a la víctima del delicte (OAVD) per tal esbrinar el nivell de satisfacció de les persones usuàries del programa i d’unificar els criteris tècnics i metodològics de la intervenció per part dels i les professionals de les OAVD. Mon, 01 Nov 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212324 2010-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212197 Programa de condicionament físic inicial Comunitat d'Activitat física i esports de centres penitenciaris (Catalunya) L'objectiu d'aquest programa penitenciari sobre l’activitat física i l’esport ha sorgit de la inquietud que mostra un grup de professionals de la casa per arribar a un major nombre de població interna que gairebé no té informació sobre la cultura esportiva i el coneixement del propi cos. També per la necessitat de fugir d’un model excessivament reduccionista que equipara la pràctica física a la utilització de determinats espais (gimnàs) amb l’única finalitat d’hipertrofiar la musculatura i retre culte al cos (sense atendre altres necessitats més globals). També per consolidar (definitivament) dins les àrees esportives dels centres un model de pràctica física que s’adreci exclusivament a la millora de la salut de la població interna, per fixar hàbits en el seu imaginari que faciliti una manera de posar-se en formareal i realista amb les pròpies limitacions de cadascú... I, per últim, però no menys important, per dotar els professionals dels centres penitenciaris d’una eina útil per a la planificació d’activitats, un recurs més per aprofundir en la millora de la salut a través de la pràctica física. Fri, 01 Oct 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212197 2010-10-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212196 Revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere (GAT-VIG-R) Comunitat d'Assessorament tècnic penal d'adults (Catalunya) L’actual document és el resultat final d’un treball engegat l’any 2009 per la comunitat de pràctica dels Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal arran de la implementació progressiva del programa Compartim, de gestió del coneixement al Departament de Justícia. És en aquest marc de treball col·laboratiu que els psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal vam decidir que el contingut del producte de coneixement a elaborar havia de centrar-se en una tasca en què tots i totes ens hi sentíssim vinculats i motivats perquè respongués a una necessitat tècnica important: l’anàlisi de la credibilitat dels testimonis en violència de gènere atesa l’increment demanda per part dels òrgans judicials sobre el testimoni en violència de gènere, des de la creació l’any 2004 del Jutjat de Violència vers la Dona. Així és en aquest camp en què decidim, l’any 2009, fer un pas endavant i analitzar en profunditat les tècniques que hi ha actualment sobre l’anàlisi de la credibilitat del testimoni adult en violència de gènere per tal de valorar la seva possible eficàcia i la seva posterior administració mitjançant la revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere, instrument de Juárez, J.R., Mateu, A. i Sala, E. el 2007 (publicat pel CEJFE, Departament de Justícia, 2007). Ja el novembre de 2010 publicàvem un primer estudi on es presentaven unes primeres conclusions fetes arran de la revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere esmentada. Després d’aquests 3 anys, a hores d’ara ja estem en disposició de poder presentar els resultats d’un treball que, independentment dels seus resultats, de la seva futura aplicació i de la seves possibles repercussions en l’àmbit de la justícia, volem remarcar que és fruit d’un treball conjunt, col·laboratiu i cooperatiu, fruit del debat, de l’intercanvi de coneixements, de la reflexió i de l’optimització tècnica de professionals especialitzats en l’àmbit com són el conjunt dels psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal de Catalunya. Així en aquest espai s’ha aconseguit el que ja s’havia iniciat a l’anterior estudi: convertir el coneixement implícit en explícit, l’informal en formal, de privat a públic, en definitiva socialitzar i compartir el coneixement dels membres individuals de la comunitat per tal de poder dotar la nostra organització d’un patrimoni intel·lectual col·lectiu de més qualitat i, finalment, poder donar un millor servei públic des de la globalitat del territori. D’aquesta manera, i en la mateixa línia de treball, des de la publicació de l’anterior estudi (novembre 2010) i fins ara, es va continuar amb l’ampliació de la mostra incrementat aquesta de 31 a 83 casos cosa que ja ens permet amb més seguretat dibuixar un perfil sociodemogràfic, psicològic i del testimoni en casos de violència de gènere sobre els quals els òrgans judicials demanen pericials psicològiques de la denunciant. Thu, 01 Nov 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/212196 2012-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211805 Riscos en incendis de vehicles de nova generació Sans Pinyol, Jordi (coord.); Espadas, Juan J.; Jovellar, Fernando P.; Ariño, Josep; Armengol, Josep Ma.; Asín, Jordi; Ballbé, Albert; Bosch, Ricard; Carme, José R.; Compte, Josep; Gallemí, Oriol; Gràcia, Joan; Larrubia, Guillem; López, Ángel; Morera, Glòria; Olivares, Rogelio; Pérez, Juan A.; Quintella, Jesús; Rejat, Miquel; Romero, Esperanza; Vicente, Ángel de; Masrcaró, Violant; Grup de Recerca sobre els riscos en incendis de vehicles de nova generació Les actuacions de bombers en operatius d'extinció d'incendis, habitualment es fan per inèrcies històriques. Ara, si diem: “Per a l'extinció d'un incendi de un vehicle heu d'estacionar l’autobomba a una certa distància, pendent amunt i a contravent, refrigerar a distància el vehicle amb con d'atac, i evitar els extrems del vehicle”, segurament més d'un pensarà o expressarà en veu alta “Això deu ser una broma, oi? Si hem estat apagant cotxes cada dia a la nostra manera… quin és el problema?". Bé, doncs n’hi ha uns quants, de problemes. Podem considerar un incendi en un vehicle com una bomba de temps amb un ble que s'encén abans de l'arribada de la dotació de bombers. Les actuacions inicials en aquests incendis han de centrar-se en la desactivació d'aquesta metxa. Els incendis en vehicles presenten una múltiple varietat perills reals. Els canvis en el disseny i la construcció d'automòbils exigeixen un canvi en la manera com els serveis de bombers s’enfronten als incendis de vehicles. Els nous materials i components incorporats a la indústria automobilística s'han traduït en un millor rendiment, una major economia de combustible, una millor resistència al xoc i en una reducció de les emissions de gasos. Malauradament, alguns d'aquests mateixos materials i components fan que l’extinció d’un automòbil modern sigui més difícil i perillosa que en vehicles més vells. En l’actualitat, un incendi d’un vehicle comporta més fums, més toxicitat, més temperatura, elements sotmesos a pressió, risc de projecció d’elements i la possibilitat d’energies alternatives... en definitiva, molts més riscos. Per donar una resposta adequada a aquest augment del risc, organitzativament cal augmentar les mesures preventives de seguretat, i operativament cal una estratègia d’extinció més cautelosa, tàctiques menys agressives i un major nivell de protecció personal. Seminari sobre incendis de vehicles de nova generació celebrat el 15 d'abril de 2013 a l'ISPC. Es va lliurar el llibre el mateix dia del seminari Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211805 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211798 Dinamització de l’handbol als centres penitenciaris Comunitat d'Activitat física i esports de centres penitenciaris (Catalunya) L’objectiu d’aquest curs i d’aquesta síntesi i petit recull sobre l’handbol és simplement apropar als tècnics d’esports i altres professionals dels diferents centres, l’essència, les normes i el concepte bàsic d’un esport dinàmic, ràpid i atractiu que està en continu creixement i evolució. Amb aquesta primera aproximació, el que volem és que els tècnics esportius dels centres coneguin l’handbol, aprenguin a dinamitzar-lo i transmetin aquests coneixements i aquesta nova proposta esportiva als interns perquè, de mica en mica i d’una manera pausada, puguin anar incorporant-hi aquest esport i generalitzant la seva pràctica entre la població penitenciària. Fri, 01 Mar 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211798 2013-03-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211797 Iniciació a la dinamització del futbol sala als centres penitenciaris Comunitat d'Activitat física i esports de centres penitenciaris (Catalunya) El futbol sala és, sense cap mena de dubte, l’esport d’equip més practicat a tots els centres penitenciaris del nostre territori. I és així, bàsicament, perquè és l’activitat més demanada pels nostres col·lectius d’interns que, a cada centre, troben en aquest esport la millor manera de transmetre les seves habilitats esportives i físiques. És, en definitiva, el “germà petit” de l’esport rei –el futbol– i, per tant, qui més qui menys el sap i el vol practicar. Malgrat que parlem d’un esport relativament conegut per la comunitat de tècnics esportius, no farà cap nosa intentar cercar quins són els aspectes bàsics que s’haurien de tenir en compte a l’hora de dinamitzar una activitat esportiva d’aquesta disciplina. És per aquest motiu que aquest document s’adreça a tots els tècnics esportius que volen dinamitzar una activitat que per a ells potser és desconeguda. No es tracta, doncs, d’aprofundir-hi molt, ans al contrari, es tracta d’una aproximació al món del futbol sala des d’un vessant educatiu. L’objectiu del curs és aconseguir que tots els tècnics esportius obtinguin eines i coneixements per saber planificar, dissenyar, controlar i avaluar els diferents recursos que tenen al seu centre a fi que puguin iniciar qualsevol intern en la pràctica del futbol sala. Thu, 01 Mar 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211797 2012-03-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211149 El tiempo en la justicia de menores Capdevila Capdevila, Manel; Ferrer Puig, Marta; Blanch Serentill, Marta; Framis Ferrer, Berta Este estudio aporta datos sobre el tiempo objetivo que tarda el sistema penal juvenil en dar respuesta a las conductas presuntamente delictivas de los jóvenes que llegan al sistema. El interés por contar y analizar este tiempo de respuesta del sistema penal juvenil se basa en dos justificaciones: la primera es conocer la incidencia que tiene el paso del tiempo en la eficiencia del sistema, eficiencia que se suele asociar al hecho que se resuelvan los casos con rapidez. El segundo motivo tiene que ver con la eficacia de la pena o de la respuesta que el infractor pueda recibir. Desde el ámbito penal y criminológico diversos autores, citados en la investigación, señalan que una respuesta más rápida hace la pena más eficaz. La investigación ha estudiado 8.059 procedimientos abiertos en Catalunya el año 2008 a jóvenes infractores y da datos respecto la duración según algunas variables (referidas a las características de los jóvenes, los hechos delictivos, el tipo de resolución, el territorio que la ha gestionado, los casos en los que se ha realizado una mediación y reparación de menores, etc.). En los casos que ha sido posible, también se ha realizado una comparación entre el año de estudio (2008) y un año de control (2005), para conocer cuales han sido estas diferencias. Es la primera investigación que se publica en Catalunya sobre el total de tiempo que tarda la justicia penal en dar respuesta a una infracción presuntamente cometida por un menor.; This research provides empirical information about the time that the Catalan juvenile justice system spends to sentence a juvenile (aged from 14 up to 18) that commit an offence. The efficiency of the penal process and the effectiveness of the sanction imposed to the youngster are often associated to a short length of the penal proceedings, especially regarding juveniles. This research studies 8.059 penal proceedings, that were opened in Catalunya by a prosecutor in 2008, and that involved young offenders. It provides information on the duration of these proceedings in general, and according to different variables (the characteristics of the youngster, the offence committed, the judicial resolution, the use of diversion, etc.). The research also compares some of the data from 2008 with the same data collected from 2005 (as a control year) and stresses the coincidences and differences. This is the first published research that settles on the length of proceedings in the juvenile justice in Catalunya.; La recerca es proposa conèixer el temps objectiu que triga el sistema penal juvenil a donar resposta a les conductes presumptament delictives dels joves que hi arriben. L’interès per comptabilitzar i analitzar aquest temps de resposta del sistema penal juvenil es basa en dos motius: el primer és conèixer la incidència que té el temps en l’eficiència del sistema, eficiència que se sol associar al fet que es resolguin els assumptes amb agilitat. El segon motiu té a veure amb l’eficàcia de la pena o de la resposta que l’infractor pugui rebre. Des de l’àmbit penal i criminològic diversos autors, citats en la recerca, assenyalen que una resposta més ràpida fa la pena més eficaç. La recerca ha estudiat 8.059 procediments oberts a Catalunya l’any 2008 a joves infractors i en dona dades de la durada segons algunes variables (referides a les característiques dels joves, als fets delictius, al tipus de resolució, al territori que l’ha gestionat, als casos en els que s’ha fet mediació i reparació de menors, etc.). En els casos que ha estat possible, també s’ha fet una comparació entre l’any d’estudi (2008) i un any de control (2005) per saber quines han estat les diferències. Aquesta és la primera recerca que es publica a Catalunya sobre el total de temps que triga la justícia penal a donar resposta a una infracció presumptament comesa per un menor. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211149 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211076 La realitat dels menors infractors al territori. Un enfocament pràctic Bastit Vallmajor, Montserrat; Jornades sobre la reincidència(2012 :Mollet del Vallès) Tal com posa de manifest Garrido Genovés, comporta una barreja de conceptes psicològics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria d’edat, realitza una infracció titllada de criminal. Per tant la franja d’edat varia segons els països; no tots coincideixen en la majoria d’edat penal i no sempre és coincident amb el que, des d’un punt de vista criminològic s’ha d’entendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor és tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurídic respectiu, pot ésser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A l’Estat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria d’edat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria d’edat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqüència juvenil com aquell conjunt d’infraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys. Jornades celebrades 29 de febrer i 1 de març de 2012 Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211076 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211014 L'adaptació de la norma als centres de menors. Estudi del Centre Educatiu L'Alzina Guarné Cabello, Blai; Rivarola Padrós, Pablo Aquesta investigació és una aproximació al procés d’adaptació a la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, al Centre Educatiu L’Alzina. La recerca constitueix un intent d’anar més enllà d’allò merament descriptiu, en un esforç per fer palesa la racionalitat subjacent a la pràctica quotidiana i a la lògica implícita a l’intervenció educativa amagada sota nocions centrals en el seu desenvolupament, com ara progrés, retrocés, càstig, recompensa, activitat esportiva o pauta mèdica. Els autors proposen una interpretació que implica la consolidació d’una lògica de la simulació netament allunyada de la lògica dels fets que, formalment, plana sobre la dinàmica de l’aplicació de la norma al Centre.; Estudio sobre la adaptación de un centro de justicia juvenil a la Ley 5/2000 de responsabilidad de los menores. Se analiza la práctica cotidiana y los razonamientos que la justifican; Study on the adaptation of a juvenile justice center of Law 5/2000 for responsibility of minors. It analyzes the daily practice and its justifications. Mon, 01 Jan 2001 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/211014 2001-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210194 El projecte reservista de la Gendarmeria francesa Jornades sobre la col·laboració de la ciutadania en la seguretat pública(2012 :Mollet del Vallès); Dauge, Michel En el marc de la reflexio sobre la participacio ciutadana en la seguretat publica, el cas de la Reserva Operacional de la Gendarmeria (Réserve Opérationnelle de la Gendarmerie Nationale) francesa ofereix un exemple interessant d’implicacio activa de ciutadans en una institucio publica de seguretat. Per entendre millor aquesta experiencia recient (d’uns 12 anys d’edat) pero bén consolidada avui amb dia, es necessari estudiar-la segons 3 eixos : - una presentacio historica ens permetra entendre quins son els origens i la filosofia general que van fundar la seva creacio aixi com les diferents vies del seu reclutament i la formacio dispensada. - veurem quin és el paper de la Reserva Operacional observant les sevas missions classicas, i algunes més peculiars com, per exemple, en el Tour de França ciclista. - observarem, per ultim, la situacio particular del reservista entre un estatut de policia (gendarme en aquest càs) a mitja jornada i el de ciutadà en la vida de cada dia. Ponència de les Jornades sobre la col·laboració de la ciutadania en la seguretat pública| Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210194 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210193 Symposium Sicherheitskonzepte Jornades sobre la col·laboració de la ciutadania en la seguretat pública(2012 :Mollet del Vallès); Guth, Hermann La ponència es centra en les mesures mesures de seguretat a la regió metropolitana de Nuremberg, l'àrea metropolitana, Baviera i el sud d'Alemanya. Ponència de les Jornades sobre la col·laboració de la ciutadania en la seguretat pública| Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210193 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210192 Marc jurídic: possibilitats de la col·laboració ciutadanana en la seguretat pública Jornades sobre la col·laboració de la ciutadania en la seguretat pública(2012 :Mollet del Vallès); Capell i Manzanares, Joan Miquel Ponència de les Jornades sobre la col·laboració de la ciutadania en la seguretat pública| Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210192 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210191 Conclusions de les jornades sobre la col·laboració de la ciutadania en la seguretat pública Jornades sobre la col·laboració de la ciutadania en la seguretat pública(2012 :Mollet del Vallès); Capell i Manzanares, Joan Miquel Ponència de les Jornades sobre la col·laboració de la ciutadania en la seguretat pública| Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210191 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209841 Tendències geopolítiques de l'extrema dreta a Europa: capacitat de transformació i adaptació al context de crisi econòmica i política actual Jornades intel·ligència davant de la radicalització, (2012 :Mollet del Vallès); Viander, Xavier De fet tot va començar al principi dels anys 80, amb l’aparició electoral del Front Nacional (FN) francès, creat el 1972, i que va ferde França una excepció a Europa en aquell moment. Ara ja sabem que aquest no es el cas i tenim nombrosos països europeus on, els partits d’extrema dreta no solament obtenen resultats comparables o superiors als del Front National francès, sinó que, d’acordamb sistema electoral, formen part de coalicions governamentals per constituir majories de dretes. En aquest sentit, cal recordar que Àustria va ser el primer Estat europeu en tenir una coalició governamental en la que hi havien electes del partit d’extrema dreta FPÖ (Partit de la Llibertat). Era la primera vegada que això passava després de la Segona Guerra Mundial, i la inquietudpolítica va ser gran en els països de la Unió Europea (UE) doncs tothom recordava que el poble austríac, en la seva gran majoria, va ser favorable al “Anchluss” (annexió amb Alemanya) i els hi semblava que els responsables políticsactuals, eren tallats ala imatge de Kurt Waldheim i altres representantsd’aquell tristperíode. A partir d’aqui, la presencia de ministres d’extrema dreta en determinats governs europeus ja no provoca reaccions tan fortes, sens dubte perquè la seva historia no es idèntica a la de Àustria, i també perquèl’advertència als austríacs no ha tingut cap efecte i el FPÖ (Partit de la Llibertat) ha continuat prosperant inclous desprès de la mort accidental del seu líder,Jörg Haider, en 2008. En 2011, hem vist com els dirigents de la Unió Europea i la Secretaria d’Estat americana, Hillary Clinton, es mostraveninquiets davant de la deriva autoritària nacionalista del governhongarès dirigit pel“Fidesz” i el seu líder Viktor Orban, però sense cap mena de mitja per oposar-se a excepciód’una carta oficial de prevenció. Ponència presentada a les Jornades intel·ligència davant de la radicalització, 29 i 30 d'octubre de 2012. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209841 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209840 El declive de las organitzaciones terroristas clásicas del siglo XX: el IRA Jornades intel·ligència davant de la radicalització, (2012 :Mollet del Vallès); Alonso, Rogelio Desde la firma del llamado Acuerdo de Viernes Santo en abril de 1998, la violencia en Irlanda del Norte ha disminuido considerablemente, pues los principales grupos terroristas han ido abandonando sus respectivas campañas terroristas. No obstante, como se explicará más adelante, otros grupos terroristas, fundamentalmente aquellos escindidos de la principal facción del IRA a lo largo de la última década, siguen manteniendo su actividad terrorista. La intensidad de la misma no tiene parangón con la que mantuvo el IRA desde finales de los años sesenta, a pesar de lo cual esta violencia por parte de los denominados grupos “disidentes” genera una considerable inestabilidad política en la región. El IRA (Irish Republican Army, Ejército Republicano Irlandés) es la organización terrorista responsable del mayor número de víctimas mortales en Europa. Desde el estallido de la violencia en Irlanda del Norte, más de 3600 personas han perdido la vida como consecuencia de la campaña terrorista perpetrada por el IRA y otros grupos terroristas unionistas como la UVF (Ulster Volunteer Force) y la UFF (Ulster Freedom Fighters). El IRA ha sido responsable del 60 % de esas muertes, mientras que los grupos unionistas causaron el 28 % de las mismas. Suele atribuirse un 10 % de esas víctimas a las fuerzas y cuerpos de seguridad. En consecuencia, se puede afirmar que el IRA ha sido el responsable del mayor número de víctimas entre la población católica a la que declaraba defender. Este hecho revela cómo uno de los argumentos utilizados por el IRA para justificar su campaña terrorista –la defensa de la población católica y nacionalista- no es coherente con la realidad, pues el terrorismo del IRA no disminuyó la violencia contra dicha población de referencia tanto por parte del IRA como de los otros grupos terroristas. Ponència presentada a les Jornades intel·ligència davant de la radicalització, 29 i 30 d'octubre de 2012. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209840 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209839 ¿Qué nos dice Internet sobre la naturaleza del terrorismo yihadista? Jornades intel·ligència davant de la radicalització, (2012 :Mollet del Vallès);  Torres Soriano, Manuel En los últimos años ha tenido lugar un debate teórico de gran interés sobre la naturaleza organizacional del terrorismo yihadista y su evolución a lo largo de la última década. El centro de dicha discusión ha sido ocupado por dos profesores estadounidenses: Marc Sageman (2004; 2008) y Bruce Hoffman (2008). Mientras que el primero argumenta que la respuesta contraterrorista posterior al 11 de septiembre de 2001 ha originado que el control efectivo de las acciones terroristas se haya desplazado a un nivel de base, dando lugar a una yihad sin líderes donde los grupos terroristas juegan un papel secundario, el segundo sostiene que las organizaciones formales, y mas concretamente Al Qaeda Central, continua ejerciendo un grado sustancial de control estratégico y operativo. Los partidarios de una y otra visión han analizado los complots terroristas ejecutad os o desarticulados en los últimos tiempos, llegando a conclusiones diferentes sobre la naturaleza de los procesos de formación de las células terroristas, su vinculación con organizaciones, y cual es el principal perfil de la amenaza terrorista en Occidente: si el proveniente de células independientes y terroristas por imitación (bunchof guysy wannabessegún la terminología usada por Sageman), o el procedente de la acción de organizaciones formales de alcance global. El propósito de este trabajo es realizar una contribución a este debate académico aportando información procedente del ámbito de las actividades terroristas en Internet. Estos datos aportan nuevos elementos de análisis para el debate sobre la naturaleza organizacional de la amenaza yihadista. Ponència presentada a les Jornades intel·ligència davant de la radicalització, 29 i 30 d'octubre de 2012. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209839 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209838 Europe’s experience in countering radicalization: approaches and challenges Jornades intel·ligència davant de la radicalització, (2012 :Mollet del Vallès); Lorenzo Vidino, Ph.D For the last decade Europe has perceived itself to be under a constant threat from jihadistinspired terrorism. Terrorist organizations motivated by other ideologies are still active throughout the European Union, but the 2010 Europol annual report clearly states that “Islamist terrorism is still perceived as the biggest threat to most Member States,” and statements from the highest-ranking officials in most European countries confirm this observation (EUROPOL, 2010, p. 6). Authorities base their assessment on the extensive intelligence and investigative activities directed against jihadist networks taking place in virtually every European country. On average, in fact, European authorities arrest some 200 individuals and thwart a handful of plots of jihadist inspiration every year (EUROPOL, 2009). Keeping the global scenario in mind, European authorities deem this dynamic likely to continue in the foreseeable future. Ponència presentada a les Jornades intel·ligència davant de la radicalització, 29 i 30 d'octubre de 2012. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209838 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209837 La respuesta judicial ante las nuevas formas de radicalización Jornades intel·ligència davant de la radicalització, (2012 :Mollet del Vallès); Zaragoza Aguado, Javier Líneas esenciales de la actuación contra el terrorismo y crímenes similares: 1.Respeto de los derechos constitucionales y libertades fundamentales en todos los procesos sin excepción: derecho a un juicio justo, derecho de defensa, presunción de inocencia y garantía de la tutela judicial. 2.Especialización orgánica y centralización jurisdiccional: jurisdicción central con competencia exclusiva para el terrorismo (Audiencia Nacional con sede en Madrid-Tribunal ordinario especializado)-extremismos violentos (fin: subvertir el orden constitucional o alterar gravemente la paz pública) 3.Aplicación de las leyes de procedimiento ordinarias con algunas restricciones de derechos en la fase de investigación (control judicial-criterios necesidad y proporcionalidad) 4.Especialidades en tipos penales y ejecución de penas. Ponència presentada a les Jornades intel·ligència davant de la radicalització, 29 i 30 d'octubre de 2012. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209837 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209836 Terrorismos y políticas de respuesta: una reflexión Jornades intel·ligència davant de la radicalització, (2012 :Mollet del Vallès); Vilanova Trias, Pere El terrorismo no es nuevo, ha existido desde siempre: se trata del uso de la violencia a gran escala, con una finalidad política expresa, y se basa en una estrategia y en una o varias tácticas, tiene un mínimo de estructura organizativa, y para durar en el tiempo tiene que estar en funciones de un cierto número de causas estructurales. Esto es un intento de explicación descriptiva, no es una toma de posición o de justificación moral. La parte moral es la (relativamente) fácil, pero sería un error centrarnos, o centrarnos únicamente, en ella. El terrorismo es condenable, debe ser condenado, y no cabe la neutralidad. Pero esta toma de posición no puede ni debe ser un sustituto de la igualmente necesaria reflexión política para entender el fenómeno, entre otras, no se entiende cómo, sin un análisis adecuado, cabe pensar en políticas de acción colectiva para neutralizar el terrorismo. Ponència presentada a les Jornades intel·ligència davant de la radicalització, 29 i 30 d'octubre de 2012. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209836 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208790 El temps en la justícia de menors Capdevila Capdevila, Manel; Ferrer Puig, Marta; Blanch Serentill, Marta; Framis Ferrer, Berta La recerca es proposa conèixer el temps objectiu que triga el sistema penal juvenil a donar resposta a les conductes presumptament delictives dels joves que hi arriben. L’interès per comptabilitzar i analitzar aquest temps de resposta del sistema penal juvenil es basa en dos motius: el primer és conèixer la incidència que té el temps en l’eficiència del sistema, eficiència que se sol associar al fet que es resolguin els assumptes amb agilitat. El segon motiu té a veure amb l’eficàcia de la pena o de la resposta que l’infractor pugui rebre. Des de l’àmbit penal i criminològic diversos autors, citats en la recerca, assenyalen que una resposta més ràpida fa la pena més eficaç. La recerca ha estudiat 8.059 procediments oberts a Catalunya l’any 2008 a joves infractors i en dona dades de la durada segons algunes variables (referides a les característiques dels joves, als fets delictius, al tipus de resolució, al territori que l’ha gestionat, als casos en els que s’ha fet mediació i reparació de menors, etc.). En els casos que ha estat possible, també s’ha fet una comparació entre l’any d’estudi (2008) i un any de control (2005) per saber quines han estat les diferències. Aquesta és la primera recerca que es publica a Catalunya sobre el total de temps que triga la justícia penal a donar resposta a una infracció presumptament comesa per un menor.; Este estudio aporta datos sobre el tiempo objetivo que tarda el sistema penal juvenil en dar respuesta a las conductas presuntamente delictivas de los jóvenes que llegan al sistema. El interés por contar y analizar este tiempo de respuesta del sistema penal juvenil se basa en dos justificaciones: la primera es conocer la incidencia que tiene el paso del tiempo en la eficiencia del sistema, eficiencia que se suele asociar al hecho que se resuelvan los casos con rapidez. El segundo motivo tiene que ver con la eficacia de la pena o de la respuesta que el infractor pueda recibir. Desde el ámbito penal y criminológico diversos autores, citados en la investigación, señalan que una respuesta más rápida hace la pena más eficaz. La investigación ha estudiado 8.059 procedimientos abiertos en Catalunya el año 2008 a jóvenes infractores y da datos respecto la duración según algunas variables (referidas a las características de los jóvenes, los hechos delictivos, el tipo de resolución, el territorio que la ha gestionado, los casos en los que se ha realizado una mediación y reparación de menores, etc.). En los casos que ha sido posible, también se ha realizado una comparación entre el año de estudio (2008) y un año de control (2005), para conocer cuales han sido estas diferencias. Es la primera investigación que se publica en Catalunya sobre el total de tiempo que tarda la justicia penal en dar respuesta a una infracción presuntamente cometida por un menor.; This research provides empirical information about the time that the Catalan juvenile justice system spends to sentence a juvenile (aged from 14 up to 18) that commit an offence. The efficiency of the penal process and the effectiveness of the sanction imposed to the youngster are often associated to a short length of the penal proceedings, especially regarding juveniles. This research studies 8.059 penal proceedings, that were opened in Catalunya by a prosecutor in 2008, and that involved young offenders. It provides information on the duration of these proceedings in general, and according to different variables (the characteristics of the youngster, the offence committed, the judicial resolution, the use of diversion, etc.). The research also compares some of the data from 2008 with the same data collected from 2005 (as a control year) and stresses the coincidences and differences. This is the first published research that settles on the length of proceedings in the juvenile justice in Catalunya. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208790 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207935 Women in police services in the EU: facts and figures 2012 Vallés Port, M. Dolors.;  Bande, Marta;  Candé, Maimiti The Institute for Public Security of Catalonia (ISPC), the only state-funded education and research centre for police in Catalonia-Spain, developed in 2012 a comparative study on Gender diversity in police services in the European Union. The study is an update of the research Facts & Figures 2008 that was carried out by the European Network of Policewomen (ENP), a non-profit organization that works in partnership with colleagues from police and/or law enforcement organizations in its member countries to facilitate positive changes in the position of women in police services. To gather the 2012 data, the ISPC invited EU Member States’ police services to cooperate in the study answering a 10- ITEM questionnaire. The questionnaire was the same tool used in 2008 by the ENP. In February 2012, the ISPC sent the questionnaires through Cepol National Contact Points’ network. In order to include as many police services as possible in the study, the ENP also supported us to gather some of the data. Altogether we received questionnaires from 29 police services corresponding to 17 UE countries. Besides, we used data from open sources about England and Wales police services and the French National Police. In this document you can find: first, the tool we used to collect the data; second, the answers we gathered presented per country; finally, some comparative tables and graphics developed by the ISPC. Countries: Austria, Belgium Cyprus, Denmark, England, Wales, Estonia, Finland, France, Germany, Italy, Latvia, Lithuania, Luxembourg, Netherlands, Portugal, Romania, Slovenia, Spain, Swden. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207935 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207856 Informe comparatiu del curs de formació bàsica de la policia a Europa. Els casos d'Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, França i Holanda Vallès Port, M. Dolors;  Bande, Marta;  Aguilar Pons, Marc;  Seltmann, Hartmut;  Cervera, Carles;  Cochard, Jean-Pierre;  Holtackers, Michiel L’informe que a continuació es presenta és una comparativa del Curs de formació bàsica (CFB) de cinc escoles de policia europees. Per a això hem comptat amb la col·laboració de l’Escola de la Policia Metropolitana de Londres (Anglaterra), la d’Hessen (Alemanya), la de Bèlgica, l’Escola Nacional Superior de la Policia Nacional de França i l’Acadèmia de Policia d’Holanda. Per a l’elaboració de l’informe es va utilitzar la informació de què ja disposava l’Àrea de Recerca i Cooperació Internacional de l’Institut fruit de la seva pròpia activitat i, a més, es va enviar un qüestionari a les diferents escoles. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207856 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207490 La inseguretat al nucli antic i barri Plnas/Ca L'Escori. El Vendrell: diagnòstic multifactorial per una proposta d'intervencions més establs, responsables i duradores Altarriba i Guitart, Jordi El treball té com a finalitat l’estudi dels conflictes de convivència que tenen lloc amb l’ocupació i usos dels espais públics al barri dels Planas/Ca L’Escori i nucli antic del Vendrell. L’ús i l’apropiació dels espais públics és un dels aspectes fonamentals a tenir en compte en l’estudi de la vida quotidiana dels ciutadans/nes dels llocs poblats. Aquesta experiència no és igual per a totes les persones ja que segons el gènere, l’edat, així com la classe social i les identitats ètniques, es viu i percep de forma diferent, amb la qual cosa, per aproximar-se a la comprensió de l’ús diferencial del espai cal fer-ho des d’una òptica multidisciplinària. Aquest indret mostra una heterogeneïtat social i ètnica dels veïns i les veïnes que fa especialment interessant l’anàlisi dels espais públics d’aquesta zona. La riquesa poblacional (persones residents de tota la vida, persones immigrades d’altres regions d’Espanya o d’altres països, etc.) comporta una gran diversitat d’experiències quotidianes i al mateix temps, una gran varietat d’opinions sobre la percepció i la concepció dels espais públics, alhora genera un aprofitament i ús intensiu o continuat a la via pública que es tradueix en el què anomenaré "convivència intensiva". Per la qual cosa crec oportú dedicar esforços per tal d'analitzar l’ús i l’abús dels espais públics i de la convivència en aquest barri del Vendrell. Aquesta polivalència en els usos dels espais, fa que situï com a focus del meu treball, una característica que acostuma a ser, amb més o menys fonament, un agreujament de molts problemes. En concret, faig referència a l’ús i l’abús de l’espai públic i, si els conflictes que es produeixen al seu voltant respon a una fonamentació real o respon a altres factors, com poden ser causes de malestar per la immigració o la percepció social que d'aquesta es té i, que moltes vegades té un paper destacat com a causa d'estigmatització de les pràctiques de sociabilitat en públic dels immigrants, o d'una part d'ells, la qual cosa provoca una tensió estructural amb dificultats de gestió. Màster en polítiques públiques de seguretat UOC-ISPC 2011-2013 Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207490 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207489 La intolerància racial en el muncipi de Catellbell i el Vilar. Diagnòstic i propostes d'acció Sánchez Granados, Manuel Castellbell i el Vilar és un municipi amb poc més de 3.700 habitants, el qual es troba situat a la comarca del Bages. En aquesta comarca s‟han produït alguns fets i dinàmiques que ens porten la preocupació per un increment de la intolerància racial de les persones autòctones respecte a les immigrades. Tot i que aquestes dinàmiques no s‟han percebut a Castellbell i el Vilar, tenint en compte que hi ha un nombre important de persones immigrades i la influència que poden exercir els successos en municipis veïns, s‟ha cregut oportú fer un treball de recerca sobre la intolerància racial en aquest municipi. L‟objectiu d‟aquest treball, per tant, és proporcionar una aproximació a la situació sobre la intolerància racial en el municipi de Castellbell i el Vilar, esbrinar quines poden ser les seves causes o factors afavoridors d‟aquest sentiment i conèixer les actituds de la població envers la intolerància racial, amb la finalitat de facilitar el disseny d‟un programa d‟intervenció. La complexitat del tema només ens permetrà fer una aproximació a la situació actual, formular algunes hipòtesis sobre les principals causes, i contrastar-la amb les dades i teories relacionades. No obstant això, tenint en compte l‟impacte de la informació a nivell global, es valorarà la influència o “contagi” que podrien provocar les notícies o accions d‟altres municipis de la comarca o d‟altres llocs en el nivell de convivència de Castellbell i el Vilar. El diagnòstic i la comprovació de les hipòtesis sobre les principals causes que contribueixen en la intolerància racial han de permetre identificar la situació actual i pronosticar els diferents escenaris de futur, per poder definir les línies estratègiques i dissenyar propostes d‟acció orientades a la solució o disminució dels problemes detectats i avançar-se a possibles problemes o conflictes futurs. Màster en polítiques públiques de seguretat UOC-ISPC 2011-2013 Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207489 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207213 Grupos juveniles violentos. El fenómeno emergente de las bandas latinas en Ponent López Salvador, Carolina A lo largo de este trabajo voy a intentar reflexionar sobre cuáles han sido las causas de que un fenómeno como es la agrupación de jóvenes de las mismas nacionalidades (aunque en la actualidad existe una tendencia hacia lo multicultural) y con edades similares, se haya unido y convertido en lo que coloquialmente se conoce como bandas latinas y la repercusión que tiene en la ciudad de Lleida y la zona de Ponent. El objetivo principal de esta investigación, es analizar y comprender el fenómeno de las bandas latinas en la zona de Ponent, comprensión de su realidad, naturaleza y características esenciales: - Analizar en profundidad y de manera colectiva las manifestaciones de esta realidad, las bandas latinas en la zona de Ponent (Lleida y Tàrrega). - Elaborar propuestas de actuación para responder a estas situaciones y mejorar la intervención, promoviendo las acciones coordinadas y la implicación del mayor número de actores mediante un plan de acción. Se pretende realizar una aproximación al tema lo más operativa posible, analizar los conceptos un tanto imprecisos y difusos que suelen aparecer cuando se habla de bandas latinas y encuadrar estos conceptos en marcos de referencia más explicativos. ¿Se está germinando el fenómeno de las bandas latinas en Lleida? Explicaré su incidencia y en concreto restringirlo a la zona de Ponent (Lleida y Tàrrega). La clase de información que habría de obtenerse, dados los objetivos del trabajo, tendría que abarcar los siguientes puntos: 1. Génesis y frecuencia de la formación de los grupos/bandas juveniles. 2. Diferentes actividades de los grupos. 3. Aspectos psicosociales y delictivos. 4. Estabilidad, estructura, organización formal. 5. Normas y control social internas del grupo. Màster en polítiques públiques de seguretat UOC-ISPC 2011-2013 Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207213 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206914 Els Atropellaments com un probema de seguretat| Trachsel i Costa, Marc Un dels principals aspectes que engloba la (in)seguretat ciutadana és precisament la (in)seguretat viària. De fet, els accidents de trànsit són el quart problema que més preocupa a la ciutadania. Tanmateix, quan es parla de (in)seguretat viària s’acostuma a centrar-se excessivament en els vehicles i en els seus ocupants, deixant sovint de banda la part més dèbil: els vianants. Tot i així, si analitzem les estadístiques existents sobre sinistralitat viària podem observar que els accidents de trànsit amb vianants (els atropellaments) representaven l’any 2010 un percentatge molt important, en concret més d’un 12’7% dels accidents amb víctimes a Catalunya i, dins l’àmbit urbà, representaven més del 18% dels accidents amb víctimes. El municipi de Vic no ha quedat al marge d’aquesta problemàtica. Tot el contrari. Darrerament el nombre d’atropellaments s’ha incrementat considerablement, la qual cosa, unit a l’ampli ressò informatiu per part dels mitjans de comunicació locals, ha original una creixent sensació d’inseguretat en el municipi. Per aquest motiu, el consistori local ha començat a emprendre un seguit d’actuacions per tal de poder fer front a aquest tipus de sinistralitat. En aquest estudi es pretén delimitar l’abast real d’aquest tipus de sinistralitat, així com destacar els tres elements principals que podrien explicar perquè els atropellaments, tot i ser una problemàtica de (in)seguretat viària i formar part de les agendes polítiques institucionals des de fa més de quaranta anys, no s’ha pogut afrontar amb prou èxit. En concret, es destaca la manca de coordinació institucional, el paper del sistema de la justícia penal i l’escassa atenció als vianants per part de la diferent normativa sobre seguretat viària. Així mateix, a través d’un enfocament sistèmic, es pretén també identificar els principals riscos i amenaces que podrien explicar aquest tipus de problemàtica, per tal de, finalment, poder proposar un seguit de mesures d’actuació que es podrien adoptar per fer front als atropellaments de vianants, juntament amb un breu pla d’acció, el qual, tenint en compte el caràcter transversal de la gran majoria de propostes, s’hauria d’ajustar als objectius i al contingut del Pla Local de Seguretat Viària de Vic que actualment està en fase de revisió. Màster en polítiques públiques de seguretat UOC-ISPC 2011-2013 Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206914 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206453 La Gestió policial als esdeveniments públics en espais urbans a l'Àfrica: situació actual i perspectives = Policing public events in urban spaces in Africa : an analysis of the current situation and a perspective on follow-up action Programa de las Naciones Unidas para los Asentamientos Humanos (ONU-HABITAT); Gandia, Conxita L’informe que es presenta en aquest llibre és el resultat d’un nou acord de col·laboració entre el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Habitat) i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, impulsat amb l’objectiu de millorar la seguretat en esdeveniments públics en els espais urbans a l’Àfrica. La fase pilot es va dur a terme el 2010, durant els dos seminaris de formació realitzats a Mollet del Vallès (Barcelona) com a part de la Plataforma Policia per al Desenvolupament Urbà (PPUD). En aquest informe es descriuen els orígens i l’estat de la iniciativa i resumeix els resultats. També s’inclouen algunes recomanacions per a millorar la seguretat d’esdeveniments públics. Font d'informació: http://www.onuhabitat.org. Països: Burkina Faso, Burundi, Camerun, Cap Verd, Costa d’Ivori, GÀmbia, Kenya, Madagascar, Maurici, Nigèria, Ruanda, Senegal,Tanzània, Txad, Zimbàbue.. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206453 2012-01-01T00:00:00Z