http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5172 Fri, 24 May 2013 19:03:17 GMT 2013-05-24T19:03:17Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/34888/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5172 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/81878 La retórica comunicativa de Abraham Lincoln a través de sus discursos Gené Roca, Clàudia El presidente Abraham Lincoln triunfaba en sus discursos gracias a sus artes retóricas y oratorias. Estas técnicas y recursos lingüísticos que empleaba Lincoln para que sus disertaciones fueran de lo más claras y concisas serán mostradas y evaluadas. Además, se analizarán tres de sus discursos más célebres y se intentará demostrar el estilo lincolniano que existe en ellos. También, se expondrán las características de un buen orador y se relacionarán con las que usaba el presidente. Para poder presentar toda esta investigación se ha buscado y averiguado en libros especializados sobre Lincoln, volúmenes sobre oratoria y retórica, revistas, periódicos de la época, Internet y en sus discursos. También, ha sido necesario asistir a exposiciones y exhibiciones sobre la figura de Abraham Lincoln celebradas en Nueva York y Washington. Fri, 03 Sep 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/81878 2010-09-03T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/81876 El subjetivismo moderno ante el concepto de persona Rosal Negre, Thaïs Tras la formulación del concepto “persona” en la antigüedad y su culminación en cuanto a significado en la tradición cristiana, se apunta en este trabajo cómo el subjetivismo característico de la modernidad ha ido modificando y degradando el contenido del concepto “persona” hasta llegar a nuestros días prácticamente reducido a nada y habiendo perdido su fundamento ontológico. Fri, 03 Sep 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/81876 2010-09-03T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/10367 Pere III contra el Rei de Mallorques. Un procés amb garanties? Verdeny i Fort, Anton Estudi monogràfic sobre la constitució política de l’antiga Corona d’Aragó en el temps del regnat de Pere III de Barcelona (1319 – 1387), dit el Cerimoniós, a través del procés i execució seguit contra el rei de Mallorques. S’hi aborda la situació històrica, els antecedents, el context internacional, el procediment penal i les conseqüències polítiques. També s’hi exploren les implicacions doctrinals que, en una època de confluència entre les romanalles del feudalisme i l’eclosió del romanisme humanista, menen a l’establiment d’un règim de garanties constitucionals connectades amb l’ascens d’un poder polític centrat en la figura del monarca. Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/10367 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5202 El cànon de la còpia privada Brugada Vilà, Helena Estudi sobre el cànon de la còpia privada enfocat a l’anàlisi del concepte del cànon, l’objecte, els subjectes que intervenen, la quantia que s’ha de pagar com a compensació de la còpia, la distribució del mateix, les obligacions instrumentals i les entitats de gestió. A través del mateix es podrà tenir una visió més clara i profunda del cànon de la còpia privada objecte de tant discutida i convulsa configuració jurídica com enverinada confrontació política. El cànon de la còpia privada es pot configurar com un instrument de naturalesa jurídica privada, que revesteix la forma d’una llicència legal indirecta. Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5202 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5193 La adopción internacional Berdié Mayayo, Inma La majoria de la doctrina coindieix en definir l’adopció internacional con aquella adopción en què intervé un element d’estrangeria, ja sigui per alguna de les parts que hi intervenen, o pel lloc de la seva realització. Tot i que el terme adopció internaconal engloba diferents suposits juridics, a la pràctica la majoria de vegades que es parla d’adopció internacional es per fer referencia a l’adopción d’un menor estranger per adoptant espanyol constituida per la competent autoritat estrangera. En relació al marc jurídic aplicable als processos d’adopció internacional, el primer que hem de tenir clar, es que en tot procés adoptiu hi intervenen dos sistemes normatius: el del país de residencia de l’adoptant i el del país d’origen del menor. Es imprescindible que el menor sigui adoptat respectant tant la llei nacional con la del país d’acollida. Els requisits exigits per adoptar i les formalitats que encolten el procés d’adopció en els països d’origen dels menors varien sustancialmente d’un país a l’altre. La tramitació de les adopcions internacioals a España, s’articula a través de l’organisme competent de la Comunitat Autonoma de residencia dels adoptants amb la intervanció, depenent del país escollit de les Entitats Colaboradores. Un dels requisits exigits per a la nostra legislació es la obtenció del certificat idoneïtat per adoptar. Amb aquest certificat es declara que aquella persona ha estat considerada idonea per adoptar. L’ordenament jurídic español també permet adopcións constituides a l’estranger sens acudir al Conveni de la Haya, que es preten que sigui el marc legal que controli la constitución de totes les adopcions. Aquestes adopcions seran les constituides per autoritat extanjera competent, aquest tipus d’adopcions hauran de ser reconegudes a España sempre i quant cumpleixin els requisits establerts per la llei per l’existencia de tota adopció. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5193 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5192 Aspectos civiles de la sustracción internacional de menores en España Muñoz Pérez, Noelia Al present treball s’estudia el tema relatiu al segrest internacional de menors pels seus pares, analitzant els cossos legals creats per combatir aquest problema, sorgit de la societat multicultural en la que vivim, i per protegir l’interès del menor, entès com l’interès superior, que en tot cas s’haurà de respectar. En concret, s’analitzen els diferents instruments internacionals que disposem en rel·lació amb la materia, així com la seva implementació a la normativa espanyola. Aquest treball està compost per cuatre capítols més un anexe final, on es poden trobar formularis per sol.licitar la restitució del menor. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5192 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5190 La protección del menor y la publicidad infantil en materia de alimentos Iglesias Serrat, Cristina Alexia L´evolució de la publicitat i dels mitjans que utilitza per arribar al destinatari en els últims temps han fomentat la necessitat d’una major protecció dels menors, que per la seva major vulnerabilitat, Així ho requereixen. L’obesitat infantil és un problema molt greu de la societat actual, els índex d´obesitat i sobrepes estan augmentant constantment. Això és una cosa molt preocupant i per aquesta raó s´han posat en marxa varies campanyes en contra, tan a nivell mundial com europeu o estatal. Tot i que no es pot dir amb total fiabilitat que l´obesitat infantil és consequència directa de la publicitat, podem afirmar que mitjançant les tècniques que es fan servir, pot influir en l´elecció del producte aprofitant la vulnerabilitat del menor. Pero tot això és necessari que els anunciants segueixin les mateixes directrius de tal manera que púguin combatre aquest tipus d´enfermetats relacionades amb l´alimentació i aconseguir que la joventut creixi més sana. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5190 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5188 La fundamentación de los códigos de conducta de la Administración Pública Via Vallès, Laura L’entorn administratiu d’aquests últims anys ha evidenciat la proliferació dels codis de conducta de l’Administració pública, un instrument procedent de l’experiència anglosaxona, especialment de la nord-americana, que en el present està en apogeu a l’Estat espanyol. La realitat ha exigit el desenvolupament d’un mecanisme extrínsec capaç de procurar la comprensió de determinats estàndards ètic-institucionals, així com d’orientar l’actuació d’uns empleats públics que, amb caràcter general, es troben lluny d’encarnar aquella que podríem considerar característica del mite de l’administrador ben educat. Així, sorgeix la voluntat ferma de recórrer a una figura que alguns han qualificat d’organitzativa, la finalitat de la qual rau en cobrir aquelles àrees de l’activitat administrativa que presenten una situació especialment sensible, responent a la necessitat d’una reforma administrativa multidireccional que afronti els nous reptes. El fenomen actual dels codis ètics no ha romàs immune a la influència d’uns determinats corrents de pensament, que no només han definit els fonaments específics dels mateixos –subjacents en la formulació dels principis que incorporen−, sinó també la base del marc ètic-públic en el qual els codis es troben immersos. Els codis de conducta dels funcionaris públics anglosaxons estan arrelats, principalment, en les ètiques fundacionals (teleològica utilitarista i deontològica kantiana) i, de manera indirecta, en aquells preceptes jurídics que en el seu moment varen acollir els principis ètic-públics fundacionals, conformant el que avui denominem ètica institucional, inserida en un marc jurídic-positiu. Per aquest motiu podem afirmar la naturalesa híbrida dels codis de conducta, majoritàriament ètica però no exclusiva que, atenent als principis constitucionals, encapçalarà el diàleg entre la tradicional disjuntiva Ètica-Dret. La necessitat d’elaboració i d’implantació dels codis de conducta al servei del bé dels ciutadans ha conduït, sense més ni més, a la recepció del model nord-americà a l’Estat espanyol, desproveïda de qualsevol element distintiu entre ambdues cultures. D’aquesta manera, l’Administració pública espanyola ha incorporat uns codis ètics de fonamentació únicament fundacional, sense ni tan sols procurar un marc d’aplicació conforme a les exigències públiques del nostre Estat. En desavinença a aquest fet, proposem un model en el que, prescindint –i fins i tot assumint− d’una irreversible formulació fundacional dels codis, l’aplicació d’aquestes figures assenti la base en l’ètica de les virtuts. Les normes i els deures definits en els codis de conducta dels empleats públics no poden esdevenir realitats morals primàries, sinó que han d’estar en funció de la vida segons la virtut. Aquesta concepció ètica dirigeix l’home fins a un nivell de reflexió que li permet indagar racionalment sobre el bé veritable de la vida humana, obrint camí a la perfecció d’una conducta que, en última instància, li proporcionarà l’autèntica llibertat d’acord amb les seves pròpies conviccions. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5188 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5182 Assessment of current anglo-saxon proposals about criminal justice and the justification of legal punishment: Moore, Duff and Finnis on retribution, and the challenging compatibility with the up-and-coming Restorative Justice González de León Berini, Arturo Pendent Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5182 2007-01-01T00:00:00Z