<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:taxo="http://purl.org/rss/1.0/modules/taxonomy/" xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
  <channel>
    <title>DSpace community: Universitat Abat Oliba CEU</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2072/5163</link>
    <description />
    <image>
      <title>The Channel Image</title>
      <url>http://www.recercat.net/retrieve/10218</url>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/5163</link>
    </image>
    <textInput>
      <title>The community's search engine</title>
      <description>Search the Channel</description>
      <name>s</name>
      <link>http://www.recercat.net/simple-search</link>
    </textInput>
    <item>
      <title>Isabel II i la dona del segle XIX</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/9147</link>
      <description>title: Isabel II i la dona del segle XIX authors: Garriga Alsina, Maria
&lt;br&gt;abstract: Estudi de la història de gènere del segle XIX i la seva aplicació a la figura de la reina Isabel II. A través de la publicística de l’època, els Fullets Bonsoms, descobrim la trajectòria sobre l’opinió i la imatge de les dones, i concretament, l’opinió creada al voltant de la reina Isabel II en diferents períodes del seu regnat (1833-1868). &#xD;
&#xD;
La imatge de la dona del segle XIX era la de l’àngel de la llar, la dona com a esposa i mare, que tenia com a principal missió el matrimoni, la maternitat i la domesticitat. A conseqüència, ha de rebre una educació en consonància amb el seu destí i es considera que per naturalesa no està capacitada per al món laboral. En aquest context, comença a néixer una consciència feminista de la mà d’Emilia Pardo Bazán o Concepción Arenal.&#xD;
&#xD;
Isabel II va ser proclamada reina amb només tres anys i es va convertir en el símbol de l’esperança i la llibertat dels espanyols: en l’iris de pau i llibertat. Però l’inestabilitat política, les camarilles, la corrupció, la vida privada i pública de la reina, entre d’altres factors van crear la imatge d’una reina lasciva, ingrata i cruel dels últims anys del seu regnat. La revolució antidinàstica coneguda com La Gloriosa va conduir a Isabel II al destronament i l’exili.
&lt;br&gt;</description>
      <pubDate>Fri, 25 Jul 2008 12:50:38 GMT</pubDate>
    </item>
    <item>
      <title>Nuevas categorías para nuevas marcas</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/9145</link>
      <description>title: Nuevas categorías para nuevas marcas authors: Anfruns Nogués, Marta
&lt;br&gt;abstract: Aquest treball pretén aprofundir en la relació que s’estableix entre el producte i la marca. En mercats hiperfragmentats, com els actuals, l’extensió de línia no és la millor opció a llarg termini. Mirem al mercat com quelcom fix quan els consumidors pensen en categories. Hem d’innovar, introduir nous productes en un altre context, crear una nova categoria a través del marketing lateral. L’extensió de marca no és la solució si aquesta malmet la coherència de significats, només esdevindrà lícit estirar la marca que ja es té si el seu posicionament ho permet. Una vegada creada la nova categoria és millor introduir el producte sota una nova marca.
&lt;br&gt;</description>
      <pubDate>Fri, 25 Jul 2008 08:36:37 GMT</pubDate>
    </item>
    <item>
      <title>El marketing experiencial en espais i botigues de Barcelona</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/9143</link>
      <description>title: El marketing experiencial en espais i botigues de Barcelona authors: Juàrez Quiñones, Carolina
&lt;br&gt;abstract: Des de la perspectiva del brand management, el present treball pretén demostrar que una incoherent aplicació del marketing experiencial en entorns espacials pot contribuir a malmetre la construcció de la marca. Per corroborar la hipòtesi, el treball consta d’una una part teòrica, on s’aborda des de la marca fins al marketing experiencial, i una part pràctica en què s’exposa l’anàlisi de cinc entorns espacials de la ciutat de Barcelona: Nespresso, IceBarcelona, Pans&amp;Company, Sephora i Starbucks Coffee.
&lt;br&gt;</description>
      <pubDate>Thu, 24 Jul 2008 17:26:34 GMT</pubDate>
    </item>
    <item>
      <title>Beneficios fiscales por inversiones en educación superior: el modelo norteamericano</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2072/9137</link>
      <description>title: Beneficios fiscales por inversiones en educación superior: el modelo norteamericano authors: Rozas Valdés, José Andrés
&lt;br&gt;abstract: El modelo americano de financiación universitaria no está centrado en la subvención directa de las Universidades sino en facilitar recursos a los estudiantes. Tanto la Unión como los Estados financian a los estudiantes directamente –mediante ayudas y becas- como indirectamente, a través de beneficios fiscales. El sistema es extremadamente complejo y tiene carencias en términos de equidad, eficiencia y neutralidad, pero, en definitiva, las Universidades americanas disponen de suficientes recursos para trabajar con eficacia y los estudiantes encuentran el modo –becas, préstamos y beneficios fiscales- de financiar buena parte de sus gastos educativos.&#xD;
&#xD;
El sistema español de Educación superior está en el polo opuesto. Programas de becas infradotados, precios universitarios simbólicos, programas de préstamos educativos marginales y ausencia de beneficios fiscales. Las Universidades públicas reciben sus recursos de los contribuyentes, a través de los presupuestos autonómicos, pero si se elige una Universidad privada el estudiante ha de pagar derechos de matrícula más elevados –puesto que sus programas no reciben soporte financiero público- al mismo tiempo que financia el sistema público mediante el abono de sus deudas tributarias. &#xD;
&#xD;
En el ordenamiento vigente se atribuye la principal responsabilidad en lo relativo a política universitaria a las Comunidades autónomas. ¿Qué podrían aprender los Gobiernos autonómicos del modelo americano, sin repetir sus errores? Tres lecciones sencillas: (1) Reducir los créditos presupuestarios a fondo perdido e incrementar los precios públicos, y las becas para los estudiantes de rentas bajas; (2) Crear un único beneficio fiscal, no más, en forma de deducción autonómica reembolsable en el IRPF, del 20% de lo invertido en Educación superior.; (3) Crear Programas de Ayuda al Mérito para todos los estudiantes con mejores resultados académicos en forma de cheque universitario para invertir en cualquier institución del sistema, ya sea de iniciativa estatal o social.&#xD;
&#xD;
Estas tres políticas contribuirían a incrementar los recursos financieros de todas las Universidades, y a mejorar la financiación de los estudiantes –en particular de quienes tienen más necesidades y condiciones para el estudio- al mismo tiempo que se refuerza la libertad de elección de Universidad. En dos palabras, mejoraría la eficacia y la equidad del conjunto del sistema.
&lt;br&gt;</description>
      <pubDate>Tue, 22 Jul 2008 11:41:01 GMT</pubDate>
    </item>
  </channel>
</rss>

