http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50819 www.ub.edu Sun, 19 May 2013 13:08:18 GMT 2013-05-19T13:08:18Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/26411/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50819 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209852 A comparison of the processes of institutionalisation of political economy in Spain and Italy (1860-1900) San Julián Arrupe, F. Javier [spa] El estudio de los procesos a través de los cuales la economía política se ha transformado en una disciplina académica es un área de creciente interés en la historia del pensamiento económico. Dicho estudio se ha abordado a través del análisis de la importancia de la economía política en un conjunto de instituciones, consideradas clave en la expansión de la economía en las sociedades occidentales en la segunda mitad del siglo XIX y primeras décadas del XX: universidades, sociedades económicas, publicaciones periódicas de contenido económico y los parlamentos nacionales. Este papel presenta una comparación entre los desarrollos del proceso de institutionalización de la economía política en España e Italia, a través del estudio de la presencia de esta disciplina en las instituciones mencionadas para el periodo 1860-1900. El objetivo es medir la posible existencia de una vía común en la institucionalización de la economía política en ambos países, como un primer paso hacia la elaboración de un modelo supranacional de institucionalización de la economía en este periodo.; [eng] The institutionalisation of political economy, this is, the processes through which political economy turned into a scholarly discipline, has become a field of increasing interest in the realm of the history of economic thought. The analysis of the evolution of these processes has been made through the study of the presence and significance of political economy in some key institutions, considered the pillars of the diffusion of economics in Western societies in the second half of the 19th century and first decades of the 20th: universities, economic associations, economic periodical publications and the national parliaments. This paper presents a comparison between the development of the process of institutionalisation of political economy in Spain and Italy, through the study of the presence of political economy in the aforementioned set of institutions in both countries in the period 1860-1900. Its aim is to assess the existence of a common path in the development of this process in both countries. This would be a starting point in order to test the existence of a model of institutionalisation of economics in this period. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/209852 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207309 Economic ideas and economists in the Parliament in the liberal age: The attempt to implement a tax on incomes in Spain in 1868-1869 San Julián Arrupe, F. Javier [spa] El estudio de la presencia de ideas económicas en los debates parlamentarios se ha convertido recientemente en un objeto importante dentro de la investigación sobre el proceso de institucionalización de la economía política en Europa Occidental en la llamada era liberal. En este marco general, este artículo se centra en el análisis de un caso de particular interés: La relevancia del pensamiento económico y el papel jugado por los economistas en los debates parlamentarios que siguieron a la creación de un nuevo impuesto que trataba de captar la renta personal, que fue lanzado por el ministro de Hacienda Laureano Figuerola en 1868. El artículo intenta demostrar, en primer lugar, que las ideas económicas jugaron efectivamente un papel relevante en las discusiones sobre el impuesto sobre la renta y que la presencia e influencia de los economistas en el Legislativo en este tiempo fue notable. En segundo lugar, que este fue un intento serio de modernizar la estructura fiscal española llevado a cabo por el Gobierno Provisional, el cual trató de diseñar un sistema impositivo capaz de fomentar el crecimiento económico del país.; [eng] The presence of economic ideas in parliamentary debates is a field of study that has increasingly gained attention within the wider subject of the institutionalisation of political economy in the so called liberal age in Western world. Within this general framework, this paper focuses on a particular case: It studies the relevance of economic ideas and the role of economists in the debates which took place in the Spanish Parliament following the bill issued by the Minister of Finances Laureano Figuerola in order to establish a tax on personal incomes in 1868. The article attempts to show, first, that economic ideas played a significant role in the design and the subsequent discussions about the income tax, and that the presence and influence of economists in the Parliament at that time was remarkable. Secondly, that this was a serious attempt to modernise the structure of taxation in Spain after the liberal revolution of 1868, seeking to devise a fiscal system capable to foster economic development. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207309 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207310 Land use changes, landscape ecology and their socioeconomic driving forces in the Spanish Mediterranean coast (the Maresme County, 1850-2005) Parcerisas i Benedé, Lluís, 1978-; Marull López, Joan; Pino i Vilalta, Joan; Tello, Enric; Coll, Francesc; Basnou, Corina [cat] Utilitzem un conjunt de mètriques del paisatge per estudiar l'evolució a llarg termini seguida en una típica zona costanera del Mediterrani des de 1850 fins a 2005, que mostren una greu deterioració del medi ambient entre 1950 i 2005. Les principals forces motores d'aquesta degradació del paisatge han estat el creixement urbà experimentat a les antigues zones agrícoles situades a les planes litorals, juntament amb l'abandonament i la reforestació dels vessants dels pujols interceptats per àrees residencials de baixa densitat, carreteres i altres infraestructures lineals. Duem a terme una anàlisi estadística de redundància (RDA) amb la finalitat d'identificar els que considerem com alguns agents rectors socioeconòmics i polítics d'última instància d'aquests impactes ambientals. Els resultats confirmen les nostres hipòtesis interpretatives, que són que: 1) els canvis en les cobertes i usos del sòl determinen canvis en les propietats dels paisatge, tant estructurals com funcionals; 2) aquests canvis no es produeixen per atzar, sinó que estan relacionats amb factors geogràfics i forces socioeconòmiques i polítiques.; [eng] We use a set of landscape metrics to study the long-term environmental transformation of a typical coastal Mediterranean area from 1850 to 2005. Our figures show a dramatic environmental deterioration between 1950 and 2005. The main proximate drivers of this landscape degradation are the effects of urban sprawl on former agricultural areas located in the coastal plains, together with the abandonment and reforestation of hilly slopes intercepted by low-density residential areas, highways, and other linear infrastructures. We carry out a statistical redundancy analysis (RDA) to identify certain ultimate socioeconomic and political drivers of these environmental impacts. The results confirm our interpretive hypothesis that: 1) land cover changes determine changes in landscape properties, both structural and functional; 2) these changes are not at random, but related to geographical endowments and socioeconomic or political drivers. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207310 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207308 The determinants of social spending in Spain, 1950-1980, Are dictatorships less redistributive? Espuelas Barroso, Sergio [spa] La mayoría de estudios sobre el Estado del Bienestar, hasta el momento, se han centrado en países democráticos y ricos. Sin embargo, los países pobres y no democráticos han recibido mucha menos atención. Este artículo aporta nueva evidencia empírica sobre la evolución del gasto social en España y Portugal entre 1950 y 1980. A partir de ésta se ha podido analizar la relación entre dictaduras y redistribución, ya que ambos países sufrieron gobiernos no democráticos durante la mayor parte del periodo. Además del gasto social público y su clasificación por funciones, en este artículo se analiza también la forma de financiación de dicho gasto social.; [eng] Most of the studies about the welfare state have focused so far on the affluent democracies. However, poorer and non-democratic countries have deserved less attention. This paper provides new evidence on the evolution of social spending in both Spain and Portugal between 1950 and 1980. Since both of them were dictatorships throughout almost the whole period, that new evidence allows us to study the relationship between dictatorships and redistribution. In addition to the level of social spending and its distribution among different items, the way in which social spending is financed is also analyzed in this paper. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207308 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207307 An agency-oriented model to explain vine-growing specialization in the province of Barcelona (Catalonia, Spain) in the mid-nineteenth century Badia-Miró, Marc; Tello, Enric [cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procés d’especialització vitícola assolit als municipis de la província de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir històricament un avantatge comparatiu fruit d’un procés que esdevindria un dels punts de partida del procés d’industrialització a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls “Boserupià” de la població en un context d’intensificació de l’ús de la terra, i d’un impuls del mercat “Smithià” en un context d’expansió de la demanda per part de les economies atlàntiques. També es posa de manifest la importància de les dotacions agro-ecològiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat d’ingrés. La difusió de la vinya donà com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augmentà de nou a partir d'aleshores.; [eng] We present a model of vine-growing specialization in the municipalities of the province of Barcelona in the mid-19th century that explains how a comparative advantage arose through a process deemed to be one of the starting points for Catalan industrialization. The results confirm the roles played by the ‘Boserupian’ population-push on land-use intensification and the ‘Smithian’ market-pull in a growing demand from the Atlantic economy. They also stress the conditioning function of agro-ecological endowments and socio-institutional settings related to income inequality. Vineyard planting gave rise to less unequal rural communities until 1820, but inequality grew again afterwards. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207307 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205979 The origins of "Made in Spain fashion". The competitive advantage of the textile, apparel and footwear districts since the Golden Age Catalán, Jordi; Ramon-Muñoz, Ramon, 1967 [cat] Aquest article explora les fonts de l’avantatge competitiu dels districtes industrials espanyols especialitzats en productes tèxtils, confecció i calçat. Posa de manifest que la majoria de les principals empreses espanyoles de productes de moda en els mercats internacionals van sorgir de districtes existents en els anys 1980s. A partir de l’ús d’una nova base de dades, el present article conclou que en aquest darrer període hi havia tants districtes exportadors neo-Marshallians, dominats per petites empreses, com districtes amb empreses líders, coordinats per mitjanes i grans firmes. Probablement aquesta circumstància va permetre que les empreses que poblaven aquests darrers districtes poguessin combinar els avantatges derivats de les economies externes de Marshall (és a dir, l’existència de coneixement no codificat, d’indústries auxiliars i de mà d’obra especialitzada) amb els relacionats amb les capacitats organitzatives de les empreses líders.; [eng] This paper explores the sources of competitive advantage of the Spanish export industrial districts that specialised in textile, apparel and footwear products. It shows that most of the nowadays outstanding Spanish firms in fashion-related international markets emerged from 1980s districts. Using a new database, the paper concludes that by then there were as many neo-Marshallian exporting districts dominated by small firms as hub-firm districts coordinated by medium-large companies. This probably allowed the latter to combine the advantages derived from Marshallian external economies (i.e. non-codified knowledge, subsidiary industries and specialized labour force) with those connected to leading firms’ organizational capabilities. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205979 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205978 The inequality trap. A comparative analysis of social spending between 1880 and 1933 Espuelas Barroso, Sergio [spa] Utilizando dos indicadores alternativos de redistribución –las transferencias sociales y el gasto social- durante el periodo de tiempo comprendido entre 1880 y 1933, y utilizando dos indicadores alternativos de desigualdad –el porcentaje de explotaciones agrarias no familiares y los top income shares-, este papel muestra que, al contrario de lo que muchos estudios sobre los origines del Estado del Bienestar suelen sugerir, la desigualdad no favoreció el desarrollo de la política social ni siquiera en sus etapas iniciales. Ello significa que la política social se desarrolló más rápidamente en los países que previamente ya eran más igualitarios, lo que sugiere que los países con más desigualdad se encontraban en una especie de trampa de la desigualdad, donde la desigualdad en si misma fue uno de los obstáculos a la redistribución.; [eng] Using two alternative indicators of redistribution -social transfers and social spending- over the time-period 1880-1933 and using two alternative proxies for inequality -the percentage of non-family farms and the top income shares-, this paper shows that, contrary to what many studies on the origins of the welfare state appear to implicitly suggest, inequality did not favour the development of social policy even in its early stages. Since social policy developed more easily in countries that were previously more egalitarian, it seems that unequal societies were in a sort of inequality trap, where inequality itself was an obstacle to redistribution. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205978 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205975 From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000 Soler, Raimon [cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.; [eng] The paper aims to show the extent to which the wine production sector in the Penedès “Denominació d’Origen” responded to the challenges posed both in terms of supply (consolidation and emergence of producing countries outside the traditional European sphere) and demand (fall in wine consumption and new consumer habits). It looks at the evolution of the sector in the region from the beginning of the 1940s up to present day. With the end of the 1936-1939 Civil War the sector had to deal with a fall-off in production, though it continued to take shape around the traditional wine trade. This situation changed when, at the end of the 1960s, demand increasingly turned towards higher quality bottled wines. From the legislative standpoint, the response centred on technological innovation and company restructuring. This period saw the introduction of new equipment and processes, such as stainless steel tanks and controlled- temperature fermentation, with bottled wines pushing out bulk wine and the large warehouses giving way to wineries and cellars. In addition, one of the main features of the 1970-1985 period was the formation of the big wine and cava business conglomerates. Spain’s entry into the European Union in 1986 accelerated this transformation process, leaving the sector made up of companies that produced both wines and cavas, introduced red and varietal wines into the range of products they offered, owned many hectares of vines and in many cases showed a clear intention to enter the international market. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205975 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205976 Extending the Kuznets Curve Guilera Rafecas, Jordi [cat] Les darreres dècades s’han caracteritzat per un intens augment de les desigualtats salarials a nivell mundial. Aquest article allarga la hipòtesi clàssica de la Corba de Kuznets per cobrir les economies post-industrials i tractar d’explicar aquest fenomen. Segons la hipòtesi de la Corba de Kuznets Allargada, les desigualtats salarials podrien evolucionar segons una corba en forma d’N. La U-inverida d’aquesta corba seria deguda al procés de canvi estructural que acompanya a un procés de industrialització. I l’extrem dret de la mateixa, associada al creixement explosiu de la formació de capital humà en les economies modernes i post-industrials. En aquest sentit, els principals candidats per explicar el recent augment de les desigualtats: el canvi tècnic esbiaixat a favor del treball qualificat, la globalització (comerç i migracions) i els factors institucionals, estarien ja incorporats en l’evolució de la composició de la força de treball en termes de qualificacions. La limitada evidència empírica sobre aquest tema, tendeix a donar suport a la Corba de Kuznets Allargada.; [eng] Recent decades have been characterized by a steep increase in wage inequality globally. In order to explain this phenomenon, this paper extends the classic Kuznets Curve to include post-industrial economies. According to this Extended Kuznets Curve (EKC) hypothesis, wage inequality may follow an N-curve. If the inverted U-shape of the EKC is attributable to the structural changes associated with industrialization, its right-hand side reflects the boom in human capital formation registered in modern and post-industrial economies. Thus, the main candidates to explain the recent upsurge in wage inequality, namely skill-biased technical change, globalisation and institutional factors, may be embodied in the evolution of the skill composition of the labour force. The available empirical evidence, albeit limited, tends to support the EKC hypothesis. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205976 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205977 Responses to a crisis: FASA-Renault in Spain during the 1970s Fernández de Sevilla, Tomàs [cat] Aquest treball analitza la trajectòria de l’empresa FASA-Renault durant la dècada dels setanta del segle XX. Aquest període compren els primers anys de la crisis experimentada per l’economia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, l’economia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de l’automòbil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de l’anomenat decret “Ford”, aprovat l’any 1972, el qual facilitava l’establiment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqüències per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producció de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situació financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest període FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producció es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en líder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetració es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen l’èxit de FASARenault durant els anys setanta.; [eng] This paper analyses the trajectory of the Spanish automobile firm FASA-Renault during the 1970s. This period comprises the early years of the crisis experienced by the Spanish economy and industry between 1974 and 1985. At the external level, the Spanish economy was affected by two oil shocks. At an internal level, the automobile industry was affected by a decree passed by the government: the so-called “Ford” decree of 1972, which allowed the establishment of the American company in Spain and had serious consequences for SEAT, the main Spanish producer. The production of SEAT suffered a one third reduction between 1972 and 1980 and, in addition, the financial situation of the firm was unsustainable. Conversely, during this stage FASARenault became the main Spanish production (its outpout was multiplied by 3,5 during the 1970s) and sales leader in Spain (its sales as percentage of total Spanish market sales increased from 23 to 36%). The main aim of this paper is to analyse the trajectory of success of FASA-Renault in Spain durig the 1970s. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205977 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205031 Reconstruction of the Regional GDP of Portugal, 1890 – 1980 Badia-Miró, Marc; Guilera Rafecas, Jordi; Lains, Pedro [cat] Aquest article metodològic ofereix estimacions del PIB per càpita regional de les regions portugueses, entre 1890 i 1980. Aquestes estimacions s’han obtingut seguint la metodologia proposada per (Geary and Stark, 2002) per a la industria, i considerant estimacions de producció directa per la resta de sectors.; [eng] This methodological study provides estimates of Portuguese regional GDP per capita between 1890 and 1980. These estimates were obtained either by following the Geary and Stark (2002) method for industry or directly from regional production data or proxies thereof where available. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205031 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205030 Intraregional trade in South America, 1913-50. Economic linkages before institutional agreements Peres Cajías, José; Badia-Miró, Marc; Carreras Marín, Anna Dejando de lado NAFTA, la integración comercial en América Latina sigue siendo muy moderada hoy en día, representando alrededor del 20% del comercio total. Lo sorprendente es que estos valores eran más altos en 1945. Esto constituye un hecho paradoxal: la integración comercial alcanzó su récord antes de la firma de acuerdos de integración comercial. En el presente trabajo se estudia el comercio intrarregional a lo largo del período de entreguerras (1913-1950) a través del análisis de cinco casos: Argentina, Bolivia, Brasil, Chile y Peru. El análisis de la integración comercial en este período representa una novedad en la literatura, ya que los trabajos sobre América Latina, específicos de comercio intraregional, se centran en el período a partir de la década de 1960. El documento destaca dos conclusiones principales: a) con la excepción de los períodos de las guerras mundiales, el comercio intraregional ha sido muy modesto desde 1913 hasta la actualidad, b) en general, el comercio intrarregional repitió la especialización del comercio mundial: una alta concentración en productos de bajo valor añadido.; With the exception of the North American Free Trade Agreement (NAFTA), trade integration is still modest in Latin America, at around 20% of total trade. Surprisingly, these levels were higher in 1945, when the figure for imports stood at 25.6%. Paradoxically, this result shows that trade integration reached its peak before trade integration agreements were signed. To understand the reasons for this, we examine intraregional trade throughout the interwar period (1913-1950). We analyze five national cases: Argentina, Bolivia, Brazil, Chile and Peru. As far as we know, this is the first paper in the literature on intraregional trade during the interwar period. There are other papers on intraregional trade in Latin America, but they focus on the period after the 1960s. The analysis of intraregional trade in the interwar period is also useful to the Latin American industrialization debate. Given the disruption in world trade flows and the existence of some industrial capacity, the paper looks at any possible increase in intra-industry trade. There are two main conclusions: a) with the exception of the World War periods, intraregional trade has been low since 1913; b) in general, intraregional trade reflects the overall trade specialization: there is a high concentration of low value added products. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205030 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204437 Economic ideas and tax policy: The introduction of progressivity in tax systems in Western Europe. The cases of France and Spain San Julián Arrupe, F. Javier In the last decade of the 19th century, the United Kingdom, France and Spain establishedprogressive rates in their succession taxes. This paper compares the legislative processes thatFrance and Spain countries followed in this matter. In both cases politicians’ arguments for andagainst progressive taxation were similar, and backed by well-known economic ideas andauthors. The process in France was leaded by a majority of MPs believing that progressivetaxes aided in the achievement of real justice in taxpaying. In Spain, there was not thismajority, but the reform passed due to other circumstances. This would be one step in theapplication of new insights on tax fairness; however, proportionality as the right technique oftaxation and government refrain from modifying distribution were still predominant. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204437 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/169333 The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929 Martínez Galarraga, Julio Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialització. Aquest procés es va donar en paral·lel a la integració del mercat domèstic de béns i factors, en un moment en què les reformes liberals i la construcció de la xarxa ferroviària, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integració del mercat domèstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localització industrial. D'una banda, hi hagué un augment considerable de la concentració espacial de la indústria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d¿altra, un increment de l'especialització regional. Ara bé, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d¿un punt de vista teòric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribució a l'espai de l¿activitat econòmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funció de la dotació relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econòmica (NEG) mostren l'existència d'una relació en forma de campana entre el procés d'integració econòmica i el grau de concentració geogràfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empíricament els determinants de la localització industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjançant l'estimació d¿un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la força relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localització de la indústria a Espanya. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotació de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribució geogràfica de la indústria des del segle XIX, tot i que la seva força relativa va anar variant amb el temps. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/169333 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51203 Vertical integration or specialisation: producing and commercialising cotton goods (1815-1913) Prat Sabartés, Marc This article describes the ways in which cotton goods were commercialised during the nineteenth century and the first third of the twentieth. Several national cases are analysed: Britain, as the Workshop of the World; France, Germany, Switzerland and the US, as core economies; and Italy and Spain as countries on the European periphery. The main question that we address is why some cotton industries vertically integrated their production and commercialisation processes, but others did not. We present a model that combines industrial district size and product differentiation to explain why vertical integration was present in most cases and why there was vertical specialisation in Lancashire and Lowell.; Aquest article descriu com es comercialitzaven els teixits de cotó durant el segle XIX i el primer terç del XX. S'analitzen diversos casos nacionals: la Gran Bretanya, com a 'taller del món' que era; quatre economies centrals com França, Alemanya, Suïssa i els Estats Units; i dos països europeus perifèrics, Itàlia i Espanya. La principal pregunta que es planteja és per què algunes indústries cotoneres integraven verticalment la producció i la comercialització, i en canvis d'altres no. Es proposa un model que combina la dimensió del districte industrial i la diferenciació de producte per explicar per què hi havia integració vertical en la majoria dels casos i per què hi havia especialització vertical al Lancashire i a Lowell. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51203 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51202 New Estimates of Regional GDP in Spain, 1860-1930 Martínez Galarraga, Julio This paper presents a new regional database on GDP in Spain for the years 1860, 1900, 1914 and 1930. Following Geary and Stark (2002), country level GDP estimates are allocated across Spanish provinces. The results are then compared with previous estimates. Further, this new evidence is used to analyze the evolution of regional inequality and convergence in the long run. According to the distribution dynamics approach suggested by Quah (1993, 1996) persistence appears as a main feature in the regional distribution of output. Therefore, in the long run no evidence of regional convergence in the Spanish economy is found.; En este trabajo se presenta una estimación del PIB provincial y regional para los años 1860, 1900, 1914 y 1930. La metodología propuesta por Geary y Stark (2002), permite distribuir el PIB per capita español entre las provincias españolas. Los resultados obtenidos se comparan con estimaciones previas del PIB regional llevadas a cabo por otros autores. La nueva evidencia, además, se utiliza para analizar la evolución de las desigualdades regionales en la distribución de la renta así como la convergencia en el largo plazo. A partir del análisis sugerido por Quah (1993, 1996) se observa que la persistencia es una característica destacable en la distribución regional del ingreso. De esta manera, en el largo plazo, no se encuentra evidencia de convergencia regional en la economía española. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51202 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51201 Agglomeration and labour productivity in Spanish industry: a long-term analysis Martínez Galarraga, Julio; Paluzie, Elisenda; Pons Novell, Jordi; Tirado, Daniel A. This paper analyzes the relationship between spatial density of economic activity and interregional differences in the productivity of industrial labour in Spain during the period 1860-1999. In the spirit of Ciccone and Hall (1996) and Ciccone (2002), we analyze the evolution of this relationship over the long term in Spain. Using data on the period 1860-1999 we show the existence of an agglomeration effect linking the density of economic activity with labour productivity in the industry. This effect was present since the beginning of the industrialization process in the middle of the 19th century but has been decreasing over time. The estimated elasticity of labour productivity with respect to employment density was close to 8% in the subperiod 1860-1900, reduces to a value of around 7% in the subperiod 1914-1930, to 4% in the subperiod 1965-1979 and becomes insignificant in the final subperiod 1985-1999. At the end of the period analyzed there is no evidence of the existence of net agglomeration effects in the industry. This result could be explained by an important increase in the congestion effects in large industrial metropolitan areas that would have compensated the centripetal or agglomeration forces at work. Furthermore, this result is also consistent with the evidence of a dispersion of industrial activity in Spain during the last decades.; Aquest article analitza la relació entre la concentració geogràfica de l'activitat econòmica i les diferències interregionals en la productivitat del treball industrial a Espanya durant el període 1860-1999. Seguint a Ciccone i Hall (2002) i Ciccone (2002), s¿analitza l¿evolució a llarg termini d'aquesta relació a Espanya. Utilitzant les dades del període 1860-1999, mostrem la existència d'un efecte d'aglomeració que connecta la densitat de l'activitat econòmica amb la productivitat del treball en la indústria. Aquest efecte era present des del començament del procés d¿industrialització a meitat del segle XIX. Però ha anat disminuint gradualment. L'elasticitat estimada de la productivitat del treball respecte a la densitat de contractació era propera al 8% en el subperíode 1860-1900, es va reduir a un valor del voltant del 7% en el subperíode 1914-1930, al 4% en el subperíode 1965-1979, i esdevé insignificant al final del subperíode 1985-1999. A la fi del període analitzat, no hi ha evidència de l¿existència d¿efectes nets d'aglomeració en la indústria. Aquest resultat es podria explicar per un important increment dels efectes de la congestió en les grans àrees metropolitanes industrials que haurien compensat les forces centrípetes o d'aglomeració en la feina. A més aquest resultat és també consistent amb l¿evidència de la dispersió de l'activitat industrial a Espanya durant les darreres dècades. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51201 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51200 Gender and family firms: an interdisciplinary approach Fernández Pérez, Paloma, 1964-; Hamilton, Eleanor This study contributes to developing our understanding of gender and family business, a topic so crucial to recent policies about competitive growth. It does so by providing an interdisciplinary synthesis of some major theoretical debates. It also contributes to this understanding by illuminating the role of women and their participation in the practices of the family and the business. Finally, it explores gender relations and the notion that leadership in family business may take complex forms crafted within constantly changing relationships. Leadership is introduced as a concept that captures the reality of women and men in family firms in a better way than other concepts used by historians or economists like ownership and management.; Aquest estudi és una contribució als estudis sobre empresa familiar i gènere, un tema rellevant en els debats actuals sobre les polítiques europees de creixement i competitivitat. En primer lloc perque proporciona una síntesi interdisciplinària dels més importants debats teòrics. En segon lloc perque proporciona reflexions significatives sobre el paper de les dones en les famílies i els negocis a Europa. I en tercer lloc perque proposa que el concepte de lideratge en el negoci familiar permet entendre i analitzar la contribució de la dona a l'empresa familiar millor que altres conceptes fets servir fins ara per historiadors o economistas, com ara els de propietat o direcció d'un negoci. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51200 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51199 The First World War and coal trade geography in Latin America and the Caribbean (1890-1930) Carreras Marín, Anna; Badia-Miró, Marc This paper aims to illustrate the dynamics of coal trade between Latin America and its main trade partners, i.e. the USA, Great Britain and Germany, before and after the enormous disruption caused by the First World War. The coal trade was used as an indicator of modernization for Latin American countries, given that oil was at that time of secondary importance. Energy imports have determined the possibilities of each Latin American country in its process of development. Here we address this question and place special emphasis on supply channels, concluding that the trade link with main suppliers was of key significance. Although this was very clear by the end of the period, the process had started well before the First World War, at least for the majority of LA&C countries. These points are developed through a gravity model applied to the bilateral coal trade. The importance of the market supplier share is addressed through cluster methodologies.; L'objectiu del present treball és entendre les dinàmiques del comerç del carbó entre Amèrica Llatina i els seus principals socis comercials (EUA, Gran Bretanya i Alemanya), abans i després del gran shock que representà la Primera Guerra Mundial. Volem anar més enllà d'una simple anàlisi de sector donat que el carbó i el seu consum és un bon indicador de modernització econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib, tenint en compte que, en bona part del període que considerem, el petroli era secundari. D'aquesta manera, les importacions energètiques esdevenen determinants en les possibilitats de desenvolupament econòmic de la regió. Ens centrarem en aquesta qüestió posant èmfasis en els diferents canals comercials d'aquesta oferta energètica. Com a resultats trobem un pes especialment important dels proveïdors energètics. Aquesta situació és molt clara al final del període però era ja present abans de la I Guerra Mundial, per la majoria de països d'Amèrica Llatina i el Carib. Aquests elements els hem desenvolupat a través d'un model gravitatori per al comerç bilateral entre països i l'anàlisi cluster aplicat a les quotes de mercat dels proveïdors de carbó. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51199 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51198 The work of Spanish men. A quantitative analysis based on census data, 1900-1970 Elu Terán, Alexander This paper presents a historical examination of employment in old age in Spain, in order to characterize this labour segment and identify and analyse its specific problems. One of these problems is the life-cycle deskilling process, already shown for certain national cases. This study explores whether this hypothesis also holds in Spain. The perspective used is essentially quantitative, as our analysis is based on the age-profession tables in Spanish population censuses from 1900 to 1970.; El objetivo de este trabajo es el de examinar, desde una perspectiva histórica, el trabajo en la vejez a fin de caracterizar este segmento del mercado de trabajo y detectar problemáticas específicas. Una de estas es el proceso de life-cycle deskilling, detectado ya en algunos otros casos nacionales. Nuestro trabajo intenta demostrar si esta hipótesis también se aplica al caso español. El enfoque seguido es fundamentalmente cuantitativo, al haberse explotado como fuente las tablas profesionales por edad contenidas en los censos nacionales de población entre 1900 y 1970.; L'objectiu d'aquest treball és el d'examinar, des d'una perspectiva històrica, el treball en la vellesa a fi de caracteritzar aquest segment del mercat de treball i detectar problemàtiques específiques. Una d'aquestes és el procés de life-cycle deskilling, detectat ja en alguns altres casos nacionals. El nostre treball intenta demostrar si aquesta hipòtesi també s'aplica al cas espanyol. L'enfocament seguit és fonamentalment quantitatiu, a l'haver-se explotat com font les taules professionals per edat contingudes en els censos nacionals de població entre 1900 i 1970. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51198 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51197 Were Spanish migrants attracted by industrial agglomerations?: an analysis for the interwar years in the light of the new economic geography Pons Novell, Jordi; Silvestre, Javier; Tirado, Daniel A.; Paluzie, Elisenda In this paper we examine whether access to markets had a significant influence onmigration choices of Spanish internal migrants in the inter-war years. We perform astructural contrast of a New Economic Geography model that focus on the forwardlinkage that links workers location choice with the geography of industrial production,one of the centripetal forces that drive agglomeration in the NEG models. The resultshighlight the presence of this forward linkage in the Spanish economy of the inter-warperiod. That is, we prove the existence of a direct relation between workers¿ localizationdecisions and the market potential of the host regions. In addition, the direct estimationof the values associated with key parameters in the NEG model allows us to simulatethe migratory flows derived from different scenarios of the relative size of regions andthe distances between them. We show that in Spain the power of attraction of theagglomerations grew as they increased in size, but the high elasticity estimated for themigration costs reduced the intensity of the migratory flows. This could help to explainthe apparently low intensity of internal migrations in Spain until its upsurge during the1920s. This also explains the geography of migrations in Spain during this period,which hardly affected the regions furthest from the large industrial agglomerations (i.e.,regions such as Andalusia, Estremadura and Castile-La Mancha) but had an intenseeffect on the provinces nearest to the principal centres of industrial development.; En aquest treball examinem si l'accés als mercats tingué una influència significativa en les eleccions migratòries dels emigrants interns espanyols en el període d'entreguerres.Realitzem un contrast estructural d'un model de la Nova Geografia Econòmica que es centra en el enllaç cap endavant que lliga les decisions migratòries dels treballadors amb la geografia de la producció industrial, una de les forces centrípetes que porten a l'aglomeració en els models NGE. Els nostres resultats destaquen la presència d'aquest enllaç en l'economia espanyola d'entreguerres. A més, l'estimació directa dels valors associats amb paràmetres clau en el model de NGE ens permet simular els fluxos migratoris que es deriven de diferents escenaris de dimensió relativa de les regions i de distàncies entre elles. Mostrem que el poder d'atracció de les aglomeracions augmentava amb la seva dimensió, però l'elevada elasticitat dels costos de migracióreduïa la intensitat dels fluxos. Això ens ajudaria a explicar la baixa intensitat de lesmigracions internes a Espanya fins al salt que es dóna en la dècada dels 20. També explicaria la geografia de les migracions durant el període: les regions més allunyadesde les grans aglomeracions industrials com ara Andalusia, Extremadura i Castella-LaManxa es veieren molt poc afectades però en canvi l'emigració fou intensa en aquelles regions més properes als principals centres de desenvolupament industrial http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51197 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51196 Potencial de mercado y estructura espacial de los salarios en las regiones españolas, 1955-1995 Paluzie, Elisenda; Pons Novell, Jordi; Tirado, Daniel A. En este artículo se examina la relación existente entre los salarios de las regiones españolas y su potencial de mercado en el período 1955-1995. Se prueba la existencia de una estructura espacial de los salarios, en la que los salarios disminuyen al alejarnos de las regiones de renta elevada. Este resultado refuerza la hipótesis de la existencia de una dinámica aglomerativa en España durante la segunda mitad del siglo XX. Sin embargo, el efecto del potencial de mercado sobre los salarios disminuye en la segunda parte del período (1975-1995). Este resultado es consistente con la apertura de una senda de dispersión en la localización de la actividad industrial a partir de mediados de los setenta; - In this paper, we examine the relationship between the wages of Spanish regions and their market potential in the period 1955-1995. We prove the existence of a wage spatial structure, where wages decrease when we move away from rich regions. This result reinforces the hypothesis of the existence of an agglomeration dynamics in Spain during the second half of the 20th century. However, the effect of market potential on wages diminished in the second half of the period (1975-1995). This last result is consistent with the redispersion of industrial activity in Spain after the mid seventies http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51196 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51195 Networks of people in specialty production: family firms in the iron and steel Wire industries in Spain (1870-2000) Fernández Pérez, Paloma, 1964- Capital intensive industries in specialized niches of production have constituted solid ground for family firms in Spain , as evidenced by the experience of the iron and steel wire industries between 1870 and 2000. The embeddedness of these firms in their local and regional environments have allowed the creation of networks that, together with favourable institutional conditions, significantly explain the dominance of family entrepreneurship in iron and steel wire manufacturing in Spain, until the end of the 20 th century. Dominance of family firms at the regional level has not been not an obstacle for innovation in wire manufacturing in Spain, which has taken place even when institutional conditions blocked innovation and traditional networking. Therefore, economic theories about the difficulties dynastic family firms may have to perform appropriately in science-based industries must be questioned; - Les empreses familiars han estat a l'Estat espanyol protagonistes de nínxols d'especialització en indústries capital intensives com les indústries del metall que fabriquen productes llargs, i així ho demostra el cas de les indústries del filferro entre 1870 i 2000. La integració de les empreses familiars en els seus entorns locals i regionals, la creació de xarxes personals i condicions institucionals favorables, expliquen el predomini del "capitalisme familiar" en el filferro a Espanya. Les evidències per aquest subsector qüestionen la validesa d'algunes teories econòmiques que argumenten les dificultats que les empreses familiars tenen per aconseguir ser centenàries en indústries d'alt contingut científic i tecnològic. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51195 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51194 The geographical concentration of industry across Spanish Regions, 1856-1995 Paluzie, Elisenda; Pons Novell, Jordi; Tirado, Daniel A. New economic geography models show that there may be a strong relationship between economic integration and the geographical concentration of industries. Nevertheless, this relationship is neither unique nor stable, and may follow a ?-shaped pattern in the long term. The aim of the present paper is to analyze the evolution of the geographical concentration of manufacturing across Spanish regions during the period 1856-1995. We construct several geographical concentration indices for different points in time over these 140 years. The analysis is carried out at two levels of aggregation, in regions corresponding to the NUTS-II and NUTS-III classifications. We confirm that the process of economic integration stimulated the geographical concentration of industrial activity. Nevertheless, the localization coefficients only started to fall after the beginning of the integration of the Spanish Economy into the international markets in the mid-70s, and this new path was not interrupted by Spain¿s entry in the European Union some years later; Els models de la nova geografia econòmica mostren que pot existir una forta relació entre la integració econòmica i la concentració geogràfica de les indústries. Tot i així, aquesta relació no és ni unidireccional ni estable i pot seguir un patró en forma de Omega en el llarg termini. L'objectiu d'aquest article és analitzar l'evolució de la concentració geogràfica dela indústria en les regions espanyoles durant el període 1856-1995. Es construeixen diversos índexs de concentració geogràfica per diferents moments al llarg d'aquests 140 anys. L'anàlisi es duu a terme a dos nivells d¿agregació, NUTS-II i NUTS-III. L'estudi confirma que el procés d'integració econòmica va estimular la concentració geogràfica de la producció industrial. Tot i així, els coeficients de localització només començaren a caure després de l'inici de la integració de l'economia espanyola en els mercats internacionals a mitjans dels 70, i aquesta nova tendència no canvia amb l'entrada a la UE. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51194 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51193 Industrial agglomerations and wage gradients: the Spanish economy in the interwar period Tirado, Daniel A.; Pons Novell, Jordi; Paluzie, Elisenda This paper gives new evidence on the relationship between integration and industrial agglomeration in the presence of scale economies, by testing directly one of the predictions that can be derived from Krugman (1991), that is, the existence of regional nominal wage gradients and its transformation following changes in trade regimes. Our case study analyzes the effects of the substitution of an open economy by a closed economy regime, exactly the opposite process studied by Hanson (1996, 1997). In Spain, during the interwar period, protectionist policies would have favored the loss of centrality of the coastal location (Barcelona) and the relative rise of central locations (such as Madrid). Our results indicate the existence of a wage gradient centered in Barcelona during the interwar period (1914-1930) and its weakening after 1925.; Aquest article dóna noves proves sobre la relació entre la integració i l'aglomeració industrial en la presència d'economies d'escala, provant directament una de les prediccions que són tretes de Krugman (1991), és a dir l'existència de gradients de salari regionals nominals i la seva transformació després en canvis de règims comercials. El nostre estudi del cas analitza els efectes de la substitució d'una economia oberta per un règim d'economia tancat, el procés de tot el contrari estudiat per Hanson (1996, 1997). http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51193 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51192 Why Italy and not Spain?: comparing two industrialization processes from a dissagregate time-series perspective Tirado, Daniel A.; Pons Novell, Jordi This study presents new evidence concerning the uneven processes of industrialization innineteenth century Spain and Italy based on a disaggregate analysis of the productivesectors from which the behaviour of the aggregate indices is comprised. The use of multivariate time-series analysis techniques can aid our understanding and characterization of these two processes of industrialization. The identification of those sectors with key rolesin leading industrial growth provides new evidence concerning the factors that governed thebehaviour of the aggregates in the two economies. In addition, the analysis of the existenceof interindustry linkages reveals the scale of the industrialization process, and wheresignificant differences exist, accounts for many of the divergences recorded in the historiography for the period 1850-1913.; El trabajo presenta nueva evidencia relevante para la comprensión de los desiguales procesos de industrialización decimonónica en España e Italia mediante el análisis desagregado de los sectores productivos industriales que vienen a conformar el comportamiento de los índices agregados. El uso de técnicas de análisis multivariante de series temporales permite avanzar en la comprensión y caracterización de estos dos procesos de industrialización. La determinación de cuáles fueron los sectores clave de la dinámica de crecimiento industrial en cada caso aporta evidencia sobre los determinantes del comportamiento comparado de los agregados. En la misma línea, el análisis de la existencia de conexiones interindustriales informa de la amplitud del proceso industrializador y constituye, en caso de que aparezcan diferencias relevantes, un elemento explicativo de primer orden de las divergencias constatadas por la historiografía en el periodo 1850-1913. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51192 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51191 Regional integration and specialisation patterns in Spain Paluzie, Elisenda; Pons Novell, Jordi; Tirado, Daniel A. The aim of this paper is to analyse how economic integration in Europe has affected industrial geographical concentration in Spain and explain what the driving forces behind industry location are. Firstly, we construct regional specialisation and geographical concentration indices for Spanish 50 provinces and 30 industrial sectors in 1979, 1986 and 1992. Secondly, we carry out an econometric analysis of the determinants of geographical concentration of industries. Our main conclusion is that there is no evidence of increasing specialisation in Spain between 1979 and 1992 and that the most important determinant of Spain¿s economic geography is scale economies. Furthermore, traditional trade theory has no effects in explaining the pattern of industrial concentration; - L'objectiu d'aquest treball és analitzar com la integració econòmica a Europa ha afectat a la concentració geogràfica de les indústries a Espanya i explicar quines són les forces determinants de la localització industrial. En primer lloc, construïm índexs d'especialització regional i de concentració geogràfica per ales 50 províncies espanyoles i per 30 sectors industrials el 1979, 1986 i 1992. En segon lloc, realitzem una anàlisi economètrica dels determinants de la concentració geogràfica de les indústries. Les nostres conclusions mésimportants són que no existeix evidència d¿un augment en l'especialització a Espanya entre 1979 i 1992 i que el determinant més important de la geografia econòmica espanyola són les economies d¿escala. A més a més, la teoria tradicional del comerç no explica el patró de concentració industrial. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51191 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51190 Integración económica y localización industrial. Cataluña, la fábrica de España: ¿cuándo y por qué? Tirado, Daniel A.; Paluzie, Elisenda; Pons Novell, Jordi En este artículo se analizan los determinantes de la localización de la actividad industrial en España durante la segunda mitad del siglo XIX. El objetivo es estudiar la existencia de cambios en los factores explicativos de la localización, con el fin de identificar los efectos de la integración económica sobre la geografía industrial española. Para hacerlo, en primer lugar se analiza la literatura histórica existente. En segundo lugar, se describen las teorías que explican la localización de l'actividad. En tercer lugar, se realiza un análisis empírico de la localización y la concentración de la industria española al siglo XIX. A continuación, se propone un estudio econométrico de los determinantes de la localización industrial en dos cortes temporales, 1856 y 1893. Los resultados son consistentes con las teorías del comercio. Durante el decurso de la segunda mitad del siglo XIX, España paso a ser una economía integrada, la movilidad del trabajo y del capital se vio favorecida y como resultado, las diferencias relativas en las dotaciones de factores perdieron importancia en la explicación de las pautas de especialización industrial. Por el contrario, la integración económica favoreció la significación relativa de las economías de escala o de la proximidad a los mercados como elementos explicativos de la localización de la industria, favoreciendo, de esta manera, la aglomeración de la actividad industrial; - En aquest article s'analitzen els determinants de la localització de l'activitat industrial a Espanya durant la segona meitat del segle XIX. L'objectiu és estudiar l'existència de canvis en els factors explicatius de la localització, per tal d'identificar els efectes de la integració econòmica sobre la geografia industrial espanyola. Per fer-ho, en primer lloc s'analitza la literatura històrica existent. En segon lloc, es descriuen les teories que expliquen la localització de l'activitat. En tercer lloc, es realitza una anàlisi empírica de la localització i la concentració de la indústria espanyola al segle XIX. A continuació, es proposa un estudi economètric dels determinants de la localització industrial en dos talls temporals, 1856 i 1893. Els resultats són consistents amb les teories del comerç. Durant el decurs de la segona meitat del segle XIX, Espanya esdevingué una economia integrada, la mobilitat del treball i del capital es va veure afavorida i com a resultat, les diferències relatives en les dotacions de factors van perdre importància en l'explicació de les pautes d'especialització industrial. Pel contrari, la integració econòmica afavorí la significació relativa de les economies d'escala o de la proximitat als mercats com a elements explicatius de la localització de la indústria, afavorint, d'aquesta manera, l'aglomeració de l'activitat industrial; - In this paper we analyse the determinants of the localisation of industrial activity in Spain during the second half of the XIX century. In particular, we try to determine possible changes in the importance of the factors that explain industrial location in order to study the effects of economic integration in Spain¿s industrial geography. To his aim, firstly we review the historical analysis of the changes experienced by Spain¿s industrial geography during this period. Secondly, we summarise the different theories that explain location patterns. Thirdly, an empirical analysis of the geographic concentration of industries and industry location is performed. Fourthly, we carry out an econometrical analysis of the determinants of industrial location in two points of time, 1856 and 1893. Our results are consistent with trade theories. During the second half of the XIX century, Spain becomes an integrated economy, labour and capital mobility are favoured and hence, relative differences in factor endowments lose importance in explaining the pattern of industrial concentration. On the contrary, economic integration increased the importance of scale economies and proximity to the market as forces favouring the agglomeration of economic activities http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51190 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51189 Foreign trade traps in the european periphery: Spain, 1870-1913 Herranz Loncán, Alfonso; Tirado, Daniel A. In this article we research into the difficulties that foreign trade imposed onSpanish process of integration into the international economy in the years priorto the First World War. We start out by examining some features of the foreigntrade structure of the country. By means of an econometric analysis of importand export series, it is possible to observe the presence of a trend towards tradedeficit, which was in force when Spain grew at a rate similar to that of itstrading partners. We also check that, in the absence of these compensatorymechanisms, adjustment in foreign payments could be reached by means ofprotective measures and the exchange rate.; - En este artículo se estudian las dificultades que la balanza comercial creó al proceso de integración de España en la economía internacional en las décadas previas a la Primera Guerra Mundial. Se comienza analizando algunos de los rasgos estructurales del comercio exterior español. A través de un análisis econométrico de las series de importaciones y exportaciones puede observarse la presencia de una tendencia estructural hacia el déficit comercial, que actuaba cuando España crecía a tasas similares a las de sus socios comerciales. Se comprueba también que, en ausencia de otros mecanismos compensatorios, elajuste en los pagos exteriores podía llegar a través de medidas protectoras o demovimientos del tipo de cambio http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51189