http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50805 www.ub.edu Tue, 21 May 2013 07:13:00 GMT 2013-05-21T07:13:00Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/26454/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50805 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167659 Working paper 1: "Una revolución original: Revueltas cívicas y revoluciones democráticas en los países árabes, 2009-2011". Aguilar, Salvador Treball elaborat dins el marc del Grup d'Investigació sobre el Conflicte i el Canvi Social; Primer análisis general del tema que ocupa la atención de un Seminario de Investigación "ad hoc" (Facultad de Economía y Empresa, vinculada al "Observatori de aprenentatge i investigació sobre el canvi i el conflicte socials", PID-UB aprobado en junio de 2010, investigadora principal: María Trinidad Bretones) sobre los intentos de cambio de régimen y de democratización de 2009 en Irán y de enero a mayo de 2011 en los países árabes del norte de África. Es la versión inicial y provisional que será ampliada y mejorada sucesivamente por medio de otros working paper. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167659 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97678 Modeval2 Manuel de Reference; Modeval 2: Construcció d'un model europeu d'avaluació dels coneixements bàsics Laveaux, Francis; Benndorf-Helbig, Beate; Sigh, Anders; Marzo Guarinos, Ángel; Muscat, David; Finta, Katalin; Besse, Jean-Marie; Intzidis, Evangelos; Kristof, Gabor; Csendes, Gyöngyi; López Palma, Fernando El Projecte MODEVAL respon a la necessitat detectada en matèria d'avaluació de competències bàsiques de les persones, i tracta de definir quins són els nivells bàsics d'habilitats que garanteixen unes condicions individuals favorables per al desenvolupament de la persona, la ciutadania activa, i la integració social, cultural i professional dels individus. Mentre el projecte MODEVAL 1 tenia com a objectiu realitzar un marc de referència metodològic a nivell europeu per a dur a terme l'avaluació de competències; el projecte MODEVAL 2, és a dir, el present treball, té com a objectiu la creació de mòduls de formació per als diferents interessats (és a dir, formadors d'alfabetització i de formació bàsica, investigadors, coordinadors de centres de formació, els responsables polítics, estadístics, persones que realitzaran enquestes a gran escala sobre el coneixement de base, etc.) per tal d'aplicar les recomanacions del projecte i crear les seves pròpies eines d'avaluació.; Modeval 2: Construcció d'un model europeu d'avaluació dels coneixements bàsics. És un projecte de Transferència d'Innovació finançat per la Comissió Europea dins del programa Life Long Learning, subprograma Leonardo Da Vinci (LdV). La referència del projecte és LLP-LdV-TOI-2008-FR-117 044.; Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/14862; Programa sectorial Grundtvig; Programa d'Aprenentatge Permanent (PAP), Unió Europea http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97678 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97677 Modeval2 Reference Manual; Modeval 2: Construcció d'un model europeu d'avaluació dels coneixements bàsics Laveaux, Francis; Benndorf-Helbig, Beate; Sigh, Anders; Marzo Guarinos, Ángel; Muscat, David; Finta, Katalin; Besse, Jean-Marie; Intzidis, Evangelos; Kristof, Gabor; Csendes, Gyöngyi; López Palma, Fernando El Projecte MODEVAL respon a la necessitat detectada en matèria d'avaluació de competències bàsiques de les persones, i tracta de definir quins són els nivells bàsics d'habilitats que garanteixen unes condicions individuals favorables per al desenvolupament de la persona, la ciutadania activa, i la integració social, cultural i professional dels individus. Mentre el projecte MODEVAL 1 tenia com a objectiu realitzar un marc de referència metodològic a nivell europeu per a dur a terme l'avaluació de competències; el projecte MODEVAL 2, és a dir, el present treball, té com a objectiu la creació de mòduls de formació per als diferents interessats (és a dir, formadors d'alfabetització i de formació bàsica, investigadors, coordinadors de centres de formació, els responsables polítics, estadístics, persones que realitzaran enquestes a gran escala sobre el coneixement de base, etc.) per tal d'aplicar les recomanacions del projecte i crear les seves pròpies eines d'avaluació.; Modeval 2: Construcció d'un model europeu d'avaluació dels coneixements bàsics. És un projecte de Transferència d'Innovació finançat per la Comissió Europea dins del programa Life Long Learning, subprograma Leonardo Da Vinci (LdV). La referència del projecte és LLP-LdV-TOI-2008-FR-117 044.; Programa sectorial Grundtvig; Programa d'Aprenentatge Permanent (PAP), Unió Europea. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97677 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/62841 Una nova societat civil: accions col·lectives de masses a l'Espanya postransicional (ca. 1982-2002) Bretones, María Trinidad INFORME DE RECERCA: Aquest treball ha consistit en una indagació sobre la protesta socialrecent al nostre país (Espanya, 1982-2002); específicament, sobre els principals episodis contemporànisd'acció col.lectiva que han esclatat a Espanya i a Catalunya, amb dos paràmetresdelimitadors bàsics:a) haver-se produït en el periode postransicional, és a dir, amb la fase de resolució dela transició política ja culminada (cosa que, com altres investigadors, hipotitzemque es produí pel 1982, amb el primer relleu democràtic i pacífic del Govern iamb el que anomenem transició institucional ja acabada); per tant, entre 1982 i2003 aproximadament.b) haver mobilitzat un seguiment massiu i adquirit, degut a aquest motiu, a vegadesreforçat per altres, una significació política excepcional, fora d'allò que esconsidera normal en l'activitat política quotidiana (itenint en conseqüència un impacte molt notable en el decurs mateix delperiode postransicional).; La planificación del proyecto, la dirección del trabajo y la formulación del modelo y las hipótesis de investigación son obra de la labor del profesor Salvador Aguilar. Otros autores son María Trinidad Bretones, Rosa Carbó, Marisa Duarte, Josep Miquel García, Gisela Murillo, Marta Pérez y Joaquim Sempere, cuya autoría se corresponde con capítulos parciales del conjunto del informe y así se menciona en mismo.; Fundació Jaume Bofill. Universitat de Barcelona. Fundació Utopia. Grup d'Investigació de la Universitat de Barcelona (Direcció: María Trinidad Bretones) http://www.recercat.cat:80/handle/2072/62841 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51119 Demographic statistics as indicators of integration: comparative behavior and differences between continents of origin Sarrible, Graciela The aim of this paper is to test new indicators about integration. The more integrated people are, the more the relations they have with the State will be normal. These relations can be a sign of normalization in the new society. Legal Residents have very accurate data. Amnesties are rather the same. On the other side, Census and Padrón are voluntary. People do not equally trust the State. A greater trust in the State matches with greater success rates in the regularization processes, for people carrying out voluntary registration. The more immigrants relate voluntarily with the State, the more possibilities will they have of getting residence permits. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51119 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51118 Movimientos sociales e identificación demográfica de sujetos étnicos: una mirada desde Argentina Sarrible, Graciela Contar a las personas que forman grupos o subpoblaciones no es un proceso neutro. Se ha reconocido que está condicionado por factores sociales. El relativo reciente interés de las autoridades de diversos países por conocer con más exactitud sus poblaciones nativas, con el fin de definir y llevar a cabo políticas concretas, ha dado como resultado un tratamiento específico en el recuento y cuantificación de estas poblaciones y la incorporación de preguntas censales, así como la realización de encuestas especiales para poder conocer estos grupos. Desde hace años y como consecuencia de una política de corrección, se ha optado por la autoidentificación como método para incorporar a los individuos en los diversos grupos de adscripción; o sea, la declaración del individuo sobre su pertenencia o no al grupo. Esto ha provocado algunos problemas, pero básicamente, se ha considerado la mejor opción.La hipótesis de este trabajo pone en relación al menos dos procesos que interactúan en una relación positiva de incremento. Por una parte, se reconoce un incremento de sujetos que no puede obedecer a los componentes del crecimiento de la población (e.j. migración). Por la otra, más personas se reconocen como indígenas. En un proceso de retro-alimentación, el reconocimiento de sus derechos y la realización de planes específicos, se acompaña de un incremento en la identificación de los individuos con el grupo.En este trabajo, se toma como ejemplo la evolución de las mediciones de los pueblos indígenas en la República Argentina. Cuando se explotaron los resultados del Censo del 2001, que ha vuelto a incorporar la pregunta, se pudo construir una muestra y realizar la Encuesta Complementaria de pueblos indígenas (ECPI) cuyos resultados han sido publicados. Los objetivos de este trabajo serían, en primer lugar, constatar el crecimiento de los efectivos, más allá de los factores demográficos usuales. En segundo lugar, analizar los resultados en la ECPI (2004-05) sobre cuestiones como pertenencia, descendencia y autoidentificación. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51118