http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50802 www.ub.edu Thu, 23 May 2013 06:49:32 GMT 2013-05-23T06:49:32Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/26359/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50802 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204390 Competència autonòmica, competència entre ordenaments jurídics i codificació del dret civil català: un balanç Arroyo i Amayuelas, Esther En la primera part del treball, l"autora explica el per què de la pluralitat legislativa en matèria civil a l"Estat espanyol i en descriu els avantatges i alguns dels problemes actuals en l"exercici de la competència. La segona part es dedica íntegrament a explicar la codificació civil catalana, amb una mirada crítica al procés i als continguts. La conclusió és favorable a què se"n faci la continuació, però també tenint en compte el dret privat europeu. En la primera parte del trabajo, la autora explica el por qué de la pluralidad legislativa en materia civil en el Estado español y describe las ventajas y algunos de los problemas que actualmente plantea el ejercicio de la competencia. La segunda parte se dedica íntegramente a explicar la codificación civil catalana, con una mirada crítica al proceso y a los contenidos. La conclusión es favorable a su continuación, pero teniendo en cuenta también el derecho privado europeo. In the first part of this paper, the author explains the role of the different private law systems which coexist within Spain and outlines the advantages and some of the problems currently posed by its development. The second part looks at the contents and process of making a Catalan Civil Code. The conclusion is favourable to its continuation, but alsoo taking into account the European private law. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204390 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200485 La infància en situació de risc. Cap a una nova Llei d'Infància Villagrasa Alcaide, Carlos; Vizcarro i Masià, Cinta; Ravetllat Ballesté, Isaac La acción legislativa seguida por el Parlament de Catalunya en materia de protección a la Infancia se ha caracterizado, desde sus inicios hasta el momento actual, por una superposición progresiva de estratos normativos con derogación o desplazamiento parcial de los asentados previamente. Por tanto, parece que ha llegado el momento de exigir un esfuerzo al legislador catalán no tan solo para que refunda, ordene y clarifique este sector del ordenamiento jurídico, sino para que vaya más allá y elaborare una nueva Ley de Infancia. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200485 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167176 L'accessió en la jurisprudència del TSJC durant 2004 Marsal Guillamet, Joan http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167176 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167175 Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques. Comentaris a les Resolucions de la DGDEJ de 14 d'octubre 2005, de 25 de novembre 2005, de 28 novembre 2005, de 28 gener 2006, de 22 de març 2006 Marsal Guillamet, Joan http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167175 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167174 Responsabilidad del heredero por el pago de la legítima. Comentario a la STSJC 25/2002, de 12 de septiembre Marsal Guillamet, Joan http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167174 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167173 Principi d'unitat familiar i canvi de veïnatge civil per residència. Comentari a la STS, 1a, 14.9.2009 Ginebra Molins, M. Esperança En la línia del que havia apuntat la majoria de la doctrina, la STS de 14.9.2009 considera que des de l¿entrada en vigor de la Constitució espanyola (1978) havia d'entendre's derogada la regla de propagació a l¿esposa del veïnatge civil del marit prevista a l¿art. 14.4 Codi civil espanyol [redacció de 1974]; això suposa que des d¿aleshores la dona casada podia canviar autònomament de veïnatge civil. Partint d'això, en el cas judicat, la dona va canviar de veïnatge civil per residència continuada a Catalunya durant més de deu anys sense declaració en contra (art. 14.3.2n CCe [1974] i 14.5.2n CCe [1990]), veïnatge civil català que mantenia en el moment de la seva mort, malgrat haver realitzat diferents manifestacions -que resulten ineficaces- en el sentit de tenir o de voler conservar el veïnatge civil navarrès. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167173 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167172 Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques V Marsal Guillamet, Joan Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 20 de març 2007, de 26 d'abril 2007, de 27 d'abril 2007 i de 30 d'abril 2007 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167172 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167171 Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (febrer-abril 2008). Marsal Guillamet, Joan Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 6 de febrer 2008, 8 de febrer 2008, 20 de febrer 2008, 2 d'abril 2008 i 18 d¿abril 2008. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167171 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167170 La reforma del derecho de sucesiones y de la prescripción en Alemania Arroyo i Amayuelas, Esther Los cambios sociales, y, en particular, las nuevas formas de organización familiar, han dado lugar a una modificación del Derecho de sucesiones en Alemania, sobre todo, en la regulación de la legítima. La reforma sigue las pautas marcadas en la Sentencia del BVerfG de 19 de abril de 2005, que considera la legítima de los descendientes como un derecho constitucionalmente protegido y, por tanto, por regla general el testador no puede excluirla ni hacer depender de una situación de necesidad del legitimario. Otras modificaciones afectan a la prescripción de las pretensiones familiares y sucesorias. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167170 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167169 Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques II Marsal Guillamet, Joan Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 30 de març 2006, de 18 d'abril 2006, de 10 de maig 2006, de 12 de maig 2006, de 19 de maig 2006, de 22 de maig 2006, de 23 de maig 2006 i de 7 de juliol 2006. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167169 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167168 Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (maig 2007-febrer 2008) Marsal Guillamet, Joan Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 2 de maig 2007, de 10 de juliol 2007, d'11 de juliol 2007, de 16 de juliol 2007, de 17 de juliol 2007, de 22 d'octubre 2007, de 21 de desembre 2007 i 4 de febrer 2008. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167168 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167167 La reforma del dret de successions i la prescripció a Alemanya Arroyo i Amayuelas, Esther Els canvis socials, i, en particular, les noves formes d¿organització familiar, han dut a una modificació del Dret de successions a Alemanya, especialment, pel que fa la regulació de la llegítima. La reforma segueix les pautes marcades en la Sentencia del BVerfG de 19 d'abril de 2005, que considera que la llegítima dels descendents és un dret constitucionalment protegit i, per tant, per regla general el testador no la pot excloure, ni fer-la dependre de la situació de necessitat del legitimari. Altres modificacions afecten a la prescripció de les pretensions familiars i successòries. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167167 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167166 Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques IV Marsal Guillamet, Joan Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques 22 de gener 2007, de 24 de gener 2007, de 15 de febrer 2007, de 16 de febrer 200 i de 19 de febrer 2007. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167166 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167165 Responsabilitat de l¿hereu pel pagament de la llegítima. Comentari a la STSJC 25/2002, de 12 de setembre Marsal Guillamet, Joan http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167165 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167164 Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (maig-setembre 2008) Marsal Guillamet, Joan Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 5 de maig 2008, 16 de juliol 2008 i 29 de setembre 2008. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167164 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167163 El cas del marit que no es volia separar. Comentari a la STSJC 27.10.2005 Marsal Guillamet, Joan http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167163 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167162 Fums desiguals. Comentari a la STSJC, Sala Civil i Penal, 31.3.2008 (MP: Ma. Eugènia Alegret Burgués) Marsal Guillamet, Joan L'objecte del plet són els requisits necessaris per a la instal·lació d¿una xemeneia per a l'evacuació dels fums del local situat en els baixos d'un edifici en règim de propietat horitzontal. La matèria no és nova, però la STSJC de 31 de març de 2008 suposa un canvi de criteri jurisprudencial en relació amb la STSJC de 15 de gener de 2005, que la Sala ha de justificar per evitar la infracció del principi d¿igualtat en l¿aplicació de la llei. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167162 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167161 Fideïcomís de residu versus substitució preventiva de residu: la voluntat expressa Gramunt Fombuena, M. Dolors El plet que origina la STSJC té per objecte la interpretació de la clàusula testamentària que instituïa hereva a la vídua del causant, subjectant-la, segons la interpretació dels demandants, a un fideïcomís de residu, i segons la demandada, a una substitució preventiva de residu. El TSJC va considerar que el testador havia ordenat un fideïcomís de residu. La qüestió havia estat abordada en diverses ocasions pel Tribunal Suprem, però tan sols existia una sentència del TSJC. Aquesta sentència aplica el mateix criteri que la STSJC 28.10.1991, instaurant així una línia jurisprudencial pròpia. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167161 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167160 Principio de unidad familiar y cambio de vecindad civil por residencia. Comentario a la STS, 1ª, 14.9.2009 Ginebra Molins, M. Esperança En la línea apuntada por la mayoría de la doctrina, la STS de 14.9.2009 considera que desde la entrada en vigor de la Constitución española (1978) debía entenderse derogada la regla de propagación a la esposa de la vecindad civil del marido prevista en el art. 14.4 CCe [redacción de 1974]; ello supone que desde entonces la mujer casada pudo cambiar autónomamente de vecindad civil. Partiendo de ello, en el caso enjuiciado, la mujer cambió de vecindad civil por residencia continuada en Cataluña durante más de diez años sin declaración en contrario (art. 14.3.2.o CCe [1974] y 14.5.2.o CCe [1990]), vecindad civil catalana que mantenía en el momento de su fallecimiento, pese a haber realizado distintas manifestaciones ¿que resultan ineficaces? en el sentido de ostentar o de querer conservar la vecindad civil navarra. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167160 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167159 Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques III Marsal Guillamet, Joan Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 31 de juliol 2006, de 7 de setembre 2006, de 18 de setembre 2006, de 9 d'octubre 2006, de 30 d¿octubre 2006, de 31 d'octubre 2006 i de 24 de novembre 2006. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167159 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167158 L'herència insolvent Roca i Trias, Encarna, 1944- La insolvència de l'herència o del causant ha estat afrontada amb tècniques diverses en tots els ordenaments jurídics. La Llei concursal (Llei 22/2003, de 9 de juliol, a partir d'ara, LCon) es refereix en alguns articles al que s'ha anomenat concurs de l'herència, la qual cosa no vol dir que solucioni, ni de bon tros, els problemes que sorgeixen de la insolvència. En aquest treball només intento identificar alguns dels problemes que la Llei concursal deixa sense resoldre i el que succeeix quan es posen en relació les normes concursals amb el Codi de successions i molt especialment, amb la institució del benefici d¿inventari, així com les regles de la LEC, ja complexes per elles mateixes. Aquest treball, per tant, s¿ha de considerar un working paper en sentit estricte: sempre resulta molt difícil iniciar una matèria en la qual la bibliografia és pràcticament inexistent. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167158 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167157 Minoría de edad y cómputo del plazo de diez años para la adquisición de la vecindad civil por residencia. Comentario a la STSJC 1/2009, de 12 de enero de 2009 Viola Demestre, Isabel Comentario de la STSJC 1/2009, de 12 de enero de 2009, en el cual se aborda la cuestión de si en el cómputo del plazo de 10 años para la adquisición de la vecindad civil por residencia se puede o no incluir el tiempo en que el interesado es menor de edad, a propósito del artículo 225.2 del Reglamento del Registro Civil. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/167157 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115818 Análisis legal del proyecto Google books desde la perspectiva de los derechos de propiedad intelectual Esteve Pardo, Ma. Asunción Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/17063; Objetivos: Describir el proyecto Google books y analizarlo desde la perspectiva legal, teniendo en cuenta los tres agentes principales implicados en el mismo: Google, los titulares de derechos de propiedad intelectual y las bibliotecas. Metodología: Análisis legal comparado (legislaciones de Estados Unidos, Francia y España) de las implicaciones del proyecto Google books sobre los derechos de propiedad intelectual y el derecho de la competencia. Estudio de las demandas planteadas contra Google en Estados Unidos y en Europa, así como las posibles consecuencias del acuerdo de conciliación adoptado por Google y las asociaciones de autores y editores en Estados Unidos. Resultados: Google books ha supuesto una infracción masiva de derechos de propiedad intelectual. Para determinar si los libros que se encuentran en una biblioteca han entrado o no el dominio público, es preciso determinar previamente qué ley nacional resulta aplicable a cada libro. La puesta a disposición en Google books de obras descatalogadas y únicamente de fragmentos de libros que se encuentran a la venta no puede llevarse a cabo sin laautorización de los titulares. En el caso de las obras huérfanas, su explotación exige la adopción de ciertas medidas previas para garantizar los derechos de los titulares, en el caso de que estos lleguen a conocerse. El acuerdo de conciliación adoptado en Estados Unidos entre Google y las asociaciones de autores y editores puede implicar una posición de monopolio por parte de Google en relación a la venta de los libros descatalogados y de las obras huérfanas. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115818 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115817 Anàlisi legal del projecte Google books des de la perspectiva dels drets de propietat intel·lectual Esteve Pardo, Ma. Asunción Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/17062; Objectiu. Descriure el projecte Google books i analitzar-lo des de la perspectiva legal, tenint en compte els tres agents principals implicats: Google, els titulars de drets de propietat intel·lectual i les biblioteques. Metodologia. Anàlisi legal comparada (legislacions dels Estats Units, de França i d'Espanya) de les implicacions del projecte Google books sobre els drets de propietat intel·lectual i el dret de la competència. Estudi de les demandes plantejades contra Google als Estats Units i a Europa, aixícom les possibles conseqüències de l'acord de conciliació adoptat per Google i les associacionsd'autors i editors als Estats Units. Resultats. Google books ha suposat una infracció massiva de drets de propietat intel·lectual. Per determinar si els llibres d'una biblioteca han entrat en el domini públic o no, cal determinar prèviament quina llei nacional resulta aplicable a cada llibre. La posada a disposició a Google books d'obres descatalogades i tan sols fragments de llibres que es troben a la venda no pot dursea terme sense l'autorització dels titulars. En el cas de les obres òrfenes, l'explotació exigeixl'adopció de certes mesures prèvies per garantir els drets dels titulars, en cas que aquests arribina conèixer-se. L'acord de conciliació adoptat als Estats Units entre Google i les associacionsd'autors i editors pot implicar una posició de monopoli per part de Google en relació amb la venda dels llibres descatalogats i les obres òrfenes. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115817 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115265 La mediación y el arbitraje de consumo: explorando sistemas de ODR Barral i Viñals, Immaculada La utilización de ADR en el ámbito de las reclamaciones de consumo tiene un marco legal específico en España -y también en la UE- desde 1993, que deriva de sus características especiales. Algunas son de cuño exclusivamente jurídico: se trata de reclamaciones en las que el marco legal aplicable es el denominado derecho de consumo; otras poseen un soporte básicamente fáctico: suelen tener poca entidad económica, es decir, entran en la categoría de lo que denominamos small claims, y el hecho de que las reclamaciones -en algunos supuestos que van en aumento- sean transfronterizas condiciona la opción entre jurisdicción tradicional y ADR, como también tendremos ocasión de analizar. Hay que añadir a estos elementos jurídicos y fácticos un elemento importante de política legislativa en un ámbito de la UE; los ADR se entienden como un instrumento básico para garantizar el acceso de los consumidores a la justicia, pero al mismo tiempo, en el ámbito del comercio electrónico, son un ele- mento de gran trascendencia en la creación de la denominada e-confidence. Por este motivo, se explo- ran continuamente formas de ODR (On-line Dispute Resolution). Los ODR pretenden la mayor eficacia ofreciendo un soporte técnico capaz de solucionar una controversia con o sin la intervención de un tercero, y dentro o fuera de la organización del empresario. De este modo, se usa un mismo expediente técnico para poner en marcha sucesivamente más de un ADR, o se potencian los mecanismos automáticos que prescinden de los conceptos jurídicos y, en medio de la exploración constante, España apuesta por el arbitraje electrónico de consumo en el RD 236/2008. A estos temas vamos a referirnos a continuación. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115265 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115264 La mediació i l'arbitratge de consum: explorar sistemes d'ODR Barral i Viñals, Immaculada La utilització dels mitjans alternatius de resolució de conflictes (ADR) en l'àmbit de les reclamacions de consum té un marc legal específic a Espanya -i també a la UE- des del 1993, que deriva de les seves característiques especials. Algunes són d'encuny exclusivament jurídic: es tracta de reclamacions en què el marc legal aplicable és el denominat dret de consum; d'altres tenen un suport bàsicament fàctic: solen tenir poca entitat econòmica, és a dir, entren en la categoria del que denominem small claims, i el fet que les reclamacions -en alguns casos que van en augment- siguin transfrontereres condiciona l'opció entre jurisdicció tradicional i ADR, com també tindrem ocasió d'analitzar. Cal afegir a aquests elements jurídics i fàctics un element important de política legislativa en un àmbit de la UE: els ADR s'entenen com un instrument bàsic per a garantir l'accés dels consumidors a la justícia, però alhora, en l'àmbit del comerç electrònic, són un element de gran transcendència en la creació de la denominada confiança electrònica o e-confidence. Per aquest motiu, s'exploren contínuament proces- sos de resolució en línia de conflictes (on-line dispute resolution, ODR). Els ODR pretenen la màxima eficàcia oferint un suport tècnic capaç de solucionar una controvèrsia amb la intervenció d'un tercer o sense, i dins o fora de l'organització de l'empresari. D'aquesta manera, s'usa un mateix expedient tècnic per a posar en marxa successivament més d'un ADR, o es potencien els mecanismes automàtics que prescindeixen dels conceptes jurídics i, en mig de l'exploració constant, Espanya aposta per l'arbitratge electrònic de consum en el RD 236/2008. A aquests temes ens referirem a continuació. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115264 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115263 La confidencialidad en el procedimiento de mediación Viola Demestre, Isabel La confidencialidad, como principio esencial del procedimiento de mediación, tiene particular incidencia en el entorno electrónico. El presente trabajo indaga en su significado, sus ámbitos subjetivo y objetivo y en sus límites, teniendo presente la normativa autonómica existente y la Directiva 2008/52, relativa a ciertos aspectos de la mediación en asuntos civiles y mercantiles y otros docu- mentos concordantes. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115263 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115262 La confidencialitat en el procediment de mediació Viola Demestre, Isabel La confidencialitat, com a principi essencial del procediment de mediació, té una incidència parti- cular en l'entorn electrònic. Aquest treball indaga en el seu significat, el seu àmbit subjectiu i objectiu, així com en els seus límits, tenint present la normativa autonòmica existent i la Directiva 2008/52, relativa a certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils i altres docu- ments concordants. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115262 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51101 Advance directives as autonomy enhancers: reality or myth? Navarro Michel, Mónica Ponència presentada al Congreso Internacional "Multiculturalism and Health", celebrat al Parc Científic de Barcelona, el 17 de març de 2006, organitzat per la European Association of Global Bioethics i l'Observatori de Bioètica i Dret; In the last few decades there has been a wealth of literature and legislation on advance directives. As you all know, it is an instrument by which a person can express their wishes as regards what treatmentthey should be given or, more to the point, not to be given, when he is in a situation when he can not do so himself.Regulations in the western world seem to promote advance directives as a way to enhance patient¿s autonomy in thecontext of human rights, and the media has presented advance directives as another milestone in this era of selfdetermination.However, if we look closely at some of thoseregulations we will see that there are a few elements which may undermine their efficacy, shattering this nicely presentedpicture. I will focus on two elements. First, formal requirements, and secondly, certain limits or what I like to call "escape clauses". http://www.recercat.cat:80/handle/2072/51101