<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
<channel>
<title>RECERCAT - Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura (Facultat d'Educació)</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50785</link>
<description>www.uvic.cat/centres/FETCH</description>
<pubDate>Thu, 20 Jun 2013 10:56:47 GMT</pubDate>
<dc:date>2013-06-20T10:56:47Z</dc:date>
<image>
<title>The Channel Image</title>
<url xmlns="http://apache.org/cocoon/i18n/2.1">http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/35051/</url>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50785</link>
</image>
<item>
<title>Aprender a investigar para argumentar sobre lengua: los registros lingüísticos orales en la ESO</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203940</link>
<description>Aprender a investigar para argumentar sobre lengua: los registros lingüísticos orales en la ESO
Vilà, Montserrat (Vilà i Santasusana); Comajoan, Llorenç
Este artículo presenta una secuencia didáctica basada en el enfoque del proceso de enseñanza-aprendizaje de la lengua mediante la investigación y la interacción. El objetivo es proponer una manera de trabajar los contenidos lingüísticos en secundaria a través de un proceso que implique, por un lado, la creación de situaciones de reflexión compartida entre los alumnos y, por otro, un cambio de perspectiva en las tareas que habitualmente realizan los alumnos en el aula. Se trata de que los estudiantes pasen de desempeñar un papel básicamente receptivo (de las preguntas y las reflexiones del docente) a tener un papel claramente productivo, ya que para hacer una investigación se tienen que formular hipótesis, analizar resultados y extraer conclusiones. En concreto, a través de la secuencia didáctica que se propone se desarrollan las habilidades lingüísticas del alumnado mediante tres ejes: el concepto de registro lingüístico en relación con el contexto educativo, la reflexión a través de la argumentación y la investigación.
</description>
<pubDate>Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203940</guid>
<dc:date>2012-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Aportació de les traduccions rosselloneses del segle XIX a la construcció del sistema lingüísticoliterari català</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97300</link>
<description>Aportació de les traduccions rosselloneses del segle XIX a la construcció del sistema lingüísticoliterari català
Gallart i Bau, Josep
Les traduccions catalanes impreses al Rosselló en el segle XIX són cinc;&#13;
totes de temàtica religiosa. Rafael Crusat traduí la Novena al glorios&#13;
patriarca Sant Josep, Digne Espos de la Sempre Verge Maria (1711)&#13;
reimpresa al segle XIX; Pere Marcè i Sentaló traduí Los set salms&#13;
penitencials en versos catalans segons lo sentit literal (1802); d'autor&#13;
desconegut són el Compendi del catecisme al us de totas las iglesias del&#13;
imperi francès (1807) i els Cantichs catalans, traduits dels cantichs de Sant&#13;
Sulpici (1826); Joan Miquel Aymar traduí­ la Carta apostolica de N.S. Pare&#13;
Pio per la providencia divina papa sobre la definicio dogmatica de la&#13;
immaculada concepció (1889). Aquestes traduccions es justifiquen per la&#13;
necessitat comunicativa del català  a la diòcesi d'Elna Perpinyà : els&#13;
catecismes, les pregàries, els cants i les novenes s'hi feien en català . Ara&#13;
bé, aquestes traduccions apareixen en un moment en què la llengua&#13;
catalana roman abandonada a l'oralitat familiar i és precisament arran&#13;
d'això que tenen un gran mèrit en la construcció de la nostra llengua&#13;
nacional a la Catalunya Nord. En el segle XIX, el del triomf de la&#13;
"catalanada", quan el país s'hagués pogut decantar cap al secessionisme lingüístic, tot entronitzant el parlar rossellonès com a llengua local, els&#13;
traductors d'obres religioses utilitzen una ortografia etimològica i una&#13;
varietat de llengua supradialectal.
</description>
<pubDate>Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97300</guid>
<dc:date>2008-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La première génération d’écrivains d’origine amazighe dans la littérature catalane: Laila Karrouch (Nador, 1977) et Najat El Hachmi (Nador, 1979). Leur signification et valeur.</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50795</link>
<description>La première génération d’écrivains d’origine amazighe dans la littérature catalane: Laila Karrouch (Nador, 1977) et Najat El Hachmi (Nador, 1979). Leur signification et valeur.
Gallart i Bau, Josep
La Catalogne a accueilli entre la fin du XXe siècle et le début du&#13;
XXIe siècle une importante vague d’immigrés aux origines les plus&#13;
diverses. Les Marocains ont constitué le premier flot de cette&#13;
vague et ont donné naissance, par le biais des oeuvres de Laila&#13;
Karrouch et de Najat El Hachmi, à une littérature pionnière&#13;
construite dans la tension entre deux mondes, le Maghreb et la&#13;
Catalogne. Cette littérature, faite d’expériences vécues profondes,&#13;
va permettre à beaucoup d’autres, à la fois, de garder leur identité&#13;
et de se sentir citoyens de leur nouveau pays.; Catalunya ha acollit entre la fi del segle XX i el començament del segle XXI una important ona d'immigrants d'orígens &#13;
diversos. Els marroquins han constituït la primera onada i han donat a llum, obres de de Laila Karrouch i de Najat El Hachmi, una literatura pionera construïda en la tensió&#13;
entre dos mons, el Maghreb i Catalunya. Aquesta literatura, feta d'experiències viscudes profundes, permetrà a molts altres, guardar la seva identitat i sentir-se ciutadans del seu nou país.
</description>
<pubDate>Tue, 06 Apr 2010 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50795</guid>
<dc:date>2010-04-06T00:00:00Z</dc:date>
</item>
</channel>
</rss>
