http://www.recercat.cat:80/handle/2072/48811 www.ub.edu Thu, 23 May 2013 10:52:17 GMT 2013-05-23T10:52:17Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/26382/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/48811 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115722 La caverna de José Saramago: imagen platónica versus metafísica Gilabert Barberà, Pau Aquest article que fou presentat al "I Congreso Internacional de Filosofía Griega", organitzat per la "Sociedad Ibérica de Filosofía Griega" i celebrat a Mallorca del 24 al 26 d'abril del 2008.En una versió reduïda fou publicat en català al número 51 de la revista Auriga, 2008, 10-15.; Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/17004 i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/17002; La caverna de José Saramago tiene como referencia indudable la imagen de la caverna del libro VII de la República de Platón, y, sin embargo, Saramago no és un escritor idealista o metafísico. Este artículo muestra cómo, aprovechando la aplicabilidad con que Platón dotó a su imagen, Saramago defiende la necesidad de saber recibir los mensajes de la tierra, de la materia, de no convertirnos en prisioneros en las cavernas doradas de la sociedad occidental, y de ser libres en la naturaleza, phýsis, y no lejos o más allá, metá, de ella. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/115722 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50430 Greek misogynist tradition in Andreas Capellanus's De amore Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12176 i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12177; The title of this brief article quite clearly illustrates its aims and evident limitations. In principle, a search for a Greek basis of the misogynist content of Andreas Capellanus's De amore is likely to lead researchers to focus on analysis of the sources -Greek sources, of course. However, there is no doubt that Ovid, the most frequently quoted ancient author, in this case the structural source, above all his Ars Amatoria, Remedia Amoris and Heroides, which is quite logical in light of the remarkable presence and influence of Ovid's works throughout that time. There was also a good knowledge of the works of Cicero, Virgil, Horace and Juvenal. However, other classical authors, even the Greeks -those who were known then-, were undoubtedly read in the schools, but the knowledge of their works was certainly superficial. Furthermore, given the scholastic method followed in De amore, it would be absurd not to consider the use of many quotations that appeared in the Compendia and in handbooks of religious instruction. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50430 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50429 Love in Plutarch: the necessary Platonic correction of Plato Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12162 i en català: http://hdl.handle.net/2445/12163; Amb ocasió del simposi internacional dedicat a l'amor a Plutarc, aquest treball fou presentat per mostrar fins a quin punt Plutarc, sobre tot al seu Eròtic i des de paràmetres estrictament platònics, amb l'ajut d'una lògica elemental i alhora rigorosa, es limita a corregir platònicament Plató per tal que éros i philía puguin ser atribuïts també al amor conjugal. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50429 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50428 Albert Lewin. Pandora and the Flying Dutchman: the Semiologic Potential of a Greek Myth Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12146 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12144; Albert Lewin, a well-known Hollywood cinema director who is significantly influenced by the surrealistic movement, brings together the myth f Pandora and the legend of the flying Dutchman in order to create an exemplary love story, a crazy love story which goes beyond the limits of human reason. Bearing in mind, then, that if one wants to believe in this sort of love story must not be guided by human reason stricto sensu, he builds a world of signs, a semiologic world which this article aims at helping to interpret. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50428 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50427 Albert Lewin: Pandora i l'Holandès Errant. La potencialitat semiològica d'un mite grec Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12144 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12145; Albert Lewin, conegut director de cinema de Hollywood influenciat pel moviment surrealista, conjumina el mite de Pandora amb la llegenda de l'Holandès errant per crear una història d¿amor exemplar, una història d¿amor foll que va més enllà del límits de la racionalitat. I, com que per creure en aquest tipus d'amor no es la raó stricto sensu la que ens ha de guiar, basteix tot un món de signes, un món semiològic complex que aquest article ajuda a desxifrar. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50427 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50426 Albert Lewin: Pandora y el Holandés Errante. La potencialidad semiológica de un mito griego Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12146 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12145; Versió de l'article anteriorment publicat a: Asociación Española de Semiótica. Simposio Internacional (7è : 1996 : Saragossa). Mitos. Zaragoza: AES, 1998, p. 476-482; Albert Lewin, conocido director de cine de Hollywood influenciado por el movimiento surrealista, une el mito de Pandora con la leyenda del Holandés errante para crear una historia de amor ejemplar, una historia de amor loco que va más allá de los límites de la racionalidad. Y, como que para creer en este tipo de amor no es la razón stricto sensu la que nos ha de guiar, construye un mundo de signos, un mundo semiológico complejo que este artículo ayuda a descifrar. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50426 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50425 Billy Budd: from H. Melville to E. M. Forster, or Plutarch's way to Plató Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12149 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12148; Versió de l'article anteriorment publicat a: Actas del VIII Simposio Internacional de la Sociedad Española de Plutarquistas. Barcelona: Sociedad Española de Plutarquistas, 2005 -- p. 737-746; The aim of this article is to propose and lay the foundations of a Plutarch's way ¿not only his Lives but also his Eroticus- to the Platonic content of Billy Budd by B. Britten with a libretto by E. M. Forster in association with Eric Crozier. Plutarch is not quoted in H. Melville¿s novel, but E. M. Forster¿s good knowledge of the texts by the Greek writer and philosopher makes this hypothesis quite credible http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50425 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50424 Billy Budd: de H. Melville a E. M. Forster, o la via Plutarquea hacia Platón Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a : http://hdl.handle.net/2445/12149 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12147; El objetivo de este artículo es proponer y fundamentar una vía plutarquea -no sólo Las Vidas Parelelas, sino tambén El Eròtico- al contenido platónico de Billy Budd de B. Britten con libreto de E. M. Foster en colaboración con Eric Crozier. H. Melville no cita a Plutarco en su novela, pero el excelente conocimiento de los textos del escritor y filósofo griego por parte de E. M. Forster hace que esta hipótesis sea altamente verosímil. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50424 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50423 Billy Budd: de H. Melville a E. M. Forster, o la via Plutarquea vers Plató Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12148 i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12147; L'objectiu d'aquest article és proposar i fonamentar una via plutarquea -no només Les Vides Paral·leles, sinó també L'Eròtic- vers el contingut platònic de Billy Budd de B. Britten amb libretto d'E. M. Fosrter en col·laboració amb Eric Crozier. H. Melville no cita pas Plutarc en la seva novel·la, però l'excel·lent coneixement dels textos de l'escriptor i filòsof grec per part d'E. M. Foster fa que aquesta hipòtesi sigui altament versemblant. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50423 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50422 New York versus la tragedia y Edipo. El legado sofocleo -y sofístico- en Crimes and Misdemeanors de W. Allen Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12192 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12191; Versió de l'article anteriorment publicat a: Sófocles hoy, veinticinco siglos de tragedia. Córdoba: Ediciones El Almendro, 2006; També publicat com article al: Congreso "Sófocles hoy, XXV siglos de tragedia", Córdoba, marzo del 2003; Más allá de la referencia explícita a la tragedia griega y Edipo, el objetivo de este artículo es presentar la estrecha relación, en opinión del autor, entre lo que mantienen los protagonistas en Crimes and Misdemeanors y las teorías de los sofistas griegos sobre Dios, la ley, etc. Una confrontación minuciosa de sus textos con el guión de la película revela claramente unas raíces sofísticas que no pueden ser atribuidas, en este caso, a la presencia constante del legado judío en la obra de W. Allen. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50422 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50421 Hedwig and The Angry Inch: el Plató més alternatiu Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12167 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12165; L'objectiu d'aquest article és mostrar com un mite antic, el mite dels tres gèneres, també anomenat de l'androgin de l'Aristòfanes del Simposi de Plató, esdevé per a John Cameron Mitchell la imatge adient per a explicar l'especial personalitat d'un home, Hedwig, que esdevé mitjançant una operació un androgin imperfecte, però que simbolitza la possibilitat d'una humanitat unida o l'acostament de móns diferents, de la mateixa manera que ell va pertànyer a les dues Berlín dividides per un mur que ara ja ha caigut, quedant restablerta així la unitat perduda. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50421 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50420 Didácticas luces y sombras platónicas en la poesía de Luis Cernuda Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12159 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12161; El objetivo de este artículo es revelar el uso reiterado de las luces y las sombras en la poesía de Luis Cernuda, como imágenes que tienen como referente concreto ¿aunque no mencionado- la imagen platónica de la caverna. Es justamente gracias a las imágenes que el poeta nos muestra su mundo ideal, en el cual la oscuridad simboliza el mundo material condenado a morir, mientras que la luz es el símbolo del mundo bello, perfecto y eterno en que Luis Cernuda necesita creer. Se trata, una vez más, de la tensión entre realidad y deseo que define la esencia de su poesía. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50420 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50419 Didàctiques llums i ombres platòniques en la poesia de Luis Cernuda Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12159 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12160; L'objectiu d'aquest article és revelar l'ús reiterat de les llums i les ombres en la poesia de Luis Cernuda, com a imatges que tenen com a referent concret -bé que no mencionat- la imatge platònica de la caverna. És justament gràcies a les imatges que el poeta ens mostra el seu univers ideal, en el qual la foscor simbolitza el món material condemnat a morir, mentre que la llum és el símbol del món bell, perfecte i etern en què Luis Cernuda necessita creure. Es tracta, un cop més, de la tensió entre realitat i desig que defineix l'essència de la seva poesia. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50419 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50418 Platonic shadows and lights in Luis Cernuda's poetry: their didactic use Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12161 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12160; Versió de l'article anteriorment publicat a: Ciència, didàctica i funció social dels estudis clàssics : actes del XIV Simposi de la Secció Catlana de la S.E.E.C..- Barcelona: PPU, 2004. -- p. 219-232; The aim of this article is to show a wide range of lights and shadows in Luis Cernuda's poetry as images which have a specific reference -in spite of not being mentioned-, that is, the Platonic image of the cave. It is thanks to the images that the poet shows us his ideal world, in which shadows symbolize the beautiful, perfect and everlasting world in which Luis Cenuda needs to believe. Once more, it deals with that well-known tension between reality and desire which defines the essence of his poetry. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50418 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50417 "Clasicismo versus Medievalismo en la Inglaterra Victoriano-Eduardina; "A Room with a View"" de E. M. Forster como ejemplo Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12155 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12154; Versió de l'article publicat anteriorment a: Edades: Revista de Historia, Núm. 10,(2002), p. 9-44; Versió de l'article anteriorment publicat a: Actas del X Congreso Español de Estudios Clásicos : 21-25 de septiembre de 1999. Madrid : Sociedad Española de Estudios Clásicos, 2001, vol. 3., p. 445-487; El objetivo de este artículo es ilustrar la bien conocida oposición clasicismo / medievalismo en la Inglaterra Victoriano-Eduardina analizando minuciosamente A Room with a View de E. M. Forster desde la perspectiva de la Tradición Clásica y, por consiguiente, centrando la atención en el significado e importancia del conjunto de sus referencias clásicas ¿grecolatinas. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50417 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50416 Oscar Wilde. 'Camma', a severe and hedonic aesthetic correction of Plutarch's ethics Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12172 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12171; Versió de l'article anteriorment publicat a: Actas del VII Simposio Internacional sobre Plutarco de la Sociedad Española de Plutarquistas. Mallorca, 2000, p. 305-314; The aim of this article is to present an accurate analysis of O. Wilde's poem 'Camma' by referring it to its Greek model: that Camma both in Plutarch's Amatorius (Eroticus) and Mulierum Virtutes. It is precisely this accurate reading which permits us to verify how Plutarch's Ethics is corrected from the parameters of the hedonism which is peculiar to O. Wilde's aestheticism, thus turning Camma into a symbol of a pleasant life. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50416 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50415 Classical parameters of Shadowlands by Richard Attenborough (On C. S. Lewis's Life and Work) Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12152 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12150; The aim of this article is to show the classical parameters of Shadowlands by R. Attenborough, with a screenplay by W. Nicholson, on C. S. Lewis's life and work. Based upon an accurate reading of Lewis's works, the author of this article proposes to interpret the opposition Lewis / Gresham as the translation into the real life of the opposition between the Platonic or idealistic and the Aristotelian or materialistic temperaments which was already maintained by Coleridge. In any case, there are many classical references which must be taken into account in order to understand to what extent C. S. Lewis's Christianity is also a classic Christianity, that is, a Greek and Latin one. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50415 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50414 ¡Maldito platonismo! Piel, carne y cuerpo de personas concretas: etapas de un combate librado -y ganado- en la poesía de Miquel Àngel Riera Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12156 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12158; El objetivo de este artículo es mostrar cómo, en el conjunto de la obra poética de M. A, Riera, se detecta una evidente sensibilidad antimetafísica que le impulsa a elogiar la piel, la carne y el cuerpo de las personas concretas, rehuyendo así cualquier vivencia platónica o idealista del amor. La lectura minuciosa de sus poemas permite descubrir, en opinión del autor, a Platón y al platonismo como uno de los grandes responsables del desprecio del amor carnal, causa indudable de sufrimiento humano por el hecho de no querer reconocer la dimensión somática de eros. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50414 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50413 Damn Platonism! Concrete Persons' Skin, Flesh and Bodies: Three Phases of a Won Battle in Miquel Àngel Riera's poetry Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12156 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12157; The aim of this article is to show how, throughout M. A. Riera's poetry, an evident anti-metaphysical sensibility can be easily detected, which in its turn makes the poet to praise concrete person's skin, flesh and bodies, thus avoiding any personal Platonic or idealistic experience of human love. In the author's opinion, an accurate reading of his poems makes us discover Plato and Platonism as one of the great responsible thinkers for the contempt of carnal love, which has been undoubtedly the origin of a real human pain as a result of denying the somatic side of eros. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50413 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50412 Maleït platonisme! Pell, carn i cos de persones concretes: etapes d'un combat lliurat -i guanyat- en la poesia de Miquel Àngel Riera Gilabert Barberà, Pau Podeu consulta la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12157 ; i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12158; Versió de l'article publicat anteriorment a: Homenatge a Miquel Dolç: actes del XII simposi de la Secció Catalana i I de la Secció Balear de la SEEC, Palma, 1 al 4 de febrer de 1996. Palma de Mallorca, Conselleria d'Educació, Cultura i Esports. Govern Balear, 1997. p. 531-547; L'objectiu d'aquest article és mostrar com, tot al llarg de la poesia de Miquel Àngel Riera, s'hi detecta una evident sensibilitat antimetafísica que el dur a lloar la pell, la carn i el cos de les persones concretes, tot defugint qualsevulla vivència platònica o idealista de l'amor. La lectura acurada dels seus poemes permet descobrir, en opinió de l¿autor, Plató i el platonisme occidental com un dels grans responsables del menyspreu de l¿amor carnal, causa indubtable de patiment humà pel fet de no voler reconèixer la dimensió somàtica d¿eros. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50412 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50411 "Classicism versus Mediaevalism in Victorian-Edwardian England: E. M. Forter's "A Room with a View" as an example Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12153 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12154; The aim of this article is to illustrate the well-known opposition classicism / medievalism in the Victorian-Edwardian England by analysing accurately E. M. Forster's A Room with a View from the point of view of the Classical Tradition and, therefore, focusing on both the meaning and significance of all its classical -Greek and Roman- references. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50411 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50410 Coordenadas clásicas de Shadowlands de Richard Attenborough (sobre la vida y obra de C. S. Lewis) Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12151 ; i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12150; El objetivo de este artículo es mostrar los parámetros clásicos de Shadowlands de R. Attenborough, con guión de W. Nicholson, sobre la vida y obra de C. S. Lewis. Basándose en un análisis minucioso de los textos de Lewis, el autor propone interpretar la oposición Lewis / Gresham como la traducción en la vida real de la oposición entre los temperamentos platónico o idealista y aristotélico o materialista que ya mencionaba Coleridge. En cualquier caso, son muchas las referencias clásicas que hay que tener en cuenta si se quiere comprender hasta qué punto el cristianismo de Lewis es también un cristianismo clásico, es decir grecolatino. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50410 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50409 Coordenades clàssiques de Shadowlands de Richard Attenborough (sobre la vida i obra de C. S. Lewis) Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12151 ; i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12152; Versió de l'article anteriorment publicat a: Actes de les III Jornades de didàctica de les Llengües Clàssiques (L'ensenyament dels clàssics grecollatins. Idees per a un temps de crisi). Barcelona: Institut de Ciències de l'Educació. Divisió de Ciències de l'Educació. Universitat de Barcelona, 1996, p. 63-97; L'objectiu d'aquest article és mostrar els parámetres clàssics de Shadowlands de R. Attenborough, amb guió de W. Nicholson, sobre la vida i obra de C. S. Lewis. Basant-se en una anàlisi acurada dels textos de Lewis, l'autor proposa d'interpretar l'oposició Lewis / Gresham com la traducció en la vida real de la oposició entre els temperaments platònic o idealista i aristotèlic o materialista que ja mencionava Coleridge. En qualsevol cas, són moltes les referències clàssiques que cal tenir en compte si volem comprendre fins a quin punt el cristianisme de Lewis és també un cristianisme clàssic, és a dir, grecollatí. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50409 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50408 Viajando a Grecia en busca del ideal helénico Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12178; Este es un artículo de síntesis que analiza sobre todo el llamado Grand Tour y la búsqueda del ideal helénico por parte de una larga serie de personajes. Ellos y sus libros y textos, ciados aquí y de los cuales se recogen numerosos pasajes, han sido verdaderamente significativos en la historia del redescubrimiento europeo de Grecia: George Wheler, Jacob Spon, marquès de Nointel, James Stuart, Nicholas Revett, Robert Wood, Johann Joachim Winckelmann, Antiquities of Athens, Antiquities of Ionia, Richard Chandler, Lord Elgin, Lord Byron, Konstantinos P. Kavafis, etc. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50408 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50407 Viatjant a Grècia en cerca de l'ideal hel·lènic Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12179; Versió de l'article anteriorment publicat a: Sociedad Española de Estudios Clásicos. Secció Catalana. Simposi (11è : 1993 : Sant Julià de Lòria, La Seu d'Urgell). Actes. Andorra la Vella: Govern d'Andorra. Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, 1996, pp. 75-110; Aquest és un article de síntesi que analitza sobretot l'anomenat Grand Tour i la cerca de l'ideal hel·lenic per part de tot un llarg seguit de personatges. Ells i els seus llibres i textos, anomenats aquí i dels quals se'n recullen nombrosos passatges, han estat veritablement significatius en la història del redescobriment europeu de Grècia: George Wheler, Jacob Spon, marquès de Nointel, James Stuart, Nicholas Revett, Robert Wood, Johann Joachim Winckelmann, Antiquities of Athens, Antiquities of Ionia, Richard Chandler, Lord Elgin, Lord Byron, Konstantinos P. Kavafis, etc. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50407 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50406 Oscar Wilde. De profundis: un judici sever de Sòfocles com a poeta Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12174, i en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12173; O. Wilde considera que Jesucrist és un veritable poeta i que Shelley i Sòfocles l'acompanyen. Tanmateix, el resultat d'aquesta equiparació és en realitat molt desfavorable per al gran tràgic grec, el qual, precisament com a poeta, mai no podrà assolir les fites de sublimitat i sofrença tràgica real que Jesucrist representa. Segons Wilde, Jesucrist és poeta i poema tràgic, mentre que Sòfocles és un simple poeta, certificant així la impossibilitat de l'equiparació. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50406 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50405 Oscar Wilde. De profundis: a severe judgement of Sophocles as a poet Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12173, i en català a: http://hdl.handle.net/2445/12175; O. Wilde considers that Christ ranks with the poets and Shelley and Sophocles are of his company. Nevertheless, the result of this comparison becomes unfavourable as far Sophocles is concerned, who, precisely as a poet can reach neither the sublimity nor the real tragic sufferance which Christ symbolises. According to Wilde, Christ is both a poet and a tragic poem, while Sophocles is merely a poet, thus being certified the impossibility of the above mentioned comparison. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50405 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50404 Oscar Wilde. De profundis: un juicio severo de Sófocles como poeta Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar ala versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12175 i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12174; Versió de l'article anteriorment publicat a: Actas del Congreso Internacional "Sófocles el hombre. Sófocles el poeta". Málaga: Charta Antiqua, 2004, p. 443-452; O. Wilde considera que Jesucristo es un verdadero poeta y que Shelley y Sófocles le acompañan. Sin embargo, el resultado de esta equiparación es en realidad muy desfavorable para el gran trágico griego, el cual, precisamente como poeta, jamás podrá alcanzar las cotas de sublimidad y sufrimiento trágico real que Jesucristo representa. Según Wilde, Jesucristo es poeta y poema trágico, mientras que Sófocles es un simple poeta, certificando así la imposibilidad de la equiparación. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50404 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50403 Indagación edípica e ironía trágica: el modelo sofocleo en Cat on a Hot Tin Roof de Tennessee Williams Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12169; Versió de l'article anteriorment publicat a: Congreso Canariense sobre el Teatro de Sófocles desde la antigüedad a nuestros días: obra, pensamiento e influencias. 2007; Dado que el referente clásico "Edipo en busca de su identidad" ha sido siempre reconocido para Suddenly Last Summer , el autor de este artículo, mediante un análisis minucioso del texto del dramaturgo americano, propone leer en este caso Cat on a Hot Tin Roof desde el modelo Edipo Rey de Sófocles y descubrir en él igualmente la tradicional ironía clásica tanto desde el punto de vista del espectador como de los mismos personajes principales, Brick y su padre, ambos en busca de su verdad, una verdad, claro está, contraria a la esperada. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50403 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50402 Tradició misògina grega en el De amore d'Andreu el Capellà Gilabert Barberà, Pau Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12177 i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/12262; Versió de l'article anteriorment publicat a: Actes del Simposi Internacional de Filosofia de l'Edat Mitjana: el pensament antropològic medieval en els àmbits islàmic, hebreu i cristià. Vic : Patronat d'Estudis Osonencs, Sèrie "Actes". Num. 1, 1996, p. 550-558; L'objectiu d'aquest article és mostrar com els trets fonamentals de la misogínia grega, que és a la base de la secular misoginia occidental -i que no és només un llegat judeucristià- perviu en un text medieval del segle XIII com ara el De amore d'Andreas Capellanus. L'autor assenyala igualment les vies de transmissió més versemblants des de la Grècia Antiga fins al món medieval. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/50402