http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4489 Fri, 24 May 2013 08:01:46 GMT 2013-05-24T08:01:46Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/34925/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4489 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179238 Jornada de camp a la Unitat Experimental de la Terra Alta (UETA) Vargas García, Francisco J.; Tous Martí, Joan La Unitat Experimental de la Terra Alta (IRTA – INCAVI) acull diverses parcel·les experimentals basades en els tres conreus més importants de la Terra Alta: vinya, ametller i olivera. La jornada que us proposem enguany fa un èmfasi especial en els dos conreus típics de la fructicultura mediterrània (olivera i ametller), comptant amb la presència dels investigadors de l’IRTA: Joan Tous (nous models de producció en olivera) i Francisco Vargas (varietats d’ametller IRTA). Finalment, els assistents que així ho desitgin podran visitar, com cada any, els diferents assajos que tenim establerts en els tres conreus assenyalats. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179238 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/48950 Jornada de demostració de maquinària de despampolar vinya a la Terra Alta (UETA). Jornada tècnica i demostració de camp. Gandesa, 19 de juny de 2009 Jornada de Demostració de Maquinària de Despampolar Vinya a la Terra Alta (UETA) (Gandesa : 2009) La Unitat Experimental de la Terra Alta (IRTA–INCAVI) conté diverses parcel·les experimentals en els tres conreus bàsics de la Terra Alta: vinya, ametller i olivera. L’objectiu de la jornada d’enguany, que tindrà lloc a les instal·lacions d’aquesta Unitat Experimental ubicada a Gandesa (Tarragona) el proper dia 19 de juny és, d’una banda, una demostració de maquinària de despampolar vinya (4 màquines suspeses) i, d’altra banda, conèixer el que estan fent els investigadors de l’IRTA de Cabrils que ens explicaran els resultats dels seus treballs en patologia de la vinya. Mon, 01 Jun 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/48950 2009-06-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/39464 II Jornadas Nacionales de Olivicultura de la SECH, 2 y 3 de Marzo de 2009, Tarragona Jornadas Nacionales de Olivicultura de la SECH (2es : Tarragona : 2009) El grupo de olivo de la SECH se formó en el año 2005 con la vocación de favorecer la integración y la discusión de los investigadores que trabajan en temas relacionados con el olivar, las almazaras y la calidad del fruto, tanto del aceite de oliva como de la aceituna de mesa. Para favorecer este debate, en octubre de 2006, se realizaron las I Jornadas en Córdoba, y en ellas se abordaron tres temas: nuevas tendencias en la elección vegetal, plantaciones superintensivas y sistemas de manejo del suelo. En las II Jornadas que se van a realizar en Tarragona se debatirán distintos temas como el material vegetal, algún enfoque de la olivicultura sostenible, tecnología de almazaras y calidad del aceite de oliva. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/39464 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/9976 Sensors per a control de reg Casadesús i Brugués, Jaume Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/9976 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/9004 Variedades de almendro IRTA Vargas García, Francisco J. Sun, 01 Jun 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/9004 2008-06-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4607 Criteris de collita per poma Gala i Golden: l’opinió del consumidor Alegre Castellví, Simó; Casals, M. Estudis de mercat indiquen que la millora de la qualitat de les pomes és un dels factors que més influència poden tenir per estimular la demana dels consumidors (Harker, 2001; Harker et al, 2003). En aquest sentit, millorar la qualitat del producte implica oferir al consumidor el producte que ell desitja d’acord amb les seves preferències gustatives. No obstant, és obvi que no existeix un producte que pugui satisfer al 100% de la població, sinó grups de consumidors amb unes preferències gustatives diferenciades. Identificar els grups de consumidors que responen positivament a uns atributs sensorials específics, permet dirigir el producte d’unes característiques qualitatives determinades al segment de mercat adequat per satisfer les expectatives del consumidor. Sabent que les característiques organolèptiques dels fruits en el moment del seu consum depenen en gran part de l’estat de maduresa del fruit en el moment de collita, es va plantejar un estudi amb la finalitat de definir un criteri racional de collita per a pomes del grup ‘Gala’ i ‘Golden’ en base a les preferències gustatives del consumidor1. Per a cada varietat, es van plantejar 2 objectius: 1. Identificar i quantificar els segments de població amb preferències gustatives diferenciades. 2. Determinar els paràmetres de qualitat que cal tenir en compte i els seus valors òptims a collita per satisfer el consumidor de poma ‘Gala’ i ‘Golden’ després d’un període de llarga conservació. Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4607 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4606 La pera Abate Fetel: Importància, característiques i solucions tècniques al problema del quallat Asin Jones, Luis; Vilardell i Coderch, Pere; Montserrat Sangrà, Ramon El conreu del perer a Europa es caracteritza pel fet que els principals països productors aglutinen la major part de la producció d’una varietat, per exemple, el 90% de Blanquilla es produeix a Espanya, el 50% de Llimonera a França, el 100% de Rocha a Portugal i el 99% d’Abate Fetel a Itàlia. Aquesta preponderància varietal per països solament presenta una excepció; es tracta de Conference. Aquesta varietat era conreada fonamentalment a Holanda i Bèlgica, però actualment el 29% es produeix a Espanya, seguida de Bèlgica amb un 24% i Holanda i Itàlia amb un 20% cadascun. En el cas d’Espanya, Conference es va començar a introduir a finals dels anys 70, i en menys de 30 anys s’ha convertit en el major productor de pera Conference. Aquesta situació guarda un cert paral·lelisme amb la conjuntura actual d’Abate Fetel. Itàlia és el principal productor, els preus de liquidació són bastant favorables i és una varietat poc coneguda. En el cas del perer, és important remarcar la manca de noves varietats, en part degut als pocs programes de millora, la qual cosa fa que hi hagi poques alternatives per omplir el període de collita, això fa que Abate Fetel pugui ser una opció interessant també per la seva època de recol·lecció. Actualment les plantacions d’Abate Fetel a casa nostra, tret d’algunes experiències amb èxit, en general presenten dos problemes agronòmics claus. Per un costat, una entrada en producció lenta i per l’altre, baix rendiment productiu, ambdós problemes deguts a una falta de quallat dels fruits. A més, els arbres són vigorosos i molt sensibles a clorosi fèrrica. Tots aquestos elements fan que Abate Fetel sigui per una part problemàtica des del punt de vista agronòmic, però al mateix temps molt interessant des de una vessant econòmica pels elevats preus de liquidació, i més encara en l’espècie perer per la que pràcticament no hi ha innovació varietal. Des de fa 4 anys a les Estacions Experimentals de l’IRTA a Lleida i Mas Badia s’han dut a terme una sèrie de experiments per abordar els problemes d’entrada en producció lenta i rendiments productius baixos, estudiant l’efecte de l’aplicació de fitohormones i del tipus d’esporga. L’objectiu general és posar a punt les tècniques de cultiu per tal de que Abate Fetel sigui una varietat alternativa a les nostres zones de producció. Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4606 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4605 Comportament agronòmic de portaempelts de presseguer: resultats als 10 anys d'implantació Iglesias i Castellarnau, Ignasi Estudi del comportament agronòmic de 22 portaempelts de presseguer d’interès per les principals varietats conreades a Catalunya. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4605 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4604 Comportament agronòmic de portaempelts de pomera: resultats als 10 anys d’implantació Iglesias i Castellarnau, Ignasi Estudi del comportament agronòmic de 18 portaempelts de pomera adaptables a les principals varietats conreades a Catalunya. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4604 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4603 Estratègies per a l'increment del Russeting en pera Conference Asin Jones, Luis; Vilardell i Coderch, Pere La qualitat del fruit és un concepte multidisciplinari i complex de determinar amb claredat i precisió degut a que intervenen factors lligats a la varietat, al mercat, al consumidor final o factors de seguretat agroalimentària. En el cas de poma Golden, la fruita de primera categoria està definida per criteris com calibre de més de 70 mm i sense russeting, malgrat això hi ha mercats del nord d’Espanya que aprecien més la presencia de russeting. Un altre exemple seria el cas de préssec o nectarina, es considera com a criteri de qualitat la coloració homogènia i vermella-fosca, però al mercat nacional s’aprecien els calibres grans, mentre que certs mercats europeus prefereixen els calibres més petits. En el cas de pera Conference hi ha una sèrie de criteris que la seva importància ve condicionada pel mercat o pel consumidor, com són el calibre, la forma, el color de la pell o el russeting. De tots aquests factors, probablement la presencia de russeting sigui un dels criteris que està més estès en la majoria dels mercats o consumidors que coneixen la pera Conference, la qual cosa implica la necessitat de produir Conference amb russeting. Des del punt de vista comercial el russeting presenta una altre avantatge com es una major rusticitat de la pell, la qual cosa redueix els problemes de manipulació i les pèrdues degudes a l’escaldat que apareix quan la fruita està a l’expositor dels supermercats. El russeting és una alteració de l’epidermis dels fruits, degut a la cicatrització de petites lesions que es produeixen a les primeres etapes de la formació dels fruits. L’aparició s’afavoreix per humitats altes i temperatures baixes durant les primeres setmanes posteriors a la floració. Els anys que no es donen aquestes condicions es fa necessari realitzar tractaments amb productes que afavoreixen l’aparició del russeting. L’objectiu d’aquest estudi es determinar quines son els productes i el calendari d’aplicació més eficaces per afavorir l’aparició de russeting en pera Conference, així com el seu efecte sobre els paràmetres productius. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4603 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4602 El cop de sol en pomera: causes i control Carbó Pericay, Joaquim; Casals, M.; Iglesias i Castellarnau, Ignasi; Pagès, J. M.; Bonany Rocas, Joan En les condicions climàtiques del Sud d’Europa, el cop de sol és un dels factors que més incideixen en la reducció del percentatge de fruits de primera categoria, especialment en certes varietats com ‘Granny Smith’, ‘Fuji’ o ‘Gala’. Existeixen encara certs dubtes respecte les causes del desenvolupament del cop de sol, tot i que està àmpliament acceptat que les altes temperatures del fruit hi juguen un paper important. En canvi, existeix més debat pel que fa al paper de la radiació. Els mecanismes fisiològics causants dels símptomes del cop de sol no són del tot clars. Existeixen diferents hipòtesis, des de la necrosis dels teixits fins a la degradació de pigments en funció del grau de cop de sol. El mètode més efectiu pel seu control és la selecció minuciosa de varietats ben adaptades a les condicions climàtiques locals, ja que mostren diferències en quant a la sensibilitat al cop de sol. Altres experiències de control avaluades en diferents zones del món inclouen la protecció amb xarxes antipedra, refrescament evaporatiu mitjançant reg per aspersió i aplicació d’un film de partícules de caolí amb diferents graus d’èxit i implementació. Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4602 2004-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4601 Sistemes de formació en presseguer: avaluació i resultats econòmics als 10 anys d’implantació Montserrat Sangrà, Ramon; Alegre Castellví, Simó; Dalmau i Barbarroja, Ricard El presseguer es una espècie molt important en la fructicultura de Lleida, en constant increment i sotmesa a forts canvis de mercat en els darrers anys. Aquesta situació ha fet que les decisions que es prenen abans de la plantació com ara la densitat i el sistema de formació siguin encara més importants, ja que condicionen la inversió inicial i la rendibilitat futura. A més a més, en el cas dels sistemes de formació, aquests tenen una forta repercussió en la necessitat de mà d’obra i de maquinaria per les feines normals de cultiu, fet que condiciona o be condicionat pel tipus d’explotació que tenim. Per tant és d’interès analitzar diferents sistemes de formació per treure’n el màxim rendiment econòmic. Una de les tendències més generalitzades en els darrers anys és la reducció del volum total del arbre, utilitzant formes en volum de poca alçada. Els objectius perseguits en aquests sistemes són tenir un baix cost d’inversió i de mà d’obra, podent realitzar la major part de les tasques des de terra, sense renunciar però a una alta producció i qualitat però, sobretot, una millor rendibilitat econòmica. Conscients de la importància que té l’elecció del sistema de formació en l’èxit econòmic de la plantació, l’any 1995 l’IRTA-Estació Experimental de Lleida va començar un assaig de comparació de diferents sistemes de producció en presseguer a la finca de Gimenells. En aquest assaig, i durant 10 anys, s’han controlat els temps de treball en cada una de les feines anuals, així com les produccions, calibres i qualitats obtingudes. Aquesta tasca ens ha permès l’estudi econòmic dels sistemes que s’exposa a continuació. Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4601 2004-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4509 Estratègies per a la reducció del vigor en plantacions de pera Blanquilla Asin Jones, Luis; Alegre Castellví, Simó; Montserrat Sangrà, Ramon; Dalmau i Barbarroja, Ricard Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4509 2004-01-01T00:00:00Z