http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4392 Tue, 21 May 2013 09:52:16 GMT 2013-05-21T09:52:16Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/35057/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4392 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203635 L'aportació de Tomàs Cerdà en la introducció del càlcul diferencial i integral a l'Espanya del segle XVIII Berenguer Clarià, Joaquim El desenvolupament del càlcul diferencial i integral com a disciplina científica a Europa durant el segle XVIII no és un tema nou. Però s’ha acostumat a enfocar la visió d’aquesta formació molt sovint des del “centre” i a partir de les grans figures com Isaac Newton o Gottfried Wilhelm Leibniz. En el present treball el protagonista potser, per a molts, no és una figura de primera línia; Tomàs Cerdà, és un ensenyant a Barcelona i a Madrid durant la segona meitat del segle XVIII, que “tradueix” al castellà autors anglesos, però que amb la seva pràctica està realment introduint el nou càlcul a Espanya i donant, de fet, una orientació d’aquesta nova disciplina als seus deixebles. El com i per què Cerdà decideix quin serà el seu guia en la introducció del càlcul diferencial i integral i quines seran les seves pròpies aportacions en aquesta labor seran els temes centrals del nostre treball. La nostra tasca ha anat, així doncs, a entendre millor, el procés de divulgació del coneixement científic, veient-lo en tot moment com formant part activa del mateix procés de construcció d’aquest coneixement.; The development of Differential and Integral Calculus in the eighteenth century in Europe as a scientific discipline is not a new topic. But it has often used to focus the view of this topic from the “centre” and from the well known scientists as Isaac Newton or Gottfried Wilhelm Leibniz. The main character in this project maybe, for many people, is not a well known figure; Tomàs Cerdà is a teacher in Barcelona and in Madrid during the last half of the eighteenth century, who “translates” English authors to Spanish, but, with his practice, he is really introducing the new Calculus in Spain and giving orientation on this new discipline to his disciples. The main topics of our paper will be how and why Cerdà decides who will be his guide on the introduction of Differential and Integral Calculus and which will be his own contributions in this work. Then, our task has focused on a better understanding of popularisation process of scientific knowledge, always in a way where this one is an active part of the building process of this knowledge. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203635 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/199450 Estudi del tractament de la teoria de l'evolució a La Vanguardia Española entre el 1939 i el 1978 Florensa Rodríguez, Clara Aquesta recerca pretén ser una primera aproximació a l’objectiu d’esbrinar si el tractament de la teoria de l’evolució als mitjans de comunicació a l’Espanya del franquisme i la transició pot ser un baròmetre a través del qual poder rastrejar l’estat de la societat espanyola i la seva evolució. Aquesta recerca serà restringida, com a primera prospecció, a l’anàlisi dels articles sobre teoria de l’evolució publicats a La Vanguardia Española entre els anys 1939 i 1978. En l’anàlisi s’ha tingut en compte tant articles que se centren en l’evolucionisme biològic, com aquells que hi fan referència en el tractament d’altres temes, com els que simplement l’esmenten en el seu discurs. D’aquesta manera es pretén aconseguir una visió àmplia de l’abast de l’apropiació del concepte d’evolució en la quotidianitat del discurs popular i de l’ús de la teoria com a instrument ideològic. L’estudi dels usos lingüístics, conceptuals i estratègics de la teoria en el discurs periodístic d’aquest període apunta un reflex entre les preocupacions i situació política de la societat del moment i el tractament de la teoria de l’evolució, resultat punt de partida que mereix ser estudiat i contrastat amb més profunditat per tal de poder-ne establir una generalitat. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/199450 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97415 Los primeros catalanes: Jordi, Pau y Lluc, el influjo nacionalista en la búsqueda de los orígenes humanos Moreno Fernández, María Laura El catalanismo ha tenido desde sus inicios fuertes lazos con la ciencia, apareciendo como rasgo distintivo y elemento diferenciador del resto de la cultura española. Observando el impulso y desarrollo que han sufrido algunas disciplinas como la paleontología y la antropología, que devienen estratégicas para sostener los ideales de una política nacionalista, presentándose a los descubrimientos de ancestros humanos como símbolos de la cultura catalana. Los monos del mioceno vienen a explicar la evolución humana y los descubrimientos del Investigador Salvador Moyà-Solà, como Jordi, Pau y Lluc a su vez vienen a aportar una simbología cultural nacional en la Cataluña democrática, entre las décadas de 1990 y 2010.; Catalan nationalism since its inception has strong links with science, appearing as a distinctive and differentiating feature from the rest of the Spanish culture. Noting the promotion and development that some disciplines, such as paleontology and anthropology, which become strategic to support the ideals of a nationalist policy, presented to the discoveries of human ancestors as symbols of Catalan culture. The Miocene apes are supposed to shed new light on human evolution. At same time, the discoveries of the paleontologist Salvador Moyà Solà of “Jordi, Pau and then Lluc” became national cultural symbols of the democratic Catalonia, between 1990 and 2010. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97415 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97221 La correspondencia entre Robert Moray y Christiaan Huygens (1661-1669): encuentros y desencuentros en la promoción del conocimiento Fernández Garrido, Javier Sir Robert Moray (1608/9-1673) fue un soldado, cortesano y "hombre de ciencia" escocés, que estuvo en el exilio durante el período de Oliver Cromwell. Poco después de su regreso a Inglaterra en 1660 y gracias en gran medida a su amistad con Carlos II, aparece vinculado al grupo que formará la Royal Society de Londres y será nombrado el primer presidente de la institución durante los primeros meses. Moray ha sido reconocido como una figura imprescindible para entender la consolidación de la Royal Society. Establece, además, una correspondencia muy importante con Christiaan Huygens, en donde aparecen tratados temas de gran relevancia en la década de 1660, tales como la determinación de la longitud en el mar mediante el uso del reloj de péndulo y la construcción y experimentación con la máquina neumática (emblema del proyecto experimental de Robert Boyle). En esta correspondencia aparecen reflejadas, así mismo, las tensiones sobre los problemas de prioridad en diferentes áreas de conocimiento. Una de estas agrias polémicas es la que enfrenta a James Gregory y a Huygens, que acabará con la relación epistolar entre Moray y el sabio holandés.; Sir Robert Moray (1608/9-1673) was a soldier, courtier and Scottish man of science, who was in exile during the period of Oliver Cromwell. Just a short time after his return to England and thanks to his close friendship with Charles II, he is linked to the group that will form the Royal Society of London. Moray will be nominated the first president of that institution during the first months and he has been recognized as an essential figure for understanding the consolidation of the Royal Society. Moray also established an important correspondence with Christiaan Huygens, where matters of great importance in the 1660s are dealt with, such as the calculation of longitude at sea by using the pendulum clock and the construction and experimentation with the pneumatic machine (emblem of the experimental program by Robert Boyle). The tensions on issues of priority in different areas of knowledge are also reflected in this correspondence. One of these is the bitter controversy that confronted James Gregory with Huygens, which will put an end to the correspondence between Moray and the Dutch scientist. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97221 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97220 Human biology: cibernética y biología humana en el nuevo discurso expositivo de la década de 1970 Corral Guillé, Gustavo En este trabajo se explica cuáles fueron las estrategias utilizadas y los resultados obtenidos en la primera exposición del nuevo esquema museográfico del Museo de Historia Natural de Londres, concebido por Roger Miles, Jefe del Departamento de Servicios Públicos de esa prestigiada institución. Esta iniciativa pretendía atraer a un mayor número de visitantes a partir de exposiciones basadas en modelos y módulos interactivos que relegaban a los objetos de las colecciones a un segundo plano. La exposición se tituló Human Biology y fue inaugurada el 24 de mayo de 1977. El tema de la exposición fue la biología humana, pero como se argumenta en este trabajo, Human Biology sirvió también como medio para legitimar el discurso modernizador de la biología humana, en tanto disciplina más rigurosa por las herramientas y técnicas más precisas que las utilizadas por la antropología física tradicional. Se buscaba también generar una audiencia para reforzar el campo interdisciplinario de la ciencia cognitiva y en particular la inteligencia artificial. El equipo de asesores científicos de la exposición contó entre sus miembros con personalidades que jugaron un papel protagónico en el desarrollo de esas disciplinas, y necesitaban demostrar su validez y utilidad ante los no especialistas y el público en general.; This paper explains what were the strategies used and the results obtained in the first exhibition of the new exhibition scheme of the Natural History Museum in London, conceived by Roger Miles, Head of the Department of Public Services of that prestigious institution. This initiative was intended to attract more visitors from model-based exhibits and interactive modules that relegated objects of the collections to a second plane. The exhibition was entitled Human Biology and was inaugurated on May 24, 1977. The theme of the exhibition was the human biology, but as argued in this paper, Human Biology also served as a means to legitimize the discourse of modernization of human biology, as a more rigorous discipline for the tools and techniques more accurate than those used by traditional physical anthropology. It also sought to build an audience to reinforce the interdisciplinary field of cognitive science and artificial intelligence in particular. Between the members of the scientific advisory team of the exhibition was personalities who played a leading role in the development of these disciplines, and needed to establish their validity and usefulness to non-specialists and the general public. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97220 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97219 La figura di Nikola Tesla (1856-1943) in Tajna Nikole Tesle (1980) Gioffrè d'Ambra, Alessandro Nikola Tesla è considerato, dai divulgatori scientifici che di lui si occupano, una figura chiave nella storia della scienza moderna e contemporanea, per l’importanza che hanno avuto le sue ricerche nello sviluppo di tecnologie del XX e XXI secolo. La sua attuale scarsa fama nel piano accademico contrasta con un’abbondante presenza di un Nikola Tesla come personaggio di finzione nelle arti popolari. Questa ricezione ambigua di Tesla potrebbe essere di fatto relazionata con il carattere utopico e visionario delle sue speranze nella scienza come mezzo di conoscenza per il miglioramento della società umana. Questo breve saggio si propone di analizzare come venga presentato il personaggio di Nikola Tesla nel lungometraggio jugoslavo Tajna Nikole Tesle, contribuendo così alla comprensione di come la narrativa di finzione possa sfruttare l’immagine di uno scienziato relativamente agli interessi politici legati a specifici contesti socio-storici.; Nikola Tesla is considered, by science popularizers who delve with him, as a crucial figure in contemporary history of science, owing to the importance of his research for technological development in the 20th and 21st centuries. His scant fame within academic spheres contrasts with his abundant presence as a fictional character in popular culture. This dual perception of Tesla may in fact be related to the utopian and visionary nature of his expectations regarding science as an essential body of knowledge for the improvement of the human society. The aim of this work is to analyze the representation of Nikola Tesla in the Yugoslavian film Tajna Nikole Tesle. As a result, this work contributes to the understanding of how fictional works actually exploit the image of a scientist according to political interests linked to specific geo-historical contexts. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97219 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97218 L'Home d'Orce: una controvèrsia pública Carandell Baruzzi, Miquel L’any 1983, el fragment de crani VM-0, trobat a Venta Micena (Orce, Granada), va ser atribuït al gènere Homo per Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí. Un any més tard, el mateix fragment va ser atribuït a Equus per altres investigadors mitjançant el diari El País. No és fins a tres anys més tard que es publica el primer article científic seguint aquesta atribució. Només Josep Gibert continua defensant el caràcter humà de VM-0, que mai serà totalment acceptat per la comunitat científica. Els mitjans de comunicació, concretament els diaris, esdevenen l’espai de debat científic. Aquest debat, i el gran rebombori que causen els diaris, tenen influència en el desenvolupament "normal" de la ciència.; In 1983, the cranial fragment VM-0, found at Venta Micena (Orce, Granada), was attributed to Homo sp. by Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà and Jordi Agustí. A year later, the same cranial fragment was attributed to Equus by other scientists as reported by the newspaper El País. Only three years later a scientific paper was published dealing with this attribution. Only Josep Gibert continued to defend the human nature of VM-0, which never was never fully accepted by the scientific community. The mass-media, especially newspapers, became the place where the scientific debate took place. These debates and the great media attention to the case, cause influenced on "the normal" course of science. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97218 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97216 Discursos y representaciones médico-sanitarias en el cine documental colonial español de la posguerra (1939-1950) Tabernero Holgado, Carlos El objetivo de este estudio es contribuir al entendimiento, desde un punto de vista histórico, del papel que juega el cine en los procesos de popularización de la ciencia, la medicina y la tecnología. El punto de partida es la consideración de la medicina y del cine como conjuntos complejos y multidimensionales de “prácticas y discursos” de carácter científico-tecnológico y, por tanto, como formas particulares de acción e interacción cotidiana entre personas, colectivos e instituciones que juegan un papel básico en los procesos de construcción y funcionamiento de las sociedades contemporáneas. Así, mediante el análisis de la representación y articulación de las prácticas y los discursos médico-sanitarios en el cine documental colonial español del primer franquismo, es decir, en el caso particular de la construcción, legitimación y consolidación de un régimen totalitario, se aportan algunas claves explicativas sobre las múltiples relaciones entre diferentes colectivos (expertos y no-expertos) en cuanto a la naturaleza y el nivel de intervención en los procesos de generación y gestión de conocimiento científico-tecnológico. Como resultado, el cine se revela como un espacio no sólo de evasión y entretenimiento, sino también de ciencia y educación, donde la capacidad de definir y solucionar problemas cotidianos de la población, y por tanto, su impacto en la construcción de la arquitectura social, ideológica, económica, política y cultural de las sociedades contemporáneas, se fundamenta en la combinación de sus aspectos como espectáculo narrativo y científico-tecnológico.; The aim of this study is to contribute to the historical understanding of the role played by cinema in science, medicine and technology popularization processes. To begin with, medicine and film are considered as complex, multidimensional scientific-technological sets of “practices and discourses”, that is, as particular ways of everyday action and interaction between people, collectives and institutions, and thus playing a fundamental role in the processes of construction and development of contemporary societies. Accordingly, through the analysis of the representation and articulation of healthmedical practices and discourses in post-war Spain’s colonial documentary films, that is, concerning the particular case of the construction, legitimating and consolidation of a totalitarian regime, the study offers some explanatory keys regarding multiple relations between different collectives (experts and non-experts) and concerning the nature and degree of intervention in processes of generation and management of scientifictechnological knowledge. As a result, cinema becomes not only a space of elusion and entertainment, but of science and education, where the capacity to define and solve people’s everyday problems, and thus, its impact on the construction of the social, ideological, economic, political and cultural architecture of contemporary societies, lies on the combination of its traits as a narrative and scientific-technological spectacle. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/97216 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96639 El naturalismo científico en la obra de John Tyndall: Fragments of science Villar Piñón, José Antonio El análisis de los ensayos de John Tyndall, Fragments of Science, permite identificar la teoría atómica, el principio de conservación de la energía y el evolucionismo darwinista como los elementos constitutivos del andamiaje teórico del naturalismo científico. Así, en su ensayo “On the Study of Physics” se resumen sus brillantes facetas como educador y divulgador científico, desarrolladas fundamentalmente en el seno de la Royal Institution. En la lectura “On Force”, Tyndall da por finalizada la controversia Joule- Mayer sobre la primacía del descubrimiento del principio de conservación de la energía, a la vez que plantea algunas de las claves de la lucha por el liderazgo en el seno de la comunidad científica. El discurso presidencial ante la British Association de 1874 en Belfast ejemplifica el coraje de Tyndall en su empeño por demarcar los territorios de la ciencia y la religión, a la luz de los nuevos desafíos científicos. En el trasfondo subyacen los procesos de secularización de la sociedad y de profesionalización de una comunidad científica heterogénea. El compromiso cívico que Tyndall demuestra en “The Belfast Address” es digno corolario de una vida y obra que permite situarlo como paradigma de lo que, en la terminología de Turner, se ha dado en denominar científico público.; Tyndall´s essays Fragments of Science allow us to identify the atomic theory, the principle of energy conservation and Darwinian evolution as the basis of the theoretical framework of scientific naturalism. Both aspects, as educator and science populariser at The Royal Institution, are the subjects of our analysis of the essay “On the Study of Physics”. The essay “On Force”, concerning on the Joule-Mayer controversy, is a useful key for understanding the leadership fight inside the British scientific community in the nineteenth century. The presidential Address before the British Association at Belfast in 1874, is a good example of Tyndall´s courage proposing the demarcation of science from religion. Tyndall’s essays are analyzed in the realm of the processes of social secularization and professionalization of an heterogenic scientific community. Tyndall´s life and papers enlight the civic commitment of a paradigmatic man, whom in Turner´s words, is called a public scientist. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/96639 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/46800 Anàlisi de la controvèrsia L'Hôpital - Bernoulli Blanco Abellán, Mónica El 1696 el Marquès de L'Hôpital publicà el primer tractat sistemàtic sobre càlcul diferencial, l'"Analyse des infiniments petits", que es basava en les "Lectiones de calculo differentialium" de Johann Bernoulli. Però podem parlar d'aportacions originals per part de L'Hôpital? L'objectiu d'aquest treball de recerca és comparar el contingut i la forma de l'Analyse i de les Lectiones i detectar possibles influències d'altres autors per intentar, finalment, donar una resposta a aquesta qüestió. Fri, 01 Jan 1999 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/46800 1999-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/42721 Ciencia, industria e ideología en la Cataluña del siglo XX: el Instituto Ravetllat-Pla en Sudamérica entre 1924 y 1936 Lugo Márquez, Sara En 1923, Ramón Plá i Armengol (1880-1958) fundó el Instituto Ravetllat-Pla para la comercialización y producción de dos productos antituberculosos (Hemo-Antitoxina y Suero Ravetllat-Pla) fundamentados en una teoría heterodoxa postulada por el veterinario Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923). A través del instituto creó una gran red internacional científico-comercial principalmente en Latinoamérica. Plá i Armengol fue doctor en medicina y participó activamente en la lucha antituberculosa en Cataluña sin dejar de lado su militancia socialista. A través de estos dos productos, logró crear un mercado que se sustentaba en una teoría heterodoxa que integraban sus principios e ideología.; L’any 1923, Ramon Pla i Armengol (1880-1958) fundà l’Institut Ravetllat-Pla per a la comercialització i producció de dos productes antituberculosos (Hemo-Antitoxina i Suero Ravetllat-Pla) fonamentats en una teoria heterodoxa postulada pel veterinari Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923). Mitjançant l’institut, creà una gran xarxa internacional cientificocomercial principalment a Amèrica Llatina. Pla i Armengol fou doctor en medicina i participà activament en la lluita antituberculosa a Catalunya, sense deixar de banda la seva militància socialista. A través d’aquests dos productes, va aconseguir crear un mercat que se sustentava en la teoria heterodoxa que integrava els seus principis i la seva ideologia.; The emergence of serology at the turn of the 20th century played a crucial role in the establishment of a laboratory culture in medicine as well as in the concurrent legitimizing of bacteriological hygienists. These bacteriological researchers’ main concern was the production of sera and vaccines against infectious diseases, such as tuberculosis, which was one of the main causes of death at the time. Polemics regarding antituberculosis vaccination in Cataluña was led by the promoters of the BCG (carried out by Calmette and Guérin, followers of Pasteur’s principles) and the Jaime Ferrán i Clúa´s (1852-1929) Anti-alfa vaccine (based in their own heterodox theory). Nevertheless, the veterinarian Joaquim Ravetllat i Estech proposed a heterodox theory about tuberculosis bacillus variability that set the foundation for Ramón Plá i Armengol to put on the market two anti-tuberculosis products: hemo-antitoxin and Suero Ravellat-Plá. Indeed, after Ravellat’s death, Plá founded an Institute in order to continue both the production of these medicines and the research pertaining to the etio-pathology of tuberculosis. The Institute Ravellat-Plá was thus founded on 1923 as a private company which subsequently marketed its products in approximately twenty countries, mainly in latin-america, using innovating marketing strategies which led to the creation of a great scientific and commercial international network. Meanwhile, it survived five successive political periods in Spain maintaining its validity until 1980. Ramón Plá i Armengol (1880-1958) was a medical doctor that actively participated in the campaign against tuberculosis in Catalonia while maintaining his politic militancy (he belonged to the Partido Socialista Obrero Español and the Unión Socialista de Cataluña). Indeed, the combination between his political and scientific points of view allowed him to put forward a new perspective regarding the fight against tuberculosis that stated that every patient should be considered consumptive, and general doctors should be able to make an early diagnosis of the disease without holding the patient responsible for it. In conclusion, Ramón Plá i Armengol was able to create society and therefore market, through two profitable products supported by a heterodox theory that integrated his principles and ideology. Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/42721 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/9144 Agronomia i agrònoms a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1766-1808) Bernat López, Pasqual Aquest treball estudia l’activitat agronòmica de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona durant el període que abasta des de 1766 fins a 1808. Se centra en l’anàlisi de la documentació generada per la Direcció d’Agricultura d’aquesta institució, fent èmfasi en l’estudi del perfil biogràfic i intel•lectual dels homes que hi van estar al capdavant, i en la producció científica que van arribar a dur a terme. El treball enumera i analitza les propostes tècniques per millorar l’agricultura que des d’aquesta corporació es van sotmetre a debat. En aquest sentit, es destaquen les aportacions en temes com la vinya, els nous conreus o el debat sobre la situació de la ramaderia al país. Sat, 01 Jan 2000 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/9144 2000-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5344 Atomisme i teologia natural en Walter Charleton (1620-1707) Oller Adam, Anna Maria El treball consisteix en l'estudi d'alguns aspectes de l'obra del metge, físic, filòsof i teòleg anglès Walter Charleton (1620-1707), en el marc de la història intel•lectual a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVII. Aquest període, que culmina en el sistema de Newton, es configura a través d'un conjunt de factors socials, polítics, intel•lectuals i religiosos, que van donar lloc a la consolidació del mecanicisme com a filosofia natural. En aquest context, Charleton és considerat com el principal introductor de l'atomisme de Gassendi a Anglaterra. Més concretament, el treball analitza l'anomenat voluntarisme teològic en la figura de Charleton, i la seva teologia natural com a fonament de l'atomisme, remarcant que el discurs teològic està implícit en el discurs físic. Fri, 01 Jan 1993 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5344 1993-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5282 Misael Acosta Solís y el conservacionismo en el Ecuador (1936-1953) Cuví, Nicolás Entre las décadas de 1930 y 1950 Misael Acosta Solís, miembro de la elite económica serrana y destacado geobotánico y forestal, lideró un proceso de institucionalización del conservacionismo en el Ecuador. Instituciones privadas y gubernamentales de corte conservacionista, exposiciones, libros y artículos, revistas científicas, estaciones de investigación forestal y agroecológica, leyes y políticas, congresos y encuentros, fueron algunos de sus legados. En este trabajo se revisan esos hechos en el contexto de la historia económica, social y ambiental del Ecuador. Asimismo, se sientan algunas premisas sobre las cuales continuar la construcción de la historia ambiental de esa nación.; Entre les dècades de 1930 i de 1950 Misael Acosta Solís, membre de l’elit econòmica serrana i destacat geobotànic i forestal, va liderar un procés d’institucionalització del conservacionisme a l’Equador. Institucions privades i governamentals de tall conservacionista, exposicions, llibres i articles, revistes científiques, estacions de recerca forestal i agroecològica, lleis i polítiques, congressos i trobades, van ser alguns dels seus llegats. En aquest treball es revisen aquests fets dins del context de la història econòmica, social i ambiental de l’Equador. Així mateix, s’estableixen algunes premisses sobre les quals es pot continuar la construcció de la història ambiental d’aquesta nació. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5282 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5200 La Phoronomia (1716) de Jacob Hermann (1678 -1733): entre la filosofía natural y la mecánica analítica González Mazón, Luis La "Phoronomia", primer libro de mecánica escrito tras los "Principia", es representativo del proceso de transición que transformó la dinámica a principios del XVIII y que concluye con la "Mecánica" de Euler (1736). Está escrita en estilo geométrico y algebraico, y mezcla los conceptos y métodos de Leibniz y Newton de forma idiosincrásica. En esta obra se encuentra por primera vez la segunda ley de Newton escrita en la forma en que hoy la conocemos, así como un intento de construcción de la estática y la dinámica de sólidos y fluidos basado en reglas generales diferenciales.; La "Phoronomia", primer llibre de mecànica escrit després dels "Principia", és representatiu del procés de transició que va transformar la dinàmica a començament del segle XVIII i que va concloure amb la "Mecánica" d'Euler (1736). Està escrita en estil geomètric i algebraic i mescla els conceptes i els mètodes de Leibniz i Newton de forma idiosincràtica. En aquesta obra es troba per primera vegada la segona llei de Newton tal com la coneixem avui dia, així com un intent de construcció de l’estàtica i de la dinàmica de sòlids i de fluids basat en regles generals diferencials. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5200 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5189 La práctica médico-quirúrgica en la primera generación del movimiento "novator" a través de las obras de Juan Bautista Juanini (Milán, 1632 - Madrid, 1691): imagen historiográfica, saberes médicos y prácticas quirúrgicas Cobo Gómez, Jesús V. El objetivo principal de este trabajo es realizar un nuevo acercamiento a la figura histórica, la obra y, en concreto, la práctica médico-quirúrgica de un autor hispanoitaliano de finales del siglo XVII. Nos referimos concretamente al cirujano cortesano Juan Bautista Juanini (Milán, 1632 – Madrid, 1691). Como objetivo secundario se trataría de intentar realizar una nueva presentación biográfica del autor dentro de una recapitulación más general del papel que representó en el contexto de la revolución científica y médica de los países del sur de Europa, y en concreto entre los miembros de la primera generación de "novatores" hispánicos.; L’objectiu principal d’aquest treball és realitzar un nou apropament a la figura històrica, a l´obra i, en concret, a la pràctica medicoquirúrgica d´un autor hispanoitalià de final del segle XVII. Ens referim concretament al cirurgià cortesà Juan Bautista Juanini (Milà, 1632 – Madrid, 1691). Com a objectiu secundari, es tracta d'intentar fer una nova presentació biogràfica de l’autor dins d´una recapitulació més general del papel que va representar en el context de la revolució cientifica i mèdica dels països del sud d´Europa i, més concretament, entre els membres de la primera generació de "novatores" hispànics. Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5189 2004-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5184 Ciència i política exterior francesa a l'Espanya de Franco: el cas dels físics catalans Carpio Rovira, Alfons Hem estudiat la influència de la política científica francesa a Espanya entre 1946 i 1964, la seva repercussió a Barcelona i la creació de diverses institucions patrocinades pel govern francès. Hem analitzat els cursos de mecànica quàntica dels anys seixanta que va impartir l’agregat científic francès a Barcelona i que són els primers que presentaven la física teòrica que es practicava als Estats Unit a llicenciats espanyols. Hem analitzat el programa de beques que va permetre estudiar a França a molts estudiants de física catalans. Finalment hem revisat la carrera d’un grup destacat d’aquest físics que van quedar-se a França. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5184 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5158 Una aproximació al pensament algebraic a l'Espanya del segle XVI: estudi del manuscrit 2294 de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca Romero Vallhonesta, Fàtima Aquest treball analitza el “Tratado y libro de arte mayor o álgebra” que forma part del manuscrit 2294 de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca, datat el 1590. El seu autor és Diego Pérez de Mesa. L’objectiu d’aquest estudi és aportar nous elements que ajudin a entendre quin era l’estatus de l’àlgebra a la Península Ibèrica en un segle que va ser clau en el seu desenvolupament. Primer es descriu el manuscrit i després es reflexiona sobre les seves aportacions a la matemàtica, mostrant algunes característiques originals d’aquesta àlgebra enfront d’altres àlgebres de la Península Ibèrica del segle XVI. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5158 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5117 Un llibre de text a la Barcelona de principis del segle XIX: el "Lecciones de Historia Natural" d'Agustí Yàñez i Girona Sucarrats i Riera, Raimon El "Lecciones de Historia Natural", publicat a Barcelona l'any 1820, és considerat el primer llibre de text sobre història natural original i publicat en llengua castellana. El seu autor, Agustí Yàñez, fou un personatge molt conegut de la societat barcelonina de la primera meitat del segle XIX i una peça principal en el desenvolupament de l'ensenyament universitari de la farmàcia i en la difusió de la ciència a la societat. L'estudi del seu llibre de text i el d'altres fonts permeten copsar com s'ensenyava la història natural al Col·legi de farmàcia de Barcelona en aquell període. Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5117 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5116 En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845 Nofre Mateo, David L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències. Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5116 2004-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5025 El Grupo Interuniversitario de Física Teórica (GIFT) : Génesis y desarrollo histórico (1968-1976) Gámez Pérez, Carlos Este trabajo estudia el caso de la Física Teórica de Altas Energías (FTAE) en España durante la dictadura de Franco. El trabajo analiza la creación de un grupo de investigación, el GIFT, además de la relación entre ciencia y política, las estrategias para organizarse, obtener recursos y desarrollarse, el problema de la tradición en ciencia y la influencia internacional en el caso de la FTAE. Desde el punto de vista metodológico, una parte fundamental del trabajo ha consistido en la recopilación y creación de fuentes históricas y material de archivo, dentro del proyecto del Servei d'Arxius de Ciència.; Aquest treball estudia el cas de la Física Teòrica d'Altes Energies (FTAE) a España durant la dictadura de Franco. El treball analitza la creació d'un grup de recerca, el GIFT, a més de la relació entre ciència i política, les estratègies per organitzar-se, obtenir recursos i desenvolupar-se, el problema de la tradició en ciència i la influència internacional en el cas de la FTAE. Metodològicament, una part fonamental del treball ha consistit en la recopilació i en la creació de fonts històriques i de material d'arxiu, dins del projecte del Servei d'Arxius de Ciència. Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5025 2004-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5024 La dispersió Møller i els inicis de l’electrodinàmica quàntica: treball de recerca per al mestratge en Història de les Ciències Roqué i Rodríguez, Xavier S’hi analitza la deducció teòrica i la contrastació experimental originals de la dispersió electró-electró (dispersió Møller, 1932), amb l’objectiu d’esbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de l’electrodinàmica quàntica. S’hi mostra que Christian Møller (1904-1980) va deduir la fórmula que du el seu nom mitjançant la noció de correspondència, evitant així els problemes que plantejava una incipient teoria quàntica de camps. La fórmula només va assolir el seu estatus actual d’aplicació paradigmàtica de l’electrodinàmica quàntica després de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a través del procés de renormalització. El treball aclareix d’aquesta manera un episodi clau en el desenvolupament d’una de les teories fonamentals de la física del segle XX. Tue, 01 Jan 1991 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/5024 1991-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4969 El Real Conservatorio de Artes (1824-1850): Orígenes y gestación de la ingeniería industrial moderna Ramón Teijelo, Javier El "Conservatorio de Artes" tuvo un origen Ilustrado, emulando a su homónimo parisino, pero nació durante el absolutismo (1824), tras un frustrado intento afrancesado (1810). Absorbió al "Gabinete de Máquinas" y tuvo como primer director a López de Peñalver. Supuso un puente entre la Ilustración y la Ingeniería Industrial decimonónica, sobre todo, a partir de la institucionalización del envío de pensionados a la "École Centrale des Arts et Manufactures" parisina, con cuyo retorno consigue transformarse en "Real Instituto Industrial" (1850). Aparte destaca su proyección social, tanto en su papel de oficina de patentes como en la promoción de exposiciones industriales.; El "Conservatorio de Artes" va tenir un origen il•lustrat, emulant el seu homònim parisenc, però va néixer durant l’absolutisme (1824), després d’un intent afrancesat frustat (1810). Va absorbir el "Gabinete de Máquinas" i va tenir López de Peñalver com a primer director. Va ser un pont entre la Il•lustració i l’Enginyeria Industrial vuitcentista, sobretot a partir de la institucionalització de l’enviament de pensionats a l’"École Centrale des Arts et Manufactures" parisenca, amb el retorn dels quals aconsegueix transformar-se en "Real Instituto Industrial" (1850). D’altra banda, també destaca la seva projecció social, tant en el seu rol d’oficina de patents com en la promoció d’exposicions industrials. Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4969 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4962 Contribució de Pietro Mengoli al concepte de límit a través d'una teoria de les quasi proporcions Massa Esteve, Ma. Rosa (Maria Rosa) El treball de recerca que aquí es presenta és l’estudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble més original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mètode per calcular quadratures utilitzant una teoria numèrica anomenada de “quasi proporcions”. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinquè dels "Elements" d’Euclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: raó “quasi nul•la”, “quasi infinita” i “quasi un nombre”. Una exhaustiva anàlisi d’aquesta teoria demostra l’originalitat de l’obra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma d’exposició com pel que fa al seu contingut. Fri, 01 Jan 1993 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4962 1993-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4959 La concepció evolucionista de la natura en el programa de difusió de la cultura cientí­fica d'Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879) Camós Cabeceran, Agustí­ La recerca es centra en l'™obra de divulgació cientí­fica d'™Antoni Bergnes de las Casas al llarg del segle XIX a Barcelona. En les obres i revistes que publicà destaca la difusió de noves concepcions en la història natural. En elles es divulga la teoria evolucionista de Lamarck i d'altres models evolutius similars, però que defensen la intervenció divina en el procés. Aquests fets posen de manifest la presència de teories evolutives a Catalunya i a Espanya en la primera meitat del segle XIX, i de la teoria evolucionista de Lamarck a principi dels anys seixanta del segle. Sat, 01 Jan 1994 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4959 1994-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4945 Lampas y el espíritu de la naturaleza: estudio de la controversia entre Henry More y Robert Hooke Hereu, Josep “Lampas y el Espíritu de la Naturaleza” estudia la controvèrsia entre Henry More i Robert Hooke a propòsit de la filosofia mecànica de la naturalesa en el context del pensament filosòfic i científic del segle XVII a Anglaterra, una controvèrsia que malgrat que es pugui considerar obsoleta en la seva forma no ho és en el seu fons, ja que tant les qüestions plantejades per More com les observacions de Hooke són pertinents i no són lluny, mutatis mutandis, de determinats plantejaments del nostre present. Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4945 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4404 Determinación de estructuras cristalinas en España : inicios, desarrollo y consolidación (1912-1955) Mañes Beltrán, Xavier El treball ofereix una visió de conjunt de la recerca duta a terme a Espanya en determinació d’estructures cristal•lines, des dels seus inicis fins 1955, data en la què assoliren un cert grau de consolidació. La perspectiva historiogràfica seguida pretén establir un equilibri entre el tractament de les qüestions tècniques i les relatives a l’organització dels diferents equips de recerca, sense oblidar el context econòmic i polític en que van tenir lloc. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4404 2005-01-01T00:00:00Z