http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4126 www.iuee.eu/presentacio.asp?parent=13&ap=14&s=15 Sat, 25 May 2013 06:25:44 GMT 2013-05-25T06:25:44Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/54763/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4126 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204016 La Institucionalización de las Conferencias Intergubernamentales en la Unión Europea Mateo, Gemma Des de mitjans dels anys vuitanta, la UE ha dut a terme sis CIGS amb l'objectiu de revisar els Tractats comunitaris. Com podem explicar els resultats producte d'aquesta cadena de negociacions? En aquest paper mantenim que la manera com es porten les negociacions influeix els resultats de les CIG. En particular, hi ha una sèrie de procediments i pràctiques que faciliten l'abast d'acords. Partint de la literatura del neoinstitucionalismo, derivem tres funcions dels procediments i pràctiques existents a les CIG: estructurar les negociacions, distribuir la informació i definir el rol de mediador en els processos de negociació. Aquest argument es mostra a través d'alguns exemples de les CIG celebrades a partir dels anys noranta.; Desde mediados de los años ochenta, la UE ha llevado a cabo seis CIGs con el objetivo de revisar los Tratados comunitarios. ¿Cómo podemos explicar los resultados producto de esta cadena de negociaciones? En este papel mantenemos que el modo en que se llevan las negociaciones influye los resultados de las CIG. En particular, existe una seria de procedimientos y prácticas que facilitan el alcance de acuerdos. Partiendo de la literatura del neoinstitucionalismo, derivamos tres funciones de los procedimientos y prácticas existentes en las CIG: estructurar las negociaciones, distribuir la información y definir el rol de mediador en los procesos de negociación. Este argumento se muestra a través de algunos ejemplos de las CIG celebradas a partir de los años noventa. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204016 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204015 Europa hermafrodita Amato, Giuliano Híbrid i hermafrodita són les paraules clau de la presentació. En els anys cinquanta, mitjançant un tractat internacional, vam crear una organització que, des del principi, no era només internacional, sinó alguna cosa més. Era un tractat internacional i, com a tal, afectava als Estats però, també, als ciutadans i, ja el 1964, el TJCE va sentenciar que creava un ordre constitucional per a Europa. Aquesta doble naturalesa internacional i constitucional, es troba en els cromosomes europeus des de l'inici de la nostra història comuna: Europa va néixer ja hermafrodita; Híbrido y hermafrodita son la palabras clave de la presentación. En los años cincuenta, mediante un tratado internacional, creamos una organización que, desde el principio, no era sólo internacional, sino algo más. Era un tratado internacional y, como tal, afectaba a los Estados pero, también, a los ciudadanos y, ya en 1964, el TJCE sentenció que creaba un orden constitucional para Europa. Esta doble naturaleza internacional y constitucional, se halla en los cromosomas europeos desde el inicio de nuestra historia común: Europa nació ya hermafrodita Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204015 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204014 Estrategias partidistas y construcción europea Aguilera de Prat, C. R. L'actual UE presetna alguns elements de Constitució material que es basen en els tractats com a font suprema, el dret comunitari i les competències pròpies que aquella posseeix. La qüestió de si la UE ha de tenir una Constitució formal és objectivament polèmica doncs, en sentit estricte, equivaldria a tenir un Estat.; La actual UE presetna algunos elementos de Constitución material que se basan en los Tratados como fuente suprema, el derecho comunitario y las competencias propias que aquella posee. La cuestión de si la UE debe tener una Constitución formal es objetivamente polémica pues, en sentido estricto, equivaldría a tener un Estado. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204014 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204013 La Constitució Europea i la reforma de l´Estatut Bayona i Rocamora, Antoni Aparentment, semblaria que entre la CE i la reforma de l'Estatut no hi hauria d'haver-hi una relació molt directa, però l'autor pensa que sí, sobretot tenint en compte com han anat les discussions entorn de la pròpia CE i les expectatives que s'havien posat sobre la possibilitat de què la CE pogués també fer directament un reconeixement del factor regional. L'autor creu que és important no perdre de vista que la influència que podria tenir Catalunya a la UE. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204013 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204012 Gobernanza económica y Constitución Europea Bacaria i Colom, Jordi, 1952- En l'àmbit de la política econòmica en la Constitució es produeixen canvis que poden ser importants en el futur, referits al reforçament de la capacitat de gestió de l'eurozona, a més de convertir el BCE com una institució sense disminuir la seva independència. Essencialment els camgios en el mecanisme de govern pivoten al voltant de la governança de la política monetària i l'euro, i s'estenen als aspectes de les decisions sobre el procediment de dèficit públic excessiu. És a dir, s'avança en els mecanismes de presa de decisions que pertanyen ja al camp competencial de les polítiques de la Unió. Per contra, s'avança poc en la coordinació de les polítiques econòmiques, les competències pertanyen als estats membres.; En el ámbito de la política económica en la Constitución se producen cambios que pueden ser importantes en el futuro, referidos al reforzamiento de la capacidad de gestión de la eurozona, además de convertir el BCE como una institución sin disminuir su independencia. Esencialmente los camgios en el mecanismo de gobierno pivotan en torno a la gobernanza de la política monetaria y del euro, y se extienden a los aspectos de las decisiones sobre el procedimiento de déficit público excesivo. Es decir, se avanza en los mecanismos de toma de decisiones que pertenecen ya al campo competencial de las políticas de la Unión. Por el contrario, se avanza poco en la coordinación de las políticas económicas, cuyas competencias pertenecen a los Estados Miembros. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204012 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204011 Política Exterior, Seguridad y Defensa: de las expectativas de Laeken a las líneas rojas de la Constitución Barbé, Esther La idea que intenta transmetre és que el Tractat Constitucional és una etapa més en un camí: el desenvolupament de la Unió com a actor global. No és un salt espectacular. En molts casos no fa sinó recollir el que, d'una o altra manera, ja s'estava realitzant (desenvolupament de la PESD, paper del Consell Europeu en la PESC), en altres introdueix novetats, que obren dubtes respecte al seu desenvolupament en el futur (cas del ministre o de les cooperacions estructures en Defensa); La idea que intenta transmitir es que el Tratado Constitucional es una etapa más en un camino: el desarrollo de la Unión como actor global. No es un salto espectacular. En muchos casos no hace sino recoger lo que, de una u otra manera, ya se estaba realizando (desarrollo de la PESD, papel del Consejo Europeo en la PESC); en otros introduce novedades, que abren dudas respecto a su desarrollo en el futuro (caso del ministro o de las cooperaciones estructuras en Defensa) Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204011 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204010 Derechos fundamentales y ciudadanía europea Carrillo, Marc Tracta dels drets fundamentals en el procés de configuració política d'Europa, de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. i de les garanties jurisdiccionals; Trata de los derechos fundamentals en el proceso de configuración política de Europa, de la Carta de los Derechos Fundamentales de la UE. y de las garantías jurisdiccionales Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204010 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204009 Towards a Union of Citizens and States: Negotiating Transnational Democracy in Europe Liebert, Ulrike Aquest article dóna un cop d'ull més de prop com les qüestions de legitimitat democràtica es van negociar durant la primera de les tres etapes de la redacció de la Constitució, en la Convenció sobre el Futur d'Europa (febrer de 2002-juliol 2003), i per la posterior Conferència Intergovernamental (juliol de 2003 a juny de 2004). L'objectiu d'aquesta anàlisi és avaluar el grau en què els redactors de la Comissió Europea s'han resolt els problemes de disputes sobre la democràcia postnacional que es van debatre en la Convenció; This paper takes a closer look at how issues of democratic legitimacy were negotiated during the first of three stages of constitution-makin, in the Convention on the Future of Europe (February 2002-July 2003), and by the subsequent Intergovernmental Conference (July 2003-June 2004). The aim of this analysis is to assess the extent to which the framers of the European Commission have resolved the contentions issues of post-national democracy that were debated in the Convention Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204009 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204008 El proyecto de Tratado Constitucional: la participación regional en el control de subsidiariedad Morata, Francesc La subsidiarietat és el principi filosòfic que es nodreix de diferents fonts teòriques. Una de les definicions més comunes és la que sosté que la presa de decisions s'ha de fer el més a prop possible dels ciutadans de manera que els nivells superiors de govern s'ocupin només del que els nivells inferiors no estiguin en condicions de dur a terme eficaçment per si sols. Partint d'aquesta premissa, aquest treball es divideix en tres apartats. El primer repassa l'evolució del principi de subsidiarietat a la UE des del Tractat de Maastricht. El segon analitza el debat que va tenir lloc a la Convenció Europea voltant d'aquest principi i la proposta final recollida en el projecte de Tractat Constitucional. El tercer i últim estudia les implicacions institucionals que podrien derivar d'aquesta per les regions amb competències legislatives i, en particular, per les Comunitats Autònomes; La subsidiariedad es el principio filosófico que se nutre de distintas fuentes teóricas. Una de las definiciones más comunes es la que sostiene que la toma de decisiones debe realizarse lo más cerca posible de los ciudadanos de modo que los niveles superiores de gobierno se ocupen sólo de lo que los niveles inferiores no estén en condiciones de llevar a cabo eficazmente por si solos. Partiendo de esta premisa, el presente trabajo se divide en tres apartados. El primero repasa la evolución del principio de subsidiariedad en la UE desde el Tratado de Maastricht. El segundo analiza el debate que tuvo lugar en la Convención Europea alrededor de dicho principio y la propuesta final recogida en el proyecto de Tratado Constitucional. El tercero y último estudia las implicaciones institucionales que podrían derivarse de ésta para las regiones con competencias legislativas y, en particular, para las Comunidades Autónomas Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204008 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204007 Euroregión y pragmatismo: El Fondo Común Euskadi-Aquitania Harguindéguy, Jean-Baptiste Creat el 1990, el Fons Comú Euskadi-Aquitània ha demostrat la seva eficiència en matèria de finançament de projectes ransfronterers. Entre els factors que expliquen aquests resultats cal destacar els vincles transfronterers locals previs sobre els quals s'erigeix ​​el Fons. La voluntat comuna de crear un eix regional central a la costa atlàntica i l'equilibri de les forces olítiques basques i aquitanes afavoreixen també la cooperació. No obstant això, el Fons s'enfronta actualment a un dilema important: d'una banda seguir impulsant els projectes locals que neixen esporàdicament, i per altra institucionalitzar a nivell regional aquestes col · laboracions per a formar xarxes duradores.; Creado en 1990, el Fondo Común Euskadi-Aquitania ha demostrado su eficiencia en materia de financiación de proyectos transfronterizos. Entre los factores que explican estos resultados cabe destacar los vínculos transfronterizos locales previos sobre los cuales se erige el Fondo. La voluntad común de crear un eje regional central en la costa atlántica y el equilibrio de las fuerzas políticas vascas y aquitanas favorecen también la cooperación. Sin embargo, el Fondo se enfrenta actualmente a un dilema importante: por una parte seguir impulsando los proyectos locales que nacen esporádicamente, y por otra institucionalizar a nivel regional estas colaboraciones para formar redes duraderas. Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204007 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204006 Cohesion, competition and contradiction: INTERREG and Franco-British Cross border co-operation Church, Andrew Aquest article resumeix el desenvolupament del programa INTERREG i la cooperació a la frontera franc-britànica en els últims vint anys. Això és seguit per una anàlisi de la forma transfronterera cooperació pot entendre recorrent a les discussions conceptuals de canviar la governança europea i les relacions de poder entre els diferents nivells de govern. Aquestes idees conceptuals proporcionen un context per a un examen en profunditat de la iniciativa INTERREG IIIA, a la frontera franc-britànica que es destaquen alguns dels principals problemes i les contradiccions de la cooperació transfronterera.; This paper summarise the development of the INTERREG programme and co-operation on the Franco-British border over the last twenty years. This is followed by a consideration of how cross-border co-operation can be understood by drawing on conceptual discussions of changing European governance and the power relations between different tiers of government. These conceptual ideas provide a context for an in depth consideration of the INTERREG IIIA initiative on the Franco-British border which highlights some of the key problems and contradictions of cross border co-operation. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204006 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204005 Constitución Española y Constitución Europea Díez-Picazo, Luis María, 1958- Breu comentari crític de la decisió del TC de 13 de desembre de 2004. Seguint el suggeriment que li havia fet el Consell d'Estat, el Govern va plantejar al TC quatre qüestions sobre la possible compatibilitat de la Constitució per a Europa amb la CE.; Breve comentario crítico de la decisión del TC de 13 de diciembre de 2004. Siguiendo la sugerencia que le había hecho el Consejo de Estado, el Gobierno planteó al TC cuatro cuestiones sobre la posible compatibilidad de la Constitución para Europa con la CE. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204005 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204004 The Emergence and Governance of Euroregions: The Case of the Euregio on the Dutch-German Border Perkmann, Markus Amb una història que data de la dècada de 1950, la EUREGIO és un de les més antigues euroregions a Europa. Es pot considerar com un cas exitós d'una regió transfronterera (CBR) en el sentit que s'ha establert fermament com una agència de fronteres dins del seu tram de la frontera holandesa-alemanya. L'EUREGIO també ha estat una de les protagonistes principals darrere de l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), que en les últimes dècades va actuar per difondre el model d'euroregió a tot el territori europeu. Aquest capítol té diversos objectius. En primer lloc, es presenta el cas de la EUREGIO i presenta evidència sobre la seva història, estructura orgànica i polítiques. En segon lloc, s'analitzen les condicions del context en què la EUREGIO ha sorgit i les estructures de govern que es van crear com a resultat. Es fa especial èmfasi en la posició i el paper de l'Euroregió en el context més ampli del marc de governança europea multinivell generat per la política de cohesió de la UE. El capítol conclou amb un intent d'avaluar l'èxit i l'impacte de la EUREGIO i una discussió dels reptes relacionats amb la doble funció de l'EUREGIO com a representant dels interessos de les autoritats locals i les agències de cohesió de la UE posada en pràctica de les polítiques.; With a history dating back to the 1950s, the EUREGIO is among the oldest Euroregions in Europe. It can be considered as a successful case of a cross-border region (CBR) in the sense that it has firmly established itself as a border agency within its stretch of the Dutch-German border area. The EUREGIO has also been one of the main protagonists behind the Association of European Border Regions (AEBR) that over the last decades acted to spread the Euroregion model across the European territory. This chapter has several objectives. Firstly, it introduces the case of the EUREGIO and presents evidence on its history, organisational set-up and policies.1 Secondly, it analyses the context conditions under which the EUREGIO emerged and the governance structures that were created as a result. Particular emphasis is put on the position and role of the EUREGIO within the wider context of the European multi-level governance framework generated by EU cohesion policy. The chapter concludes with an attempt to evaluate the success and impact of the EUREGIO and a discussion of the challenges related to the EUREGIO’s dual role as representative of local authority interests and EU cohesion policy implementation agency. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204004 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204003 From the “Mining Triangle” to the “Greater Region“ (“Großregion”/”Grande Région”). The Institutionalisation of the “SaarLorLux” Euroregion Dörrenbächer, C.H. Peter Gairebé 182 milions d'ciutadans de la Unió Europea (= 37,5% de la població total) viuen en aproximadament 130 regions frontereres i transfrontereres. Aquestes regions contribueixen significativament al procés d'integració europea. Aquesta importància es documenta pel paquet dels Fons Estructurals 2007-2013, que ha estat presentat per la Comissió Europea i que va ser aprovat recentment pel Parlament Europeu. Considerant que la UE ha gastat uns 4875 € milions per a la cooperació transfronterera, transnacional i interregional en el marc de la iniciativa Interreg per al període 2000-2006, la cooperació territorial europea es convertirà en un dels tres objectius dels fons estructurals i rebrà € 7750000000 (5,57 milions d'euros per a la cooperació transfronterera només) per al període 2007-2013 (Comissió Europea, 2006a, 2006b). A part d'això, un nou conjunt de normes per a l'establiment d'una "agrupació europea de cooperació territorial" (AECT) ha estat adoptat i que facilitarà la cooperació transboundray, transnacional i interregional a la UE. Aquest treball s'ocuparà de les estructures de la institucionalització, la presa de decisions i l'execució i les polítiques de la "Gran Regió" / "Großregion" (d'ara endavant: GR o Gran Regió).; Nearly 182 million citizens of the European Union (EU) (= 37,5% of the total population) live in approximately 130 border and transboundary regions (AEBR, 2006). These regions contribute significantly to the process of European integration. This importance is documented by the Structural Funds package 2007-2013 which has been presented by the European Commission (2006a) and which was recently approved by the European Parliament (Europäisches Parlament 2006). Whereas the EU has spent some 4.875 billion euros for transboundary, transnational and interregional cooperation within the framework of the Interreg initiative for the period 2000-2006, European territorial cooperation will become one of the three objectives of the Structural Funds and will receive 7.75 billion euros (5.57 billion euros for transboundary cooperation alone) for the period 2007-2013 (European Commission, 2006a; 2006b). Apart from this, a new set of regulations for the establishment of a “European Grouping of territorial co-operation” (EGTC) has been adopted which will facilitate transboundray, transnational and interregional cooperation in the EU. The following paper will deal with the institutionalisation, decision-making and implementation structures and policies of the “Grande Région”/”Großregion” (in the following: GR or Greater Region). Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204003 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204002 La Comunidade de Traballo Galicia-Norte de Portugal. Elementos para la comparación Cancela Outeda, Celso Les institucions polítiques gallegues han establert relacions de divers tipus amb altres entitats regionals radicades fora de les fronteres estatals originant així una activitat paradiplomàtica. Al marge de les accions dirigides cap a la UE, Portugal, i en concret amb la seva Regió Nord, ha acaparat una part considerable dels esforços i recursos de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. Les iniciatives concertades per les autoritats d'ambdues ribes de Miño han donat peu a l'anomenada cooperació transfronterera. Aquestes pàgines es centren en la cooperació desenvolupada entre el Govern gallec i les autoritats de la Regió Nord de Portugal. En la selecció del tema, pesen tant les raons d'ordre quantitatiu (la densitat de les interrelacions econòmiques, culturals, universitàries, etc.) Com institucional (la Comunidade de Traballo Galícia-Nord de Portugal). Des de fa gairebé tres lustres, aquesta entitat és l'instrument institucional que canalitza la cooperació transfronterera. Malgrat la seva relativa joventut, i més enllà de les realitzacions concretes, és destacable el patrimoni intangible: la creació del context (principalment polític i institucional) propici per a la cooperació entre els diversos actors polític-administratius i socioeconòmics per tal d'aprofitar les oportunitats i d'afrontar els desafiaments derivats de processos com la integració europea i la globalització econòmica.; Las instituciones políticas gallegas han establecido relaciones de diverso tipo con otras entidades regionales radicadas fuera de las fronteras estatales originando así una actividad paradiplomática. Al margen de las acciones dirigidas hacia la UE, Portugal, y en concreto con su Región Norte, ha acaparado una parte considerable de los esfuerzos y recursos de la Xunta de Galicia en este ámbito. Las iniciativas concertadas por las autoridades de ambas orillas del Miño han dado pie a la denominada cooperación transfronteriza. Estas páginas se centran en la cooperación desarrollada entre el Gobierno gallego y las autoridades de la Región Norte de Portugal. En la selección del tema, pesan tanto las razones de orden cuantitativo (la densidad de las interrelaciones económicas, culturales, universitarias, etc.) como institucional (la Comunidade de Traballo Galicia-Norte de Portugal). Desde hace casi tres lustros, esta entidad es el instrumento institucional que canaliza la cooperación transfronteriza. Pese a su relativa juventud, y más allá de las realizaciones concretas, es destacable el acervo intangible: la creación del contexto (principalmente político e institucional) propicio para la cooperación entre los diversos actores político-administrativos y socioeconómicos con el fin de aprovechar las oportunidades y de afrontar los desafíos derivados de procesos como la integración europea y la globalización económica Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204002 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204001 Cross-Border Cooperation Between Spain and Portugal: A case Study of the Southern Regions Magone, José M. After centuries of lack of contacts between Spain and Portugal, the democratization of both countries allowed for a rapprochement which today is becoming more intensive. The crucial factor of the growing integration of Spanish and Portuguese border regions into a cross-border region is naturally the INTERREG programme. Both regions are disadvantaged within the European Union and their respective countries as poor regions. They have the status of a ‘double periphery’. In the 1980s and particularly 1990s actors on both sides of the border intensified their contacts in order to overcome their double peripherality. The growing number of projects, the improvement of infrastructures and the revival of associationism will certainly change the quality of life of these regions, which are still among the lowest in both countries. The continuation of the INTERREG programme after 2007-2013 will be an important consolidating tool for the further development of cross-border cooperation.; Després de segles de falta de contactes entre Espanya i Portugal, la democratització dels dos països va permetre un acostament que avui dia és cada vegada més intens. El factor crucial de la creixent integració de les regions frontereres d'Espanya i Portugal en una regió transfronterera és, naturalment, el programa INTERREG. Ambdues regions es troben en desavantatge dins de la Unió Europea i els seus països respectius, com les regions pobres. Tenen la condició de «doble perifèria '. En els anys 1980 i 1990, en particular els actors d'ambdós costats de la frontera han intensificat els seus contactes per tal de superar la seva situació perifèrica doble. El nombre creixent de projectes, la millora de les infraestructures i el renaixement de l'associacionisme sens dubte canviarà la qualitat de vida d'aquestes regions, que segueixen estant entre els més baixos dels dos països. La continuació del programa INTERREG després de 2007-2013 serà un instrument important per consolidar el desenvolupament de la cooperació transfronterera. Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204001 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203960 La Cooperació territorial de les regions. L’experiència de Catalunya Morata, Francesc L’EPM s’inscriu en el context de les estratègies de la cooperació interterritorial impulsades a Catalunya des de l’adhesió d’Espanya a la UE. L’activisme europeu de les institucions catalanes va començar a manifestar-se cap a finals dels anys vuitanta, arran de la posada en marxa del Mercat Únic de 1993, amb un conjunt d’iniciatives tendents a fomentar fórmules innovadores de cooperació transregional - és a dir, desproveïdes de continuïtat territorial – i transfronterera amb altres comunitats regionals i locals. Els Quatre Motors per a Europa i Eurociutats corresponen al primer model, mentre que l’antiga Euroregió Mediterrània formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, i la Comunitat de Treball dels Pirineus encarnen el segon. La xarxa C-6 i les dues experiències més actuals, l’Arc Llatí i l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, combinen elements d’ambdós models. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203960 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203959 L’Euroregió Pirineus-Mediterrània Suárez, Carme; Rodríguez, Pilar Analitza una de les experiències de CTF més recent al sud d’Europa: l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Constituïda per un nucli inicial de cinc regions: Catalunya, Aragó, Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus, no descarta la cooperació amb altres territoris seguint l’arc pirinenc i mediterrani (d’Itàlia fins al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona, Roina) i les illes de la mediterrània occidental (EPM, 2004: 4.), fet que implica la combinació de tres tipus de cooperació: transfronterer, interregional i transnacional. Aquesta característica juntament amb la pretensió d’esdevenir un pol de desenvolupament econòmic és un indicador de l’especificitat de l’EPM en el marc euroregional europeu. Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203959 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203958 Els Actors de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Xarxes, percepcions i expectatives Morata, Francesc; Rodríguez, Pilar Segons la nostra hipòtesi, la viabilitat de l’Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM) dependrà sobretot de la seva capacitat de mobilitzar, d’implicar i de connectar els actors públics i privats dels diferents nivells territorials als quals s’adreça aquesta iniciativa. Per tant, el grau de coneixement i el posicionament dels diferents actors respecte al projecte resulten essencials a l’hora de definir una estratègia de cooperació d’aquestes característiques. L’objectiu d’aquest document és explicar els resultats de l’enquesta duta a terme amb un miler d’actors públics i privats de l’EPM. Aquesta tenia per objectiu obtenir dades relatives a aspectes clau del context en el que s’insereix el projecte, així com informació rellevant per definir estratègies d’actuació que poden ajudar a desenvolupar les capacitats organitzatives i comunicatives necessàries per gestionar una organització complexa com aquesta. L’estudi empíric es va estructurar al voltant de tres línies d’anàlisi: 1r) el present de l’Euroregió; 2n) El posicionament respecte l’EPM i 3r) El futur de l’EPM Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203958 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203957 Un Possible encaix de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània en la figura de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial Beltrán García, Susana Avui dia parlar de l’Euroregió i de les seves capacitats per optimitzar el nivell de cooperació no és estrany al mon del dret, però no sempre ha estat així. Ha calgut l’experiència positiva de diverses entitats regionals i locals d’arreu d’Europa per començar a reconèixer la importància d’aquest fenomen. Les regions europees havien iniciat diverses actuacions, algunes d'elles als inicis dels seixanta, amb l'objectiu de desenvolupar interessos comuns tractant que les fronteres estatals no suposessin una barrera insuperable. Estructures tal com l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), creada el 1969, o les accions dutes a terme per entitats territorials del denominat Arc Alpí (ARGE-ALP, ALPE-ADRIA i COTRAO) van constituir uns dels primers exemples de col·laboració permanent en el continent europeu. Així doncs, si bé a partir dels anys setanta (per posar una data orientativa) s’estengué la col·laboració d’entitats regionals i locals europees no va ser fins a la dècada dels noranta quan aquesta es va consolidar, sobretot pel llançament de les iniciatives comunitàries INTERREG que suposaren un recolzament econòmic a les actuacions empreses des dels seus organismes de cooperació Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203957 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203956 The Öresund region: A dynamic region in Europe due to inter-regional collaboration? Asheim, Bjørn Terje; Moodysson, Jerker El cluster Medicon Valley es troba a la regió d'Oresund binacional que s'estén per Dinamarca i Suècia, inclosa la Universitat de Lund, ciutat i tercera ciutat més gran de Suècia, Malmö (veure figura 1). El 2000, aquestes dues parts nacionals estaven connectades físicament per l'establiment dels 18 quilòmetres de longitud, enllaç fix del Øresund (ponts i túnels).; The cluster is located in the Medicon Valley region spanning the Oresund binational Denmark and Sweden, including the University of Lund, city and third largest city of Sweden, Malmö (see Figure 1). In 2000, the two national parties were physically connected to the establishment of 18 kilometers, the Øresund fixed link (bridges and tunnels). Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203956 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203955 La Cooperación transfronteriza europea en el País Vasco: realidades y limitaciones Letamendia Belzunce, Francisco, 1944- La cooperació transfronterera ha obert un repertori de possibilitats desconegut fins a finals dels anys 80, propiciant les relacions entre els diferents nivells de govern a banda i banda de la frontera i fomentant l'aprenentatge dels actors. Pel que fa al País Basc, ha donat visibilitat a una comunitat definida pels seus sentiments de pertinença a banda i banda de les fronteres estatals. L'autor planteja també les seves limitacions.; La cooperación transfronteriza ha abierto un repertorio de posibilidades desconocido hasta finales de los años 80, propiciando las relaciones entre los diferentes niveles de gobierno en ambos lados de la frontera y fomentando el aprendizaje de los actores. En cuanto al País Vasco, ha dado visibilidad a una comunidad definida por sus sentimientos de pertenencia a ambos lados de las fronteras estatales. El autor plantea también sus limitaciones. Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203955 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203954 A Typology of agents and subjects of regional cooperation: the experience of the Mediterranean Arch Durà, Antoni; Oliveras, Xavier El document és el resultat d'una investigació més àmplia sobre la construcció de l'Arc Mediterrani. El seu objectiu és posar en relleu el notable grau de desenvolupament de la cooperació regional en la matèria, a través d'una anàlisi detallada de les diferents figures institucionalitzades de cooperació territorial existents (o haver existit) a la zona. L'anàlisi s'ha dut a terme des d'un punt de vista temàtic, basat en els objectius prioritaris d'aquestes institucions. En concret, les xifres estudiades es limiten a les institucions formals o les associacions de col · laboració de caràcter específic, com ara euroregions o les agrupacions europees d'interès econòmic, entès com les figures de major institucionalització dels espais transnacionals a nivell europeu. En canvi, hem deixat de banda altres figures, com Interreg (finançat pel FEDER), ja que no són entitats correctament. Encara que de vegades els acords de cooperació establerts per als projectes d'Interreg han donat lloc a algunes de les entitats estudiades aquí.; The paper is the result of a wider research about the construction of the Mediterranean Arch. It aims to highlight the remarkable degree of development of regional cooperation in that area, through a thorough appreciation of the different institutionalized figures of territorial cooperation existing (or having existed) in the area. The analysis has been conducted from a thematic perspective, based on the priority objectives of these institutions. Specifically, the studied figures are restricted to formal institutions or associations of cooperation of specific nature, such as Euroregions or European Economic Interest Groupings, understood as the figures of further institutionalization of the transnational spaces at European level. Instead, we have put aside other figures, such as Interreg (funded through the ERDF), as they are not entities properly. Although sometimes cooperation agreements established for Interreg projects have led to some of the entities studied here. Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203954 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203953 Governança Local i Sostenibilitat: reptes i oportunitats. El municipi de Ripollet cap a la sostenibilitat Lanaia, Andrea; Noferini, Andrea; Solorio, Israel, 1980-; Morata, Francesc A partir de la segona meitat de la dècada dels noranta, les ciutats d’Europa s’han compromès amb força a millorar els seus models de desenvolupament a través de l’adopció d’una visió estratègica que, incrementant la participació ciutadana i la cooperació entre els diversos actors, ha permès d’anar posant en pràctica esquemes de gestió econòmica, social i ambiental més sostenibles. A Espanya, Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més actives en temes de desenvolupament local sostenible. El present treball intenta reflexionar sobre el món local i el seu compromís amb la sostenibilitat analitzant els resultats aconseguits. Concretament, el treball és el resultat d’una investigació duta a terme a Ripollet amb un grup significatiu d’empreses ubicades en els polígons industrials del municipi. L’objectiu específic de l’estudi ha estat analitzar les percepcions del món empresarial local sobre alguns punts imprescindibles per a la definició de qualsevol procés compartit de desenvolupament sostenible a escala local. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203953 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203952 Framing the Europeanization footprint: a follow-up of the EU renewable electricity directive and its impact in Spai Solorio, Israel, 1980- És àmpliament conegut que l'europeïtzació ha guanyat molt terreny en els estudis europeus. Des de finals de la dècada de 1990, ha gaudit d'una important expansió per tal d'avaluar l'eficàcia de les polítiques a escala europea en l'àmbit intern. En aquest procés la política energètica ha jugat un paper molt paradoxal, sent persistentment exclosos de l'agenda de recerca de la europeïtzació, encara que la seva creixent importància en l'elaboració de polítiques comunitàries. No obstant això, la realitat és que, tot i haver estat reconegut recentment com una àrea de la UE amb l'aplicació del Tractat de Lisboa, també ha estat influenciat, directament o indirectament, pels efectes de l'europeïtzació. Com a resultat d'això, la política energètica ha estat considerat com un "cas especial" de l'europeïtzació, portant fins al moment per a la construcció d'un sector caracteritzat la política energètica europea. En aquest context, el present treball pretén explicar l'europeïtzació de les polítiques energètiques nacionals en l'elaboració de l'actuació de la UE per mitjà de la seva competència ambiental. Més explícitament, aquesta investigació tracta de la naturalesa de la reglamentació comunitària en matèria d'energia renovable com un mecanisme d'europeïtzació amb especial èmfasi en el seu impacte a Espanya. Aquest treball sosté que (1) la lluita europea contra el canvi climàtic s'ha obert un camí per a la participació de la UE en matèria de política energètica, i que (2) encara que limitat aquest procés està produint alguns canvis en les polítiques energètiques nacionals. Universitat; It is widely known that Europeanization has gained considerable ground in European studies. Since the late 1990´s, it has enjoyed an important expansion in order to assess the effectiveness of the European-level policies at the domestic level. In this process energy policy has played a very paradoxical role, being persistently excluded from the Europeanization research agenda even though its growing importance in the EU policy-making. However, the reality is that, in spite of having being recently recognized as an EU area with the Lisbon Treaty enforcement, it has also been influenced, directly or indirectly, by Europeanization effects. As a result, energy policy has been considered as a “very special case” of Europeanization, leading so far to the construction of a sector-characterized European energy policy. In this context, this paper intends to explain the Europeanization of national energy policies by framing the EU performance by means of its environmental competence. More explicitly, this research deals with the nature of the Community regulation in the renewable electricity area as an Europeanization mechanism with a special focus on its impact in Spain. This paper argues that (1) the European fight against climate change has opened a path for EU participation in energy policy; and that (2) although limited this process is producing some changes in national energy policie Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203952 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203951 China’s Strategy in North Africa: New economic challenges for the Mediterranean region Pecoraro, Eugenia El WP té com a objectiu examinar per què els països del nord d'Àfrica estan augmentant les seves importacions de Xina i per què la Xina està augmentant les seves inversions estrangeres directes a la zona. la avantatges per als països del nord d'Àfrica es troben en els actuals acords de lliure comerç, el absència de barreres aranzelàries i la seva ubicació geogràfica summament beneficiosa com Hub de la Mediterrània. El paper de la Unió per la Mediterrània és clau per identificar aspectes de la política regional, tenint en compte la participació xinesa a la zona. com conseqüència, concloem que els actors polítics han de trobar un equilibri entre sostenible desenvolupament i els interessos econòmics de la regió.; The WP aims to examine why North African countries are increasing their imports from China and why China is increasing its foreign direct investments in the area. The advantages for North African countries lie in the existing free-trade agreements, the absence of tariff barriers and its highly beneficial geographical location as a Mediterranean hub. The role of the Union for the Mediterranean is to identify key aspects of regional policy taking into account the Chinese involvement in the area. As a result we conclude that political actors should find a balance between sustainable development and economic interests in the region. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203951 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203950 A Comparative analysis of oil production setors in Saudi Arabia and the United Arab Emirates Sarbu, Bianca Aquest article s'aplica un enfocament comparatiu de la gestió del sector petrolier en dos països rics en petroli a l'Orient Mitjà: Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU). Més explícitament, s'examinen els factors que millor expliquen la variació en les estratègies que han vingut aplicant en el sector des de l'establiment de les seves empreses petrolieres nacionals (NOC). Recorrent a la literatura sobre expropiació / privatització en el camp d'Estudis de l'Energia, en aquest treball es proposa un marc teòric per analitzar la lògica que hi ha al darrera de les diferents formes d'exploració i les estratègies de producció en el sector petrolier. Teòricament, aquesta investigació té com a objectiu avançar en un conjunt d'eines d'anàlisi per abordar millor i entendre els determinants reals del procés de presa de decisions en el upstream. Empíricament, el model es prova en els casos divergents d'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, i una sèrie de lliçons s'han extret. En última instància, aquest treball ha d'augmentar la conscienciació entre els erudits i els polític, tant sobre el poc coneixement que tenim sobre els mecanismes interns que impulsen les estratègies ascendents en el majors estats productor de petroli.; This article applies a comparative approach to the oil sector governance in two petroleum-rich countries in the Middle East: Saudi Arabia and the United Arab Emirates (UAE). More explicitly, it examines the factors which best explain variation in the strategies they have been pursuing in the upstream sector since the establishment of their national oil companies (NOCs). By drawing on the expropriation/ privatization literature in the field of Energy Studies, this paper proposes a theoretical framework to analyze the logics behind different forms of exploration and production strategies in the petroleum sector. Theoretically, this research aims at advancing an analytical toolkit to better address and understand the actual determinants of the decision-making process in the upstream. Empirically, the model is tested on the divergent cases of Saudi Arabia and the UAE, and a number of lessons are drawn. Ultimately, this paper should raise awareness among scholars and policymakers alike about the little knowledge we have on the domestic mechanisms driving the upstream strategies in oil producer states. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203950 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203949 La Cooperació transnacional europea dels governs locals: motivacions de les ciutats mitjanes de la província de Barcelona Rodríguez, Josep La recerca1 es va plantejar l’estudi de les motivacions de la cooperació transnacional dels governs locals, des d’una perspectiva que analitzés quines han estat aquestes motivacions, la contribució dels projectes europeus a la creació de nous eixos de cooperació entre la Unió Europea i els governs locals i els canvis organitzatius derivats de la participació en aquest tipus de projectes. En particular, va centrar l’estudi en la realitat de vint-i-tres ciutats mitjanes de la província de Barcelona. El debat acadèmic al que la recerca present pretenia contribuir es centrava en dos conceptes particularment rellevants: d’una banda, l’europeïtzació dels governs locals, entesa com la capacitat d’aquests nivells de governs d’orientar les seves polítiques en un context europeu així com d’incorporar elements que dimanen de les directrius comunitàries. De l’altra, la governança multinivell a la Unió Europea, segons la qual s’analitza l’emergència d’un tercer actor, el local, conjuntament amb l’europeu i el nacional. Els resultats posen de manifest que les principals motivacions són, en primer lloc, l’econòmica, però existeix també una motivació secundària, però important, de projecció exterior de les ciutats i d’intercanvi d’experiències i participació en fòrums de discussió sobre temàtiques que els són d’interès. En les ciutats estudiades, la motivació per a la participació en el procés de construcció europea o la defensa dels seus interessos davant les institucions comunitàries no és tan important i apareix de forma puntual. Aquest resultats estan en línia amb altres estudis que han identificat la importància del l’incentiu econòmic per a la implicació en iniciatives transnacionals. La motivació econòmica no dóna, de totes formes, una explicació complerta a l’europeïtzació dels governs locals, ja que són poques les ciutats que desenvolupen estratègies actives més enllà de la recepció de fons que impliquin la incorporació d’idees europees en les seves polítiques. Per a aquestes l’explicació més plausible és la que fa referència a l’impuls o empreneduria política, mitjançant la qual volen millorar la posició relativa en el context normatiu i organitzatiu europeu i aprofitar les oportunitats que els ofereix. Pel que fa a la governança multinivell, els resultats mostren que els programes europeus, atesos els requisits de partenariat local/regional que imposen i atès el reconeixement de la incapacitat dels governs locals per influir en els processos de presa de decisions d’unes polítiques que els afecten, tenen més impacte en noves formes de governança regional/local que en la governança en sí. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203949 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203948 Decentralization in Croatia: problems and possible solutions Alibegović, Dubravka Jurlina; Slijepčević, Sunčana El 2001 Croàcia va posar en marxa la iniciativa destinada a afluixar un alt grau de centralització mitjançant l'ampliació dels mandats de les unitats locals i el canvi de les fonts de finançament de les funcions públiques. No obstant això, els passos inicials en el procés de descentralització no ha estat seguida per altres mesures de descentralització fiscal, i en conseqüència, el seu nivell s'ha mantingut pràcticament sense canvis. El treball es proposa elaborar els principals problemes i obstacles en relació amb l'aplicació efectiva del procés de descentralització i donar tres grups de propostes per a la descentralització: (i) la divisió dels poders obligatoris entre les diferents unitats locals, (ii) el canvi en el finançament i (Iii) modificar la divisió territorial del país.; In 2001 Croatian Government launched the initiative aimed at loosening a high degree of centralization by extending the mandates of local units and changing the sources of financing public functions. However, initial steps in the process of decentralisation have not been followed by additional measures of fiscal decentralization, and consequently its level has stayed broadly unchanged. We elaborate main problems and obstacles in relation with actual implementation of the decentralization process and give three groups of proposals for decentralisation: (i) division of mandatory authorities among different local units, (ii) change in funding and (iii) modified territorial division of the countr Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203948 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203947 From Opacity to Transparency? The Place of Organized Interests within the European Institutions Chabanet, Didier Regulació dels Grup d'interès en la governança europea és crucial per a una comprensió completa de com s'exerceix el poder a la Unió Europea (UE) i per a una descripció més precisa de com funciona el sistema polític de la UE (i dels seus principis subjacents). Un dels temes principals aquí és com els interessos privats o particulars comprometre amb un interès general o públic encarnat en una forma o altra per aquells que actuen per a la UE. Donada la varietat de temes sensibles en joc, no és d'estranyar que la qüestió de la regulació es troba amb una resistència considerable, sobre tot en la Comissió. No obstant això, els recents obstacles a la integració europea han tingut l'efecte de rellançar un debat que fa que l'ètica i la transparència de les peces centrals de l'agenda. Dinàmiques polítiques actuals semblen donar testimoni d'una creixent receptivitat de la UE a les reivindicacions del moviment ALTER-EU que busca un entorn molt més regulat per cabilderos i funcionaris comunitaris.; Interest group regulation in European governance is crucial to a full understanding of how power is exercised within the European Union (EU) and for a more accurate description of how the EU political system functions (and of its underlying principles). One of the main issues here is how private or specific interests engage with a general or public interest embodied in one way or another by those acting for the EU. Given the range of sensitive issues at stake, it is hardly surprising that the question of regulation meets with considerable resistance, especially in the Commission. However, recent obstacles to European integration have had the effect of relaunching a debate that makes ethics and transparency core parts of the agenda. Current political dynamics seem to testify to a growing EU receptiveness to the claims of the ALTER-EU movement which seeks a more highly regulated environment for EU lobbyists and officials Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203947 2010-01-01T00:00:00Z