http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4125 www.iuee.eu/presentacio.asp?parent=13&ap=14&s=15 Wed, 22 May 2013 17:53:40 GMT 2013-05-22T17:53:40Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/47087/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4125 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204238 España en Europa - Europa en España (1986-2006) Morata, Francesc; Mateo González, Gemma Aquesta publicació té per objectiu oferir un balanç dels primers vint anys des de l'adhesió d'Espanya a l'Europa comunitària en termes de «europeïtzació», una formulació que és objecte de creixent atenció per part dels estudiosos del procés d'integració europea. Per això s'analitzen tant la incidència d'Espanya a la Unió Europea com la d'aquesta en el sistema institucional, els processos polítics i les polítiques públiques espanyoles. El resultat reflecteix el grau creixent de simbiosi que, amb alguns matisos, s'ha anat generant entre ambdós nivells al llarg d'aquests anys.; La presente publicación tiene por objetivo ofrecer un balance de los primeros veinte años desde la adhesión de España a la Europa comunitaria en términos de «europeización», una formulación que es objeto de creciente atención por parte de los estudiosos del proceso de integración europea. Para ello se analizan tanto la incidencia de España en la Unión Europea como la de ésta en el sistema institucional, los procesos políticos y las políticas públicas españolas. El resultado refleja el grado creciente de simbiosis que, con algunos matices, se ha ido generando entre ambos niveles a lo largo de estos años. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204238 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204195 Une stratégie de développement durable pour l´eurorégion Pyrénées-Méditerranée: orientations de base Morata, Francesc L'estudi té per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratègia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquest és un projecte de cooperació transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a més de Catalunya, inclou Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. A la Unió Europea hi ha més de 70 euroregions, que ha estat creades per regions o entitats locals, o ambdós; L'étude vise à formuler des exigences à mettre en œuvre une stratégie pour le développement durable des Pyrénées-Méditerranée. Il s'agit d'un projet de coopération transfrontalière régionale parrainée par l'ancien gouvernement, l'honorable Pascual Maragall, qui a également Catalogne, dont Aragon, Baléares, Languedoc-Roussillon et Midi-Pyrénées. Dans l'Union européenne, il ya plus de 70 eurorégions, qui a été créé par régions ou collectivités locales, ou les deux Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204195 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204194 Una Estrategia de desarrollo sostenible para la Eurorregión Pirineos-Mediterráneo: orientaciones básicas Morata, Francesc, El estudio tiene por objeto formular los requisitos necesarios para poner en marcha una estrategia para el desarrollo sostenible de la Eurorregión Pirineo-Mediterráneo. Este es un proyecto de cooperación transfronteriza regional promovido por el ex presidente de la Generalitat, Honorable Sr. Pasqual Maragall, que, además de Cataluña, incluye Aragón, Islas Baleares, Languedoc-Roussillon y Midi-Pyrénées. En la Unión Europea hay más de 70 eurorregiones, que ha sido creadas por regiones o entidades locales, o ambos; L'estudi té per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratègia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquest és un projecte de cooperació transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a més de Catalunya, inclou Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. A la Unió Europea hi ha més de 70 euroregions, que ha estat creades per regions o entitats locals, o ambdós Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204194 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204193 Una Estratègia de desenvolupament sostenible per a l´Euroregió Pirineus-Mediterrània: orientacions bàsiques Morata, Francesc The study presents sets out to formulate the necessary requirements for putting in place a strategy aimed at the sustainable development of the Pyreness-Mediterranean Euroregion. This is a cross-border regional cooperation project promoted by the former President of the Generalitat, Honorable Mr. Pasqual Maragall, which, in addition to Catalonia, includes Aragon, the Balearic Islands, Languedoc-Roussillon and Midi-Pyrénées. In the EU there are more than 70 Euroregions, bearing this or other names, which have been in existence for varying lenghts of time, having been set up by regions or local entities, or both; L'estudi té per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratègia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquest és un projecte de cooperació transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a més de Catalunya, inclou Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. A la Unió Europea hi ha més de 70 euroregions, amb noms aquesta o altres, que han estat en existència per diferents longituds de temps, després d'haver estat creat per regions o entitats locals, o ambdós Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204193 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204192 A Sustainable Development Strategy for the Pyrenees-Mediterranean Euroregion: Basic Guidelines Morata, Francesc L'estudi presenta té per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratègia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquest és un projecte de cooperació transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a més de Catalunya, inclou Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. A la Unió Europea hi ha més de 70 euroregions, que han estat en funcionant per diferents periodes de temps, després d'haver estat creat per regions o entitats locals, o ambdós; The study presents sets out to formulate the necessary requirements for putting in place a strategy aimed at the sustainable development of the Pyreness-Mediterranean Euroregion. This is a cross-border regional cooperation project promoted by the former President of the Generalitat, Honorable Mr. Pasqual Maragall, which, in addition to Catalonia, includes Aragon, the Balearic Islands, Languedoc-Roussillon and Midi-Pyrénées. In the EU there are more than 70 Euroregions, bearing this or other names, which have been in existence for varying lenghts of time, having been set up by regions or local entities, or both Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204192 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204023 The Strategic value of European renewable energy promotion policy Bechberger, Mischa Encara falta per fer possible una transformació estratègica d'Europa del sistema d'energia, però el que és de la mateixa importància com a objectius a llarg termini de la FER i Reduccions de GEH són vinculants i forts objectius d'eficiència energètica, no només per 2020, però també per al 2030, 2040 i 2050, com aquesta força ajudaria a fixar l'augment de les energies renovables en el total d'energia consum i per reduir el total Emissions de GEH d'Europa en general, i les del sector de l'energia en particular, encara sent un dels majors emissors de gasos d'efecte hivernacle de tots els sectors. La refosa Directiva, prevista per 2011/12 ha de ser un bones finestres d'oportunitat per finalment establir objectius vinculants d'eficiència energètica, l'únic pilar que encara falta en la força energia interdependents i estratègia sobre el clima de la UE, basat en la reducció de gasos d'efecte hivernacle i i l'eficiència energètica.; What finally is still missing to make possible such a strategic transformation of Europe’s energy system but what is of equal importance as long term targets of RES and GHG reductions are binding and strong targets for energy efficiency, not only for 2020 but also for 2030, 2040 and 2050, as this would strongly help to fasten the increase of RES in the overall energy consumption and to bring down the total GHG emissions of Europe in general and those of the energy sector in particular, still being one of the biggest GHG emitters of all sectors. The recast of the Energy Service Directive, foreseen for 2011/12 should be a good windows of opportunity to finally establish binding energy efficiency targets, the only still missing pillar in the strongly interdependent energy and climate strategy of the EU, based on RES, GHG reductions and energy efficiency. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204023 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204022 The EU ‘2020 Energy Initiative’: The post-Lisbon pattern of change in EU energy policy Ciambra, Andrea El novembre de 2010, la Comissió Europea ha finalment donat a conèixer la seva "Energia 2020 Comunicació", un document estratègic en el marc més ampli del programa "Europa 2020". Una estratègia per al desenvolupament sostenible intel · ligent, i creixement inclusiu posa les bases d'un nou enfocament a la política d'energia a la UE. En el marc d'Europa 2020, la Iniciativa d'Energia recopila els resultats que ja s'han obtingut a través de la Estratègia de Lisboa 2000-2010, s'identifiquen les deficiències del passat i i introdueix nous objectius ambiciosos per a la UE en matèria de política energètica.; In November 2010 the European Commission has eventually issued its ‘Energy 2020’ communication1, a strategic document within the broader framework of the ‘Europe 2020. A strategy for smart, sustainable and inclusive growth’ programme2. The Energy 2020 strategy—or the ‘Energy Initiative’—lays the groundwork for a new approach to energy policy in the European Union (EU). Within the framework of Europe 2020, the Energy Initiative collects the results of what had been already achieved through the 2000-2010 Lisbon Strategy, identifies the shortcomings of past interventions3, and introduces new ambitious objectives for the EU’s common energy policy actions in the coming years. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204022 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204021 20 anys de Catalunya a la Unió Europea Morata, Francesc Aquest llibre aprofita la efemèride del vintè aniversari de la integració de Catalunya a la UE per analitzar l´impacte de les principals polítiques europees i la seva influència en l´evolució de les polítiques a nivell català; Este libro aprovecha la efeméride del vigésimo aniversario de la integración de Cataluña en la UE para analizar el impacto de las principales políticas europeas y su influencia en la evolución de las políticas a nivel catalán Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204021 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204019 The History of the European Union (Chinese version) Morata, Francesc Descriu i analitza el procés d'integració europea des dels seus inicis, els anys cinquanta, fins als nostres dies. L'objectiu consisteix a oferir una visió de conjunt d'un procés que va començar modestament amb la integració dels mercats del carbó i de l'acer dels sis membres fundadors i que ha derivat en una Unió Europea de 27 estats membres i més de 500 milions d'habitants, amb polítiques comunes, una cooperació estreta en els àmbits més sensibles de la sobirania estatal i una moneda única en setze estats; Describe y analiza el proceso de integración europea desde sus inicios, en los años cincuenta, hasta nuestros días. El objetivo consiste en ofrecer una visión de conjunto de un proceso que comenzó modestamente con la integración de los mercados del carbón y del acero de los seis miembros fundadores y que ha derivado en una Unión Europea de 27 Estados miembros y más de 500 millones de habitantes, con políticas comunes, una cooperación estrecha en los ámbitos más sensibles de la soberanía estatal y una moneda única en dieciséis estados Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204019 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204018 Energía del siglo XXI: Perspectivas europeas y tendencias globales Morata, Francesc; Escribano, Gonzalo; Zapater Duque, Esther; Costa, Oriol; Sánchez de Tembleque, Luis Jesús; Lanaia, Andrea; Solorio, Israel, 1980- Fins ara, el desenvolupament del mercat interior ha patit les limitacions derivades de la manca d'una política energètica comú i, en el pla internacional, la UE, fortament dependent dels aprovisionaments externs, no ha estat capaç de parlar amb una sola veu a l'hora de negociar acords de subministrament amb els seus principals proveïdors de petroli i gas, i amb els països de trànsit. Sens dubte, la visió intergubernamentalista de la integració europea és la més indicada per explicar les mancances assenyalades en la mesura que la política energètica, especialment, en les vessants de la seguretat dels aprovisionaments i la independència energètica, forma part del nucli dur de la sobirania estatal. Només cal comprovar que, fins ara, tot i els continus avenços del mercat interior, els tractats han mantingut el vot per unanimitat del Consell pel que fa a les decisions relacionades amb l'energia, excloent, és clar, al Parlament Europeu (PE).. El Tractat de Lisboa introdueix un canvi de tendència en vincular la política energètica, alhora, al medi ambient i al "esperit de solidaritat entre els Estats membres "amb l'objectiu de garantir el funcionament del mercat de l'energia i la seguretat de l'abastament energètic en la Unió, i fomentar l'eficiència energètica i l'estalvi energètic i el desenvolupament d'energies noves i renovables i la interconnexió de les xarxes energètiques. Per primera vegada, el Parlament Europeu i el Consell establiran conjuntament (codecisió), les mesures necessàries per assolir els esmentats objectius. aquesta formulació reflecteix els canvis que està experimentant la política energètica a la Unió i que constitueixen l'objecte central d'aquest llibre: la seguretat de energètica i seva connexió amb el canvi climàtic.; Hasta ahora, el desarrollo del mercado interior ha sufrido las limitaciones derivadas de la falta de una política energética común y, en el plano internacional, la UE, fuertemente dependiente de los aprovisionamientos externos, no ha sido capaz de hablar con una sola voz a la hora de negociar acuerdos de suministro con sus principales proveedores de petróleo y gas, y con los países de tránsito. Sin duda, la visión intergubernamentalista de la integración europea es la más indicada para explicar las carencias señaladas en la medida en que la política energética, especialmente, en las vertientes de la seguridad de los provisionamientos y la independencia energética, forma parte del núcleo duro de la soberanía estatal. Sólo hay que comprobar que, hasta ahora, a pesar de los continuos avances del mercado interior, los tratados han mantenido el voto por unanimidad del Consejo con respecto a las decisiones relacionadas con la energía, excluyendo, claro está, el Parlamento Europeo (PE) .. El Tratado de Lisboa introduce un cambio de tendencia en vincular la política energética, a la vez, al medio ambiente y al "espíritu de solidaridad entre los Estados miembros "con el objetivo de garantizar el funcionamiento del mercado de la energía y la seguridad del abastecimiento energético en la Unión, y fomentar la eficiencia energética y el ahorro energético y el desarrollo de energías nuevas y renovables y la interconexión de las redes energéticas. Por primera vez, el Parlamento Europeo y el Consejo establecerán conjuntamente (codecisión), las medidas necesarias para alcanzar dichos objetivos. esta formulación refleja los cambios que está experimentando la política energética en la Unión y que constituyen el objeto central de este libro: la seguridad de energética y su conexión con el cambio climático. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204018 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204016 La Institucionalización de las Conferencias Intergubernamentales en la Unión Europea Mateo, Gemma Des de mitjans dels anys vuitanta, la UE ha dut a terme sis CIGS amb l'objectiu de revisar els Tractats comunitaris. Com podem explicar els resultats producte d'aquesta cadena de negociacions? En aquest paper mantenim que la manera com es porten les negociacions influeix els resultats de les CIG. En particular, hi ha una sèrie de procediments i pràctiques que faciliten l'abast d'acords. Partint de la literatura del neoinstitucionalismo, derivem tres funcions dels procediments i pràctiques existents a les CIG: estructurar les negociacions, distribuir la informació i definir el rol de mediador en els processos de negociació. Aquest argument es mostra a través d'alguns exemples de les CIG celebrades a partir dels anys noranta.; Desde mediados de los años ochenta, la UE ha llevado a cabo seis CIGs con el objetivo de revisar los Tratados comunitarios. ¿Cómo podemos explicar los resultados producto de esta cadena de negociaciones? En este papel mantenemos que el modo en que se llevan las negociaciones influye los resultados de las CIG. En particular, existe una seria de procedimientos y prácticas que facilitan el alcance de acuerdos. Partiendo de la literatura del neoinstitucionalismo, derivamos tres funciones de los procedimientos y prácticas existentes en las CIG: estructurar las negociaciones, distribuir la información y definir el rol de mediador en los procesos de negociación. Este argumento se muestra a través de algunos ejemplos de las CIG celebradas a partir de los años noventa. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204016 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204015 Europa hermafrodita Amato, Giuliano Híbrid i hermafrodita són les paraules clau de la presentació. En els anys cinquanta, mitjançant un tractat internacional, vam crear una organització que, des del principi, no era només internacional, sinó alguna cosa més. Era un tractat internacional i, com a tal, afectava als Estats però, també, als ciutadans i, ja el 1964, el TJCE va sentenciar que creava un ordre constitucional per a Europa. Aquesta doble naturalesa internacional i constitucional, es troba en els cromosomes europeus des de l'inici de la nostra història comuna: Europa va néixer ja hermafrodita; Híbrido y hermafrodita son la palabras clave de la presentación. En los años cincuenta, mediante un tratado internacional, creamos una organización que, desde el principio, no era sólo internacional, sino algo más. Era un tratado internacional y, como tal, afectaba a los Estados pero, también, a los ciudadanos y, ya en 1964, el TJCE sentenció que creaba un orden constitucional para Europa. Esta doble naturaleza internacional y constitucional, se halla en los cromosomas europeos desde el inicio de nuestra historia común: Europa nació ya hermafrodita Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204015 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204014 Estrategias partidistas y construcción europea Aguilera de Prat, C. R. L'actual UE presetna alguns elements de Constitució material que es basen en els tractats com a font suprema, el dret comunitari i les competències pròpies que aquella posseeix. La qüestió de si la UE ha de tenir una Constitució formal és objectivament polèmica doncs, en sentit estricte, equivaldria a tenir un Estat.; La actual UE presetna algunos elementos de Constitución material que se basan en los Tratados como fuente suprema, el derecho comunitario y las competencias propias que aquella posee. La cuestión de si la UE debe tener una Constitución formal es objetivamente polémica pues, en sentido estricto, equivaldría a tener un Estado. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204014 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204013 La Constitució Europea i la reforma de l´Estatut Bayona i Rocamora, Antoni Aparentment, semblaria que entre la CE i la reforma de l'Estatut no hi hauria d'haver-hi una relació molt directa, però l'autor pensa que sí, sobretot tenint en compte com han anat les discussions entorn de la pròpia CE i les expectatives que s'havien posat sobre la possibilitat de què la CE pogués també fer directament un reconeixement del factor regional. L'autor creu que és important no perdre de vista que la influència que podria tenir Catalunya a la UE. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204013 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204012 Gobernanza económica y Constitución Europea Bacaria i Colom, Jordi, 1952- En l'àmbit de la política econòmica en la Constitució es produeixen canvis que poden ser importants en el futur, referits al reforçament de la capacitat de gestió de l'eurozona, a més de convertir el BCE com una institució sense disminuir la seva independència. Essencialment els camgios en el mecanisme de govern pivoten al voltant de la governança de la política monetària i l'euro, i s'estenen als aspectes de les decisions sobre el procediment de dèficit públic excessiu. És a dir, s'avança en els mecanismes de presa de decisions que pertanyen ja al camp competencial de les polítiques de la Unió. Per contra, s'avança poc en la coordinació de les polítiques econòmiques, les competències pertanyen als estats membres.; En el ámbito de la política económica en la Constitución se producen cambios que pueden ser importantes en el futuro, referidos al reforzamiento de la capacidad de gestión de la eurozona, además de convertir el BCE como una institución sin disminuir su independencia. Esencialmente los camgios en el mecanismo de gobierno pivotan en torno a la gobernanza de la política monetaria y del euro, y se extienden a los aspectos de las decisiones sobre el procedimiento de déficit público excesivo. Es decir, se avanza en los mecanismos de toma de decisiones que pertenecen ya al campo competencial de las políticas de la Unión. Por el contrario, se avanza poco en la coordinación de las políticas económicas, cuyas competencias pertenecen a los Estados Miembros. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204012 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204011 Política Exterior, Seguridad y Defensa: de las expectativas de Laeken a las líneas rojas de la Constitución Barbé, Esther La idea que intenta transmetre és que el Tractat Constitucional és una etapa més en un camí: el desenvolupament de la Unió com a actor global. No és un salt espectacular. En molts casos no fa sinó recollir el que, d'una o altra manera, ja s'estava realitzant (desenvolupament de la PESD, paper del Consell Europeu en la PESC), en altres introdueix novetats, que obren dubtes respecte al seu desenvolupament en el futur (cas del ministre o de les cooperacions estructures en Defensa); La idea que intenta transmitir es que el Tratado Constitucional es una etapa más en un camino: el desarrollo de la Unión como actor global. No es un salto espectacular. En muchos casos no hace sino recoger lo que, de una u otra manera, ya se estaba realizando (desarrollo de la PESD, papel del Consejo Europeo en la PESC); en otros introduce novedades, que abren dudas respecto a su desarrollo en el futuro (caso del ministro o de las cooperaciones estructuras en Defensa) Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204011 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204010 Derechos fundamentales y ciudadanía europea Carrillo, Marc Tracta dels drets fundamentals en el procés de configuració política d'Europa, de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. i de les garanties jurisdiccionals; Trata de los derechos fundamentals en el proceso de configuración política de Europa, de la Carta de los Derechos Fundamentales de la UE. y de las garantías jurisdiccionales Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204010 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204009 Towards a Union of Citizens and States: Negotiating Transnational Democracy in Europe Liebert, Ulrike Aquest article dóna un cop d'ull més de prop com les qüestions de legitimitat democràtica es van negociar durant la primera de les tres etapes de la redacció de la Constitució, en la Convenció sobre el Futur d'Europa (febrer de 2002-juliol 2003), i per la posterior Conferència Intergovernamental (juliol de 2003 a juny de 2004). L'objectiu d'aquesta anàlisi és avaluar el grau en què els redactors de la Comissió Europea s'han resolt els problemes de disputes sobre la democràcia postnacional que es van debatre en la Convenció; This paper takes a closer look at how issues of democratic legitimacy were negotiated during the first of three stages of constitution-makin, in the Convention on the Future of Europe (February 2002-July 2003), and by the subsequent Intergovernmental Conference (July 2003-June 2004). The aim of this analysis is to assess the extent to which the framers of the European Commission have resolved the contentions issues of post-national democracy that were debated in the Convention Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204009 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204008 El proyecto de Tratado Constitucional: la participación regional en el control de subsidiariedad Morata, Francesc La subsidiarietat és el principi filosòfic que es nodreix de diferents fonts teòriques. Una de les definicions més comunes és la que sosté que la presa de decisions s'ha de fer el més a prop possible dels ciutadans de manera que els nivells superiors de govern s'ocupin només del que els nivells inferiors no estiguin en condicions de dur a terme eficaçment per si sols. Partint d'aquesta premissa, aquest treball es divideix en tres apartats. El primer repassa l'evolució del principi de subsidiarietat a la UE des del Tractat de Maastricht. El segon analitza el debat que va tenir lloc a la Convenció Europea voltant d'aquest principi i la proposta final recollida en el projecte de Tractat Constitucional. El tercer i últim estudia les implicacions institucionals que podrien derivar d'aquesta per les regions amb competències legislatives i, en particular, per les Comunitats Autònomes; La subsidiariedad es el principio filosófico que se nutre de distintas fuentes teóricas. Una de las definiciones más comunes es la que sostiene que la toma de decisiones debe realizarse lo más cerca posible de los ciudadanos de modo que los niveles superiores de gobierno se ocupen sólo de lo que los niveles inferiores no estén en condiciones de llevar a cabo eficazmente por si solos. Partiendo de esta premisa, el presente trabajo se divide en tres apartados. El primero repasa la evolución del principio de subsidiariedad en la UE desde el Tratado de Maastricht. El segundo analiza el debate que tuvo lugar en la Convención Europea alrededor de dicho principio y la propuesta final recogida en el proyecto de Tratado Constitucional. El tercero y último estudia las implicaciones institucionales que podrían derivarse de ésta para las regiones con competencias legislativas y, en particular, para las Comunidades Autónomas Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204008 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204007 Euroregión y pragmatismo: El Fondo Común Euskadi-Aquitania Harguindéguy, Jean-Baptiste Creat el 1990, el Fons Comú Euskadi-Aquitània ha demostrat la seva eficiència en matèria de finançament de projectes ransfronterers. Entre els factors que expliquen aquests resultats cal destacar els vincles transfronterers locals previs sobre els quals s'erigeix ​​el Fons. La voluntat comuna de crear un eix regional central a la costa atlàntica i l'equilibri de les forces olítiques basques i aquitanes afavoreixen també la cooperació. No obstant això, el Fons s'enfronta actualment a un dilema important: d'una banda seguir impulsant els projectes locals que neixen esporàdicament, i per altra institucionalitzar a nivell regional aquestes col · laboracions per a formar xarxes duradores.; Creado en 1990, el Fondo Común Euskadi-Aquitania ha demostrado su eficiencia en materia de financiación de proyectos transfronterizos. Entre los factores que explican estos resultados cabe destacar los vínculos transfronterizos locales previos sobre los cuales se erige el Fondo. La voluntad común de crear un eje regional central en la costa atlántica y el equilibrio de las fuerzas políticas vascas y aquitanas favorecen también la cooperación. Sin embargo, el Fondo se enfrenta actualmente a un dilema importante: por una parte seguir impulsando los proyectos locales que nacen esporádicamente, y por otra institucionalizar a nivel regional estas colaboraciones para formar redes duraderas. Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204007 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204006 Cohesion, competition and contradiction: INTERREG and Franco-British Cross border co-operation Church, Andrew Aquest article resumeix el desenvolupament del programa INTERREG i la cooperació a la frontera franc-britànica en els últims vint anys. Això és seguit per una anàlisi de la forma transfronterera cooperació pot entendre recorrent a les discussions conceptuals de canviar la governança europea i les relacions de poder entre els diferents nivells de govern. Aquestes idees conceptuals proporcionen un context per a un examen en profunditat de la iniciativa INTERREG IIIA, a la frontera franc-britànica que es destaquen alguns dels principals problemes i les contradiccions de la cooperació transfronterera.; This paper summarise the development of the INTERREG programme and co-operation on the Franco-British border over the last twenty years. This is followed by a consideration of how cross-border co-operation can be understood by drawing on conceptual discussions of changing European governance and the power relations between different tiers of government. These conceptual ideas provide a context for an in depth consideration of the INTERREG IIIA initiative on the Franco-British border which highlights some of the key problems and contradictions of cross border co-operation. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204006 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204005 Constitución Española y Constitución Europea Díez-Picazo, Luis María, 1958- Breu comentari crític de la decisió del TC de 13 de desembre de 2004. Seguint el suggeriment que li havia fet el Consell d'Estat, el Govern va plantejar al TC quatre qüestions sobre la possible compatibilitat de la Constitució per a Europa amb la CE.; Breve comentario crítico de la decisión del TC de 13 de diciembre de 2004. Siguiendo la sugerencia que le había hecho el Consejo de Estado, el Gobierno planteó al TC cuatro cuestiones sobre la posible compatibilidad de la Constitución para Europa con la CE. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204005 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204004 The Emergence and Governance of Euroregions: The Case of the Euregio on the Dutch-German Border Perkmann, Markus Amb una història que data de la dècada de 1950, la EUREGIO és un de les més antigues euroregions a Europa. Es pot considerar com un cas exitós d'una regió transfronterera (CBR) en el sentit que s'ha establert fermament com una agència de fronteres dins del seu tram de la frontera holandesa-alemanya. L'EUREGIO també ha estat una de les protagonistes principals darrere de l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), que en les últimes dècades va actuar per difondre el model d'euroregió a tot el territori europeu. Aquest capítol té diversos objectius. En primer lloc, es presenta el cas de la EUREGIO i presenta evidència sobre la seva història, estructura orgànica i polítiques. En segon lloc, s'analitzen les condicions del context en què la EUREGIO ha sorgit i les estructures de govern que es van crear com a resultat. Es fa especial èmfasi en la posició i el paper de l'Euroregió en el context més ampli del marc de governança europea multinivell generat per la política de cohesió de la UE. El capítol conclou amb un intent d'avaluar l'èxit i l'impacte de la EUREGIO i una discussió dels reptes relacionats amb la doble funció de l'EUREGIO com a representant dels interessos de les autoritats locals i les agències de cohesió de la UE posada en pràctica de les polítiques.; With a history dating back to the 1950s, the EUREGIO is among the oldest Euroregions in Europe. It can be considered as a successful case of a cross-border region (CBR) in the sense that it has firmly established itself as a border agency within its stretch of the Dutch-German border area. The EUREGIO has also been one of the main protagonists behind the Association of European Border Regions (AEBR) that over the last decades acted to spread the Euroregion model across the European territory. This chapter has several objectives. Firstly, it introduces the case of the EUREGIO and presents evidence on its history, organisational set-up and policies.1 Secondly, it analyses the context conditions under which the EUREGIO emerged and the governance structures that were created as a result. Particular emphasis is put on the position and role of the EUREGIO within the wider context of the European multi-level governance framework generated by EU cohesion policy. The chapter concludes with an attempt to evaluate the success and impact of the EUREGIO and a discussion of the challenges related to the EUREGIO’s dual role as representative of local authority interests and EU cohesion policy implementation agency. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204004 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204003 From the “Mining Triangle” to the “Greater Region“ (“Großregion”/”Grande Région”). The Institutionalisation of the “SaarLorLux” Euroregion Dörrenbächer, C.H. Peter Gairebé 182 milions d'ciutadans de la Unió Europea (= 37,5% de la població total) viuen en aproximadament 130 regions frontereres i transfrontereres. Aquestes regions contribueixen significativament al procés d'integració europea. Aquesta importància es documenta pel paquet dels Fons Estructurals 2007-2013, que ha estat presentat per la Comissió Europea i que va ser aprovat recentment pel Parlament Europeu. Considerant que la UE ha gastat uns 4875 € milions per a la cooperació transfronterera, transnacional i interregional en el marc de la iniciativa Interreg per al període 2000-2006, la cooperació territorial europea es convertirà en un dels tres objectius dels fons estructurals i rebrà € 7750000000 (5,57 milions d'euros per a la cooperació transfronterera només) per al període 2007-2013 (Comissió Europea, 2006a, 2006b). A part d'això, un nou conjunt de normes per a l'establiment d'una "agrupació europea de cooperació territorial" (AECT) ha estat adoptat i que facilitarà la cooperació transboundray, transnacional i interregional a la UE. Aquest treball s'ocuparà de les estructures de la institucionalització, la presa de decisions i l'execució i les polítiques de la "Gran Regió" / "Großregion" (d'ara endavant: GR o Gran Regió).; Nearly 182 million citizens of the European Union (EU) (= 37,5% of the total population) live in approximately 130 border and transboundary regions (AEBR, 2006). These regions contribute significantly to the process of European integration. This importance is documented by the Structural Funds package 2007-2013 which has been presented by the European Commission (2006a) and which was recently approved by the European Parliament (Europäisches Parlament 2006). Whereas the EU has spent some 4.875 billion euros for transboundary, transnational and interregional cooperation within the framework of the Interreg initiative for the period 2000-2006, European territorial cooperation will become one of the three objectives of the Structural Funds and will receive 7.75 billion euros (5.57 billion euros for transboundary cooperation alone) for the period 2007-2013 (European Commission, 2006a; 2006b). Apart from this, a new set of regulations for the establishment of a “European Grouping of territorial co-operation” (EGTC) has been adopted which will facilitate transboundray, transnational and interregional cooperation in the EU. The following paper will deal with the institutionalisation, decision-making and implementation structures and policies of the “Grande Région”/”Großregion” (in the following: GR or Greater Region). Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204003 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204002 La Comunidade de Traballo Galicia-Norte de Portugal. Elementos para la comparación Cancela Outeda, Celso Les institucions polítiques gallegues han establert relacions de divers tipus amb altres entitats regionals radicades fora de les fronteres estatals originant així una activitat paradiplomàtica. Al marge de les accions dirigides cap a la UE, Portugal, i en concret amb la seva Regió Nord, ha acaparat una part considerable dels esforços i recursos de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. Les iniciatives concertades per les autoritats d'ambdues ribes de Miño han donat peu a l'anomenada cooperació transfronterera. Aquestes pàgines es centren en la cooperació desenvolupada entre el Govern gallec i les autoritats de la Regió Nord de Portugal. En la selecció del tema, pesen tant les raons d'ordre quantitatiu (la densitat de les interrelacions econòmiques, culturals, universitàries, etc.) Com institucional (la Comunidade de Traballo Galícia-Nord de Portugal). Des de fa gairebé tres lustres, aquesta entitat és l'instrument institucional que canalitza la cooperació transfronterera. Malgrat la seva relativa joventut, i més enllà de les realitzacions concretes, és destacable el patrimoni intangible: la creació del context (principalment polític i institucional) propici per a la cooperació entre els diversos actors polític-administratius i socioeconòmics per tal d'aprofitar les oportunitats i d'afrontar els desafiaments derivats de processos com la integració europea i la globalització econòmica.; Las instituciones políticas gallegas han establecido relaciones de diverso tipo con otras entidades regionales radicadas fuera de las fronteras estatales originando así una actividad paradiplomática. Al margen de las acciones dirigidas hacia la UE, Portugal, y en concreto con su Región Norte, ha acaparado una parte considerable de los esfuerzos y recursos de la Xunta de Galicia en este ámbito. Las iniciativas concertadas por las autoridades de ambas orillas del Miño han dado pie a la denominada cooperación transfronteriza. Estas páginas se centran en la cooperación desarrollada entre el Gobierno gallego y las autoridades de la Región Norte de Portugal. En la selección del tema, pesan tanto las razones de orden cuantitativo (la densidad de las interrelaciones económicas, culturales, universitarias, etc.) como institucional (la Comunidade de Traballo Galicia-Norte de Portugal). Desde hace casi tres lustros, esta entidad es el instrumento institucional que canaliza la cooperación transfronteriza. Pese a su relativa juventud, y más allá de las realizaciones concretas, es destacable el acervo intangible: la creación del contexto (principalmente político e institucional) propicio para la cooperación entre los diversos actores político-administrativos y socioeconómicos con el fin de aprovechar las oportunidades y de afrontar los desafíos derivados de procesos como la integración europea y la globalización económica Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204002 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204001 Cross-Border Cooperation Between Spain and Portugal: A case Study of the Southern Regions Magone, José M. After centuries of lack of contacts between Spain and Portugal, the democratization of both countries allowed for a rapprochement which today is becoming more intensive. The crucial factor of the growing integration of Spanish and Portuguese border regions into a cross-border region is naturally the INTERREG programme. Both regions are disadvantaged within the European Union and their respective countries as poor regions. They have the status of a ‘double periphery’. In the 1980s and particularly 1990s actors on both sides of the border intensified their contacts in order to overcome their double peripherality. The growing number of projects, the improvement of infrastructures and the revival of associationism will certainly change the quality of life of these regions, which are still among the lowest in both countries. The continuation of the INTERREG programme after 2007-2013 will be an important consolidating tool for the further development of cross-border cooperation.; Després de segles de falta de contactes entre Espanya i Portugal, la democratització dels dos països va permetre un acostament que avui dia és cada vegada més intens. El factor crucial de la creixent integració de les regions frontereres d'Espanya i Portugal en una regió transfronterera és, naturalment, el programa INTERREG. Ambdues regions es troben en desavantatge dins de la Unió Europea i els seus països respectius, com les regions pobres. Tenen la condició de «doble perifèria '. En els anys 1980 i 1990, en particular els actors d'ambdós costats de la frontera han intensificat els seus contactes per tal de superar la seva situació perifèrica doble. El nombre creixent de projectes, la millora de les infraestructures i el renaixement de l'associacionisme sens dubte canviarà la qualitat de vida d'aquestes regions, que segueixen estant entre els més baixos dels dos països. La continuació del programa INTERREG després de 2007-2013 serà un instrument important per consolidar el desenvolupament de la cooperació transfronterera. Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204001 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203960 La Cooperació territorial de les regions. L’experiència de Catalunya Morata, Francesc L’EPM s’inscriu en el context de les estratègies de la cooperació interterritorial impulsades a Catalunya des de l’adhesió d’Espanya a la UE. L’activisme europeu de les institucions catalanes va començar a manifestar-se cap a finals dels anys vuitanta, arran de la posada en marxa del Mercat Únic de 1993, amb un conjunt d’iniciatives tendents a fomentar fórmules innovadores de cooperació transregional - és a dir, desproveïdes de continuïtat territorial – i transfronterera amb altres comunitats regionals i locals. Els Quatre Motors per a Europa i Eurociutats corresponen al primer model, mentre que l’antiga Euroregió Mediterrània formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, i la Comunitat de Treball dels Pirineus encarnen el segon. La xarxa C-6 i les dues experiències més actuals, l’Arc Llatí i l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, combinen elements d’ambdós models. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203960 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203959 L’Euroregió Pirineus-Mediterrània Suárez, Carme; Rodríguez, Pilar Analitza una de les experiències de CTF més recent al sud d’Europa: l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Constituïda per un nucli inicial de cinc regions: Catalunya, Aragó, Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus, no descarta la cooperació amb altres territoris seguint l’arc pirinenc i mediterrani (d’Itàlia fins al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona, Roina) i les illes de la mediterrània occidental (EPM, 2004: 4.), fet que implica la combinació de tres tipus de cooperació: transfronterer, interregional i transnacional. Aquesta característica juntament amb la pretensió d’esdevenir un pol de desenvolupament econòmic és un indicador de l’especificitat de l’EPM en el marc euroregional europeu. Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203959 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203958 Els Actors de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Xarxes, percepcions i expectatives Morata, Francesc; Rodríguez, Pilar Segons la nostra hipòtesi, la viabilitat de l’Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM) dependrà sobretot de la seva capacitat de mobilitzar, d’implicar i de connectar els actors públics i privats dels diferents nivells territorials als quals s’adreça aquesta iniciativa. Per tant, el grau de coneixement i el posicionament dels diferents actors respecte al projecte resulten essencials a l’hora de definir una estratègia de cooperació d’aquestes característiques. L’objectiu d’aquest document és explicar els resultats de l’enquesta duta a terme amb un miler d’actors públics i privats de l’EPM. Aquesta tenia per objectiu obtenir dades relatives a aspectes clau del context en el que s’insereix el projecte, així com informació rellevant per definir estratègies d’actuació que poden ajudar a desenvolupar les capacitats organitzatives i comunicatives necessàries per gestionar una organització complexa com aquesta. L’estudi empíric es va estructurar al voltant de tres línies d’anàlisi: 1r) el present de l’Euroregió; 2n) El posicionament respecte l’EPM i 3r) El futur de l’EPM Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203958 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203957 Un Possible encaix de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània en la figura de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial Beltrán García, Susana Avui dia parlar de l’Euroregió i de les seves capacitats per optimitzar el nivell de cooperació no és estrany al mon del dret, però no sempre ha estat així. Ha calgut l’experiència positiva de diverses entitats regionals i locals d’arreu d’Europa per començar a reconèixer la importància d’aquest fenomen. Les regions europees havien iniciat diverses actuacions, algunes d'elles als inicis dels seixanta, amb l'objectiu de desenvolupar interessos comuns tractant que les fronteres estatals no suposessin una barrera insuperable. Estructures tal com l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), creada el 1969, o les accions dutes a terme per entitats territorials del denominat Arc Alpí (ARGE-ALP, ALPE-ADRIA i COTRAO) van constituir uns dels primers exemples de col·laboració permanent en el continent europeu. Així doncs, si bé a partir dels anys setanta (per posar una data orientativa) s’estengué la col·laboració d’entitats regionals i locals europees no va ser fins a la dècada dels noranta quan aquesta es va consolidar, sobretot pel llançament de les iniciatives comunitàries INTERREG que suposaren un recolzament econòmic a les actuacions empreses des dels seus organismes de cooperació Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203957 2008-01-01T00:00:00Z