http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4108 www.iuee.eu/ Thu, 23 May 2013 13:08:50 GMT 2013-05-23T13:08:50Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/45013/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4108 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205342 Nuevos retos para el sindicalismo europeo. La Jurisprudencia del TJUE relativa al desplazamiento de trabajadores en el marco de una prestación transnacional de servicios Molina Vera, Ana El TJUE ha consagrado en sus sentencias Viking, Laval, Rüffert y Comisión contra Luxemburgo una interpretación restrictiva de la directiva 96/71/CE sobre el desplazamiento de trabajadores en el marco de prestación de servicios transnacional, dando preponderancia a los principios económicos de la UE, frente a los sociales, y favoreciendo el dumping social. El objetivo será analizar si los fundamentos jurídicos de las sentencias se pueden rebatir, y hacer especial hincapié en el posicionamiento de la Confederación Europea de Sindicatos a este respecto.; El TJUE ha consagrat en les seves sentències Viking, Rüffert, Laval i Comissió contra Luxemburg una interpretació restrictiva de la directiva 96/71/CE sobre el desplaçament de treballadors en el marc d’una prestació de serveis transnacional, donant preponderància als principis econòmics de la UE, front als socials, i afavorint el dumping social. L’objectiu serà analitzar si els fonaments jurídics de les sentències es poden rebatre, i fer especial esment al posicionament de la Confederació Europea de Sindicats. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205342 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204597 Accesibilidad en los espacios públicos urbanizados Alonso López, Fernando El libro, coordinado por el Director de ACCEPLAN, Fernando Alonso López, viene a ser un reflejo de los avances entorno a la búsqueda de accessibilidad universal en los espacios públicos urbanizados. Para aproximarse a la realidad normativa y técnica de la Orden Ministerial el libro se estructura en artículos referentes al contexto normativo, a los contenidos de la Orden, y a reflexiones y criterios en torno a la accesibilidad en la ciudad. Del conjunto de artículos, por su variedad y por su carácter multidiciplinar, se extrae un libro de referencia que ofrece la variedad de enfoques del tema y que ayuda a interpretar mejor la Orden Ministerial, su contribución a los objetivos de la Ley 51/2003 de Igualdad de Oportunidades No Discriminación y Accesibilidad Universal, LIONDAU, y su utilidad en la comformación de unas ciudades cada vez más abiertas a la diversidad funcional y a la convivencia.; El llibre, coordinat pel director de ACCEPLAN, Fernando Alonso López, ve a ser un reflex dels avenços entorn de la recerca d'accessibilitat universal en els espais públics urbanitzats. Per conèixer un realitat normativa i tècnica de l'Ordre Ministerial el llibre s'estructura en articles referents al context normatiu, als continguts de l'Ordre, ja reflexions i criteris al voltant de l'accessibilitat a la ciutat. Del conjunt d'articles, per la seva varietat i pel seu caràcter multidiciplinar, s'extreu un llibre de referència que ofereix la varietat d'enfocaments del tema i que ajuda a interpretar millor l'Ordre Ministerial, la seva contribució als objectius de la Llei 51/2003 de Igualtat d'Oportunitats No Discriminació i Accessibilitat Universal, LIONDAU, i la seva utilitat en la comformación d'unes ciutats cada vegada més obertes a la diversitat funcional ia la convivència. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204597 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204596 Adaptación de la vivienda en la población dependiente:necesidades, programas, casos. Alonso López, Fernando Este trabajo aborda un tema escasamente estudiado hasta el momento, poco conocido pero probablemente destinado a tener un gran crecimiento en los próximos años : la transformación de la vivienda de las personas mayores y discapacitadas para facilitar su permanencia y calidad de vida en el hogar. En él se analizan los siguientes aspectos: 1) las necesidades de la población de acuerdo con sus limitaciones funcionales y demandas ; 2) casos prácticos : diagnóstico, soluciones y coste ; 3) Conclusiones y propuestas; Aquest treball aborda un tema poc estudiat fins ara, poc conegut però probablement destinat a tenir un gran creixement en els propers anys: la transformació de l'habitatge de la gent gran i discapacitades per facilitar la seva permanència i qualitat de vida a la llar. S'hi analitzen els aspectes: 1) les necessitats de la població d'acord amb les seves limitacions funcionals i demandes; 2) casos pràctics: diagnòstic, solucions i cost; 3) Conclusions i propostes Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204596 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204432 Cumbre de Viena: energía, polarización y búsqueda de liderazgos Bermúdez, Ángel; Soriano, Juan Pablo La IV Cumbre Unión Europea – América Latina y el Caribe (UE-ALC), celebrada en Viena los días 11, 12 y 13 de mayo, estuvo marcada por una creciente polarización interna latinoamericana, por los problemas europeos para definir un liderazgo sobre el futuro del proyecto de integración y por la crisis global de energía.; La IV Cimera Unió Europea - Amèrica Llatina i el Carib (UE-ALC), celebrada a Viena els dies 11, 12 i 13 de maig, va estar marcada per una creixent polarització interna llatinoamericana, pels problemes europeus per definir un lideratge sobre el futur del projecte d'integració i per la crisi global d'energia. Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204432 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204431 La Unión Europea en la crisis del Líbano o la paradoja entre poder y querer Sabiote, Maria A.; Soler i Lecha, Eduard, El conflicto de Oriente Próximo escribió una más de sus tantas páginas el pasado verano. A principios de julio, las milicias de Hezbollah secuestraron a dos soldados israelíes cerca de la frontera del Líbano y se lanzaron cohetes Katiuska hacia el norte de Israel. Este suceso provocó la respuesta armada israelí y el inicio de un largo verano de bombardeos en el sur del Líbano, en los suburbios de Beirut y en el norte de Israel. La escalada bélica se llevó a cabo delante de una comunidad internacional incapaz de responder con contundencia a la desproporcionada respuesta israelí y a los continuos ataques de Hezbollah en el norte de Israel. Por su lado, la Unión Europea evidenció la divergencia de pareceres entre sus 25 estados miembros. Así, mientras que países como Francia, España o Italia criticaban la desproporción de la actuación israelí; Reino Unido o Alemania reconocían a Israel el derecho a la legítima defensa.; El conflicte del Pròxim Orient va escriure una més de les seves tantes pàgines el passat estiu. A principis de juliol, les milícies de Hezbollah van segrestar dos soldats israelians prop de la frontera del Líban i es van llançar coets Katiuska cap al nord d'Israel. Aquest succés va provocar la resposta armada israeliana i l'inici d'un llarg estiu de bombardejos al sud del Líban, en els suburbis de Beirut i al nord d'Israel. L'escalada bèl · lica es va dur a terme davant d'una comunitat internacional incapaç de respondre amb contundència a la desproporcionada resposta israeliana i als continus atacs de Hezbollah al nord d'Israel. Per la seva banda, la Unió Europea va evidenciar la divergència de parers entre els seus 25 estats membres. Així, mentre que països com França, Espanya o Itàlia criticaven la desproporció de l'actuació israeliana, Regne Unit o Alemanya reconeixien a Israel el dret a la legítima defensa. Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204431 2006-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204430 El Instrumento Europeo de Vecindad y Asociación: Conteniendo expectativas en tiempos de escasez Natorski, Michal El Instrumento Europeo de Vecindad y Asociación (IEVA), en vigor desde el 1 de enero de 2007, forma parte del conjunto de nuevos instrumentos financieros de la acción exterior de la UE previstos para el periodo 2007-2013. El IEVA debería constituir, en principio, un incentivo substancial para los estados vecinos de la UE para reforzar sus procesos de adaptación en la dirección de los objetivos planteados en el marco de la Política Europea de Vecindad (PEV). No obstante, coincidiendo con la fecha de puesta en marcha del IEVA, la Comisión Europea ya indicó, con cierto encogimiento, que “pese a los ambiciosos objetivos de la PEV en el ámbito de las reformas, la financiación destinada a éstas seguirá siendo relativamente modesta”. Estas consideraciones reflejan la tendencia que ya se había ido apuntando de que la Comisión Europea y otros representantes de las instituciones europeas han intentado mantener el IEVA en un segundo plano en la estructura de incentivos previstos en el marco de la PEV.; L'Instrument Europeu de Veïnatge i Associació (IEVA), en vigor des del 1 de gener de 2007, forma part del conjunt de nous instruments financers de l'acció exterior de la UE previstos per al període 2007-2013. El IEVA hauria constituir, en principi, un incentiu substancial per als estats veïns de la UE per reforçar els seus processos de adaptació a la direcció dels objectius plantejats en el marc de la Política Europea de Veïnatge (PEV). No obstant això, coincidint amb la data de posada en marxa de l'IEVA, la Comissió Europea ja va indicar, amb cert encongiment, que "tot i els ambiciosos objectius de la PEV en l'àmbit de les reformes, el finançament destinat a aquestes seguirà sent relativament modesta ". Aquestes consideracions reflecteixen la tendència que ja s'havia anat apuntant que la Comissió Europea i altres representants de les institucions europees han intentat mantenir l'IEVA en un segon pla en l'estructura d'incentius previstos en el marc de la PEV. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204430 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204429 Las Relaciones UE-África y la futura asociación estratégica: realpolitik con piel de cordero Guerrero, Federico Hasta el 2005 no hubo demasiados avances, más allá de los constantes contactos que han ido manteniendo las Conferencias Ministeriales UE-África y la elaboración de una Comunicación por parte de la Comisión al respecto de dicho diálogo. Dicha Comunicación pretendía atenuar los efectos de la anulación de la Cumbre sobre el recién nacido diálogo político, ofreciendo una imagen de continuidad, así como analizar los avances del diálogo en los ocho temas prioritarios establecidos por el Plan de El Cairo. De entre estos temas destacaba, dentro del apartado dedicado a la integración regional, el inicio de las negociaciones sobre los polémicos Acuerdos de Asociación Económica (AAE) entre la UE y las diversas agrupaciones regionales de los países ACP (unos acuerdos que entrarán en vigor a partir del 2008 y que han suscitado críticas por parte de algunos sectores en base a los perniciosos efectos para las economías africanas que puede conllevar la liberalización comercial total con Europa).; Fins al 2005 no hi va haver gaires avenços, més enllà dels constants contactes que han anat mantenint les Conferències Ministerials UE-Àfrica i l'elaboració d'una Comunicació per part de la Comissió al respecte d'aquest diàleg. Aquesta Comunicació pretenia atenuar els efectes de l'anul · lació de la Cimera sobre el recentment nascut diàleg polític, oferint una imatge de continuïtat, així com analitzar els avenços del diàleg en els vuit temes prioritaris establerts pel Pla del Caire. D'entre aquests temes destacava, dins de l'apartat dedicat a la integració regional, l'inici de les negociacions sobre els polèmics Acords d'Associació Econòmica (AAE) entre la UE i les diverses agrupacions regionals dels països ACP (uns acords que entraran en vigor a partir del 2008 i que han suscitat crítiques per part d'alguns sectors sobre la base dels perniciosos efectes per les economies africanes que pot comportar la liberalització comercial total amb Europa). Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204429 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204428 La Unión Europea frente a Darfur una vez más: EUFOR Chad/RCA Gabarro, Jordi; Sabiote, Maria A. Los estados europeos se han mostrado impotentes ante el conflicto que asola Sudán, ejemplificado por la catástrofe humanitaria de Darfur. La creciente presión para “hacer algo” llegó a los despachos de los ministros de exteriores europeos hace cuatro años y desde entonces, tanto a nivel unilateral como europeo se han desarrollado diferentes (y fracasadas) iniciativas. A nivel de la PESD, por ejemplo, la Unión puso en marcha en coordinación con la OTAN, la operación de apoyo a la misión de la Unión Africana en Darfur, la operación AMIS II, pero pronto se vio desbordada por las dimensiones del conflicto. Este fracaso ha obligado a la Unión a ocupar un lugar protagonista en este conflicto imposible de desligar del enfrentamiento de Sudán con Chad, a través de la operación EUFOR Chad/RCA. Sin embargo, esta nueva operación se está convirtiendo en la última pesadilla europea en el terreno de la PESD. El complejo contexto bélico a escala regional así como las dificultades para construir una operación europea a gran escala han puesto en evidencia las diferencias entre socios europeos sobre el deber de intervenir en el conflicto de Darfur, así como las lagunas en la estrategia europea hacia un conflicto tan grave como el que asola el triángulo formado por Sudán, Chad y la República Centroafricana (RCA).; Els estats europeus s'han mostrat impotents davant el conflicte que assola Sudan, exemplificat per la catàstrofe humanitària de Darfur. La creixent pressió per "fer alguna cosa" va arribar als despatxos dels ministres d'exteriors europeus fa quatre anys i des de llavors, tant a nivell unilateral com europeu s'han desenvolupat diferents (i fracassades) iniciatives. A nivell de la PESD, per exemple, la Unió va posar en marxa en coordinació amb l'OTAN, l'operació de suport a la missió de la Unió Africana a Darfur, l'operació AMIS II, però aviat es va veure desbordada per les dimensions del conflicte. Aquest fracàs ha obligat a la Unió a ocupar un lloc protagonista en aquest conflicte impossible de deslligar de l'enfrontament del Sudan amb Txad, a través de l'operació EUFOR Txad / RCA. No obstant això, aquesta nova operació s'està convertint en l'última malson europea en el terreny de la PESD. El complex context bèl · lic a escala regional així com les dificultats per construir una operació europea a gran escala han posat en evidència les diferències entre socis europeus sobre el deure d'intervenir en el conflicte de Darfur, així com les llacunes en l'estratègia europea cap a un conflicte tan greu com el que assola el triangle format per Sudan, Txad i la República Centreafricana (RCA). Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204428 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204427 Especial sobre los hechos del 11 de Septiembre Barbé, Esther El 11 de septiembre marcó un antes y un después para el conjunto de la sociedad internacional. Los terribles atentados contra las Torres Gemelas pusieron sobre la mesa un nuevo conjunto de amenazas y riesgos difusos que diluyeron el tradicional escenario de seguridad. Asimismo, la subsecuente operación armada contra Afganistán abrió un nuevo debate sobre la intervención internacional y sobre la pervivencia de las organizaciones regionales e internacionales. Esta monografía se sitúa precisamente en este contexto e intenta ofrecer al lector unas primeras reflexiones sobre unos hechos que marcaron dramáticamente la historia contemporánea.; L'11 de setembre va marcar un abans i un després per al conjunt de la societat internacional. Els terribles atemptats contra les Torres Bessones van posar sobre la taula un nou conjunt d'amenaces i riscos difusos que van diluir el tradicional escenari de seguretat. Així mateix, la subsecuente operació armada contra Afganistan va obrir un nou debat sobre la intervenció internacional i sobre la pervivència de les organitzacions regionals i internacionals. Aquesta monografia se situa precisament en aquest context i intenta oferir al lector unes primeres reflexions sobre uns fets que van marcar dramàticament la història contemporània. Mon, 01 Jan 2001 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204427 2001-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204426 Irak y el club europeo: ¿cuál de ellos? Barbé, Esther El pasado 27 de enero, el Consejo de Asuntos Generales y de Relaciones Exteriores de la Unión tomó una decisión altamente significativa para el desarrollo del papel exterior de la Unión: su primera operación militar. Las páginas de la prensa dedicaban, sí lo hacían, unas pocas líneas a la operación de mantenimiento de la paz que la UE llevará a cabo en Macedonia a partir de la próxima primavera. La una de la prensa estaba ocupada por el hecho de que los Quince estaban más desunidos que nunca, a causa de la actual crisis internacional. De ahí que en la misma reunión tan sólo hubieran sido capaces de producir una declaración relativa a la situación en Irak de “minimísimo común denominador”, cuyo eje central son dos temas indiscutibles: la obligación de Irak de cooperar con los inspectores y el papel del Consejo de Seguridad como responsable del matenimiento de la paz y de la seguridad...; El passat 27 de gener, el Consell d'Afers Generals i de Relacions Exteriors de la Unió va prendre una decisió altament significativa per al desenvolupament del paper exterior de la Unió: la seva primera operació militar. Les pàgines de la premsa dedicaven, sí que ho feien, unes poques línies a l'operació de manteniment de la pau que la UE portarà a terme a Macedònia a partir de la primavera que ve. L'una de la premsa estava ocupada pel fet que els Quinze estaven més desunits que mai, a causa de l'actual crisi internacional. Per això en la mateixa reunió només haguessin estat capaços de produir una declaració relativa a la situació a l'Iraq de "minimísimo comú denominador", l'eix central són dos temes indiscutibles: l'obligació de l'Iraq de cooperar amb els inspectors i el paper del Consell de seguretat com a responsable del manteniment de la pau i de la seguretat ... Wed, 01 Jan 2003 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204426 2003-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204425 Spain in Europe 1996-2004 Barbé, Esther “Thinking globally, acting locally" is an essential slogan in the current political discourse. Yet, in view of the policies on the European Union carried out by the two governments of the People’s Party (PP) headed by José María Aznar between 1996 and 2004, we could coin a quite different slogan: "thinking locally, acting in Europe". Indeed, José María Aznar’s policy-making during the last eight years has been characterised by turning his domestic concerns into the ‘exclusive factor’ of his European strategy, regardless of the context and the need for fitting in national objectives with Europeans’. Hence, it was natural that the electoral campaign preceding the general elections held on Sunday, 14 March, did not deal with any of the topics prevailing in the EU’s current agenda. Neither enlargement nor the Constitution, nor the process of shaping a core group within the EU, seem to have room in Spain’s political debate...; “Pensar globalmente, actuar localmente” es un slogan imprescindible en el discurso político de nuestros días. Pues bien, la práctica política, en materia de Unión Europea, de los dos gobiernos del Partido Popular, presididos por José María Aznar (1996-2004), nos permite acuñar un slogan de signo bien diferente: “pensar localmente, actuar en Europa”. En efecto, si algo caracteriza a estos ocho años de práctica política de José María Aznar es haber convertido sus preocupaciones domésticas en factor exclusivo de su estrategia europea, con independencia del contexto de cada momento y de la necesidad de encajar objetivos nacionales con objetivos europeos. De ahí que sea lógico que la campaña electoral que ha precedido a las elecciones generales del 14 de marzo no haya recogido ninguno de los temas que dominan en la agenda de la UE en el momento actual. Ni la ampliación, ni la Constitución, ni tampoco el proceso de conformación de un núcleo duro tienen cabida en el debate político español...; "Pensar globalment, actuar localment" és un eslògan imprescindible en el discurs polític dels nostres dies. Doncs bé, la pràctica política, en matèria d'Unió Europea, dels dos governs del Partit Popular, presidits per José María Aznar (1996-2004), ens permet encunyar un eslògan de signe ben diferent: "pensar localment, actuar a Europa" . En efecte, si alguna cosa caracteritza aquests vuit anys de pràctica política de José María Aznar és haver convertit les seves preocupacions domèstiques en factor exclusiu de la seva estratègia europea, amb independència del context de cada moment i de la necessitat d'encaixar objectius nacionals amb objectius europeus. Per això és lògic que la campanya electoral que ha precedit a les eleccions generals del 14 de març no hagi recollit cap dels temes que dominen en l'agenda de la UE en el moment actual. Ni l'ampliació, ni la Constitució, ni tampoc el procés de conformació d'un nucli dur tenen cabuda en el debat polític espanyol. Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204425 2004-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204388 España en Europa 1996-2004 Barbé, Esther Pensar globalmente, actuar localmente” es un slogan imprescindible en el discurso político de nuestros días. Pues bien, la práctica política, en materia de Unión Europea, de los dos gobiernos del Partido Popular, presididos por José María Aznar (1996-2004), nos permite acuñar un slogan de signo bien diferente: “pensar localmente, actuar en Europa”. En efecto, si algo caracteriza a estos ocho años de práctica política de José María Aznar es haber convertido sus preocupaciones domésticas en factor exclusivo de su estrategia europea, con independencia del contexto de cada momento y de la necesidad de encajar objetivos nacionales con objetivos europeos. De ahí que sea lógico que la campaña electoral que ha precedido a las elecciones generales del 14 de marzo no haya recogido ninguno de los temas que dominan en la agenda de la UE en el momento actual. Ni la ampliación, ni la Constitución, ni tampoco el proceso de conformación de un núcleo duro tienen cabida en el debate político españo; “Thinking globally, acting locally" is an essential slogan in the current political discourse. Yet, in view of the policies on the European Union carried out by the two governments of the People’s Party (PP) headed by José María Aznar between 1996 and 2004, we could coin a quite different slogan: "thinking locally, acting in Europe". Indeed, José María Aznar’s policy-making during the last eight years has been characterised by turning his domestic concerns into the ‘exclusive factor’ of his European strategy, regardless of the context and the need for fitting in national objectives with Europeans’. Hence, it was natural that the electoral campaign preceding the general elections held on Sunday, 14 March, did not deal with any of the topics prevailing in the EU’s current agenda. Neither enlargement nor the Constitution, nor the process of shaping a core group within the EU, seem to have room in Spain’s political debate; "Pensar globalment, actuar localment" és un eslògan imprescindible en el discurs polític dels nostres dies. Doncs bé, la pràctica política, en matèria d'Unió Europea, dels dos governs del Partit Popular, presidits per José María Aznar (1996-2004), ens permet encunyar un eslògan de signe ben diferent: "pensar localment, actuar a Europa" . En efecte, si alguna cosa caracteritza aquests vuit anys de pràctica política de José María Aznar és haver convertit les seves preocupacions domèstiques en factor exclusiu de la seva estratègia europea, amb independència del context de cada moment i de la necessitat d'encaixar objectius nacionals amb objectius europeus. Per això és lògic que la campanya electoral que ha precedit a les eleccions generals del 14 de març no hagi recollit cap dels temes que dominen en l'agenda de la UE en el moment actual. Ni l'ampliació, ni la Constitució, ni tampoc el procés de conformació d'un nucli dur tenen cabuda en el debat polític espanyol. Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204388 2004-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204387 España en Europa 2004-2008 Barbé, Esther En marzo de 2004 el Observatorio de Política Exterior Europea publicó, en versión digital, un monográfico especial sobre España en Europa (1996-2004). Su objetivo era analizar la agenda y la estrategia de España durante el período de José María Aznar en materia de relaciones internacionales. Como bien indicaba el título de aquella publicación, uno de los supuestos de partida del análisis era la europeización de la actividad internacional de España. ¿Era así?, ¿la España de Aznar veía el mundo y se aproximaba a él a través de Bruselas? Aquella publicación tuvo una buena acogida, a la vista de las visitas recibidas y sobre todo de las instituciones que nos pidieron vincular dicha publicación a sus páginas web y, entre ellas, hay que destacar que EUObserver publicó como comentario su artículo introductorio, en versión inglesa, Aznar: thinking locally, acting in Europe (calificado por EUObserver como lectura de máxima relevancia). El hecho de que las elecciones de 2004 se celebraran tres días después de los trágicos acontecimientos del 11-M hizo que el interés por España y por su proyección europea e internacional aumentara de manera destacada. La presente publicación constituye un segundo ejercicio de dicho tipo, en este caso para analizar el período del gobierno Zapatero (2004-2008). Una vez más, el supuesto de partida (la europeización de la agenda y del método) está en la mente de los analistas. Y una vez más los artículos recogidos en esta publicación hacen el ejercicio de “triangular” el análisis. España y Europa son dos vértices (más o menos alejados, en el fondo y en la forma) que los autores manejan en sus análisis de caso (tercer vértice); El març del 2004 l'Observatori de Política Exterior Europea va publicar, en versió digital, una monogràfic especial sobre Espanya a Europa (1996-2004). El seu objectiu era analitzar l'agenda i l'estratègia d'Espanya durant el període de José María Aznar en matèria de relacions internacionals. Com bé indicava el títol d'aquella publicació, un dels supòsits de partida de l'anàlisi era l'europeïtzació de l'activitat internacional d'Espanya. Era així?, L'Espanya d'Aznar veia el món i s'aproximava a ell a través de Brussel · les? Aquella publicació va tenir una bona acollida, a la vista de les visites rebudes i sobretot de les institucions que ens van demanar vincular aquesta publicació a les seves pàgines web i, entre elles, cal destacar que EUObserver publicar com a comentari seu article introductori, en versió anglesa , Aznar: thinking locally, acting in Europe (qualificat per EUObserver com a lectura de màxima rellevància). El fet que les eleccions de 2004 es celebraran tres dies després dels tràgics esdeveniments de l'11-M va fer que l'interès per Espanya i per la seva projecció europea i internacional augmentés de manera destacada. Aquesta publicació constitueix un segon exercici d'aquest tipus, a aquest cas per analitzar el període del govern Zapatero (2004-2008). Un cop més, el supòsit de partida (l'europeïtzació de l'agenda i del mètode) està en la ment dels analistes. I un cop més els articles recollits en aquesta publicació fan l'exercici de "triangular" l'anàlisi. Espanya i Europa són dos vèrtexs (més o menys allunyats, en el fons i en la forma) que els autors manegen en les seves anàlisis de cas (tercer vèrtex) Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204387 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204386 Spain in Europe 2004-2008 Barbé, Esther In March of 2004, the Observatory of European Foreign Policy published a special monograph about Spain in Europe (1996-2004) in digital format. The objective of the monograph was to analyse Spain’s foreign policy agenda and strategy during the period of José María Aznar’s presidency. As the title suggests, one of the initial suppositions of the analysis is the Europeanization of Spanish foreign activities. Is that how it was? Did Aznar’s Spain see the world and relate to it through Brussels? The publication was well received, considering the number of visits received and above all the institutions which asked to link the publication to their web pages. Among these, the EUobserver published the introduction to the piece in English titled Aznar: thinking locally, acting in Europe (described by the EUobserver as a paper of utmost importance). The fact that the elections were held three days after the tragic events of the 11th of March dramatically increased interest in Spain and the implications for Europe. This publication is the second of its type, in this case analysing the period of the Zapatero government (2004-2008). Once again the starting premise (the Europeanization of the agenda and the methods employed) has been considered by the analysts. And once again the articles collected in this publication serve to “triangulate” the analysis. Spain and Europe are two vertices (more or less distant, in essence and in form) which the authors handle in their analysis of the case (third vertex).; Al març de 2004, l'Observatori de Política Exterior Europea va publicar una monografia especial sobre Espanya a Europa (1996-2004) en format digital. L'objectiu d'aquesta monografia és analitzar l'agenda de política exterior d'Espanya i de l'estratègia durant el període de la presidència de José María Aznar. Com suggereix el títol, un dels supòsits inicials de l'anàlisi és l'europeïtzació d'Espanya activitats a l'estranger. És que com era? Sabia Espanya d'Aznar veure el món i relacionar-s'hi a través de Brussel · les? La publicació va ser ben rebuda, tenint en compte el nombre de visites rebudes i per sobre de totes les institucions que van demanar vincular la publicació de les seves pàgines web. Entre aquests, el EUobserver publicat la introducció de la peça en Anglès titulat Aznar: pensar localment, actuar a Europa (descrit pel EUobserver com un paper molt important). El fet que les eleccions es van dur a terme tres dies després dels tràgics esdeveniments del 11 de març dramàticament augmentat l'interès a Espanya i les conseqüències per a Europa. Aquesta publicació és la segona del seu tipus, en aquest cas l'anàlisi del període del govern de Zapatero (2004-2008). Un cop més la premissa de partida (l'europeïtzació de l'agenda i els mètodes empleats), ha estat considerat pels analistes. I un cop més els articles recollits en aquesta publicació servirà per "triangular" l'anàlisi. Espanya i Europa són dos vèrtexs (més o menys llunyà, en el fons i en la forma) que manegen els autors en la seva anàlisi del cas (tercer vèrtex). Textos en anglès i castellà Tue, 01 Jan 2008 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204386 2008-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204385 España y política exterior de la UE Barbé, Esther Durante el primer semestre de 2002, España ejerció la Presidencia del Consejo de la Unión Europea, por tercera vez. Las relaciones exteriores de la Unión son cada vez más complejas y amplias. España afrontó esta Presidencia con una agenda, en la que sumaba sus tradicionales áreas de influencia a la gestión continuista de la política exterior de la Unión. En este sentido, el Observatorio de Política Exterior Europea del Institut Universitari d’Estudis Europeus, que se presenta como un grupo de investigadores cuyo principal interés es el análisis de la dimensión exterior de la UE, hace balance en este Quadern de las prioridades y resultados efectivos del programa de la Presidencia.; Durant el primer semestre de 2002, Espanya va exercir la Presidència del Consell de la Unió Europea, per tercera vegada. Les relacions exteriors de la Unió són cada vegada més complexes i àmplies. Espanya va afrontar aquesta Presidència amb una agenda, on sumava seus tradicionals àrees d'influència a la gestió continuista de la política exterior de la Unió. En aquest sentit, l'Observatori de Política Exterior Europea de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus, que es presenta com un grup d'investigadors el principal interès és l'anàlisi de la dimensió exterior de la UE, fa balanç en aquest Quadern de les prioritats i resultats efectius del programa de la Presidència. Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204385 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204363 Beyond the enlargement Barbé, Esther; Johansson-Nogués, Elisabeth Con la Europa del 2004 acercándose rápidamente, esta obra no pretende re-explorar el proceso de ampliación una vez más. Este trabajo pretende aportar una perspectiva aproximativa de aquello que le espera a la Unión Europea tras su ampliación. El acento se pone en las distintas oportunidades y desafíos que la acción exterior de la Unión tendrá que afrontar en su futuro ampliado, centrándose especialmente en la UE-25 como una actor en política exterior a la vez que un proveedor de seguridad. El objetivo de los capítulos de la primera parte de este volumen es reflejar cómo se producirá la adaptación de los nuevos miembros a las cuatro áreas de impacto exterior de la UE (PESC, PESD, minorías y asilo), y consecuentemente, de qué modo influirán éstos nuevos actores. En la última parte de la obra, se explora la naturaleza de las nuevas fronteras de la UE-25.; Amb l'Europa del 2004 acostant ràpidament, aquesta obra no pretén re-explorar el procés d'ampliació un cop més. Aquest treball pretén aportar una perspectiva aproximativa d'allò que l'espera a la Unió Europea després de la seva ampliació. L'accent es posa en les diferents oportunitats i desafiaments que l'acció exterior de la Unió haurà d'afrontar en el seu futur ampliat, centrant-se especialment a la UE-25 com una actor en política exterior al mateix temps que un proveïdor de seguretat. L'objectiu dels capítols de la primera part d'aquest volum és reflectir com es produirà l'adaptació dels nous membres a les quatre àrees d'impacte exterior de la UE (PESC, PESD, minories i asil), i conseqüentment, de quina manera influiran aquests nous actors. En l'última part de Wed, 01 Jan 2003 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204363 2003-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204362 An Instrumental analysis of the European Union´s capability to act in conflict response Miralles Solé, Débora, 1972- Since its origins, the European Union has striven to be an actor on the International scene and a place in conflict Management. Yet the EU’s lack of activity cannot be justified by a mere lack of capacities. The EU counts with numerous political, economic, and, since 2003, civil and military instruments that should allow it to precede a comprehensive conflict response. This publication consists of a description of these instruments and an analysis of the final use that the Union makes of them in the different stages of a conflict. Examples will show us the EU’s main weakness in providing a comprehensive and timely response when a conflict breaks out.; Des dels seus orígens, la Unió Europea s'ha esforçat per ser un actor en l'escena internacional i un lloc en el maneig de conflictes. No obstant això, la manca de la UE de gestió no pot ser justificat per una simple falta de capacitats. Els comptes de la UE amb nombrosos instruments polítics, econòmics, i, des de 2003, civils i militars s que han de permetre que procedeixen a una resposta integral conflicte. Aquesta publicació consta d'una descripció d'aquests instruments i una anàlisi de la utilització final que la Unió fa d'ells, en les diferents etapes d'un conflicte. Alguns exemples ens mostren la debilitat principal de la UE per oferir una resposta integral i oportuna quan un conflicte esclata. Wed, 01 Jan 2003 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204362 2003-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204361 The Role of Parliaments in European foreign policy Barbé, Esther; Herranz, Anna This book addresses the debate on the democratic deficit of European foreign and defence policies. This debate revolves around two dimensions. The first one has to do with the accountability of CFSP institutions. Is the current degree of parliamentary oversight of these policies the most appropriate? Has the disengagement of national parliaments regarding European foreign policy been counterbalanced by giving sufficient powers to the European Parliament? And, regarding the European Security and Defence Policy (ESDP), are national parliaments effectively controlling it? The second dimension of the debate is related to the wider question of whether the European Parliament is capable of legitimising EU policy outcomes. In the absence of a Europe-wide demos and of a true party system, what interests do Members of the European Parliament (MEPs) represent when dealing with foreign policy issues? Are there transnational cleavages in foreign policy or are they mainly national? Furthermore, is the European Parliament developing a transnational, autonomous stance on foreign policy issues, different from that of the Council or the Commission? The present volume is the result of the 2nd Meeting of the FORNET Working Group on “Evolution and Accountability of CFSP Institutions” organised by the Observatory of European Foreign Policy (Research line of the Institut Universitari d’Estudis Europeus), which took place in Barcelona, the 4 and 5 March 2005.; Aquest llibre aborda el debat sobre el dèficit democràtic de les polítiques exteriors europees i de defensa. Aquest debat gira entorn de dues dimensions. La primera té a veure amb la responsabilitat de les institucions PESC. És l'actual grau de supervisió parlamentària de les polítiques més adequades? La separació dels parlaments nacionals en matèria de política exterior europea estat contrarestat per donar poders suficients per al Parlament Europeu? I, pel que fa a la Política Europea de Seguretat i Defensa (PESD), són els parlaments nacionals efectivament el controla? La segona dimensió del debat està relacionat amb la qüestió més àmplia de si el Parlament Europeu és capaç de legitimar els resultats polítics de la UE. En absència d'un demos europeu d'ample i d'un sistema de partits cert, ¿quins interessos tenen els membres del Parlament Europeu (MPE) representen quan es tracta de qüestions de política exterior? Hi ha divisions transnacionals en la política exterior o són principalment nacional? D'altra banda, és el Parlament Europeu el desenvolupament d'una postura transnacional, autònom en qüestions de política exterior, diferent de la del Consell o de la Comissió? Aquest volum és el resultat de la 2 ª Reunió del Grup de Treball sobre FORNET "Evolució i responsabilitat de les institucions PESC", organitzat per l'Observatori de Política Exterior Europea (Línia d'Investigació de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus), que va tenir lloc a Barcelona , el 4 i 5 de març de 2005. Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204361 2005-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204360 Política Exterior y Parlamento Europeo Barbé, Esther; Herranz, Anna Desde el Acta Única Europea de 1987, las sucesivas reformas de la Unión Europea se han realizado con el doble lema de mejorar tanto la eficacia de las políticas de la Unión como la transparencia y posibilidades de control democrático en el proceso decisorio europeo. La consolidación del doble lema eficacia-democracia ha evidenciado la necesidad de la UE de satisfacer las dos vertientes de la legitimidad clásicas de las democracias liberales: por un lado, la legitimidad asentada en los resultados (output legitimacy), es decir, que las instituciones funcionen eficientemente y sean capaces de llevar a cabo políticas eficaces y conformes a los valores que imperan en una sociedad; y por el otro, la legitimidad del proceso (input legitimacy) o, lo que es lo mismo, que las políticas se desarrollen siguiendo los procesos institucionales establecidos y que permitan el grado de participación y control público considerado adecuado en una comunidad política. El ámbito de la política exterior no ha estado exento de este debate sobre la necesidad de combinar eficacia y democracia, sobre todo a medida que dicho ámbito se ha ido ampliando funcionalmente con el desarrollo la Política Exterior y de Seguridad Común (PESC), su dimensión de defensa (PESD), los aspectos exteriores de las políticas de Justicia y Asuntos de Interior (JAI), o la Política Europea de Vecindad, que pasa transversalmente por todos los "pilares" de la UE. Los capítulos del presente libro pretenden examinar cómo ha progresado en los años recientes la política exterior europea en las dos dimensiones de la legitimidad señaladas (eficacia y control democrático), en cuatro áreas temáticas de la política exterior europea: promoción de la democracia y los derechos humanos, dimensión exterior de las políticas de Justicia y Asuntos de Interior, Política Europea de Vecindad y, por último, el papel de la UE en la gobernanza global.; Des del Acta Única Europea de 1987, les successives reformes de la Unió Europea s'han realitzat amb el doble lema de millorar tant l'eficàcia de les polítiques de la Unió com la transparència i possibilitats de control democràtic en el procés decisori europeu. La consolidació del doble lema eficàcia-democràcia ha evidenciat la necessitat de la UE de satisfer les dues vessants de la legitimitat clàssiques de les democràcies liberals: d'una banda, la legitimitat assentada en els resultats (output legitimacy), és a dir, que les institucions funcionin eficientment i siguin capaços de dur a terme polítiques eficaces i conformes als valors que imperen en una societat, i de l'altra, la legitimitat del procés (input legitimacy) o, el que és el mateix, que les polítiques es desenvolupin seguint els processos institucionals establerts i que permetin el grau de participació i control públic considerat adequat en una comunitat política. L'àmbit de la política exterior no ha estat exempt d'aquest debat sobre la necessitat de combinar eficàcia i democràcia, sobretot a mesura que aquest àmbit s'ha anat ampliant funcionalment amb el desenvolupament a la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC), la seva dimensió de defensa (PESD), els aspectes exteriors de les polítiques de Justícia i Afers d'Interior (JAI), o la Política Europea de Veïnatge, que passa transversalment per tots els "pilars" de la UE. Els capítols d'aquest llibre pretenen examinar com ha progressat en els anys recents la política exterior europea en les dues dimensions de la legitimitat assenyalades (eficàcia i control democràtic), en quatre àrees temàtiques de la política exterior europea: promoció de la democràcia i els drets humans, dimensió exterior de les polítiques de Justícia i Afers d'Interior, Política Europea de Veïnatge i, finalment, el paper de la UE en la governança global. Mon, 01 Jan 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204360 2007-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204359 Entre la irrelevancia internacional y el aprendizaje institucional: La Presidencia Española de la Unión Europea (2010) Barbé, Esther El presente volumen es una nueva contribución del Observatorio de Política Exterior Europea (Obs) al análisis de la interacción entre la política exterior española y la acción exterior de la Unión Europea. En esta ocasión, el lector se encuentra frente a un ejercicio de balance de la Presidencia española de la Unión Europea del primer semestre de 2010, una presidencia única, que sus mismos protagonistas han definido como presidencia de transición. Una transición entre el viejo y el nuevo modelo, impuesto por el Tratado de Lisboa, que entró en vigor poco antes del inicio de la presidencia rotatoria de España. El volumen se compone de más de 20 capítulos, que abordan de manera sistematizada y sucinta los temas fundamentales para entender cuál ha sido el cometido de España a la hora de gestionar el papel de Europa en el mundo. El Obs ya ha realizado este tipo de ejercicio en tres ocasiones desde 2002. De ahí que este “Entre la irrelevancia internacional y el aprendizaje institucional: La presidencia española de la Unión Europea (2010)” deba ser entendido como un balance de la presidencia española al frente de la agenda exterior de la UE, pero también como un referente para los estudiosos de la política europea de España, por un lado, o de la acción exterior de la UE, por el otro, que se suma a la línea de análisis seguida por el Obs a lo largo de casi una década de trabajo.; Aquest volum és una nova contribució de l'Observatori de Política Exterior Europea (Obs) a l'anàlisi de la interacció entre la política exterior espanyola i l'acció exterior de la Unió Europea. En aquesta ocasió, el lector es troba davant d'un exercici de balanç de la Presidència espanyola de la Unió Europea del primer semestre del 2010, una presidència única, que els seus mateixos protagonistes han definit com a presidència de transició. Una transició entre el vell i el nou model, imposat pel Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor poc abans de l'inici de la presidència rotatòria d'Espanya. El volum es compon de més de 20 capítols, que aborden de manera sistematitzada i succinta els temes fonamentals per entendre quin ha estat la comesa d'Espanya a l'hora de gestionar el paper d'Europa al món. El Obs ja ha realitzat aquest tipus d'exercici en tres ocasions des de 2002. Per això aquest "Entre la irrellevància internacional i l'aprenentatge institucional: La presidència espanyola de la Unió Europea (2010)" hagi de ser entès com un balanç de la presidència espanyola al capdavant de l'agenda exterior de la UE, però també com un referent per als estudiosos de la política europea d'Espanya, d'una banda, o de l'acció exterior de la UE, de l'altra, que se suma a la línia d'anàlisi seguida pel Obs al llarg de gairebé una dècada de treball. Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204359 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204358 The European Security and Defense Policy (ESDP): The Recent Debate in the United States Gómez Garrido, Mercedes Europe is taking the initiative in the security and defense policy realm with an unprecedented seriousness of purpose and collective will. Developments in Europe have prompted a vigorous debate in the United States on the fundamentals of the Atlantic relationship. American politicians and analysts from different ideological backgrounds and diverse schools of thought are questioning the viability of the transatlantic partnership and many are decisively challenging the status quo. The debate in the United States about ESDP has been particularly intense since the European Council met in Helsinki, Finland, in December 1999. On that occasion, the European Union announced its plans to create a rapid reaction force of 60,000 soldiers and to establish new political and military structures to oversee the brand-new common foreign and security policy. Tensions heightened across the Atlantic a year later at the Nice Summit, when the French Presidency of the EU announced that the future European force would be under a chain of command and a planning staff separate from NATO. Both the Clinton and Bush Administrations have officially welcomed the European initiative, as they have fervently resisted any moves that might disturb NATO's unity, and implicitly, America's preeminence within the organization. Discussions in the U.S. have primarily focused on Europe's inability to carry more its own weight in managing regional security, and the necessity of a more equitable sharing of the defense burden. For Americans, the issue at stake is increasing capabilities. Europeans, on the other hand, claim that while Americans put a strong emphasis on greater burden sharing within the Alliance, they are reluctant to greater power sharing within NATO and even greater shared responsibility with the EU on the international scene. At the end of the day, the U.S. is welcoming more European defense capability, but it is not interested in sharing power with the EU, while European Union member states are seeking to have more influence over security issues, but they are not prepared to make the political and economic sacrifices -i.e., to increase their defense budgets, to attain the necessary capabilities, at least not the ones the U.S. calls for; Europa està prenent la iniciativa en l'àmbit de la política de seguretat i defensa amb una gravetat sense precedents de propòsit i voluntat col · lectiva. Els avenços a Europa han portat a un intens debat als Estats Units sobre els fonaments de la relació atlàntica. Els polítics nord-americans i analistes de diferents orígens ideològics i les diverses escoles de pensament estan qüestionant la viabilitat de l'associació transatlàntica i molts estan decisivament desafiar l'status quo. El debat als Estats Units sobre la PESD ha estat particularment intensa des que el Consell Europeu reunit a Hèlsinki, Finlàndia, el desembre de 1999. En aquesta ocasió, la Unió Europea va anunciar els seus plans de crear una força de reacció ràpida de 60.000 soldats i establir noves estructures polítiques i militars per supervisar el nou exterior i de seguretat comuna. L'augment de les tensions a través de l'Atlàntic un any després a la Cimera de Niça, quan la Presidència francesa de la UE va anunciar que la força europea de futur estaria sota una cadena de comandament i el personal de planificació independent de l'OTAN. Tant les administracions Clinton i Bush han rebut oficialment la iniciativa europea, ja que han resistit ferventment qualsevol iniciativa que puguin pertorbar la unitat de l'OTAN, i implícitament, la preeminència dels Estats Units dins de l'organització. Els debats als EUA s'han centrat principalment en la incapacitat d'Europa per transportar més del seu propi pes en la gestió de la seguretat regional, i la necessitat d'una distribució més equitativa de la càrrega de la defensa. Per als nord-americans, la qüestió en joc és cada vegada més capacitat. Els europeus, en canvi, afirmen que mentre que els nord-americans posen un fort èmfasi en la distribució de la càrrega més gran dins de l'Aliança, no estan disposats a compartir el poder més gran dins de l'OTAN i una major responsabilitat compartida amb la UE en l'escena internacional. Al final del dia, els EUA dóna la benvinguda a més capacitat de defensa europea, però no està interessat a compartir el poder amb la UE, mentre que els estats membres de la Unió Europea estan tractant de tenir més influència sobre les qüestions de seguretat, però no estan disposats a fer el polític i l'econòmic sacrificis, és a dir, per augmentar els seus pressupostos de defensa, per aconseguir la capacitat necessària, almenys no els que els EUA exigeix Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204358 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204357 Globalization and the Symphony of the New (Post-modern) World: From Westphalia to Maastricht…passing by Washington DC Castro Zuzuarregui, Pelayo Taking on the challenge of understanding and explaining the Symphony of (today’s) New World in realistic terms (not realist), this essay aims to analyse the Post-Cold war era by devising a multi-conceptual framework that combines different theoretical contributions not yet linked in a fully explanatory way. This paper suggests two inter-related analytical contexts (or background melodies) to understand Dvorak´s "New World”. First, the socio-economic structural context that falls under the controversial category of Globalization and, second, the post-modern political structural context that is built on Robert Cooper’s threefold analysis (Pre-modern, Modern and Post-modern) of today’s world [Cooper, R: 1997, 1999]. Lastly, the closing movement (allegro con fuoco) enters the normative arena to assess American foreign policy options in the light of the theoretical framework devised in the first part of the essay.; Aquest assaig pretén analitzar l'era posterior a la Guerra Freda mitjançant l'elaboració d'un marc multi-conceptual que combina diferents aportacions teòriques encara no vinculats d'una manera completament explicatiu. Aquest treball suggereix dues interrelacionats contextos analítics (o melodies de fons) per entendre "Nou Món" de Dvorak. Primer, el context socioeconòmic estructural que correspon a la categoria controvertida de la globalització i, en segon lloc, l'estructura política postmoderna context en què es construeix sobre Robert Cooper és triple anàlisi (Pre-moderna, moderna i postmoderna) del món d'avui [Cooper, R: 1997, 1999]. Finalment, el moviment de tancament entra en l'àmbit normatiu per avaluar l'opció americana de política exterior a la llum del marc teòric desenvolupat a la primera part d'aquest assaig. Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204357 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204356 La Política europea de España 2001-2002 Barbé, Esther Aquest working paper és la versió espanyola del capítol escrit per l'autora sobre la política europea d'Espanya per a un anuari alemany sobre construcció europea (W. Weidenfeld i W. Wessels (Hrsg.). Jahrbuch der Europäischen Integration 2001/02, Institut fur Europäische Politik. Europa Union Verlag, en premsa). L'autora escriu aquest capítol per al Jahrbuch regularment des de l'any 1990. Producte d'aquests textos és el llibre de l'autora que porta per títol La política europea d'Espanya, Barcelona, Ariel, 1999. En aquest llibre es recullen aspectes conceptuals i d'anàlisi en profunditat que serveixen de marc a aquest text, les característiques responen a l'objectiu de la publicació (alemanya) en què va aparèixer: un anuari de seguiment de la construcció europea de caràcter conjuntural.; El presente working paper es la versión española del capítulo escrito por la autora sobre la política europea de España para un anuario alemán sobre construcción europea (W. Weidenfeld y W. Wessels (Hrsg.). Jahrbuch der Europäischen Integration 2001/02, Institut fur Europäische Politik. Europa Union Verlag, en prensa). La autora escribe dicho capítulo para el Jahrbuch regularmente desde el año 1990. Producto de dichos textos es el libro de la autora que lleva por título La política europea de España, Barcelona, Ariel, 1999. En dicho libro se recogen aspectos conceptuales y de análisis en profundidad que sirven de marco al presente texto, cuyas características responden al objetivo de la publicación (alemana) en la que apareció: un anuario de seguimiento de la construcción europea de carácter coyuntural. Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204356 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204355 El 11 de septiembre y la redefinición de la seguridad interamericana Soriano, Juan Pablo Este trabajo busca identificar los elementos de cambio y continuidad que los ataques terroristas del 11 de septiembre tuvieron en la discusión sobre la redefinición de la arquitectura interamericana de seguridad. En particular, se revisan las posturas de Brasil, Chile, Estados Unidos y México, en tanto que se considera que las posiciones de estos países tendrán un peso importante en la Conferencia Especial sobre Seguridad hemisférica que celebrará la Organización de los Estados Americanos en el 2003. Asimismo, de cara a esta Conferencia, se enumeran algunos temas sobre los que hay un amplio consenso y otros en los cuales se tendrá que seguir trabajando para acordar posiciones comunes. Este análisis concluye que después del 11 de septiembre se generaron importantes cambios en la voluntad de varios países para avanzar en la redefinición de la seguridad hemisférica. Si embargo, esto no se tradujo en cambios importantes sobre las posiciones que los cuatro países analizados tenían sobre algunos temas específicos del debate, ni tampoco sobre el conjunto de fenómenos que consideraban como las principales amenazas a la seguridad en el Continente Americano.; Aquest treball busca identificar els elements de canvi i continuïtat que els atacs terroristes de l'11 de setembre van tenir en la discussió sobre la redefinició de l'arquitectura Interamericana de seguretat. En particular, es revisen les postures del Brasil, Xile, Estats Units i Mèxic, mentre que es considera que les posicions d'aquests països tindran un pes important en la Conferència Especial sobre Seguretat hemisfèrica que celebrarà l'Organització dels Estats Americans el 2003 . Així mateix, de cara a aquesta Conferència, s'enumeren alguns temes sobre els quals hi ha un ampli consens i altres en els quals s'haurà de seguir treballant per acordar posicions comunes. Aquesta anàlisi conclou que després de l'11 de setembre es van generar importants canvis en la voluntat de diversos països per avançar en la redefinició de la seguretat hemisfèrica. Tanmateix, això no es va traduir en canvis importants sobre les posicions que els quatre països analitzats tenien sobre alguns temes específics del debat, ni tampoc sobre el conjunt de fenòmens que consideraven com les principals amenaces a la seguretat en el Continent Americà. Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204355 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204354 Un Nuevo Oriente Medio: Connotaciones energéticas de su vinculación a la Unión Europea Albarracin Corredor, Javier Uno de los puntos que se destacará en este trabajo es la reorientación de las relaciones políticas y económicas de los diferentes actores implicados en Oriente Medio para darles unas connotaciones más regionales. Esta tendencia también es perceptible en otras regiones del mundo en las que se combinan globalización con regionalismo de tal modo que un proceso fortalece al otro y originan una mayor cooperación.; Un dels punts que es destacarà en aquest treball és la reorientació de les relacions polítiques i econòmiques dels diferents actors implicats en Orient Mitjà per donar-los unes connotacions més regionals. Aquesta tendència també és perceptible en altres regions del món en què es combinen globalització amb regionalisme de tal manera que un procés enforteix l'altre i originen una major cooperació. Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204354 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204353 The Czech Republic in the European Union: A Problematic Member State? Wagner, Larissa A comparison between Poland, Hungary and the Czech Republic concerning regional cooperation, European Enlargement and further integration and relations with Germany might lead to the conclusion that the Czech Republic, once Member State of the European Union, might be more prone to cause tensions and problems than the other two countries; Una comparació entre Polònia, Hongria i la República Txeca sobre la cooperació regional, l'ampliació europea i una major integració i les relacions amb Alemanya podria portar a la conclusió que la República Txeca, Estat, un cop membre de la Unió Europea, podrien ser més propensos a causar tensions i problemes que els altres dos països Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204353 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204352 The Coherence of the European Foreign Policy: A Real Barrier or an Academic Term? Medina Abellán, Miguel Ángel The purpose of the present study is to break down, in a general and summarised way, the concept of the coherence of the European Foreign Policy, in order to analyse its meaning, its scope and its implications. This focus on coherence will be specifically dealt with upon the analysis of the impact of this phenomenon on single institutional framework, as defined by the Treaty on European Union.; El propòsit d'aquest estudi és analitzar, d'una manera general i resumida, el concepte de la coherència de la política exterior europea, per tal d'analitzar el significat, l'abast i les seves implicacions. Aquest èmfasi en la coherència es tracta específicament sobre l'anàlisi dels efectes d'aquest fenomen sobre el marc institucional únic, tal com es defineix per la Tractat de la Unió Europea. Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204352 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204351 The Common Strategy on the Mediterranean Region: Evidence and Analysis Medina Abellán, Miguel Ángel The present working paper aims at assessing the Common Strategy on the Mediterranean, taking into account its possible articulation as a coherent instrument of the European Foreign Policy. The study wants to answer some questions related to this instrument. The Common Strategy on the Mediterranean is an excellent case study and is a potential source of several questions about the external action of the European Union. Specifically, the present study has in mind two main questions to answer. Firstly, which are the main reasons behind the adoption of this instrument of the European Foreign Policy? In other words, which was/is the rationale for the existence of this Common Strategy? Secondly, which is the real impact of the Common Strategy? Which are its real achievements?; Aquest document de treball té per objecte avaluar l'estratègia comuna a la Mediterrània, tenint en compte la seva possible articulació com un instrument coherent de la Política Exterior. L'estudi vol respondre a algunes preguntes relacionades amb aquest instrument. L'Estratègia Comuna per la Mediterrània és un excel · lent estudi de cas i és una font potencial de diverses preguntes sobre l'acció exterior de la Unió Europea. En concret, aquest estudi té en compte dues qüestions fonamentals a respondre. En primer lloc, quines són les raons principals darrere de l'adopció d'aquest instrument de la política exterior europea? En altres paraules, que va ser / és el fonament per l'existència d'aquesta estratègia comuna? En segon lloc, quin és l'impacte real de la comuna Estratègia? Quins són els seus èxits reals? Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204351 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204350 La Pacificación en el mundo actual. Estrategias europeas para la resolución de conflictos Tortosa Garrigós, María Amparo ¿Cómo se podría comprometer la Comunidad Internacional, en un mundo globalizado, para la resolución de conflictos?. En el siglo XXI, pasa necesariamente por un cuestionamiento de los métodos tradicionalmente empleados para la resolución de conflictos y la seguridad (frente a nuevos escenarios nuevas estrategias). Éstas toman forma en las doctrinas de la prevención, transformación, resolución de conflictos, gestión de crisis, y seguridad multidimensional/colectiva. Trasladándolo a Europa, la implantación de políticas comunes en las zonas en conflicto, urge cada día más. No existe una acción exterior colectiva ante el estallido de una crisis, porque al final siempre acaban prevaleciendo las decisiones de los Estados más poderosos. Es este mismo proceso decisional, anclado en las posturas realistas, el que bloquea o retarda todo intento de reacción común. Mientras, la violencia se sucede y asistimos impotentes a escenarios bélicos o escaladas, bajo la mirada atrapada de Occidente. La UE se enfrenta a un desafío cada vez más presente, por conseguir una acción globalizadora en materia de derechos humanos, porque frente a la globalización económica surge la necesidad de contrarestar sus efectos, globalizando también los derechos humanos. Cabría revisar las respuestas y capacidades europeas ante el estallido de una crisis.; Com es podria comprometre la comunitat Internacional, en un món globalitzat, per a la resolució de conflictes?. Al segle XXI, passa necessàriament per un qüestionament dels mètodes tradicionalment emprats per a la resolució de conflictes i la seguretat (enfront de nous escenaris noves estratègies). Aquestes prenen forma en les doctrines de la prevenció, transformació, resolució de conflictes, gestió de crisi, i seguretat multidimensional / col · lectiva. Traslladant a Europa, la implantació de polítiques comunes a les zones en conflicte, urgeix cada dia més. No hi ha una acció exterior col · lectiva davant l'esclat d'una crisi, perquè al final sempre acaben prevalent les decisions dels Estats més poderosos. És aquest mateix procés decisional, ancorat en les postures realistes, el que bloqueja o retarda tot intent de reacció comuna. Mentre, la violència es passa i assistim impotents a escenaris bèl · lics o escalades, sota la mirada atrapada d'Occident. La UE s'enfronta a un desafiament cada vegada més present, per aconseguir una acció globalitzadora en matèria de drets humans, perquè enfront de la globalització econòmica sorgeix la necessitat de contrarestar els seus efectes, globalitzant també els drets humans. Caldria revisar les respostes i capacitats europees davant l'esclat d'una crisi. Tue, 01 Jan 2002 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204350 2002-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204349 The Catalan Parliament and the Mediterranean: a preliminary assessment Stavridis, Stelios This study consists of four parts. It begins with an overview of the Spanish political system and how Catalonia fits into it, with an emphasis on Spain’s foreign policy decision-making process (section 1). The following sections cover Catalonia and the Mediterranean (section 2), before concentrating on the Catalan Parliament (section 3). This study then concludes with a summary of the main findings and a set of guidelines for possible future research.; Aquest estudi consta de quatre parts. S'inicia amb una visió general del sistema polític espanyol i com encaixa a Catalunya que, amb un èmfasi en la política exterior d'Espanya presa de decisions. En les seccions següents es refereixen a Catalunya i la Mediterrània, abans de concentrar al Parlament català. Aquest estudi conclou amb una resum de les principals conclusions i una sèrie de directrius per a la investigació futura possible. Wed, 01 Jan 2003 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204349 2003-01-01T00:00:00Z