http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3826 Wed, 22 May 2013 20:00:14 GMT 2013-05-22T20:00:14Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/34053/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3826 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179747 Els Colors : estratègia i imatge empresarial Bassols Buendía, Caleb; Duran Ribera, Ernest; Fàbregas Oller, Guillem; Fernández Sánchez, María José L’estudi presentat en aquest informe correspon a la investigació al voltant del paper del color al màrqueting empresarial. La seva influència, ja sigui com a eina comunicativa o identificadora d’un producte o empresa, es torna molt superior a la qual se li podria atribuir en un primer moment (fins al punt de convertir-se en un aspecte clau) quan s’observa la reacció dels consumidors davant les seves variacions i l’aplicació que en fan les companyies. La primera idea a confirmar pel treball és el caràcter inconscient de les reaccions generades per la percepció visual i les motivacions existents per explotarles. Un estudi sobre els precursors i les teories actuals de la psicologia del color condueix a una comparació entre allò que reflecteixen els estudis amb la realitat empresarial actual, mostrant una correlació evident entre valors de les organitzacions i les seves expressions pictòriques i exemplificant situacions de coincidència entre canvi de color i canvi d’estratègia corporativa. Aquest procés dóna lloc a la hipòtesi principal: el color és un element indispensable del procés de comercialització. Per tal de contrastar-la, inicialment s’acudirà a l’evidència recaptada mitjançant un qüestionari d’elaboració pròpia. A partir dels seus resultats, observarem com els consumidors no creuen estar tan influenciats per l’estètica i el color dels productes que compren com efectivament ho estan, i podrem seguir reafirmant la teoria exposada a la primera part amb paral·lelismes respecte les opinions mostrades. A continuació, es reflexionarà sobre quatre funcions del color aplicades a l’empresa de les quals aquestes es poden beneficiar: segmentador de mercats, indicador de canvi de tendència, identificador nacional i element associatiu immediat. Les determinacions preses a cada apartat a partir de reflexions teòriques i exemples formaran un entramat de conclusions que posarà fi al projecte en un apartat en el qual s’ordenen les bases per a la correcta aplicació del color al món empresarial, en funció del rol de la companyia dins del seu mercat, els valors a transmetre, el tipus de producte a comerciar, etc. Finalment, els nombrosos fonaments que se li poden atribuir a favor fan que la hipòtesi inicial quedi ratificada com a certa, ja que es demostrarà una permanent voluntat per part de les empreses d’influir sobre el comportament dels destinataris del seu procés publicitari mitjançant aquest recurs, ja sigui de manera directa o indirecta. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179747 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179746 Ikea en la Unión Europea Amat, Núria; Balasch, Héctor; Herrero, Elena; Miralles, Elias Vivimos en un mundo en el que las relaciones comerciales, los precios y los mercados internacionales están a la orden del día. Empresas con ánimo de lucro planean estrategias para lograr captar el mayor número de clientes posible. Los precios de los productos, estrategia principal de dichas empresas, varían según la oferta y la demanda de los mismos, así como del país en el que se comercializan. Este es el factor principal que nos ha llamado la atención y nos ha conducido a realizar nuestro proyecto. ¿Porqué el precio del mismo producto cambia según dónde lo compres?, ¿Es realmente más caro en un país que en otro si lo comparamos con el coste de la vida de cada uno?, ¿Realmente hay una integración de mercado en la UE?, ¿Cuál es el coste total de tener una casa? Para responder a todas estas preguntas, hemos diseñado un proyecto en el que tomamos como base una empresa que venda un producto homogéneo en toda la UE. La empresa escogida es IKEA, puesto que se encuentra establecida en gran parte de los países que la conforman, y ofrece la misma gama de productos en todos ellos, con algunas excepciones. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179746 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179745 Análisis de las redes sociales Armengol Hierro, Jasmina; Llucià Valldeperas, Laura; Montserrat Omella, Neus; Muñoz Machio, Glòria Seguramente en los últimos meses alguno de vosotros habréis escuchado hablar o incluso os habéis convertido en clientes de algún portal social. Pero, ¿qué hay detrás de éstos? Es decir, ¿qué es lo que tienen que los haga tan interesante para conseguir clientes con una velocidad trepidante? Con nuestro trabajo pretendemos averiguar cuál es la clave de su éxito. Pero, ¿cómo? Nos proponemos investigar su estrategia de mercado así como sus costes e ingresos para determinar sus posibles beneficios empresariales y sus repercusiones sociales. Para ello estudiamos varios ámbitos de este sector como la publicidad, el registro web, la demanda, etc. Mucha de la información se basa en una encuesta realizada a estudiantes de la Universidad Pompeu Fabra, así como una entrevista a los creadores de un portal social que ha obtenido un gran éxito entre los estudiantes universitarios. Los principales resultados muestran que no todos los portales son exitosos y que solo algunos tienen unos clientes fieles. Además podemos demostrar que no se puede hacer pagar por este tipo de servicio si los portales quieren mantener sus clientes. También hemos analizado si será viable o no crear un nuevo portal social. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179745 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179737 Perruqueria Maldonado's : d'homes a unisex Carreras González, David; Fernández Aguilera, Lydia; Maldonado Pedreira, Joana; Medina Medrano, Albert La perruqueria Maldonado’s és un negoci establert al barri del Fondo de Santa Coloma e Gramenet que ofereix el seu servei als homes des de fa gairebé 50 anys. Amb el següent treball, basat en la realització d’un pla d’empresa, s’analitza un projecte d’ampliació que consisteix en la conversió a perruqueria unisex. Són diversos els aspectes que es tractaran durant el transcurs, per acabar concloent que es tracta d’un projecte viable.; La posada en marxa d’un nou negoci és tot un repte. Al principi s’han d’afrontar un seguit de costos extres sense la total certesa de poder cobrir-los. Però amb el pas del temps s’espera, a part de cobrir-los, obtenir un benefici. Un cop assentats en el sector en què ens hem establert, pot ser vulguem aspirar a un marge de beneficis més gran o a aconseguir un major prestigi. Aquestes aspiracions poden ser cobertes mitjançant l’ampliació del nostre negoci, la qual es pot dur a terme per diverses vies: obertura de nous establiments, fusió amb altres negocis del sector, ampliació del públic destinatari del producte o servei, integració vertical... En aquest treball estudiarem un cas concret d’ampliació de negocis, el d’una perruqueria. La Perruqueria Maldonado’s ofereix el seu servei exclusivament als homes. El nostre objectiu consisteix en ampliar el servei ofert per aquest establiment per a atendre també al públic femení. Igual que la posada en marxa del negoci, la seva ampliació també comporta un seguit de riscos. L’anàlisi i planificació de l’expansió empresarial ha de realitzar-se amb la major exactitud possible. Per una banda, hem de considerar quin és l’estat econòmic actual del nostre negoci. A partir d’aquí hauríem de desenvolupar un estudi de mercat amb la finalitat d’estudiar la viabilitat del projecte d’ampliació: quina serà la reacció de la clientela, quina és la situació de la nova competència amb què ens trobarem, quins nous costos haurem d’afrontar, quins seran els preus que haurem d’establir per aconseguir el marge de benefici esperat, estudiar la possibilitat de fer reformes al nostre local o d’adquirir-ne un altre de nou, quines tècniques promocionals s’hauran d’aplicar per donar a conèixer el nostre nou servei, la recerca de subvencions i crèdits que contemplen reformes o ampliacions de negocis, etc. Intentar cobrir tots aquests punts necessaris per fer un bon pla d’empresa serà la finalitat del nostre treball. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179737 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179736 Propostes de polítiques laborals Casas Martínez, Cristina; Gómez Artiola, Silvia; Porras Dalmau, Daniel; Redondo López, Laura Us preocupa el problema de l’atur? Us heu preguntat mai per què Espanya té unes taxes d’atur superiors als països de referència en polítiques laborals? Creieu que el mercat laboral espanyol té moltes mancances? Penseu que el model productiu actual, basat en la construcció i el turisme, és sostenible a llarg termini? Aquestes preguntes, juntament amb la gran destrucció d’ocupació arran de la crisi, -durant l’últim trimestre del 2008 a l’economia espanyola li correspon el 70% (1) de la destrucció de llocs de treball a Europa- ens ha portat a reflexionar sobre els determinants i les conseqüències de l’atur espanyol. Seguint aquesta línia, ens preguntàvem si, mitjançant un seguit de propostes laborals, Espanya podria arribar a reduir les seves taxes d’atur a llarg termini i equiparar-les a nivells europeus. Si voleu saber més sobre les possibles solucions, en aquest treball exposem un seguit de mesures originals i d’altres basades en idees d’economistes experts que intenten millorar el capital humà de l’economia, el model productiu, els valors i mentalitat de la societat, les institucions laborals i la legislació laboral existent , amb la qual cosa es pretén, com a fi últim, augmentar els nivells d’ocupació de l’economia. Algunes d’aquestes són: · Un nou contracte únic i flexibilització laboral · Canvis en la negociació col·lectiva, fiscalitat empresarial i programes formatius · Model original en les prestacions d’atur · Impuls a un nou model productiu Aplicant aquestes propostes creiem que és possible reduir la temporalitat al mercat laboral espanyol així com també lluitar per aconseguir la plena ocupació promocionant el treball estable i de qualitat. Tot i que el problema de l’atur genera molt debat social entre els diferents agents socials, les propostes han intentat cercar el consens i, sobretot, la millora econòmica de la societat.; (1) OLIVERAS, ELISEO. España es el país con mayor destrucción de empleo de la UE. Bruselas. 17 de març de 2009. &http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=595844&idseccio_PK=1009&. [Consulta: 15 de juny de 2009]. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179736 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179735 La Crisis y el sector textil Audet Pijuan, Mireia; Fernández Serra, Maria; García Borgoñoz, Laura; González Quílez, Laura El objetivo de nuestro trabajo es ver como la situación económica actual ha afectado al sector textil, cuáles han sido las consecuencias que ha sufrido y como los consumidores se han adaptado. Para introducirnos en el tema hemos investigado cuáles han sido las consecuencias de este sector. Todo nuestro trabajo se va a basar en el estudio diferenciado en las tiendas convencionales y las empresas low cost, ya que nuestra hipótesis principal es cómo las empresas outlet han ganado terreno a las tiendas convencionales. Nos centraremos en el centro comercial outlet ‘La Roca Village’. Para poder hacerlo nos desplazaremos hasta allí para conocer su historia y su funcionamiento. Se trata de un estudio pedagógico que realizaremos mediante una pequeña muestra y noticias recopiladas de diferentes periódicos económicos. En primer lugar, con un cuestionario podremos comprobar si los consumidores tienen conocimiento de la existencia de outlets y si a partir de la crisis acuden a ellos, haciendo distinción en un ranking de cinco tipos de tienda para conocer el perfil del consumidor. A continuación, a través de un cuestionario y una serie de experimentos vamos a analizar nuestras hipótesis. Por otro lado, realizaremos tres tipos de experimentos para confirmar o refutar nuestras hipótesis principales: El primero consiste en comparar la afluencia de gente entre tienda outlet y tienda convencional en veinte minutos, distinguiendo también un día entre semana y fin de semana. El segundo experimento se trata de comparar el número de compras realizadas entre semana y en fin de semana para tienda outlet y para tienda convencional. El tercer experimento se trata de escoger seis conjuntos de ropa aleatoriamente de la misma marca en tienda outlet, realizar lo mismo en la tienda convencional, calcular su precio medio y plantear la hipótesis de que resulta más costoso vestirse en la tienda convencional que en la tienda outlet. La marca escogida es ZARA y Lefties, ambas pertenecientes a la misma cadena, Inditex. En segundo lugar realizaremos distintas entrevistas a los responsables de tiendas convencionales y tiendas outlet de distintas marcas, de las cuáles realizaremos un resumen sintetizado. Una vez realizado esto, vamos a poder afirmar o refutar las hipótesis y proceder a nuestras conclusiones. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179735 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179734 El Tabac al món : la indústria a nivell local i global, legislació, problemes i reptes de futur Balat Navarrete, Ferran; Granidaru, Mihai-Cosmin; Morozov, Fedor; Rodríguez Porras, Adrià Per què a un fumador del Canadà li costa 10 vegades més diners comprar un paquet de tabac que el que li costa a un fumador de Cuba? Què se n’ha fet dels anuncis de Marlboro als cotxes de l’escuderia automovilística Ferrari? Com és que s’han creat espais reservats per a fumadors en els últims anys? Aquestes i altres preguntes sobre el món del tabac conformen l’objecte del nostre treball d’investigació. El nostre propòsit és intentar donar resposta a qüestions com aquestes, i fer que el lector entengui realment a què es deuen aquests canvis en l’estructura del mercat del tabac. Mostrarem, mitjançant una mirada analítica dels diferents factors, que gran part d’aquests efectes en un producte (com pot ser el cigarret, en el cas que ens ocupa) són extrapolables a altres béns i que es poden explicar des del punt de vista econòmic, examinant les decisions d’agents amagats com ara el govern, i considerant les repercussions dels diferents tipus de polítiques. Com tots sabem, el món actual està conformat per un seguit de relacions entre individus, o millor dit, agents econòmics que interactuen entre ells. Els resultats d’aquestes interaccions determinen el comportament de variables que, ben definides, poden ser estudiades, així com els seus efectes. Nosaltres hem intentat mostrar d’una manera senzilla i a l’abast de tothom fins a quin punt arriben aquestes interrelacions. El que preteníem en tot moment basar-nos en dades objectives obtingudes previ estudi. Es per això que, de la mateixa manera que al acabar el treball el lector serà capaç d’entendre per què varia el preu del mateix bé al creuar una frontera, queda a càrrec de cadascú determinar si, per exemple, els fumadors són objectes de persecució o de si les mesures paternalistes del govern envers la prohibició de la publicitat estan justificades. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179734 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179733 La Responsabilitat social de l'empresa en temps de crisi Cayuela Ràfols, Anna; Moya Clivillé, Dani; Perelló Sas, Anna; Sampere Aymerich, Ricard Crisi. Financera, de confiança, global, definitiva, apocalíptica (...) s’ha definit de mil maneres aquesta crisi. Milions de persones afectades. Rendes disminuïdes. Atur. Manca de finançament. Pèrdues. EROs. Enmig de tot l’enrenou, les empreses han de defensar-se, buscar noves estratègies, nous plans de negoci i com a conseqüència replantejar-se la validesa del concepte de Responsabilitat Social i la forma d’integrar-lo dins del context empresarial. En un món en que la demanda agregada de pràcticament tots els béns i serveis ha disminuït com poques vegades abans ho havia fet, on trobar algú que financi un projecte es cada cop més complicat, on els costos segueixen a nivells massa alts, és imprescindible trobar la manera de reconduir el negoci, de recuperar la confiança dels clients així com de tots els agents vinculats a l’empresa. Al llarg del treball exposem tres casos pràctics representatius de la Responsabilitat Social en el món empresarial: MRW, “La Caixa” i Esteve; així com el d’una entitat receptora: El Casal d’Infants del Raval. Com a resultat de l’estudi hem pogut determinar que sempre i quan la Responsabilitat Social formi part del pla estratègic de l’empresa mai no serà una despesa sinó una inversió. Per tant, tot i que l’RSE no sigui la solució a la crisi si que pot ser considerada una eina clau per atenuar-ne els efectes. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179733 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179725 Explotació vitivinícola El Quintà S.L.U. Benavente Tello, María José; Deulofeu Garcia, Farners; Mateu Clusellas, Sílvia; Puig Canal, Sílvia El nostre treball consisteix en assessorar a un jove enginyer agrònom, que vol crear una empresa vinícola a Hostalets d’en Bas, situat a la comarca de la Garrotxa. La masia on vol dur a terme el projecte és al Mas Tarrés. La nostra finalitat és estudiar la viabilitat econòmica de l’empresa anomenada El Quintà. Aquesta produirà vi negre per a la seva comercialització en un sector del mercat. L’objectiu que busca el nostre client amb la creació d’aquesta empresa és aconseguir elaborar un vi negre, de la varietat Cabernet Sauvignon, que formi part del conjunt de productes típics de la comarca de la Garrotxa, coneguts amb el nom de “Cuina Volcànica”. D’aquesta manera vol arribar a satisfer les necessitats dels diferents consumidors. Com a assessores ens hem adonat que el projecte inicial no era viable. Per aquest motiu hem proposat al nostre client una sèrie de millores per intentar que el seu projecte empresarial tingui futur. Quines han estat aquestes millores? Hem aconseguit que el projecte tingui sortida? Per respondre aquests interrogants hem calculat tots els costos necessaris als que s’enfrontarà el client, tant en el projecte original com en el projecte amb les millores, tot comparant els resultats comptables obtinguts. Per acabar, ¿Quant costa produir una ampolla de vi? Aquesta és una bona pregunta que ens hem fet, per saber si el preu del vi produït, amb les seves característiques particulars, podria competir amb la resta de vins existents al mercat. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179725 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179724 És viable l'obertura d'un McDonalds a Berga? : Estudi de creació i de viabilitat Carrasco Zurita, Tamara; Gómez Toro, Isabel Maria; Masnou Rabat, Guillem; Torrents Lapuerta, Francesc Aquest estudi pretén mostrar si seria viable l’obertura d’un McDonald’s a la localitat de Berga tenint en compte que aquesta és una població reduïda i de mentalitat tradicional però que alhora presenta avantatges pel fet de ser una important zona de pas cap als Pirineus. Al treball queda reflectida la inviabilitat del projecte només per la població de Berga i es quantifica i valora el nombre de persones foranes necessàries perquè fos rentable el negoci. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179724 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179723 El Sector turístic a les Illes Balears Páez Ceballos, Daniel; Pérez Robles, Asarel; Sabater Rigo, Maria Francisca; Salinas Matamoros, Mireia Viatjar, conèixer noves cultures, endinsar-se en aventures inoblidables, descobrir noves experiències... Aquestes són tan sols algunes de les motivacions que impulsen als éssers humans a dur a terme una de les activitats més importants al nostre país i sobretot a les Illes Balears: el turisme. Però, és aquesta activitat beneficiosa per totes les parts? Es tracta d’una activitat respectuosa amb el medi ambient? És el turisme, avui dia, el principal motor de l’economia balear? En què consisteix això que en diuen turisme sostenible? Existeix aquest turisme a les Illes? Preguntes com aquestes són les que ens hem plantejat a l’hora de realitzar aquest estudi i a les quals intentarem donar resposta al llarg del nostre treball. Aquestes qüestions van més enllà de preguntes merament teòriques ja que són realment preocupants pel govern i residents Balears. Per aquesta raó varem escollir desenvolupar aquest tema, amb el clar objectiu de fer palès fins quin punt és perjudicial continuar amb la tendència turística de sol i platja d’aquests últims anys. Dos dels membres de l’equip han viscut en primera persona les conseqüències d’aquest tipus de turisme a les Illes Balears, motiu que ens ha incentivat a l’hora de buscar alternatives per poder conservar tot allò que caracteritza aquesta comunitat autònoma, que a la llarga d’aquests anys s’ha anat degradant. Sota les perspectives d’entendre la importància del turisme, la seva estructura i el seu funcionament, hem cregut necessari introduir diversos punts que ens han permès crear alternatives que combinin cultura, medi ambient i turisme. La primera etapa del nostre treball ha estat la que podríem denominar fase d’anàlisi. En aquesta, hem realitzat una investigació sobre la importància que té actualment el turisme a les Balears. Hem cregut oportú definir el concepte de sostenibilitat per tal d’aplicar-lo millor al sector turístic i seguidament identificar en quina situació es troba aquest sector a les Illes, veient les coincidències amb el model de Butler. Un cop fet l’anàlisi i situats en el context s’ha procedit a plantejar la hipòtesis del treball, completant-la amb un anàlisi DAFO. Per poder oferir altres possibilitats ens calia saber quin era el perfil de turista que visita cada illa i exemplificar-ho amb un hotel concret de l’illa de Menorca. Una vegada finalitzat això i observant els resultats, s’ha proposat un turisme alternatiu al que existeix actualment, amb la finalitat de que aquesta elecció no hipotequi les generacions futures. Amb la intenció d’assolir aquest objectiu, hem elaborat un paquet turístic sota la idea de sostenibilitat que alhora s’adeqüi al perfil del visitant de les Illes de Menorca i Eivissa analitzat prèviament. Dit això, convidem al lector a descobrir el sector turístic de les Illes Balears... OBJECTIUS DEL TREBALL Amb la finalitat de facilitar la lectura i la comprensió del nostre treball hem cregut adient afegir aquest punt on especifiquem de forma sistemàtica els objectius d’aquest. L’objectiu principal del treball és donar un nou enfocament al turisme balear, és a dir, crear un turisme sostenible que permeti conservar tant el patrimoni cultural com natural. El que es pretén fer amb l’anàlisi i els diferents estudis és demostrar que el turisme de les Illes es troba en una fase d’estancament. És per això que hem mirat en quina etapa del model de Butler es troba el sector turístic de les Illes i hem intentat esbrinar el perquè, per poder oferir altres alternatives. Un cop vist que ens trobem en una fase d’estancament, hem procedit a l’elaboració de dos paquets turístics sostenibles per les Illes d’Eivissa i Menorca. Concretament hem volgut oferir l’alternativa en aquestes dues Illes perquè són les que pateixen més l’estacionalitat de manera que és també una proposta per acabar amb aquest problema, a banda d’oferir altres activitats al turista. Cal dir però, que amb aquestes alternatives que oferim no pretenem eliminar percomplet el turisme de sol i platja. Som conscients de que l’afluència de visitants es deu en gran part al clima i medi ambient que ofereixen les Illes. Per això, ens veiem obligats a relacionar turisme i medi ambient, ja que si volem conservar l’afluència de turistes, hem de conservar primerament el medi. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179723 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179722 L'Aeroport de Barcelona : projecció cap al futur Ros Ortega, Mireia; Ventulá Veghazy, Alexia; Pujol Gironès, Jordi; Batlle Lleal, Anna Els aeroports, des del seu inici, s’han pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaçament de la població mitjançant avions. És per això que la capacitat d’un aeroport d’establir connexions amb la resta del món influeix enormement amb el nombre d’empreses estrangeres decidies a establir-se a la regió, la quantitat de turistes que vinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. És interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econòmic de l’estat, arriba via aèria. Una altra proba d’aquesta rellevància com a centre de transport és que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que l’aeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions. El sector aeroportuari i, de manera més general, el tràfic aeri tenen una importància fonamental per a l’economia global. En total es podrien definir tres tipus d’impacte econòmic que crea un aeroport. Un és l’impacte directe, el qual correspon a les activitats en les instal·lacions aeroportuàries; un altre és l’impacte indirecte, aquí ens referim al desenvolupament d’activitats logístiques properes a l’aeroport; i finalment tenim l’impacte induït que representa la despesa generada per els treballadors associats a l’activitat directe i indirecte. El sector aeroportuari s’estima que tingui un impacte econòmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers l’any i el 40% del valor de les exportacions totals; a més a més, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum d’activitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. És important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, també existeixen externalitats negatives com són la contaminació atmosfèrica, acústica o lluminosa. Existeixen unes senzilles regles de transferència que ens ajudaran a veure la magnitud de l’impacte produït per a cada aeroport: 1 milió de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regió on es troba localitzat. Així doncs fent els càlculs per a l’aeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, l’impacte econòmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regió en termes d’ocupació, impostos o inversió, entre altres, depèn directament del volum de passatgers transportats. És aquí on rau la idea d’aquest treball: buscar les estratègies que ens permetin passar d’un aeroport que actua únicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econòmic “per se”. En altres paraules, volem establir quines eines s’han d’emprar per poder potenciar al màxim el nombre de vols de l’aeroport de Barcelona i, d’aquesta manera, aconseguir un major impacte de l’aeroport sobre l’economia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el caràcter de centre de transport de l’aeroport. “Més de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals són absolutament essencials a l’hora de decidir a on establir-se” (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow). Amb l’objectiu fixat, el següent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat caràcter unitari d’una infraestructura com aquesta, devien ser tractats. D’aquesta manera varem establir que, tot buscant l’increment del número de vols de l’aeroport, hauríem d’analitzar: · La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats. · Les infraestructures i llurs potencialitats d’ampliació. · El sistema de gestió empleat. En cada un dels punts mencionats s’haurà d’establir si la situació actual és òptima o no, i en cas negatiu, què i com canviar per tal de millorar-la. És important tornar a remarcar que l’objectiu d’aquest anàlisi és establir les possibilitats de l’aeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur número de vols. Per aconseguir això és necessari introduir l’aeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo d’unes infraestructures que siguin capaces d’absorbir l’increment de passatgers i, finalment, però no menys important, establir un sistema de gestió eficient. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179722 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179721 La Crisi i el petit comerç alimentari : els queviures vs. els supermercats Claret Iglesias, Anna; Garcia Calduch, Bàrbara; Grau Pujol, Maria del Mar; Vidaurreta Guerin, Ion Els queviures són petits comerços d’alimentació on el tractament personal amb els clients es la clau de l’èxit ja que això provoca una conscienciació per part d’aquests i així es mantenen fidels a aquest establiment. En canvi, el supermercats tracten de explotar al màxim la seva reducció dels costos sense tenir tant en compte el tracte amb el client i donant-li més importància al preu de producte. Com podem observar, són dos tipus de comerços molt diferenciats tot i que al cap i a la fi, són competidors directes. La idea d’aquest treball es veure com afecta la crisi actual en aquests petits comerços i comparar-los amb el grans supermercats per arribar a una sèrie de conclusions. Hem escollit aquest tema ja que ens ha semblat interessant tractar de demostrar com el queviures tradicionals segueixen sent un negoci de profit, tot i la forta expansió que han patit les grans superfícies comercials. Un exemple d’aquest fort creixement podrien ser les dades que ens ha facilitat l’Ajuntament de Barcelona on es reflexa que el consum d’aliments es solen donar en primer lloc al supermercat (47,3%), seguit pel mercat municipal (29,3%) i en tercer lloc en la botiga de barri (16,2%). Un dels grans problemes amb que es troben els queviures és el canvi en el ritme de vida de la societat actual, sempre amb presses i estressada, que busca més, la comoditat i l’estalvi, tant de temps com de diners, a l’hora d’anar a comprar. Per aquest motiu, hem volgut investigar sobre quin es el factor que facilita la supervivència dels queviures. Degut a que el tema dels comerços estrangers va ser un tema que va provocar molta controvèrsia a la presentació del nostre treball, hem cregut convenient estudiar-lo una mica més a fons, únicament a Poble Sec. Per fer-ho hem estudiat el punt de vista que tenen els comerços estrangers sobre els comerços nacionals i també la situació actual del nombre de queviures regentats per uns i altres a través de informació extreta de la associació de comerciants de Poble Sec. Per crear el nostre treball hem realitzar diferents enquestes i entrevistes, tant a consumidors com a propietaris, per poder extreure informació amb la qual poder treballar. En total hem realitzar 100 enquestes a clients, una enquesta a cada propietari i dues entrevistes: una a un propietari estranger i una altra a Pedro de Diego ( fundador de la associació de comerciants del Poble Sec i primer tresorer del barri) Cal destacar que ens hem trobat amb moltes dificultats per trobar o aconseguir dades econòmiques i financeres sobre aquests establiments i per això hem realitzat una aproximació a la proporció de beneficis sobre ingressos per veure quina proporció dels ingressos es poden considerar beneficis. També hem recopilat diverses notícies de diaris que tracten sobre temes relacionats amb la crisi del petit comerç i sobre l’augment en el nombre de nous queviures regentats per gent estrangera, i a partir d’aquestes hem realitzat una breu crítica sobre la situació actual. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179721 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179707 Invertir en una casa sostenible: surt a compte? Belles Catà, Lucía; Fàbregas Hernández, Alícia; Viñas Picas, Cristina; Vilalta Huguet, Mònica Nosaltres mateixes som una prova de l’interès creixent que desperta l’ecologia en la societat d’avui en dia. Però també és important destacar que en aquesta ciència relativament jove hi ha molts tòpics i desconeixement. Per això vam pensar que a través d’aquest treball aconseguiríem combatre, al menys a nivell personal i d’entorn proper, aquesta desinformació. A més, pel nostre propi futur ens serà útil tot el que puguem aprendre en aquest anàlisi, ja que, com estem veient els darrers anys, la conscienciació ecològica és necessària per començar a frenar l’impacte mediambiental que té la nostra forma de vida i de treball actual. Un cop escollit el tema general, ens calia especificar. Vam pensar que construir-se una casa sostenible és el que marca la frontera entre viure d’acord amb el pensament ecològic i no contaminar o fer només petites aportacions a la preservació del medi ambient sense implicarse completament. Llavors ens vam adonar que un altre dels tòpics en el tema de l’ecologia és relacionar-la amb una gran despesa de diners. Vam lligar aquestes dues idees i vam arribar a la conclusió que l’estudi de la rendibilitat d’una casa sostenible seria molt interessant. L’objectiu del nostre treball és calcular la rendibilitat de la remodelació d’una casa convencional per convertir-la en sostenible. Sabem que la rendibilitat d’una casa sostenible no només depèn del factor econòmic, sinó també del moral. Però un anàlisi des d’aquesta perspectiva és molt difícil de comptabilitzar i, en tots els casos que hem vist, les persones que actualment es fan una casa sostenible és per conviccions morals. Tal com ens va dir l’Antoni Mestres, propietari d’una casa ecològica i sostenible: “Saber que et dutxes, rentes les mans i rentes la roba amb aigua calenta escalfada pel sol amb un cost gairebé zero, és tot un plaer”. A més, ens hem plantejat dues hipòtesis inicials: per una banda ser sostenible suposa un estalvi mensual en despeses i, per una altra, a llarg termini surt a compte la inversió inicial. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179707 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179705 Creación de una empresa: Bambú Lògic Ortega García, Esther; Vallès Ivovich, Víctor; Weinberg, Axel; Murillo Ramis, Dèbora Este trabajo analiza el desarrollo y viabilidad de un proyecto empresarial que pretende introducir un producto muy poco explotado en España. Se trata de un sustitutivo casi perfecto de los suelos de madera, de menor coste para el consumidor y totalmente ecológico, el parquet de bambú. Sin embargo, entrar en el mercado español actualmente puede ser muy arriesgado puesto que se trata de un producto de la construcción. A lo largo de este documento se analizan los posibles factores que podrían provocar dicho fracaso como el estado del sector de la construcción o el clima económico general para las empresas en España. También se estudia el comportamiento del consumidor frente a nuevos productos de la construcción y su compromiso con los problemas medioambientales y el interés de empresas de distintos sectores por ofrecer a sus clientes una imagen más cercana fundamentada en los pilares de la sostenibilidad. Posteriormente, este trabajo también realiza un plan financiero, económico y de marketing con resultados sorprendentemente positivos para tener una imagen un poco más real de esta futura empresa en el caso que los socios decidieran establecerse en España. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179705 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179703 Les Marques blanques en temps de crisi Boada Torre-Marín, Nerea; De José López, Clàudia; Gámez Cabezos, Helena; Hernán González, Natalia Tots hem sentit parlar algun cop de les marques blanques, més formalment conegudes com a marques del distribuïdor. En els últims mesos, però, els fabricants de marques blanques s’han vist implicats en una polèmica disputa per la quota de mercat amb els fabricants de primeres marques. Quin ha estat el detonant d’aquesta guerra d’interessos? Ha jugat la crisi un paper crucial? És simplement una qüestió passatgera? S’ha reduït el volum d’oferta i de demanda de les primeres marques? Totes aquestes qüestions que estan tenint tant de ressò actualment i d’altres que aniran sorgint, són les que intentarem resoldre i contrastar a mesura que avanci aquest treball. Una de les motivacions que ens va portar a la realització d’aquest treball, va ser que d’un temps ençà, la frase “ no fabrica per altres marques” se’ns repetia constantment, ja fos a la premsa com als anuncis televisius i això va despertar en nosaltres una curiositat i una necessitat d’arribar més enllà en aquest tema. Tot el que llegíem sobre el tema ens portava a entendre que havia començat una guerra d’interessos entre primeres marques i marques blanques, però, quin era el rol del comprador en aquesta guerra? Estava canviant la crisi els seus hàbits de compra? Va ser llavors quan ens vam plantejar que la crisi actual podia estar afectant als hàbits de consum de la gent i que després d’eliminar les despeses en luxes, s’havia de començar a estalviar en un béns més bàsics. És aquí quan se’ns va ocórrer relacionar-ho tot i treure el nostre tema de treball i així intentar respondre aquestes qüestions. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179703 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179702 Ens falla la intuïció? Coll Martínez, Sandra; Pons Benaiges, Oriol; Torres Valls, Andrea; Vives Bordoy, Antònia Maria Aquest treball pretén analitzar l’ús dels procediments heurístics i els seus biaixos. Per això, hem realitzat un estudi entre dues poblacions: 4rt d’Humanitats i 4rt d’ECO/ADE. Per dur a terme aquesta comparació hem realitzat una enquesta que pretenia detectar els biaixos. Amb els resultats hem pogut comprovar que efectivament hi ha diferències significatives entre els dos grups. Concretament, els estudiants d’ECO/ADE cometen menys biaixos. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179702 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179701 La dependència econòmica des estudiants : comparació entre dues universitats públiques Fusté Gual, Ignasi; Merino Miró, Cristina; Pagès Moliner, Victòria; Solà Moreno, Sara Com a estudiants tenim moltes obligacions i la universitat ens absorbeix gran part del temps. És freqüent que en nosaltres sorgeixin inquietuds sobre quina seria la nostra situació si estiguéssim en una altra universitat o context que ens donés més marge d’autonomia i poguéssim, per exemple, dedicar part del nostre temps a treballar i obtenir ingressos. Per tant, la nostra percepció és que la majoria d’estudiants universitaris ho podem ser perquè darrere tenim una família que ens dóna suport en l’aspecte econòmic. Estudiar, entre altres coses, representa una inversió. Una inversió de temps el cost d’oportunitat de la qual és igual al total d’ingressos que podríem obtenir durant els anys que duren els estudis. No obstant, aquest elevat cost d’oportunitat es veu recompensat un cop acabats els estudis en forma d’una remuneració superior a aquest. Però, ha d’implicar sempre això? És obligatori renunciar a uns ingressos per tal de poder-se formar? La societat està interessada en que estudiem, però, dóna recursos per a que ho fem? Quines són les opcions que tenim els estudiants per a poder assolir una certa independència econòmica? Quin paper hi juga la universitat? En quin grau influeix el model d’universitat en el grau de dependència? Estudiem en una universitat, la UPF, la filosofia de la qual és que els estudiants han de ser-ho a temps complert, evitant que treballin mentre cursen la carrera: “Els plans d’estudis, dissenyats a partir de […], l’alta exigència acadèmica i de superació personal, la dedicació completa…” (www.upf.edu) La qualitat dels estudis es relaciona directament amb la dedicació absoluta. És difícil objectar el fet que quant més temps es dedica als estudis, millors són els resultats. No obstant i desgraciadament, no tothom pot permetre’s el luxe de invertir el cent per cent del seu temps als estudis i no treballar. El Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals de la ONU ratificat el 1966 i que va entrar en vigor l’any 1976, defensa, a l’article 13, el dret de tota persona a l’educació:  “La enseñanza primaria debe ser obligatoria y accesible a todos gratuitamente";  “La enseñanza secundaria, en sus diferentes formas, incluso la enseñanza secundaria técnica y profesional, debe ser generalizada y hacerse accesible a todos, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita"  “La enseñanza superior debe hacerse igualmente accesible a todos, sobre la base de la capacidad de cada uno, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita" En aquest treball hem volgut estudiar quins factors influeixen i de quina manera en la independència econòmica que pot assolir un estudiant. Hem volgut donar un fort èmfasi a l’àmbit universitari a l’hora de fer el treball ja que com a estudiants ens trobem en ple procés formatiu i aquesta té un pes rellevant en les nostres vides quotidianes, sobretot en matèria de temps i dedicació. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179701 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179700 Anàlisi dels factors de creixement d'una ciutat: el cas concret de Cerdanyola i Granollers Llopart Brunés, Pol; Llovet Viaplana, Carla; Planas Alonso, David; Soriano Prats, Mar Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat algun cop quina és la millor ciutat per viure, o si les polítiques de ciutat que adopta el nostre ajuntament tindran un bon desenvolupament en el futur, és a dir, si milloraran el nivell de vida de la nostra ciutat o no. També és possible que aquells que hagueu canviat de lloc de residència algun cop en la vostra vida, us hagueu plantejat diferents qüestions a l’hora d’escollir la vostra destinació, com per exemple la seva proximitat respecte el lloc de treball/estudi, la seva situació geogràfica, el nivell de vida, etc. Però quin d’aquests factors és més determinant? En què ha d’invertir una ciutat si vol atreure més gent? Òbviament totes aquestes preguntes no tenen una resposta senzilla, entre d’altres coses perquè la forma plantejada no és la millor per a un estudi coherent (què ens fa millorar el nostre nivell de vida, més comerç o més habitants? Més centres hospitalaris o més centres d’oci? Més comunicacions o més serveis?). Però motivacions com aquestes eren les que nosaltres ens vàrem fer al principi del treball i, delimitant bé el nostre àmbit d’estudi, hem aconseguit realitzar una aproximació per determinar i estudiar els factors més importants del creixement de les ciutats. Al llarg del treball, a part de conèixer algunes dades curioses, com quines són les ciutats amb més riquesa de Catalunya (en RFDB per càpita) hem analitzat diversos factors, com la immigració, el nivell d’atur o l’edat de la població autòctona, que hom podria considerar claus per una ciutat, però també hem trobat d’altres menys previsibles com els desplaçament diaris atrets i generats, el factor capitalitat, etc. A part de tot això teníem la intenció de fer el treball el més proper possible, en el que ens poguéssim sentir identificats i fins i tot trobar-li una aplicació directa. És per això que vam voler concretar i estudiar tots aquests factors en dues ciutats que coneixíem prou bé, però aquestes havien de complir una sèrie de característiques: la població d’aquestes ha de ser semblant, la situació geogràfica ha de ser prou propera per evitar biaixos per raons climàtiques, però alhora l’àmbit d’influència de les dues ha de ser petit perquè si no ens podríem trobar que les accions que tinguin lloc en una, tinguin conseqüències en l’altra. Creiem doncs que les dues ciutats escollides, Granollers i Cerdanyola del Vallès, compleixen amb les característiques. Aquestes ciutats es troben en la província de Barcelona, en la que podríem anomenar segona corona metropolitana; dins d’aquesta regió es troba la gran majoria de la població catalana, habitants de moltes ciutats segurament molt semblants a les dues analitzades, així que segurament gran part dels lectors també s’hi podran sentir identificats. També serveix aquest treball per refutar algunes de les hipòtesis que ens vam fer al principi i ens semblaven molts coherents i d’altres que es troben del tot esteses per la societat i, a més, a mesura que el lector vagi progressant en la lectura del treball podrà comprovar que no és un sol factor el que determina el desenvolupament de les ciutats, sinó que s’estableix una extensa xarxa d’interrelacions entre elles que promou aquest creixement. Així doncs, tan sols ens queda animar-vos a endinsar-vos en la lectura del treball, que esperem us resulti interessant. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179700 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179699 Baquèira Beret Marín, Marta; Masriera, Carla; Rintelen, Alexandra; Soldevila, Laura Des de la segona meitat del segle XX les estacions d’esquí han esdevingut una part molt important del sector oci. L’augment tant significatiu que ha experimentat la demanda ha estat satisfet adequadament per la seva oferta, però només una d’elles ha arribat a ser la màxima referència de l’estat: Baqueira-Beret. Per aquesta raó, el nostre estudi es basa en descobrir com una muntanya verge s’ha transformat en la millor estació d’esquí en només 50 anys gràcies a Lluís Àries, fundador de l’estació, amb el suport econòmic del principal promotor de l’estació, Jesús Serra Santamans, fundador també de Catalana Occident, principal accionista de l’estació. La nostra investigació pretén abastar l’estudi del funcionament de l’estació com a empresa, la gran inversió necessària per mantenir totes les seves infraestructures, l’estructura de costos i, entre altres coses, el seu risc. Addicionalment, seria interessant analitzar la competència directe de l’estació així com les diferents conseqüències que ha pogut causar la recent crisi econòmica. Finalment, cal esmentar el projecte d’ampliació de l’estació cap al Pallars Sobirà que, actualment, està en curs. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179699 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179698 Estudi d'un càmping ecològic Bosch Farré, Esteve; Peris Garcia-Duran, David; Riu Bonvehí, Pol; Serrat Pagespetit, Pau El present projecte té per motiu l’anàlisi d’un hipotètic càmping ecològic i pel qual hem seguit la següent metodologia: Una assessoria ens ha contractat per tal de realitzar un estudi sobre el mercat del càmping al Solsonès ja que un assessor turístic està interessat en instal·lar-hi un càmping. Nosaltres hem decidit estudiar el mercat català del càmping i partint de la competència que hem localitzat fer un tipus de càmping amb quelcom d’especial. En aquest cas, hem proposat un càmping destinat per a joves (la majoria de càmpings de la zona són per famílies) i ecològic per tal d’intentar reduir el màxim els costos i fomentar l’ecologisme i la protecció del medi ambient, conceptes molt necessaris avui en dia. Des d’aquí, és on parteix tot el nostre treball. Tanmateix, degut a la dificultat de trobar tota la informació complerta de les diferents variables que componen un càmping com també del temps que hem tingut en fer el treball, nosaltres realitzem un estudi de mercat i també incloem els beneficis estimats (partint de preus hipotètics) que sorgirien dels ingressos dels consumidors com també els costos d’instal·lar els recursos ecològics en els tres principals camps del consum d’un càmping: l’aigua, l’energia i els residus. Així, doncs, no realitzem un anàlisi cost-benefici complet sinó que mostrem quan costa convertir-se en un càmping ecològic i mirem en quan de temps s’amortitzaria tenint en compte que, evidentment, en els anys posteriors el consum seria molt menor degut a l’aprofitament dels recursos que ens ofereix el medi ambient. Pel que fa a la metodologia del treball, hem analitzat dades que hem obtingut a través de diferents fonts; des d’Internet fins a empreses reals que esmentarem a la bibliografia. També hem cregut convenient buscar el terreny (una zona adequada per fonamentar el descans i el temps d’oci) i fer-ne una petita distribució com també estudiar alguns punts de la legislació espanyola i aspectes necessaris per tal d’obtenir la marca ecològica. Hem de destacar també que les dades de costos les hem fet com més reals possibles tenint en compte la mida del càmping com també tots els costos relatius encara que és hipotètic ja que no hem inclòs el consum exacte degut que depèn de moltes variables com quan gasta la gent, quanta gent vindria... I finalment els objectius que volíem concebre a partir d’aquest treball han sigut els següents: materialitzar els alts costos d’instal·lar recursos ecològics encara que també observar com a llarg termini acabava sent més viable, veure el mercat del càmping a una zona que creiem que encara s’ha de descobrir com és el Solsonès, fomentar els joves a anar més de càmping i altres objectius no tan importants com, per exemple, una major compenetració entre els components del grup i una millora de síntesi i expressió escrita i oral. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179698 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179697 Creació d'una discoteca: Amber Club Dilmé Salnikov, Alex; Fanals Huertas, Núria; López Granados, David; Soucheiron Llabrés, Lluís El món de l’oci nocturn és un món que molta gent disfruta però que ningú acaba de conèixer. Tothom sap per on van els trets principals, però ningú es preocupa profundament per saber realment com funciona, quins són els costos, si els beneficis són elevats, o si és difícil aconseguir que un negoci sigui viable. Aquest, doncs, ha estat el pilar sobre del qual s'ha construït el nostre treball. A través de la creació d’una discoteca i el seu anàlisi cost-benefici hem intentat esbrinar quina és la viabilitat d’un projecte d’aquestes característiques, analitzant tots els costs que s’han d’incórrer, i realitzant un supòsit a la baixa dels ingressos que s’obtindrien. Per dur a terme aquest anàlisi hem realitzat 200 enquestes repartides per les diferents universitats de la província de Barcelona. D’aquesta manera hem pogut analitzar si hi ha demanda per una nova discoteca i quines són les preferències del consumidor. Una vegada fet aquest anàlisi, hem procedit a la recerca d'un local que s'adapti a les nostres necessitats i a les mostrades pel públic enquestat. Al no voler entretenir-nos en qüestions com la decoració del local, o l’adaptació d’aquest a tota la normativa vigent, hem partit del supòsit que un local que actualment funciona estigués disponible pel lloguer, concretament Opium Mar. Hem introduït un seguit de reformes que creiem necessàries pel millor funcionament, i a continuació hem començat amb les estratègies de màrqueting i la determinació dels serveis oferts. Dos punts seran claus per tal que la discoteca funcioni correctament. Primer de tot, el fet que sigui coneguda per un gran públic, i llavors que aquest públic en qüestió estigui content amb el serveis oferts. És per això que hem destinat un gran nombre de recursos en màrqueting (pàgina web, mailing , SMS...) i ens hem centrat també amb tots els serveis que podem oferir (guarda-roba, sales VIP...). La reputació, ens han dit molts responsables, pot ser l’eina que pot fer del teu projecte una gran font d’ingressos, o el contrari, una gran pèrdua de diners. També ens hem centrat en el personal i el subministrament de begudes, calculant així quin és el nombre de treballadors necessaris per tirar endavant el projecte, i quin és l’estoc de begudes òptim que hem de tenir per cobrir tota la demanda. Finalment, hem tingut en compte els impostos que hem d'incórrer a un projecte d'aquest tipus, ja sigui impost de societats, el cost de la llicència per exercir l'activitat, IVA, etc. Una conclusió és clara després de la realització d’aquest projecte: la nostra discoteca és rendible, i per extensió qualsevol altre amb un nombre considerable d’assistència. El valor afegit que crea un projecte d’aquestes magnituds és tan gran, i la despesa mitjana de la gent en oci nocturn tan considerable, que un projecte capaç de portar un nombre de clients relativament petit en funció del local, pot presentar beneficis Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179697 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179695 Les Marques blanques, anàlisi en temps de crisi Casalderrey Durán, Alex; Cunill Puntí, Sergi; Di Mercurio García, Frank; Viñals Canal, Oriol La situació econòmica actual porta a moltes i diverses conseqüències en diferents àmbits, un d’ells és el consum. Les marques blanques s’han fet un lloc important en la nostra cistella de consum, sobretot en aquest últim any, i és aquest impacte de la crisi a les marques blanques el que intentem analitzar en el nostre treball. El tema central del treball es basa en endinsar-nos en el món de les marques blanques prestant especial interès al seu context actual, una situació de crisi econòmica i un conflicte vigent entre marques blanques i marques de renom. En primer lloc, hem analitzat la situació actual del sector. Per això, hem obtingut diversa informació procedent tant dels mitjans de comunicació com d’estudis realitzats per diferents consultores. Una vegada analitzada l’actualitat, hem cregut convenient centrar-nos en dos casos concrets per tal d’acotar l’anàlisi i obtenir resultats més fiables. En aquest apartat, introduïm al lector a la realitat de les empreses Grup Bonpreu i Mercadona i les analitzem principalment des de la seva política respecte la marca blanca. Seguidament, una part fonamental del treball es basa en l’anàlisi de les enquestes realitzades a varis establiments de les cadenes escollides. A partir del resultat d’aquestes enquestes, hem pogut realitzar comparacions entre les dues empreses pel que fa a les seves estratègies, els preus i els hàbits de consum dels seus clients. També hem vist que existeixen diferents perfils de consumidor pel que fa a les dues empreses escollides, ja que són presents grans diferències en les estratègies d’ambdues cadenes. Amb tot això, hem comprovat que, efectivament, el consum de marques blanques ha augmentat en aquest període de crisi i que, aquest fet és degut, en gran part, al canvi de comportament de compra dels consumidors en aquest últim any. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179695 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179694 Crecimiento económico en Islas Canarias Macías Andrade, Esther; Meade Cantú, Juan Carlos; Suárez Martín, Cristina; Puig Gomara, Alexandre Un breve análisis de la economía Canaria y su crecimiento en esta última década. Entorno: El archipiélago canario es un territorio muy vinculado a los acontecimientos exteriores. Estudios económicos encuentran evidencia que el ciclo económico canario mantiene estrechos lazos con la economía internacional incluso más significativos que los que mantiene con el entorno europeo o con el nacional. Por esta razón hemos tomado muy en cuenta lo que acontece en las economías internacionales. Nos hemos centrado en el análisis de el crecimiento sostenido en la última década hasta llegar al comienzo de la desaceleración en el año 2007, el año 2007 se cerró con un crecimiento mundial inferior en una décima al crecimiento registrado en 2006, esta elevada tasa de crecimiento esconde, una clara desaceleración en los últimos meses del año, que como posibles causas tomaremos en cuenta las turbulencias financieras derivadas de la crisis hipotecaria iniciada en los meses de verano en los Estados Unidos, en combinación con el aumento en los precios energéticos y alimenticios, han incrementado el grado de incertidumbre, orientando a la baja las previsiones de crecimiento de los años posteriores. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179694 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179693 Nevera, mp3, mòbil... quin és el seu paper actual? Guiu Figuerola, Laura; Mao Wang, Janet; Puente Paulet, Rosa; Sanchez Sampedro, Sara Des dels seus inicis, l’ésser humà ha tingut una sèrie de necessitats. Ha requerit d’aliment per sobreviure, d’un sostre on refugiar-se, de roba per vestirse, etc. Conforme han passat els anys, ha anat generant tècniques per a millorar la seva estància al planeta, des del descobriment del foc per escalfarse fins al desenvolupament de màquines complexes. És per això, que ha anat introduint invents a la seva vida que han cobert les necessitats sorgides al llarg del temps. El treball que desenvolupem a continuació es centra en un seguit d’aparells que han sorgit al llarg del segle XX i que han revolucionat la nostra vida. Concretament, els set aparells escollits com a objecte del nostre estudi són: la nevera, la rentadora, l’automòbil, la televisió, el reproductor d’àudio portàtil, el telèfon mòbil i l’ordinador. L’aparició d’electrodomèstics, com la nevera o la rentadora, no només ens ha permès dedicar menys esforç a les tasques domèstiques, sinó també estalviarnos temps a l’hora de realitzar-les. Aquest fet, que ara potser ni tan sols considerem, va ser del tot determinant a l’època que van sorgir, ja que va permetre alliberar mà d’obra domèstica promovent la inserció al mercat laboral d’un sector de la població com el del sexe femení. Per la seva banda, la introducció de l’automòbil també ha estat un gran avenç. Aquest, ha revolucionat la manera de desplaçar-nos, proporcionant-nos una autonomia fins aleshores impensable. Aquest mateix patró segueixen la resta d’altres aparells escollits; tots van provocar un canvi profund a la societat amb la seva aparició i, encara avui, segueixen mantenint un paper destacat al nostre dia a dia. La importància que tenen a les nostres vides ha estat la motivació que ens ha conduït a dur a terme un treball que els tingués com a protagonistes. El nostre treball consta de dues parts: A la primera, de caràcter teòric, ens hem proposat estudiar la història d’aquests aparells, és a dir, hem volgut donar resposta a una sèrie de preguntes com: quan van aparèixer, quins van ser els seus creadors i quines transformacions han anat experimentant al llarg del temps, entre d’altres. A la segona part, més pràctica, hem realitzat un treball de camp (les característiques del qual expliquem detalladament a l’apartat següent) amb l’objectiu d’analitzar la rellevància que tenen aquests aparells a la societat actual. És a dir, hem volgut saber quins aparells, dels escollits, són els més valorats per la població avui dia i quins són els que menys. Pensem que l’ús que els enquestats fan d’aquests béns serà un criteri clau a l’hora de puntuarlos, encara que no l’únic. Hem realitzat aquest anàlisi diferenciant els individus per franges d’edat i sexes. A més, també hem treballat altres qüestions com serien, entre d’altres, si el seu ús s’entén com una necessitat o va encaminat cap a l’oci; quant temps triguen els usuaris a renovar-los, quin és el motiu, etc. En relació amb aquesta segona part, hem formulat un seguit d’hipòtesis amb l’objectiu de contrastar-les posteriorment amb els resultats de les enquestes. Les hipòtesis són: - Avui dia, els individus donen més importància a aquells aparells que són més moderns, (entenent com a tals, aquells que han sorgit més recentment i estan lligats a les noves tecnologies i la innovació contínua), com poden ser l’ordinador i el telèfon mòbil, que els electrodomèstics més tradicionals com serien la nevera o la rentadora. Tot això, a més, considerant que pel que fa als primers, entenem que part del seu ús està destinat a l’oci; mentre que pels segons el seu ús està motivat per una necessitat, com seria l’alimentació en el cas de la nevera. - Pel que fa a les franges d’edat, les valoracions mostraran diferències importants en els diversos aparells. Entre la franja més jove (de 16 a 25 anys) i la de més edat (més de 60 anys), les valoracions seran més extremes, gairebé oposades. - Pel que fa als dos sexes, les valoracions que donin als aparells seran molt semblants. Hem considerat que per a dur a terme un bon anàlisi, el més adequat és presentar la informació de cada aparell per separat. És per això que cada bé constitueix un apartat independent que consta d’una primera part referent a la seva història, i una segona referent als resultats obtinguts de les enquestes. A continuació, hem procedit a ajuntar els resultats extrets dels diferents aparells i a presentant-los de forma conjunta per a comparar-los. Així, hem pogut contrastar les nostres hipòtesis inicials i hem raonat possibles causes que justificarien dels resultats obtinguts. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179693 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179634 Crème Noisette. What else? Alarcón Cruz, Cristina; Anglada Viu, Marta; Fernández Margalef, Laia; Rodríguez Albà, Laura Segurament us sonarà aquest eslògan: Nespresso, What else? Café, cuerpo y alma. Segurament, si us mencionem a l’actor George Clooney, ja no només l’identifiqueu amb una de les seves pel·lícules, sinó que directament us ve la imatge de l’anunci que protagonitza per Nespresso. I fins i tot, segurament, molts dels que esteu llegint aquest text, no us heu pogut resistir a la temptació i ja disposeu d’una màquina Nespresso a casa vostra. Nespresso s’ha convertit en un fenomen de masses i en una de les empreses que més està creixent en aquests últims anys. Per tots aquests motius, a l’hora de triar quin seria l’eix fonamental del nostre treball, vam decantar-nos per aquesta empresa. El que pretenem amb aquest treball és esbrinar tots els passos que s’han de seguir per a llençar un nou producte al mercat i analitzar la importància que té el marketing per a les empreses d’avui dia. Hem emmarcat aquests dos objectius dins de l’empresa Nespresso, i és per això que portarem a terme el llançament d’una nova càpsula d’un gust original, analitzarem com serà el seu procés productiu i dissenyarem les possibles tècniques de promoció per tal que tingui èxit. Pel que fa al segon objectiu, comprovarem mitjançant un experiment el grau d’influència que té el marketing sobre els clients. Referent a les conclusions que hem extret amb el nostre treball, aquestes són, per una part, la creació de Crème Noisette, una nova càpsula que no us deixarà indiferents; i per l’altra, que Nespresso basa el seu èxit en la qualitat, però sempre acompanyada d’una gran campanya de marketing. Voleu continuar descobrint els secrets que amaga el llançament d’una nova càpsula? Voleu saber si la gent aprecia realment totes les varietats que ofereix Nespresso? Per a descobrir-ho, us convidem a llegir el nostre treball. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179634 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179608 Proyecto Kimbi : Márketing viral. Pásalo o no Belda López, Ignacio; Dodani Shewak, Anil; Mosteirín Sánchez, Noemí; Torrecilas Coma, Clara “Un reciente estudio de la consultora Nielsen estima en 49.650 millones de € las pérdidas anuales procedentes de la inversión en publicidad no efectiva en el mundo”. Esta noticia refleja un hecho que causa alarmismo en la sociedad. Semejante gasto desbaratado en llevar a cabo un proyecto que no causa ningún beneficio es motivo de preocupación entre economistas y profesionales del Marketing. Ciertamente, entenderíamos que multitud de personas se llevasen las manos a la cabeza ante la evidencia de semejante despilfarro. Llegados a este punto, hay que comunicar dos hechos. En primer lugar, hemos de aclarar que este es un titular ficticio y los datos que se aportan son irreales. Lamentablemente, en segundo lugar se ha de exponer que las cifras estimadas reales duplican –siendo optimistas‐ las anteriormente citadas (1 “Advertising expenditure forecast 2008” ZenithOptimedia – Nielsen Facts 2008). Actualmente los expertos en Marketing están en medio de un proceso de búsqueda de nuevas fórmulas que aumenten la eficacia y reduzcan el gasto de sus campañas publicitarias, y ése es el terreno en donde se mueve el Marketing viral, fenómeno en plena expansión gracias a la creciente importancia de Internet en nuestras vidas. Este hecho fue lo que nos ha empujado a investigar sobre la disciplina y sus métodos. Descubrir qué se ocultaba detrás de la categoría “viral” y darnos cuenta de su imparable desarrollo, descubriendo cómo habíamos sido a la vez verdugos y mártires en la propagación de mensajes publicitarios. En nuestro trabajo queremos darle un nuevo sentido al concepto de ahorro en el Marketing viral, intentado descubrir si es posible llevar a cabo una transformación low‐cost del concepto de Marketing viral y aplicarla con éxito a un sector de la población en el que podamos controlar los efectos de una campaña de dichas características, por lo cual escogimos a los estudiantes del campus de Ciutadella de la Universidad Pompeu Fabra como target de nuestra campaña. Además, nos planteamos analizar el ahorro de nuestra campaña mediante el análisis y comparación coste‐resultado de otras vías de Marketing tradicionales con un concepto novedoso y a la vez preciso como es el de “eficacia real publicitaria”, en el cual nos servimos de estudios sociopsicológicos de consumidores para establecer unos baremos más cercanos a la realidad que los métodos más comunes de medición de resultados publicitarios. Para ello, es necesario crear una identidad completamente nueva. Es aquí donde surge la marca, franquicia, empresa, organización y filosofía –ficticias‐ Kimbi. Y el reto exige un esfuerzo notable: dar a conocer una identidad –comercial y empresarial‐ ficticia que no ofrece ningún servicio ni producto a un sector poblacional y crear expectativas en el objetivo, llamar su atención, grabar en sus mentes nuestros identificativos y esperar que el virus del “movimiento Kimbi” se propague entre ellos con éxito. Es decir, competir en el saturado panorama publicitario contra multitud de multinacionales que ya tienen unos usuarios fieles y una reputación labrada, que ofrecen productos y servicios de manera gratuita en bastantes ocasiones y que disponen de ingentes cantidades de recursos y capital para publicitar su identidad comercial en multitud de medios mainstream con el objetivo de atraerles y causarles un impacto publicitario. Esperamos haber conseguido, al menos, que el lector sienta el deseo de ver el trabajo. ¿Queréis descubrir el resultado? Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179608 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179601 L'Estalvi d'aigua domèstic Belenes Rotllant, Lluís; Ferrer Pujol, Marc; Grau Clapers, Marc; Martínez Aguilà, Albert Al llarg de la història, els recursos hídrics han estat motiu de controvèrsia entre diferents pobles. L’aigua és un recurs fonamental i limitat; hi ha un gran percentatge de persones que no tenen accés a l’aigua potable i això provoca que l’aigua s’hagi convertit en un bé pràcticament de luxe per a moltes persones. Actualment la demanda d’aigua potable és molt elevada, amb una tendència de creixement, doncs estan proliferant els conreus extensius, camps de golf, les grans urbanitzacions on l’aigua és escassa... Per a solucionar aquestes situacions, els governs haurien de canviar a través de diverses polítiques, aquesta tendència creixent i tant poc sostenible. Recentment hem viscut de primera mà èpoques de sequeres que ens han fet reflexionar a tots d’una manera o altra. Però, què podem fer nosaltres des del nostre àmbit, és a dir, l’àmbit domèstic? En aquest treball es presenten les diverses maneres d’estalviar aigua a les llars, des de sistemes molt senzills, fins a nous aparells electrodomèstics d’alta eficiència. Farem un anàlisis sobre el cost econòmic que suposa implantar aquesta sèrie de mesures. Serà necessari saber quanta aigua es consumeix en algunes llars representatives i com es distribueix entre les diferents necessitats que tenen les famílies (aixetes, wc’s, rentavaixelles,etc), per tal d’estudiar la manera de reduir aquest consum. Per altra banda, cal destacar que plantejarem aquestes mesures tenint en compte la visió econòmica, es buscarà la manera de conciliar l’estalvi econòmic amb l’estalvi d’aigua. La gran pregunta que es vol respondre amb aquest estudi és si surt rendible la utilització de sistemes de reducció de consum, electrodomèstics d’alta eficiència... Així doncs, aquest treball intentarà donar a conèixer incentius cap a l’ús sostenible d’un bé tan imprescindible com és l’aigua potable. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179601 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179599 Análisis económico del derecho : ¿es rentable, en términos económicos, incumplir la normativa medioambiental? Navarrete Fombella, Sonia; Raich de Castro, Glòria; Valle Martínez, Alejandro; Valls Mullor, Marina El mundo ha evolucionado imparablemente en el último siglo. El hombre ha dado un gran salto en el progreso modificando los sistemas productivos, el ritmo de vida e incluso la organización económica. Varias son las voces de alarma que se han alzado en los últimos años poniendo de relieve las nefastas consecuencias que todo ello proyectaba sobre el medio ambiente. Y es que el progreso ha ido innegablemente ligado a otro nuevo concepto: la contaminación. La preocupación por adaptar sistemas productivos sostenibles, reduciendo el impacto ambiental, ha ido en aumento implicando a los gobiernos y los entes internacionales. Un importante instrumento para reducir el impacto medioambiental ha sido la concienciación y la educación de la población pero, desafortunadamente, es una tarea que requiere mucho tiempo, por lo que, acorto plazo, no siempre es suficiente. Por ello, en los últimos años, se ha sucedido un aluvión de normas cuyo objetivo se centra en la preservación del medioambiente imponiendo obligaciones a los ciudadanos a fin de ir moldeando actitudes sostenibles. El presente trabajo se centra en el análisis de las normas administrativas en materia medioambiental. Nuestro estudio pretende analizar si los incentivos económicos que de ellas se derivan son suficientes para imprimir una actitud cívica y respetuosa con el medio ambiente o, si de lo contrario, el legislador se ha de servir de instrumentos más severos como las sanciones penales o la clausura de actividades empresariales. Una pregunta clave se esconde tras este estudio ¿es rentable económicamente cumplir la normativa medioambiental? Las principales conclusiones que hemos alcanzado tras la realización de este estudio gravitan sobre la idea de que los incentivos económicos son muy débiles como para conseguir guiar la conducta de los empresarios conduciéndola al cumplimiento de la normativa. Son necesarias medidas más drásticas, más coercitivas, para conseguir la adecuación del comportamiento de los agentes económicos. Lamentablemente, la Administración no les puede conceder la libertad de decidir cumplir o no cumplir, bajo la amenaza de la sanción económica. Por el contrario, debe imprimir sobre el agente económico un grado superior de fiscalización, controlando, antes del inicio de su actividad, la adecuación de su comportamiento a la normativa de protección del medio ambiente, bajo pena de no poder desarrollar su empresa. Sin embargo, nuestro estudio también arroja conclusiones esperanzadoras: a pesar de que el análisis económico de la normativa conduce al empresario a la solución óptima de no cumplir, las medidas alternativas emprendidas por la Administración van forjando en la mente de los agentes económicos la percepción de que el desarrollo sostenible es una obligación, más allá de los incentivos pecuniarios, y las medidas en pro de la preservación del medio ambiente se van convirtiendo, con el paso del tiempo, en acciones que indudablemente se tienen que emprender. Por ello, la idea central que debemos extraer de este estudio es que, a pesar de que las sanciones -económicas o de otro tipo- son necesarias para reorientar la conducta de los empresarios, toda vez que otorgan incentivos para actuar de una forma que no lo hubieran hecho en el ejercicio de la más absoluta libertad, al final lo que verdaderamente lleva a conjugar los intereses públicos y privados es la concienciación de los individuos, su educación y el afianzamiento de la creencia de que el mundo es un pequeño paraíso que debemos cuidar. Cueste lo que cueste. Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179599 2009-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179596 Colònies Febrer 2010 Llimós Bifet, Sònia; March Farre, Anna; Matas Sabaté, Ferran; Trullols Carralero, Meritxell Actualment l’educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. Qualsevol modificació que es produeix sobre algun aspecte educatiu sempre comporta tot tipus d’opinions perquè tota la població, d’una manera o d’una altra, hi està implicada. La proximitat del tema i la implicació de tots els ciutadans, doncs, són alguns dels motius que ens ha portat a escollir el tema del nostre treball en l’assignatura d’Economia Aplicada II. L’11 de febrer de l’any 2009 el conseller d’Educació, Ernest Maragall, va fer pública una proposta de modificació del calendari escolar a Catalunya. Aquesta reforma implica, a grans trets, una redistribució de les vacances al llarg del curs. La distribució actual de les vacances durant el curs (excloent l’estiu) no sembla la més adequada per a optimitzar el rendiment dels alumnes. Per altra banda, les 11 setmanes de vacances d’estiu actuals mantenen massa temps els alumnes deslligats de l'activitat escolar. És per això que la proposta de modificació preveu una reducció del període devacances d’estiu que es veu compensat amb increments equivalents en altres èpoques de l’any. És important destacar que aquest fet comportaria una homogeneïtzació dels períodes de vacances amb la majoria de països de la resta d’Europa. Les dates de Setmana Santa varien cada any, la qual cosa provoca que durant alguns cursos el segon trimestre sigui excessivament llarg. Així doncs, la solució que inclou la proposta és establir una setmana de vacances al mes de febrer o principis de març. Avui en dia, però, el fet d’implantar una setmana de vacances al febrer és sinònim de problemes en termes de la conciliació laboral i familiar. És per tot això que hem decidit elaborar un treball basat en la creació, organització i desenvolupament d’unes colònies dirigides als infants durant la setmana de vacances que el departament d’educació preveu implantar durant el mes de febrer o març.1 La nostra intenció en aquest treball, doncs, és estudiar la rendibilitat d’aquest projecte, és a dir, realitzar un estudi cost-benefici a partir d’una anàlisi de mercat. Per això, hem cregut interessant comparar dues alternatives: l’estada a les colònies i la contractació dels serveis d’un/a “cangur” a la ciutat de Barcelona. A continuació podem llegir les observacions que ha elaborat el Departament d’Educació. “Introducció de setmanes de descans al llarg del curs. Si bé es poden considerar diferents combinacions (finals d’octubre, finals de febrer, una setmana afegida a Setmana Santa…) aquesta opció implicaria, en general: - Canviar l’organització social de les vacances. Es considera imprescindible un pacte amb el món laboral per a la conciliació dels horaris familiars i laborals. - Preveure els costos d’oferir activitats generalitzades d’escoles obertes durant les setmanes de descans intercalades al llarg del curs. - Explorar la resposta de les entitats de lleure, per tal de veure si podrien oferir activitats en les setmanes esmentades. - Acordar amb les universitats calendaris semblants per a facilitar la contractació de monitors de lleure educatiu. Es considera fonamental no incrementar el nombre de dies lectius previstos al Pacte Nacional per l’Educació (entre 175 i 178).”2 Així doncs, l’organització de les colònies és una de les alternatives reals proposades des del Departament d’Educació. Amb aquest treball podrem extreure conclusions sobre el cost que podrien suposar a nivell particular i també a nivell macroeconòmic, és a dir, tenint en compte tots els escolars de Catalunya afectats per la reforma del calendari de vacances. 1 Veure calendari proposat pel Departament d’Educació a l’annex 1. 2 Informació extreta de www.gencat.cat/educacio Thu, 01 Jan 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179596 2009-01-01T00:00:00Z