DSpace community: Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

Rep Sol el Morell?

Tue, 04 Nov 2008 17:27:57 GMT

title: Rep Sol el Morell? authors: Anguera Torrell, Oriol; Baró Vilalta, Jordi; Guevara, Ignacio; Comas Pinyol, Pol
abstract: L’objecte del treball és analitzar com afecta la instal·lació d’una gran empresa en un poble relativament petit, més concretament com va afectar la implantació d’una refineria al 1975, que ara pertany a Repsol YPF, a la vida del Morell (Tarragonès). Per veure les diferències més clarament s’ha decidit fer una comparació amb un altre poble similar, Vilallonga del Camp, que fa frontera amb el Morell. L’elecció d’aquest poble és un dels passos més importants del treball. L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’evolució d’un poble del Tarragonès, el Morell, després de la instal·lació d’una refineria de la Respol. Com que la implantació va ser fa més de trenta anys, hem considerat convenient avaluar les diferències i similituds amb els canvis d’un altre poble. Creiem que aquesta elecció és un pas fonamental del treball, i per això, ha estat, probablement, la part més difícil. Hem pensat en molts candidats, per exemple La Pobla de Montornès, Salomó, la Secuita (Tarragonès), Riudoms (Baix Camp), etc. Però finalment ens vam decantar per Vilallonga del Camp, també situat al Tarragonès; ja que reuneix les condicions necessàries per realitzar l’anàlisi que volíem fer. Si bé no tenia ni la mateixa extensió ni el mateix nombre d’habitants quan es va implantar la refineria (uns dels objectius desitjats a l’hora d’escollir el poble a comparar), sí que compleix el requisit que la indústria estava localitzada només en el terme municipal del Morell i no de Vilallonga del Camp. Addicionalment, hem considerat que les similituds amb el Morell eren més importants que aquestes discrepàncies. És a dir, ambdós pobles es dedicaven al mateix sector productiu en el moment de la implantació de la indústria, l’agricultura, a més, els nuclis urbans estan separats per només un quilòmetre, això vol dir que la climatologia és la mateixa i que les diferències de comunicacions no són gaire importants; per tant partien d’una situació similar i amb les mateixes expectatives de futur. A partir d’aquí preteníem estudiar l’evolució dels dos pobles, i com tots aquests factors han anat variant al llarg del temps.

El Lloguer a BCN : una realitat, dos creixements

Mon, 30 Jun 2008 15:44:43 GMT

title: El Lloguer a BCN : una realitat, dos creixements authors: Bolillo Marín, Sheila; Cívico Ruz, Yasmina; Estalayo Fontrodona, Mònica; Martínez Molina, Isabel
abstract: Partint d’una mateixa realitat, dos organismes públics com són l’Institut Nacional d’Estadística i l’Ajuntament de Barcelona, realitzen un estudi sobre la inflació en els lloguers dels habitatges de la ciutat de Barcelona, arribant paradoxalment a resultats molt diferents. L’objectiu del nostre treball, se centra en analitzar els informes per separat, tot trobant els motius de les discordances entre els mateixos. A partir de l’elaboració de dues hipòtesis hem arribat a la conclusió que la discordança rau en una diferència metodològica. Això és degut a la inclusió de diferents tipus de contractes a l’hora de calcular la taxa de creixement dels preus del lloguer, ja que l’INE utilitza, en la seva fórmula del càlcul del creixement del subíndex del lloguer, tots els contractes existents en un període en el mercat, és a dir, tant aquells que ja estaven en vigor durant el període anterior, com aquells que han sorgit de nou en el període en curs; mentre que l’Ajuntament de Barcelona només utilitza aquells contractes nous, entesos com una oferta virtual. Aquest fet suposa que segons la Llei 29/1994 de 24 de novembre d’Arrendaments Urbans l’INE està calculant el creixement general del mercat del lloguer, mentre que l’Ajuntament està calculant el creixement de preu dels lloguers de nova firma. Es per això que la taxa de l’INE és molt superior a la que proposa l’Ajuntament de Barcelona.

Pompetis : guarderia a la UPF

Mon, 30 Jun 2008 15:24:39 GMT

title: Pompetis : guarderia a la UPF authors: Cosialls Ubach, Mª Nieves; Moreno Yuste, Carolina; Romero Lorenzo, Gisela; Sánchez Collado, Irene
abstract: Presses, embussos, preocupacions... Aquest és el dia a dia de molts pares que han de compaginar treball i vida familiar, sobretot quan els seus fills són infants. Perquè, qui no es preocupa per seleccionar la guarderia que millor s’adequa a les seves necessitats? Qui no ha arribat tard, o ha sortit abans de la feina per anar a buscar els seus fills? Crida l’atenció el fet que els alumnes arribin tard a classe per aprofitar el màxim les hores de son després d’una llarga nit de festa, però, per què arriben tard els professors? La resposta és que molts d’ells estan portant el seu fill a la guarderia. Aquests és el tipus de problemes que ens han motivat a realitzar aquest treball. En el present treball, volem analitzar la possibilitat d’establir una guarderia a la UPF. Primer, volem conèixer si hi ha demanda de mercat d’aquest servei per part del personal docent i administratiu. En segon lloc, volem realitzar una investigació de mercat per tal d’establir quines haurien de ser les característiques específiques de la guarderia a la UPF: Pompetits. Per tant, intentarem donar resposta a dues hipòtesis: Hi ha demanda de mercat d’una guarderia a la UPF?, ¿Quines són les característiques específiques que hauria de tenir la guarderia a la UPF? Hem resolt la primera hipòtesi a partir d’un antecedent històric que es va donar a la Universitat. Per donar resposta a la segona, hem realitzat una investigació de mercat. Durant l’estudi qualitatiu que requereix aquesta investigació, hem organitzat una sessió de grup pel professorat i entrevistes en profunditat pel personal administratiu. Seguidament, mitjançant l’enquesta de l’estudi quantitatiu, hem elaborat un perfil de potencial consumidor. Prestant especial atenció a les preferències d’aquest consumidor, hem caracteritzat la guarderia de la UPF. Un cop realitzada tota la investigació, podem concloure que sí hi ha demanda de mercat. Pel que fa a les característiques, la Pompetits oferiria un servei d’acollida amb un horari flexible, de 8 a 18h., destinat a nens de 0 a 3 anys. Es realitzarien activitats tals com la psicomotricitat, jocs al pati, música, piscina i trencaclosques. També es farien sortides a la granja, al zoològic, al Parc de la Ciutadella, i a teatres i concerts infantils. La guarderia hauria de tenir un pati gran i sol-obert, menjador, cuina pròpia, ludoteca i jardí; a més, disposaria de pedagogs i logopedes.

Els diners compren la felicitat?

Mon, 30 Jun 2008 14:52:14 GMT

title: Els diners compren la felicitat? authors: Coll Martínez, Maria; Díaz Pagan, Ona; Pascual Sánchez, Patricia; Roca Fernández, Èric
abstract: “Un sopar: 40€ Un vestit: 100€ Una nit d’hotel: 90€ Estar amb la persona que estimes, no té preu... Hi ha coses que els diners no poden comprar...” La felicitat és una d’aquestes coses? Cada any per Nadal observem que es repeteixen les escenes de gent brindant amb cava quan el seu dècim ha sortit premiat. Semblen més felices que mai però, realment mantindran per sempre aquest nivell de felicitat? Hem descobert que aquest sentiment és transitori i que al cap d’un temps aquest augment s’esvaeix: els diners no ens aporten felicitat a llarg termini. En el decurs de l’estudi analitzarem una sèrie de variables que considerem que poden ser les principals causants dels diferents nivells de felicitat que mostrem, deixant de banda aspectes subjectius com els psicològics que s’escapen del nostre abast. Sobretot ens centrarem en l’ingrés, que ens portarà a saber si els diners donen la felicitat. El resultat és que no. Curiós. Si no és la renda, hauran de ser altres factors: pot ser l’edat, pot ser la religió, pot ser el sexe, poden ser mil coses. Us avancem com és una persona feliç: és una dona i creient. Els diners compren la felicitat? Certament tots nosaltres volem viure feliços, i en el gènere humà no hi ha qui no doni el seu assentiment a aquesta proposició fins i tot abans de que sigui plenament enunciada (S. Agustí, mor. Eccl. 1,3,4)