<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
<channel>
<title>RECERCAT - Departament de Filosofia</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3693</link>
<description>www.uab.cat/departament/filosofia/</description>
<pubDate>Thu, 23 May 2013 11:26:52 GMT</pubDate>
<dc:date>2013-05-23T11:26:52Z</dc:date>
<image>
<title>The Channel Image</title>
<url xmlns="http://apache.org/cocoon/i18n/2.1">http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/34059/</url>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3693</link>
</image>
<item>
<title>La tabla del tres: I- Las categorías peirceanas</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4332</link>
<description>La tabla del tres: I- Las categorías peirceanas
Vilà Vernis, Ramon
La evolución del pensamiento peirceano parece experimentar una sucesión de giros y rupturas internas, entre ellos la aparición de la fenomenología en el cambio de siglo, junto con la emergencia de Hegel en lugar de Kant como fuente de inspiración. Sin embargo, si nos tomamos en serio el resultado tanto de sus investigaciones kantianas como de las hegelianas, es decir, las categorías, podemos reconocer una continuidad general dentro del pensamiento de Peirce. En lugar de una confusión de tendencias “empíricas” y “metafísicas,” descubrimos una sistemática transformación empírica de la metafísica.&#13;
&#13;
--&#13;
&#13;
L’evolució del pensament peirceà sembla experimentar una successió de girs i ruptures internes, entre ells l’aparició de la fenomenologia amb el canvi de segle, juntament amb l’emergència de Hegel en lloc de Kant com a font d’inspiració. Però si ens prenem seriosament el resultat tant de les seves investigacions kantianes com de les hegelianes, això és, les categories, podem reconèixer una continuïtat general dins del pensament de Peirce. Enlloc d’una confusió de tendències “empíriques” i “metafísiques,” descobrim una sistemàtica transformació empírica de la metafísica
</description>
<pubDate>Sat, 01 Jan 2005 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/4332</guid>
<dc:date>2005-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La teoria de la recepció i de l’experiència estètica en Hans-Robert Jauss</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3847</link>
<description>La teoria de la recepció i de l’experiència estètica en Hans-Robert Jauss
Capdevila i Castells, Pol
Es presenta críticament l’obra de Hans-Robert Jauss, fent incís en la seva teoria de l’experiència estètica. El capítol 1 descriu el context de l’obra d’aquest esteta i hermeneuta alemany en tres àmbits: a) l’ històricointel•lectual, que s’emmarca dintre la teoria literària de la recepció o Escola de Constança; b) l’evolució en el temps teòrica de l’obra, i c) la seva pretesa relació amb la postmodernitat. El capítol 2 relaciona les aportacions teòriques de Jauss amb el seu antecedent filosòfic més important: l’hermenèutica de Gadamer. El tercer capítol presenta la teoria de l’experiència estètica de Jauss, deixada al marge pel nostre àmbit acadèmic, malgrat el seu interès, i en fa una valoració crítica. Finalment, un Annex sobre la teoria estètica kantiana i una conclusió indiquen la continuació d’aquesta investigació.
</description>
<pubDate>Wed, 01 Jan 2003 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3847</guid>
<dc:date>2003-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La raó circular</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3845</link>
<description>La raó circular
Pinyol i Bori, Francesc
És un text epistemològic sobre les qüestions cognitives circulars que apareixen: a) Quan el subjecte forma part de l’objecte estudiat; b) En la recerca de les bases del coneixement; c) Al voler justificar la inducció; d) En algunes interpretacions filosòfiques i científiques. &#13;
S’hi explica l’estat del punt a) el més problemàtic, i s’aclareixen els altres tres punts: els b) i c) pel fet científic que l’evolució cognitiva humana ha anat acoblada a l’evolució biològica, la qual ha generat els a priori kantians i altres innatismes. El d) perquè la formació del coneixement i de la ciència es progressiva, passant una i altra vegada sobre el que ja s’havia tractat però ascendint alhora i ampliant el panorama, tal com fa una escala de cargol.
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jan 2004 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/3845</guid>
<dc:date>2004-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
</channel>
</rss>
