http://www.recercat.cat:80/handle/2072/2208 www.uab.es/ciencies/ Wed, 19 Jun 2013 14:26:09 GMT 2013-06-19T14:26:09Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/35032/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/2208 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210416 Disseny i elaboració de materials d'educació ambiental per a Mexicali (Baixa Califòrnia, Mèxic) Rossinyol i Pinya, Laura El present treball aporta el disseny d'un nou material d'educació ambiental (EA) adequat a l'alumnat de la ciutat de Mexicali, capital de la Baixa Califòrnia (Mèxic), que s'ajusti a les necessitats d'aquesta tenint en compte els escassos recursos de personal tècnic i econòmics de que disposa la ONG Desarrollo Integral Comunitario de Mexicali A.C. Al finalitzar el projecte, després d'un ampli treball de recerca documental i de camp, s'ha elaborat un material didàctic d'EA pels nivells educatius de primària, secundària i preparatòria (l'equivalent al batxillerat més el 4t d'ESO) adequat al context de la zona.; Este trabajo aporta el diseño de un nuevo material de educación ambiental (EA), adecuado a los alumnos de la ciudad de Mexicali, capital de la Baja California (México), que se ajuste a las necesidades de estos teniendo en cuenta los escasos recursos de personal técnico y económico de que dispone la ONG Desarrollo Integral Comunitario de Mexicali A.C. Al finalizar el proyecto, después de un trabajo de investigación documental y de campo, se ha elaborado un material didáctico de EA para primaria, secundaria y preparatoria (equivalente al bachillerato más el 4º de ESO) adecuado al contexto de la zona.; This project provides the design of a new material for environmental education (EE) suitable for students in the city of Mexicali, the capital of Baja California (Mexico), which meets the needs of the poor resources o technical and economic provisions fo the NGO Desarrollo Integral Comunitario de Mexicali A.C. At the end of the project, after an extensive documentary reserach and flieldwork site, we has developed a material for (EE) primary, middle and hig school appropriate to the context of the area. Aquest document conté originàriament altre material i/o programari només consultable a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210416 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210415 Interacció de metalls pesants sobre els càlculs renals. Àrea d’estudi: Flix De Bont, Jeroen La litiasi renal (pedres de ronyó) és un desordre molt comú en països industrialitzats, als que aproximadament un 12% de la població desenvoluparà un càlcul renal al llarg de la seva vida. Aquestes xifres, però, varien molt en funció de diferents factors, com ara la zona geogràfica, el clima o l’alimentació. A Espanya, la urolitiasi té una prevalença al voltant del 4% amb una taxa d’incidència del 0,27%, i es produeixen uns 105.000 nous casos cada any. D’aquests, aproximadament una quarta part necessitarà una actuació urològica. L’índex d’incidència més gran es dóna entre els 30 i 60 anys, amb un clar predomini en els homes. A més, s’ha vist una correlació en l’augment de la freqüència de pedres en països desenvolupats amb l’increment de la riquesa i de la despesa en aliments per càpita. En el present estudi, es vol determinar una possible correlació entre els metalls pesants i la formació de pedres de ronyó. Els metalls pesants que s’investiguen són: zinc (Zn), plom (Pb) i coure (Cu). Tots ells poden introduir-se al cos humà per la ingesta d’aliments que, al seu torn, poden incorporar-los a través de l’aigua o del sòl, factors directament dependents de la qualitat del medi ambient on es conreen. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210415 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210373 Caracterització radiològica i dosimètrica ambiental d'una planta de producció de fosfat bicàlcic Mulas Capuz, Dani The production of dicalcium phosphate are included in the list of industries classified as NORM in Euratom 29/96. The aim of this study is to determine the con-centrations of specific flows and their variability over time of 226Ra, 210Pb and 210Po in the inputs and out-puts of the production process. Also classified areas of the plant and the workers according to the radio-logical risk and radiation protection measures have been proposed. The results show that the rock phos-phate has a high specific activity of the 226Rn, 210Po and 210Pb in secular equilibrium (1500-2000 Bq • kg-1) but the outputs of the process will distort the secu-lar equilibrium. The only shortfall is the flow balance of 226Ra, which accumulates in the process. The dis-tribution of the dose in the plant concentrates on the area of reactor tanks and slop pipes as regards exter-nal irradiation dose and the grinding zone, the area of packaging and loading area so respects dose inhaled. We propose a signaling areas, cleaning and replace-ment of old equipment in the facilities and radiological safety of the maintenance staff.; La producció de fosfat bicàlcic es troba inclosa dins la llista d’indústries classificades com a NORM a Euratom 29/96. L’objectiu del present treball és l’estudi de les concentracions específiques i fluxos i la seva variabilitat en el temps de 226Ra, 210Pb i 210Po a les entrades i sortides del procés productiu. També s’han classificat les àrees de la planta i els treballadors en funció del risc radiològic i s’han proposat mesures de protecció radiològica. Els resultats mostren que la roca fosfòrica té una activitat específica alta de el 226Ra, 210Pb i 210Po en equilibri secular (1500-2000 Bq·kg-1) però que a les sortides del procés es l’equilibri secular és desvirtua. L’únic balanç de fluxos deficitari és el del 226Ra, que s’acumula a la planta. La distribució de la dosi a la planta es concentra en en la zona dels reactors i de les canonades dels tancs de decantació pel que respecta dosi per irradiació externa i en la zona de mòlta, la zona d’empaquetatge i la zona de descàrrega pel que respecta dosi per inhalació. Es proposa una senyalització de les zones, una neteja i substitució dels materials antics de les instal·lacions així com la vigilancia radiològica del personal de manteniment. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210373 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210372 Efectos de la aplicación de biochar en el modelo jerárquico de agregación de un suelo forestal bajo condiciones oceánicas Oses Orbegozo, Ander El objetivo del presente proyecto ha sido estudiar los efectos del biochar en el modelo jerárquico de agregación del suelo. Para estudiar estas propiedades se ha realizado una incubación de tres tratamientos de biochar Miscanthus (biochar 10t/ha (B10), 2t/ha (B2) y 10t/ha+Nitrógeno (BN), durante 91 días, realizando fraccionamientos en húmedo de las muestras los días 28, 43, 63, 77 y 91. En estos fraccionamientos se han separado las fracciones macroagregrado (LMagg+Magg), microagregados (magg), limos (Silt) y arcillas (Clay). Por último se determinó el C orgánico de todas las fracciones de los tratamientos obtenidos con el objeto de obtener información sobre el efecto que puede tener la aplicación del biochar sobre la estabilización de C en las fracciones del suelo. Los resultados obtenidos indican que con la aplicación de biochar, la teoría jerárquica de agregación propuesta por Tisdall y Oades (1982), no se cumple en la dinámica de agregación del suelo, si bien se puede observar una jerarquía en la estabilización del C orgánico en los macroagregados y microagregados. Además las dosis altas de biochar producen mayor cantidad de microagregados, favoreciendo el secuestro de C en el suelo. Por otro lado, con dosis altas de biochar se aprecia una disminución de la fracción de macroagregados, hecho que puede influir negativamente en la estructura del suelo.; L'objectiu d'aquest projecte ha estat estudiar els efectes del biochar en el model jeràrquic d’agregació del sòl. Per estudiar aquestes propietats s'ha realitzat una incubació de tres tractaments de biochar Miscanthus (biochar 10t/ha (B10), 2t/ha (B2) i 10t/ha + Nitrogen (BN), durant 91 dies, realitzant fraccionaments en humit de les mostres els dies 28, 43, 63, 77 i 91. En aquests fraccionaments s'han separat les fraccions macroagregrats (LMagg + Magg), microagregats (magg), llims (Silt) i argiles (Clay). Finalment es va determinar el C orgànic de totes les fraccions dels tractaments obtinguts per tal d'obtenir informació sobre l'efecte que pot tenir l'aplicació del biochar sobre l'estabilització de C en les fraccions del sòl. Els resultats obtinguts indiquen que amb l'aplicació de biochar, la teoria jeràrquica d'agregació proposada per Tisdall i Oades (1982), no es compleix en la dinàmica d'agregació del sòl, si bé es pot observar una jerarquia en l'estabilització del C orgànic en els macroagregats i microagregados. A més les dosis altes de biochar produeixen major quantitat de microagregados, afavorint el segrest de C en el sòl. D'altra banda, amb dosis altes de biochar s'aprecia una disminució de la fracció de macroagregats, fet que pot influir negativament en l'estructura del sòl.; The objective of this project was to study the effects of biochar on soil aggregation hierarchical model. To study these properties was made performing an incubation for three biochar Miscanthus treatments (biochar 10t/ha (B10), 2t/ha (B2), and 10t/ha + nitrogen (BN), during 91 days, making wet fractionations of the samples on days 28, 43, 63, 77 and 91. In this process, fractions macroagregrado (LMagg + Magg), microaggregates (Magg), silt (silt) and clay (Clay) were separated. Finally organic C was determined in all fractions obtained from the fractionation, in order to obtain information about the possible effects of biochar implementation in soils C sequestration capability. The results indicate that with the application of biochar, hierarchical aggregation theory proposed by Tisdall and Oades (1982), is not satisfied in the dynamics of soil aggregation, although you can see a hierarchy in the stabilization of organic C in macroaggregates and microaggregates. Highest biochar doses promoted microaggregate production, favoring C sequestration in soil. On the other hand, highest biochar doses caused a macroaggregate decrease, a fact that can adversely affect soil structure. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210372 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210371 Biodiversitat de coleòpters i el seu paper com a plagues i com a agents de control biològic en un conreu de cítrics ecològics Santisteban Ortiz, Carlos El present treball estudiarà la comunitat d’espècies Coleoptera d’un camp de cítrics situat a la Selva de Camp, Tarragona, durant el període de temps dels anys 2002 fins al 2011. Els Coleoptera és l’ordre animal conegut comunament com els “escarabats” i és el més abundant i variat de tot el regne animal. Els estudis realitzats són pocs i, normalment, de les espècies més abundants (sobretot la família Coccinellidae). Totes les espècies d’aquest ordre presenten unes característiques típiques (García et al., 1989). (1) Presenten una cutícula dura, rígida i quitinitzada, amb el primer parell d’ales endurides (èlitres). Gran protecció als traumes físics. (2) Tenen una gran capacitat per retenir la humitat degut a que els estigmes s’obren els èlitres i eviten la pèrdua d’aigua per transpiració. (3) Presenten mandíbules mastegadores, adaptables i utilitzables per a una gran varietat de funcions (Chinery, 1988). (4) Algunes espècies poden acumular substàncies tòxiques a l’organisme. Presenten un règim alimentari fitòfag o micòfag, per norma general, tot i que també es poden trobar espècies sapròfagues o depredadores. És per aquest motiu que les espècies de Coleoptera podrien presentar un paper important com a potencial plagues o com a possible control biològic (Zahradnik, 1990). Durant moltes dècades, els plaguicides han constituït una lluita química contra les plagues dels cultius agrícoles, obtenint molt bons resultats en quant a manteniment i qualitat de les collites. No obstant, la seva utilització deliberada ha constituït en molts casos una important font de contaminació del territori. La seva gran mobilitat i persistència ha originat efectes de bioacumulació i biomagnificació a les xarxes tròfiques dels essers vius presents en aquestes zones. Actualment, per evitar tots aquests problemes ocasionats pels productes sintètics, el control biològic de plagues constitueix un dels principals pilars de la protecció moderna de cultius (Jacas et al., 2005). Se sap que les formigues tenen un doble rol molt important a les comunitats vegetals (poden ser mutualistes o depredadors generalistes), fent que la presència o absència d’aquestes pugui tenir efectes potencials sobre l’abundància d’altres artròpodes (James et al., 1999). És per aquest motiu que al present treball es realitzen experiments amb dos tipus d’arbres, els que presenten formigues i els que les formigues s’han exclòs experimentalment. Així doncs, els objectius del present treball són: - Descriure quantitativament la Comunitat de Coleoptera no Coccinellidae. - Descriure els canvis que s’han produït en la comunitat de Coleoptera al llarg de 10 anys. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a components de la biodiversitat d’un conreu ecològic. - Descriure els efectes sobre la comunitat de Coleoptera no Coccinellidae de la presència o absència de formgiues. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a possibles plagues o com a agents de control biològic. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210371 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210370 Efectos de la aplicación de cenizas de caldera de biomasa en el modelo jerárquico de agregación de un suelo forestal bajo condiciones oceánicas Guillén Escribà, Carla Se ha estudiado los efectos que tiene la aplicación de cenizas de caldera de biomasa, en el modelo jerárquico de agregación (Tisdall y Oades, 1982) y en la estabilización del C orgánico en un suelo forestal situado en la zona templada del País Vasco. Para ello, se aplicaron 3 tratamientos con diferentes dosis de ceniza en muestras de suelo tamizadas a 250 μm procedentes de un huerto semillero de pinus radiata. Estas muestras fueron incubadas durante 3 meses y fraccionadas los días 29, 44, 64, 78 y 92 con la intención de separar los macroagregados grandes (LMagg), de los macroagregados pequeños (Magg), microagregados (magg), limos (silt) y arcillas (clay). Todas las fracciones fueron analizadas para determinar su contenido en C orgánico. Los resultados mostraron que con la aplicación de cenizas, el modelo jerárquico de agregación de suelo se cumple para las fracciones LMagg, Magg y magg, pero no para la fracción silt. Además se ha observado que las cenizas promueven la formación de microagregados aumentado así la capacidad de secuestro de C del suelo, pero en cambio disminuye la proporción de macroagregados, hecho que podría acarrear una disminución en la calidad estructural del suelo.; S’ha estudiat els efectes que té l’aplicació de cendres de caldera de biomassa, en el model jeràrquic d’agregació (Tisdall i Oades, 1982) i estabilització del C orgànic en un sòl forestal situat a la zona temperada del País Basc. Per fer-ho, es van aplicar 3 tractaments amb diferents dosis de cendra en mostres de sòl tamisades a 250 μm procedents d’una plantació de pinus radiata. Aquestes mostres van ser incubades durant 3 mesos i fraccionades els dies 29, 44, 64, 78 i 92 amb la intenció de separar els macroagregats grans (LMagg), dels macroagregats petits (Magg), microagregats (magg), llims (silt) i argiles. Totes les fraccions van ser analitzades per determinar el seu contingut en C orgànic. Els resultats van mostrar que amb l’aplicació de cendres, el model jeràrquic d’agregació del sòl es compleix per a les fracciones LMagg, Magg i magg però no per a la fracció silt. A més s’ha observat que les cendres promouen la formació de microagregats augment d’aquesta manera la capacitat de segrest de C del sòl, però en canvi disminueix la proporció de macroagregats, fet que podria implicar una disminució en la qualitat estructural del sòl.; The aim of this study was to evaluate the effects of biomass boiler ashes application on the hierarchical model of aggregation and stabilization (Tisdall and Oades, 1982) in a forest soil located in the Basque Country temperate region. To this end, three treatments with different ash doses were applied in a 250 μm sieved soil samples from a pinus radiata forest. Those samples were incubated for 3 months and fractionated at days 29, 44, 64, 78 and 92 to isolate large macroaggregates (LMagg), small macroaggregates (Magg), microaggregates (magg), silt and clay fractions. All fractions were analyzed for organic C content. The results showed that with ash application, the hierarchical model of aggregation holds for LMagg, Magg and magg fractions but not to silt fraction. In addition, results indicate that ashes promote microaggregates formation increasing soil C sequestration but instead, reduce macroaggregates proportion, which could lead to a soil structural quality decrease. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210370 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210332 Autosuficiència energètica. Estudi pilot a Alinyà (Alt Urgell) Effisense (Grup de recerca); Cilimingras, Enrique; Fontanillas, Alejandro; Hernández, Víctor; Jové, Aleix A aquest estudi s'ha analitzat si és viable l'autosuficiència energètica en base a un estudi pilot al nucli rural d'Alinyà aprofitant els recursos naturals de la zona. S'ha realitzat un estudi del consum energètic de la població i s'ha comparat amb el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals incloent energia provinent de la biomassa i aprofitada en calderes individuals per a cada habitatge, energia solar en teulades i energia hidroelèctrica a partir de centrals minihidràuliques restaurades ja existents. També s’ha realitzat un anàlisi per detectar possibles factors d’ineficiència energètica i a partir d’aquí, proposar una sèrie de mesures per corregir aquesta. S'han comptabilitzat les emissions de CO2 derivades del consum energètic i les proporcions que representa cada tipus de font energètica sobre el total del nucli. També s'ha establert una comparativa del consum mitjà per habitant i any entre la població i Catalunya; el consum a Alinyà és d'1,46 Tep's, mentre que el de Catalunya és d'1,7 Tep's, el nostre estudi no contempla la mobilitat, si se li resta aquest vector a la mitjana de Catalunya veiem que és de 0,9 Tep's, per tant, hi observem un major consum energètic. El 76% del consum d'Alinyà prové dels combustibles fòssils, concretament del gasoil, el nucli té una forta dependència respecte a aquesta energia, que a més a més representa el 86% (56T CO2 eq.) de les emissions totals de CO2. Per finalitzar, s'ha demostrat que és possible assolir l'autosuficiència energètica mitjançant l'implantació d'una combinació d'estratègies, viables en tots els aspectes; tant tècnics com socioeconòmics. Abastint el poble d'energia a un menor cost econòmic i amb un estil de vida més respectuós amb el medi ambient.; En este estudio se ha analizado si es viable la autosuficiencia energética en base a un estudio piloto del núcleo rural de Alinyà aprovechando los recursos naturales de la zona. Se ha realizado un estudio del consumo energético de la población y se ha comparado con el potencial de producción energética de los recursos renovables locales incluyendo energía proveniente de la biomasa aprovechada en calderas individuales para cada vivienda, energía solar en tejados y energía hidroeléctrica a partir de centrales minihidráulicas restauradas ya existentes. Además se ha realizado un análisis para detectar los posibles factores de ineficiencia energética, y a partir de aquí proponer un serie de medidas para corregir esta ineficiencia. Se han contabilizado las emisiones de CO2 derivadas del consumo energético y las proporciones que representa cada tipo de fuente energética sobre el total del núcleo. También se ha establecido una comparativa del consumo medio por habitante y año entre la población y Cataluña; el consumo de Alinyà es de 1,46 Tep's, mientras que el de Cataluña es de 1,7 Tep's, nuestro estudio no contempla la movilidad, si le restamos este vector a la media de Cataluña vemos que es de 1,05 Tep's, por lo tanto, observamos un mayor consumo energético. El 76% del consumo de Alinyà proviene de los combustibles fósiles, concretamente del gasóleo, el núcleo tiene una fuerte dependencia respecto a esta energía, que además representa el 86% (56T CO2 eq.) de las emisiones totales de CO2. Para finalizar, se ha demostrado que es posible lograr la autosuficiencia energética mediante la implantación de una combinación de estrategias, viables en todos los aspectos; tanto técnicos como socioeconómicos. Abasteciendo al pueblo de una energía limpia y a un menor coste económico y con un estilo de vida más respetuoso con el medio ambiente.; This study has analyzed the feasibility of energy self-sufficiency based on a pilot study of the rural village of Alinyà using the natural resources of the area. We performed a study of the energy consumption of the town and compared with the energy production potential of local renewable resources including energy from biomass harvested from individual boilers for each apartment, solar rooftop and hydropower from existing mini-hydro restored. Analysis was also conducted to identify potential energy inefficiency factors and thereafter propose a series of measures to correct it. CO2 emissions resulting from energy consumption and proportions represented by each type of energy source on the total core have been counted. It has also established a comparative average consumption per capita per year in the village and Catalonia. Alinyà consumption Tep's is 1.46, while that of Catalonia is 1.7 Tep's, our study does not include mobility, without this vector we mean that Catalonia's consumption is 1.05 Tep's, a lower tax compared with Alinyà. 76% Alinyà consumption comes from fossil fuels, particularly diesel fuel, the core has a strong dependence on this energy, which also accounts for 86% (56T CO2 eq.) of total CO2 emissions. Finally, it has been proved that it is possible to achieve energy independence by implementing a combination of strategies, viable in all aspects, both technical and socio-economic. Giving the people a clean energy at a lower cost and with a lifestyle kinder to the environment. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210332 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210331 Avaluació de l'aplicació de la biomassa produïda a la Vall d'Alinyà per la producció d'energia calorífica Sunshine (Grup de recerca); Aviñoa Yorio, Laura; León Molina, Ariadna; Montero Pérez, Esther; Saura Mas, Jordi L’estudi analitza detalladament les energies que s’utilitzen actualment a la població d’Alinyà (Lleida, Catalunya, Espanya). Les energies més utilitzades amb fins calorífics provenen d’energies fòssils (95,3%). Aquest tipus d’energia, des de un punt de vista econòmic, és inviable donat l’augment continuat dels preus d’aquest tipus de combustibles. A més a més el petroli ha arribat al peak oil. Tenint en compte la delicada situació que viuen actualment els combustibles fòssils, en particular el petroli, fa pensar que el futur està encaminat a produir energia a partir d’altres fonts. Una bona opció és començar a utilitzar biomassa com a font energètica. La zona d’estudi presenta un stock de biomassa 8,4 vegades superior a la que es necessitaria a Alinyà per produir calor i ACS a totes les llars. Per això, en aquest estudi, s’estimen possibles escenaris on es podria aplicar la biomassa que es produeix a la Vall d’Alinyà. S’estima que les calderes individuals serien l’escenari més viable, ja que tècnicament són eficients i s’adeqüen a les característiques de les llars d’aquesta població. Posteriorment, es realitza un estudi de les emissions de CO2 i s’observa que, si s’utilitzés biomassa com a font energètica a Alinyà ,es reduirien 11,3 vegades (91,11%) les emissions de CO2.; Éste estudio analiza con detalle las energías que se utilizan actualmente en la población de Alinyà (Lleida, Cataluña, España). Las energías más usadas con fines caloríficos provienen de energías fósiles (95,3%). Estos tipos de energía, desde un punto de vista económico, son inviables dado el aumento continuado de precios de éste tipo de combustibles. Además, el petróleo ha llegado al peak oil. Teniendo en cuenta la delicada situación que viven actualmente los combustibles fósiles, en particular el petróleo, hace pensar que el futuro está encaminado a producir energía a partir de otras fuentes. Una buena opción es empezar a usar biomasa como fuente energética. La zona de estudio presenta un stock de biomasa 7,4 veces superior a la que se necesita en Alinyà para producir calor i ACS a todas les casas. Por eso, en éste estudio, se estiman posibles escenarios donde se podría aplicar la biomasa que se produce en la Vall de Alinyà. Se estima que las calderas individuales serían el escenario más viable, ya que técnicamente son eficientes i se adaptan a las características de las casas de la población. Posteriormente, se realiza un estudio de las emisiones de CO2 i se observa que, si se utilizase biomasa como fuente energética en Alinyà, se reducirían 11,3 veces (91,11%) les emisiones de CO2.; The present study (or document) analyzes in detail which energies are used nowadays in Alinyà town. Most used energies with heating purposes come from fossil forms of energy (95,3%). Those kinds of energies are economically unviable due to continual cost increases. Moreover, petroleum has reached the peak oil. Considering the sensitive situation fossil fuels are, particularly petroleum, suggest that future energy production will use other sources. A good option is begin with biomass as energy source. The area of study has a stock 8,4 times larger than needed to supply heat and sanitary hot water to Alinyà’s homes. Therefore several scenarios to implement biomass produced in the Vall d’Alinyà, are evaluated in this study. Is foreseen that individual boilers would be the most feasible scenario due to their technical efficiency and adaptability to houses characteristics. Afterwards, a CO2 emission study it’s made. Results evidence that if only biomass is used as energy source in Alinyà, CO2 emissions would be reduced 11,3 times (91,11%). Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210331 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210330 La ramaderia extensiva a la Vall d'Alinyà. Un retrat de la ramaderia de muntanya del segle XXI Ramcat (Grup de recerca); Hernàndez i Costa, Anna; Rodríguez i García, Eduard; Rodon i Rius, Anna El projecte se centra en el la vall d’Alinyà, en els terrenys de la Fundació Territori i Paisatge que abasten des dels cims del Port del Comte, a més de 2.000 m d’altitud fins més avall del nucli de Perles en els 500 m, en un ambient de muntanya a la comarca de l’Alt Urgell, Catalunya. L’objectiu principal ha estat diagnosticar la situació de la ramaderia extensiva de la vall, tot predient la seva viabilitat socioeconòmica com a estratègia de futur, tant pel que fa la seva població, com per les característiques d’un paisatge en mosaic molt ben afaiçonat per la mà humana en el passat. Aquesta diversitat paisatgística assegurada per l’existència de la ramaderia extensiva, provoca una riquesa en biodiversitat ecològica, en front del creixement continu de la massa forestal causat per l’abandonament de les activitats a la muntanya. Un dels aspectes estudiats de la ramaderia de la vall, ha estat la gestió dels cinc ramats existents en l’actualitat, dos de vaques, un de cabres, un d’ovelles i un de cavalls. Des de la identificació dels moviments de transtermitància durant les diferents estacions de l’any, a la de l’obtenció dels diferents recursos alimentaris pel bestiar provinents directament de la natura. Les entrevistes personals als ramaders han estat una important font d’informació i de tractament de dades per poder diagnosticar la situació actual del sector i de la figura del pastor com a figura professional clau en la vessant socioeconòmica i paisatgística local. Es van poder identificar clarament els problemes amb els quals es troba la ramaderia extensiva i quins reptes presenta per poder arribar a ser un sector de futur per a la població de la vall. En aquest context es proposen mesures de millora de l’activitat i de difusió dels productes agroramaders de qualitat.; El proyecto se centra en el valle de Alinyà, en los terrenos de la Fundación “Territori i Paisatge” que abastan des de las cimas del Port del Comte, a más de 2.000 m de altitud hasta más abajo del núcleo de Perles en los 500 m, en un entorno de montaña en la comarca del Alt Urgell, Catalunya. El objetivo principal ha sido diagnosticar la situación de la ganadería extensiva del valle, y poder predecir su viabilidad socioeconómica como estrategia de futuro, tanto en términos de su población, como por las características de un paisaje en mosaico muy bien moldeado por la mano humana en el pasado. Esta diversidad paisajística asegurada por la existencia de la ganadería extensiva, provoca una riqueza en biodiversidad ecológica, provocada ante el contínuo crecimiento de los bosques causada por el abandono de las actividades en la montaña. Uno de los aspectos estudiados de la ganadería del valle, ha sido la gestión de los cinco rebaños existentes en la actualidad, dos de vacas, uno de cabras, uno de ovejas y uno de caballos. Desde la identificación de los movimientos de transtermitancia durante las diferentes estaciones del año, a la de la obtención de los diferentes recursos alimenticios para el ganado que viene directamente de la naturaleza. Las entrevistas personales a los ganaderos han sido una importante fuente de información y procesamiento de datos para poder diagnosticar la situación actual del sector y de la figura del pastor como figura profesional clave en la faceta socioeconómica y paisajística local. Se pudieron identificar claramente los problemas con que se encuentra la ganadería extensiva y qué retos presenta para poder llegar a ser un sector de futuro para la población del valle. En este contexto se proponen medidas de mejora de la actividad y de promoción de los productos ganaderos de calidad.; The project focuses on Alinyà valley in the land that belongs to Fundació Catalunya Caixa, covering the tops of the Port del Comte, reaching to 2,000 m , to below the center of Perles village, situated at 500 m., in a mountain environment in the region of Alt Urgell, Catalonia. The main objective was today nose the state of ranching in the valley, even predicting the socio-economic viability as a future strategy, both in terms of its population, as the features of a lands cape mosaics happing well the human hand in the past. This landscape diversity assured by the existence of ranching, causing a wealth of ecological biodiversity in the face of continued growth forest caused by the abandonment of the mountain activities. One of the studied farming in the valley, has been hand ling the five herds in existence, two of cows, one of a goats, one of sheeps and the last of horses, and management system of all of them. From the identification of pasturage movements during different seasons, the obtaining of different food resources by livestock directly from nature. Personal interviews with the farmers have been an important source of information and data processing to diagnose the current situation of the sector and the role of pastor as a key figure in the professional aspects of socioeconomic and local landscape. We were able to clearly identify the problems which is ranching and the challenges presented to become an industry of the future for the people of the valley. In this context, measures are proposed to improve the activity and distribution of quality farming products . Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210330 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210329 Caracterització agroecològica de la vall d'Alinyà GRAVA (Grup de recerca); Bel, Albert; Iriani, Marc; Torre, Sara de la; Vera, Paula Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210329 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210328 Adaptació d'itinerari d'educació ambiental i sensorial a la vall d'Alinyà EducAmb (Grup de recerca); Mariné Rom, Joan; Riera Riera, Maria Rosa; Vert Roca, Cristina Després d’analitzar el potencial de la muntanya d’Alinyà, s’ha observat que és un lloc idoni per desenvolupar activitats d’educació ambiental (EA). Per aquest motiu s’elabora un itinerari d’EA, part del qual és adaptat sensorialment. Havent analitzat els pros i contres de cada itine-rari ja descrit en la muntanya d’Alinyà s’ha escollit l’itinerari 3 que s’amplia fins a la zona de El Ribatell per aconseguir un dels objectius inicials: l’adaptació d’un itinerari d’EA per a persones amb mobilitat reduïda o discapacita-des. En el disseny de l’itinerari s’han inclòs tots els elements d’interès socio-ambiental més desta-cables de la zona, entre els quals es pot destacar els diferents tipus de boscos, aspectes geològics com el Roc de la Pena o els quatre grans rapi-nyaires que es poden trobar a la zona.; Después de analizar el potencial de la montaña de Alinyà, se ha observado que es un lugar idóneo para desarrollar actividades de educación ambiental (EA). Por éste motivo se elabora un itinerario de EA, parte del cual es adaptado sensorialmente. Una vez analizados los pros y contras de cada itinerario descrito en la montaña de Alinyà se ha elegido el itinerario 3 que se amplía hasta la zona de El Ribatell para conseguir uno de los objetivos iniciales: la adaptación de un itinerario de EA para personas con movilidad reducida o discapacitadas. En el diseño del itinerario se han incluido todos los elementos de interés socio-ambiental más destacables de la zona, entre los que destacan las distintas tipologías de bosques, aspectos geológicos como el Roc de la Pena o las cuatro grandes rapaces que podemos encontrar en la zona.; After analyzing the potential of the mountain of Alinyà, it has been observed that it is an ideal place to develop environmental education ac-tivities (EE). Departing from this, an EE itiner-ary has been devised, part of which is adapted to sensorial experience. Having examined the pros and cons of each of the already established itineraries through the mountain of Alinyà, itinerary 3, which extends itself until El Ribatell area has been chosen in order to achieve one of the initial goals: the adaptation of an EE route for people with re-duced mobility or disabilities. The most remarkable elements of socio-environmental interest in the area have all been included in the design of the itinerary. Among these, the different kind of woods, geological features such as the Roc de la Pena and the four big birds of prey found in this zone can be high-lighted. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/210328 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206395 L'altra cara del progrés. Estudi multidimensional sobre les conseqüències de les activitats d'explotació intensiva sobre l'ecosistema del manglar i les activitats econòmiques tradicionals a la comunitat de Cumbe, Brasil Burriel Carranza, Martí La localitat de Cumbe és una comunitat tradicional que es troba al tram baix del riu Jaguaribe situat a l’estat de Ceará (Brasil) i que ha viscut centenars d’anys a partir de les pràctiques extractives que es porten a terme a l’ecosistema del manglar. Fa 20 anys va aparèixer a la regió una nova economia basada en l’explotació intensiva. L’aqüicultura destinada a la cria de gamba està causant danys severs a l’ecosistema del manglar i perjudicant greument la font d’ingressos de moltes famílies, amenaçant la continuïtat de l’economia local i deteriorant la qualitat de vida de les persones que s’hi dediquen. A partir de l’observació personal i la immersió en aquesta societat s’ha detectat que l’economia tradicional està infravalorada pel govern i per les persones que donen suport a l’aqüicultura. Per aquest motiu s’han creat una sèrie d’indicadors, a partir de les activitats extractives del cranc, que posin en valor aquesta economia tradicional envers la nova economia emergent.; La localidad de Cumbe es una comunidad tradicional que se encuentra en el tramo bajo del río Jaguaribe que se encuentra en el estado de Ceará (Brasil) y que ha vivido centenares de años de las prácticas extractivas que se llevan a cabo en el ecosistema del manglar. Hace 20 años apareció en la región una nueva economía basada en la explotación intensiva. La acuicultura destinada a la cría de camarón está causando daños severos al ecosistema del manglar i perjudicando gravemente la fuente de ingresos de muchas familias, amenazando la continuidad de la economía local i deteriorando la cualidad de vida de las personas que trabajan en ella. A partir de la observación personal i la inmersión en ésta sociedad se ha detectado que la economía tradicional está infravalorada por el gobierno i por las personas que apoyan la acuicultura. Por éste motivo se han creado una serie de indicadores, a partir de las actividades extractivas del cangrejo, que pongan en valor ésta economía tradicional frente a la presión que ejerce la nueva economía emergente.; Cumbe is a traditional community located in the lowest part of Jaguaribe river, in Ceará state (Brasil), which had been living during centuries due to the extraction practices performed in the mangrove ecosystem. Approximately twenty years ago, it appeared in that region a new economy system based in the intensive exploitation. Aquaculture focused in shrimp farming is causing severe damage to the mangrove ecosystem and serious consequences to the economic income of a lot of families, threatening the continuity of the local economy and deteriorating the life quality of the people who live from mangrove resources. From personal observation and immersion to this society, it was detected that traditional economy is undervalued by the government and the aquaculture supporters. For that reason, several indicators have been created, with the crab capture activities, in order to restore the value of the traditional economy and the equilibrium with the environment towards this new emergent economy. Tue, 01 Jan 2013 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206395 2013-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205881 Estudi del comportament de materials nanoestructurats en el tractament d'aigües contaminades amb arsènic Florensa Fuster, Mª Eulàlia El SPION (Super Paramagnetic Iron Oxide Nanoparticles) ha estat estudiat com un nou adsorbent per eliminar l’arsènic d’aigües contaminades. Les condicions òptimes de treball es van assolir per un pH de 3,6 i per concentracions inferiors als 100ppm. No es van trobar interferències significatives produïdes pels cations Cu, Ni i Zn en l’adsorció de l’As, sent el fosfat l’anió que més interfereix. Una esponja de cel·lulosa s’ha utilitzat com a suport del SPION, per disminuir les agregacions de les nanopartícules en suspensió i per proporcionar una material adequat per l’adsorció en continu, experiment amb columnes. Així, es va obtenir un augment de la capacitat d’adsorció del SPION per l’As(V), mentre que per l’As(III) continua sent baixa, per tant s’augmenta la selectivitat per l’As(V). Les interferències aniòniques afecten d’igual manera a l’adsorció de l’As(III) i l’As(V) quan l’adsorció és en continu o en discontinu. Els cations metàl·lics no interfereixen en l’adsorció de l’arsènic, a excepció del coure que és adsorbit i porta a la disminució de l’adsorció d’arsènic.; El SPION (Super Paramagnetic Iron Oxide Nanoparticles) ha sido estudiado como un nuevo adsorbente para eliminar el arsénico de aguas contaminadas. Las condiciones óptimas de trabajo se lograron para un pH de 3,6 y para concentraciones inferiores a 100ppm. No se encontraron interferencias significativas producidas por los cationes Cu, Ni y Zn en la adsorción del As, siendo el fosfato el anión que más interfiere. Una esponja de celulosa fue utilizada como soporte del SPION, para disminuir las agregaciones de las nanopartículas en suspensión i para proporcionar un material adecuado para la adsorción en continuo, experimento con columnas. Así, se obtuvo un aumento de la capacidad de adsorción del SPION por el As(V), mientras que para el As(III) se mantuvo bajo., por lo tanto se aumenta la selectividad para el As(V). Las interferencias aniónicas afectan de igual manera a la adsorción del As(III) y As(V) cuando la adsorción es en continuo o en discontinuo. Los cationes metálicos no interfieren en la adsorción del arsénico, a excepción del cobre que es adsorbido y lleva a la disminución en la adsorción del arsénico.; SPION (Super Paramagnetic Iron Oxide Nanoparticles) is studied as a new adsorbent for removal of arsenic contaminated waters. Optimal working conditions have been achieve at pH 3,6 for concentrations lower than 100ppm. No significant interferences are produced by Cu, Ni and Zn cation ion for the As adsorption, being phosphate is the most interfering anion. A cellulose sponge has been used as SPION support. To both decrease nanoparticles aggregations in suspension and to provide appropiate material for the continuous adsorption in column experiments. Thus, an increase of SPION adsorption capacity for As(V) was obtained while As(III) remains low, thus increasing the As(V) adsorption selectivity. Anionic interference affects As(V) and As(III) adsorption in the same way as observed in batch adsorption. Metal cations do not interfere on the arsenic adsorption with the exception of copper that is absorbed leading to decreases of arsenic adsorption. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205881 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205822 Model d'adequació de l'hàbitat del llop a Catalunya Suau Martínez, Alexandre Des de l’any 2000 es té constància de la presencia del llop a Catalunya. Des de llavors, com a mínim 14 llops diferents han entrat i sortit del territori català, encara que cap d’ells s’ha assentat de manera permanent. L’estudi analitza l’entorn català utilitzant GIS, creant un model d’adequació de l’hàbitat tenint en compte les següents variables: la distància a la carretera més propera, la biomassa disponible a la zona, l’altitud i el tipus i tant per cent de recobriment. El model es basa en la informació obtinguda mitjançant la consulta a experts tant del llop com del territori català, així com en una recerca bibliogràfica sobre l’adequació de l’hàbitat del llop. L’enquesta que es dirigí als experts té en compte els valors que cada variable pot prendre dins l’àrea d’estudi, estableix rangs dels valors de cada variable i pregunta als experts com cada rang pot afectar a l’adequació de l’hàbitat pel llop. Els resultats mostren com bona part de la zona Nord de Catalunya té unes condicions adequades perquè el llop pugui arribar a reproduir-s’hi. Es desenvolupa també una anàlisi dels possibles punts de conflicte humà-llop i una superposició dels espais protegits amb les zones més adequades per l’establiment del llop.; Wolf presence in Catalonia has been confirmed since year 2000. From then, 14 different wolves have entered and leaved catalan territory, although none of them have established there permanently. The study analyses catalan territory using GIS, creating an habitat suitability model considering: the distance to the nearest road, the amount of available biomass, the altitude and the land cover type and percent covered. The model is based in the information collected by a survey made to experts both with the wolf and the catalan environment, and in an intense bibliographical research. The survey takes into account the values each variable can reach in the studied area, establishing ranges of values and asking to the experts how would each range affect the suitability of the area. Results show that a considerable part of north Catalonia has appropriate conditions for wolf reproduction. An analysis of possible human-wolf conflict zones is made in the study, also viewing a superposition between protected areas in Catalonia and the most suitable parts for the reproduction of wolf. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205822 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205714 Estudi de l'evolució i distribució de Rhynchophorus ferrugineus. Bloc 2: Aplicació d'un model lineal generalitzat mixte a les localitats de Matadepera i Tossa de Mar Pérez Gómez, Marta El morrut de les palmeres, R. ferrugineus, està actualment considerat com la plaga més perjudicial de les palmeres ja que la seva infestació produeix, de forma comuna, la seva mort. Des de la seva instal·lació en els països de la conca mediterrània, en els últims anys, són milers les palmeres que han mort degut a la plaga. La ràpida dispersió que s’ha produït de l’insecte així com la difícil detecció en els períodes primerencs de les infestacions fa que el R. ferrugineus posi en perill ecosistemes naturals de palmeres així com hàbitats rurals i urbans amb un ús ornamental d’aquestes plantes. És necessari desenvolupar estudis que permetin un millor coneixement del comportament d’aquest insecte així com, aquelles característiques intrínseques de la palmeres i variables externes que afavoreixen la instauració del coleòpter i, per tant, noves metodologies pel seu control.; El picudo rojo de las palmeras, R. ferrugineus, está actualmente considerado como la plaga más perjudicial de las palmeras ya que su infestación produce, de forma común, su muerte. Desde su instalación en los países de la cuenca mediterránea, en los últimos años, son miles las palmeras que han muerto debido a la plaga. La rápida dispersión que se ha producido del insecto así como, la difícil detección en los períodos tempranos de las infestaciones hace que el R. ferrugineus ponga en peligro ecosistemas naturales de palmeras así como, hábitats rurales y urbanos con un uso ornamental de estas plantas. Es necesario desarrollar estudios que permitan un mejor conocimiento del comportamiento de este insecto así como, aquellas características intrínsecas de la palmeras y variables externas que favorecen la instauración del coleóptero y, por tanto, nuevas metodologías para su control.; The red palm weevil, R. ferrugineus, is currently considered the most damaging pest of palms because their infestation, usually, kills the palm. Since its establishment in the Mediterranean countries in recent years, thousands of palm trees have died due to this pest. The insect has spread quickly, this and the difficult detection in the early periods of infestation causes R. ferrugineus endanger natural ecosystems and rural and urban palm habitats with ornamental use of these plants. Studies should be developed to improve understanding of this insect and new methodologies for their control. Aquest projecte està relacionat amb el de Marta Zamora Roca. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205714 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205713 Estudi de l'evolució i distribució de Rhynchophorus ferrugineus. Bloc 1: Anàlisi de l'evolució a Catalunya i determinació d'un model lineal generalitzat mixte Zamora Roca, Marta El morrut de les palmeres, R. ferrugineus, està actualment considerat com la plaga més perjudicial de les palmeres ja que la seva infestació produeix, de forma comuna, la seva mort. Des de la seva instal·lació en els països de la conca mediterrània, en els últims anys, són milers les palmeres que han mort degut a la plaga. La ràpida dispersió que s’ha produït de l’insecte així com la difícil detecció en els períodes primerencs de les infestacions fa que el R. ferrugineus posi en perill ecosistemes naturals de palmeres així com hàbitats rurals i urbans amb un ús ornamental d’aquestes plantes. És necessari desenvolupar estudis que permetin un millor coneixement del comportament d’aquest insecte així com, aquelles característiques intrínseques de la palmeres i variables externes que afavoreixen la instauració del coleòpter i, per tant, noves metodologies pel seu control.; El picudo rojo de las palmeras, R. ferrugineus, está actualmente considerado como la plaga más perjudicial de las palmeras ya que su infestación produce, de forma común, su muerte. Desde su instalación en los países de la cuenca mediterránea, en los últimos años, son miles las palmeras que han muerto debido a la plaga. La rápida dispersión que se ha producido del insecto así como la difícil detección en los períodos tempranos de las infestaciones hace que el R. ferrugineus ponga en peligro ecosistemas naturales de palmeras así como hábitats rurales y urbanos con un uso ornamental de estas plantas. Es necesario desarrollar estudios que permitan un mejor conocimiento del comportamiento de este insecto así como, aquellas características intrínsecas de la palmeras y variables externas que favorecen la instauración del coleóptero y, por tanto, nuevas metodologías para su control.; The red palm weevil, R. ferrugineus, is currently considered the most damaging pest of palms because their infestation, usually, kills the palm. Since its establishment in the Mediterranean countries in recent years, thousands of palm trees have died due to this pest. The insect has spread quickly, this and the difficult detection in the early periods of infestation causes R. ferrugineus endanger natural ecosystems and rural and urban palm habitats with ornamental use of these plants. Studies should be developed to improve understanding of this insect and new methodologies for their control. Aquest projecte està relacionat amb el de Marta Pérez Gómez. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205713 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205712 Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zons de bosc del Macizo Central Ourensano Agustín García, Pablo En els últims 30 anys, el número d’incendis patits a Galicia han augmentat de manera important. En el Massís Central Ourensano l’home ha utilitzat el foc com a eina de gestió forestal per tal de permetre pasturar al bestiar i per tal de recuperar terres per a pastos i culius. Aquesta pràctica ha generat grans extensions de matollar sec europeu on hi hauria d’haver formacions boscoses. Partim de la necessitat de recuperar zones de bosc i ecosistema original i per això mesurem el comportament de les diferents espècies que trobem al matollar y al bosc en aquestes altituds davant la pertorbació que suposen els incendis recurrents. Per realitzar això s’ha mostrejat la vegetació de zones cremades en moments diferents o repetides vegades, mesurant superfície i alçades així com nombre d’individus de cada espècie. També s’han analitzat perfils del sòl per tal de conèixer amb més detall les característiques de cada zona. S’ha observat mitjançant el mostreig com per a la recuperació del matollar el factor determinant és el temps, encara que no trobem un sòl de bona qualitat i profund, en una mitjana de 8 anys trobem un matollar ben desenvolupat amb una bona diversitat d’espècies i grau de cobertura. En canvi, per tal d’arribar a un estat de la successió vegetal on trobem un bosc és necessari que existeixin comunitats arbòries a prop per tal de que arribin individus al matollar desenvolupat. Cal aleshores treballar en l’educació de la població i en la cerca d’alternatives a la gestió forestal vigent, donant èmfasi en la valoració econòmica dels ecosistemes en bon estat i facilitant que aquest bon estat proporcioni beneficis a la població local. Per això cal generar una infraestructura per atraure un turisme rural respectuós amb el medi al mateix temps que es duen altres iniciatives com la implantació de centrals de biomassa als pobles que puguin proporcionar calefacció o aigua calenta. Generant llocs de feina i estalvis a la població d’una zona on l’economia encara es basa potencialment en la ramaderia. Al mateix temps l’esforç monetari dedicat a les plantacions ha de dedicar-se a generar espais al territori amb espècies autòctones com el roure en aquells matollars que presentin condicions adients per a recuperar el bosc.; En los últimos 30 años, el número de incendios sufridos en Galicia ha aumentado de manera importante. En el Macizo Central Ourensano, el hombre ha utilizado el fuego como herramienta de gestión forestal para que pueda pasturar el ganado y para poder recuperar tierras para pastos y cultivos. Ésta práctica ha generado grandes extensiones de matorral seco europeo donde habría de haber formaciones boscosas. Partimos de la necesidad de recuperar zonas de bosque y ecosistema original y por eso medimos el comportamiento de las distintas especies que encontramos en el matorral i el bosque en estas altitudes, delante de la perturbación que suponen los incendios recurrentes. Para poder realizar este estudio se ha muestreado la vegetación de zonas quemadas en momentos diferentes o repetidas veces, midiendo superficie y altura así como número de individuos de cada especie. También se han analizado los perfiles del suelo para conocer con más detalle las características de cada zona. Se ha observado mediante el muestreo como para la recuperación del matorral el factor determinante es el tiempo, aunque no encontremos un suelo de buena calidad y profundidad, en una media de 8 años encontramos un matorral bien desarrollado con una buena diversidad de especies y grado de cobertura. En cambio para llegar a una etapa de la sucesión vegetal donde encontremos bosque es necesario que existan comunidades boscosas cerca para que puedan llegar los individuos a crecer en el matorral bien desarrollado. Es necesario entonces trabajar en la educación de la población local y en la búsqueda de alternativas a la gestión forestal vigente, dando especial énfasis en la valoración económica de los ecosistemas en buen estado y facilitando que este buen estado proporcione beneficios a la población local. Es por eso que es necesario generar una infraestructura que atraiga un turismo rural respetuoso con el medio al mismo tiempo que se llevan a cabo otras iniciativas como la implantación de centrales de biomasa en los pueblos, pudiendo proporcionar calefacción y agua caliente. Generando puestos de trabajo y ahorros a la población de una zona donde la economía se basa potencialmente en la ganadería. Al mismo tiempo, el esfuerzo monetario dedicado a las plantaciones ha de dedicarse a generar espacios en el territorio con especies autóctonas como el roble en aquellos matorrales que presenten buenas condiciones para recuperar el bosque.; In the past 30 years, the number of fires in Galicia have significantly increased. In the Central Massif in Orense, man has used the fire as a forest management tool to be able to pasture and to make grow species of scrub for cattle. This practice has led to large areas of dry scrub which should be European forest formations. We start from the need to restore forest areas and the original ecosystem and why we measure the behavior of the different species found in the forest and scrub in these altitudes, before the disturbance of fires. To perform this study we sampled the vegetation of burned areas at different times or repeatedly, measuring surface height and number of individuals of each species. We also examined soil profiles to know more about the characteristics of each zone. It has been observed by sampling that the scrub recovery factor is time, in 8 years we can find a well-developed shrub with good species diversity and coverage degree. But to reach a stage of plant succession forest, there must be close forest communities that can reach individuals in well developed bushes. It is then necessary to work in the education of the local population and the search for alternatives to the current forest management, with special emphasis on the economic valuation of ecosystems in good condition and good condition facilitating benefits to the local population. That's why we need to develop an infrastructure to attract rural and environmental tourism, having simultaneously initiatives such as the implementation of biomass power plants in villages that can provide heating and hot water. Generating jobs and savings to the population of an area where the economy is based on potencitial livestock. At the same time, the money should be used on creating spaces in the area with native species such as oak in scrublans with good conditions to be able to recover the forest. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205712 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205711 Estudi de l'impacte ambiental i socioambiental al camp de dunes de Cumbe, afectat pel Parc Eòlic Aracati (Cearà, Brasil) Zamelí (Grup de recerca); Montón Carrera, Laia; Morera Ivern, Mariona; Pla Pascual, Carla L'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar i quantificar com s’han vist modificades les característiques ambientals i socioambientals del camp de dunes del curs baix del riu Jaguaribe, a causa del Parc Eòlic Aracati-Bons Ventos, i com aquests canvis han afectat a la població de Cumbe. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205711 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205710 Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zones de matollar del Macizo Central Ourensano Barberà Martí, Gerard El matollar sec europeu format per Erica australis, Erica arborea, Pterosparum tridentatum, Halimium lasianthum i Calluna vulgaris com a espècies predominants és cremat en les serralades del Massís Central de forma repetida durant el pas dels anys. Això ha sigut, tradicionalment, a causa de la necessitat de mantenir-lo transitable per al bestiar, encara que altres circumstàncies s’han afegit actualment a aquesta necessitat, que incrementen el risc d’incendi d’aquesta comunitat, disparant-se el número d’incendis en els últims 30 anys. Sabent això, vam decidir realitzar un estudi a les zones de matollar que trobem al Massís Central situat a la zona del Concello de Villariño de Conso, a Ourense, per conèixer com es comporten les espècies característiques d’aquest tipus d’ecosistema després dels incendis, mitjançant la realització de mostrejos i perfils del sòl. D’aquesta manera hem volgut veure com es desenvolupen les espècies vegetals de matollar al llarg del temps, després de ser cremats. Gràcies a l’estudi hem pogut veure com el matollar observat te unes característiques que li permet sobreviure als incendis i tindre una capacitat de regeneració elevada després de patir aquesta pertorbació. Això es degut a la capacitat per rebrotar d’aquestes espècies arbustives i a la seva competitivitat. També hem vist com a necessari, donar un valor econòmic a la bona conservació de l’hàbitat, per tal de que la població local abandoni pràctiques de gestió forestal nocives, com el foc.; El matorral seco europeo formado por Erica australis, Erica arborea, Pterospartum tridentatum, Halimium lasianthum y Calluna vulgaris como especies predominantes es quemado en la sierra del Macizo Central de forma repetida durante el paso de los años. Esto ha sido, tradicionalmente, a causa de la necesidad de mantenerlo transitable para el ganado, aunque otras circunstancias se han sumado a esta necesidad, que incrementan el riesgo de incendio de esta comunidad, disparándose el número de incendios en los últimos 30 años. Sabiendo esto, decidimos realizar un estudio en las zonas de matorral que encontramos en el Macizo Central situado en la zona del Concello de Villariño de Conso, en Orense, para conocer cómo se comportan las especies características de este tipo de ecosistema después de los incendios, mediante la realización de muestreos y perfiles del suelo. De esta manera hemos querido ver cómo se desarrollan las especies vegetales de matorral al largo del tiempo, después de ser quemados. Gracias al estudio hemos podido ver como el matorral observado tiene unas características que le permiten sobrevivir a los incendios i tener una capacidad de regeneración elevada después de sufrir esta perturbación. Esto es debido a la capacidad de rebrotar de estas especies arbustivas y a su competitividad. También hemos visto como necesario, dar un valor económico a la buena conservación del hábitat, para que la población local abandone prácticas de gestión forestal nocivas, como el fuego.; The European dry scrub formed by Erica australis, Erica arborea, Pterospartum tridentatum, Halimium lasianthum and Calluna vulgaris as predominant species is burned in the mountains of the Central Massif, repeatedly, over the passing years. This has traditionally been because of the need to keep it passable for cattle, but other circumstances have added to this need, which increase the risk of fire in this community, increasing the number of fires in the past 30 years. Knowing this, we decided to do a study in scrubland found in the Central Massif area, located in the City Council of "Villariño de Conso", in Orense, to know how the characteristic species, of this type of ecosystem, behave after fires by performing sampling and floor profiles. Doing this, we wanted to see how scrub plant species develop along the time, after being burned. Through the study we have seen that the observed shrub has characteristics that allow it to survive the fire and to have a high capacity to regenerate after suffering the shock. This is due to the ability of these shrubs sprout and competitiveness. We have also seen that is necessary to give an economic value to the preservation of the habitat for the local population to abandon harmful forest management practices such as fire. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205710 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205657 La permacultura en la gestión del agua: el caso de Can Valldaura Nieto, Claudia El presente trabajo se centra en el análisis del ciclo del Agua en la finca de Can Valldaura, en el municipio de Cerdanyola, dentro del Parc de Collserola. El IAAC (Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña), organismo gestor, pretende estudiar e investigar sobre el término de la autosuficiencia, volviendo a dinamizar entre otros aspectos las funciones agrícolas y ganaderas de la finca. El objetivo principal de este estudio es hacer propuestas en la gestión del agua bajo los principios de la Permacultura en la finca de Can Valldaura, queriendo analizar si es posible alcanzar la autosuficiencia a nivel hídrico realizando el proyecto silvoagroforestal planeado por el IAAC. Una vez calculadas las necesidades hídricas del proyecto de Can Valldaura, y analizadas las entradas y salidas hídricas del sistema, los resultados muestran que las infraestructuras actuales son insuficientes para llevar a cabo el proyecto silvoagroforestal si la autosuficiencia es un objetivo prioritario. En este sentido se proponen distintas medidas de gestión: la restauración del antiguo sistema de drenaje, la construcción de una nueva balsa, y el aprovechamiento de las aguas recogidas por los caminos. Además se proponen sistemas de cultivo que mejorarían la estructura del suelo aumentando la infiltración del agua de la lluvia y su retención. Los datos analizados indican que con las medias de gestión y sistemas de cultivo propuestos el proyecto silvoagroforestal podría llevarse a cabo de forma autosufiente.; Aquest treball es centra en l'anàlisi del cicle de l'Aigua a la finca de Can Valldaura, al municipi de Cerdanyola, dins el Parc de Collserola. L'IAAC (Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya), organisme gestor, pretén estudiar i investigar sobre el terme de l'autosuficiència, tornant a dinamitzar entre altres aspectes les funcions agrícoles i ramaderes de la finca. L'objectiu principal d'aquest estudi, és fer propostes en la gestió de l'aigua sota els principis de la Permacultura a la finca de Can Valldaura, volguent analitzar si és possible arribar a l’autosuficiencia a nivell hídric realitzant el projecte agrosilvoforestal planejat pel IAAC. Un cop calculades les necessitats hídriques del projecte de Can Valldaura, i analitzades les entrades i sortides hídriques del sistema, els resultats mostren que les infraestructures actuals són insuficients per dur a terme el projecte silvoagroforestal si l'autosuficiència és un objectiu prioritari. En aquest sentit es proposen diferents mesures de gestió: la restauració de l'antic sistema de drenatge, la construcció d'una nova bassa, i l'aprofitament de les aigües recollides pels camins. A més es proposen sistemes de cultiu que millorarien l'estructura del sòl augmentant la infiltració de l'aigua de la pluja i la seva retenció. Les dades analitzades indiquen que amb les mitjanes de gestió i sistemes de cultiu proposats el projecte silvoagroforestal podria dur-se a terme de manera autosuficient.; This paper focuses on the analysis of the water cycle in Can Valldaura farm, in the municipality of Cerdanyola, within the Parc de Collserola. The IAAC (Institute for Advanced Architecture of Catalonia), the managing institution, aims to study and research the term self-sufficiency, re-energize (among other things) the functions of the agricultural and livestock farm. The main objective of this study is to make proposals on water management under the principles of the Permaculture in Can Valldaura. Therefore is based on analyzing if it’s possible be self-sufficient in terms of water level. After calculating the water needs to do the entire project proposed in Can Valldaura, analyzing water inputs and outputs of the system, the results show that the current infrastructure is insufficient to carry out the project if self-sufficiency is a priority. In this regard, there are some management measures to improve: the restoration of the old drainage system, construction of a new reservoir, and the use of water collected on the roads. Also proposed farming systems that improve soil structure by increasing infiltration of rainwater and retention. The analyzed data indicate that with the means of management and cropping systems proposed the project could be done in a self-sufficient way. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205657 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205656 Producció d'ordi i relació amb el contingut edàfic en nutrients d'un sòl esmenat amb biomassa pirolitzada sota règim de baixa fertilització Fontseca Falgueras, Joaquim Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205656 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205655 Diagnosi ambiental a Vila UAB: gestió de residus i programa ambiental Gens Franquès, Juli Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205655 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205654 Estalvi energètic a la Vila Universitària 1 de la UAB: solucions tècniques i solucions socials Romeu Escolà, Maria Catalunya és un país energèticament dependent d'altres països. A part d'això, la seva producció i el seu consum d'energia provenen de fonts no renovables. Catalunya queda molt lluny de la majoria de països europeus els quals tenen un desenvolupament molt avançat en quan l'explotació de les energies renovables. Segons estudis de l'IDAE i l'ICAEN a les llars espanyoles i catalanes, al voltant d'un 25% del consum d'energia és per part d'electrodomèstics i d'il·luminació. El present treball estima el consum energètic dels pisos a la Vila Universitària 1 i fer una proposta de reducció de consum per mitjà d'un canvi d'electrodomèstics. Aquesta proposta ha estat efectiva ja que el consum estimat es redueix un 50% aproximadament canviant alguns dels electrodomèstics que hi ha actualment per altres de més eficients. Alhora, s'ha dut a terme un concurs d'estalvi energètic juntament amb una campanya de sensibilització de la mateixa temàtica que també busca la disminució del consum energètic en els pisos i, resulta ser quelcom efectiu donat que hi ha hagut una reducció d'un 32% aproximadament en mitjana del consum energètic als pisos. Sembla ser molt important la conscienciació de la gent ja que permet reduir el consum energètic amb un cost econòmic zero.; Cataluña es un país energéticamente dependiente de otros países. A parte de esto, su producción y su consumo de energía provienen de fuentes no renovables. Cataluña queda muy lejos de la mayoría de países europeos que tienen un desarrollo muy avanzado en la explotación de energías renovables. Según estudios del IDAE y del ICAEN a los hogares españoles y catalanes alrededor de un 25% del consumo de energía es por parte de electrodomésticos y de iluminación. El presente trabajo estima el consumo energético de los pisos en Vila Universitaria 1 y hace una propuesta de reducción de consumo por medio de un cambio de electrodomésticos. Esta propuesta es efectiva ya que el consumo estimado se reduce en un 50% aproximadamente cambiando algunos de los electrodomésticos que hay actualmente por otros más eficientes. A la vez, se ha llevado a cabo un concurso de ahorro energético juntamente con una campaña de concienciación de la misma temática que también persigue la disminución del consumo energético en los pisos i resulta que es efectivo ya que hay una reducción de un 32% aproximadamente en mediana del consumo energético en los pisos. Parece ser muy importante la concienciación de la gente que permite reducir el consumo energético con un coste económico cero.; Catalonia is an energy-dependent country. Apart from this, its production and consumption of energy comes from non-renewable sources. Catalonia is far from most European countries, which are developing a very advanced production of renewable energy. According to studies of IDAE and ICAEN, Spanish and Catalan households, around 25% of energy consumption is due to light and appliances. This paper estimates the energy consumption of apartments in "la Vila" and a proposal to reduce consumption by an electrical change. This proposal is effective because the estimated consumption is reduced approximately a 50% by changing some of the appliances that are currently more efficient. Moreover, they conducted a competition for energy saving along with an awareness campaign on the same theme, which is also seeking a reduction of energy consumption in the flats and it was somewhat effective as there is a reduction of approximately 32% average energy consumption in the flats. Awareness seems to be very important because it allows people to reduce energy consumption with no cost. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205654 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204201 Propostes de prevenció de residus en esdeveniments a la ciutat de Sitges Álvarez, Gabriela; Marginet, Berta; Ramo, Ana Nieves; Pérez, Judith El model actual de consum comporta el malbaratament de recursos, potenciant l’ús desmesurat de materials i productes no reutilitzables, convertint-los en residu. Aquesta generació creixent de residus comporta la necessitat de gestionar-los de manera eficient o impedir generar-los, per minimitzar els impactes ambientals i econòmics. En aquest projecte es pretén actuar en la prevenció de la generació de residus a Sitges, concretament en la promoció d’actuacions de prevenció de residus en esdeveniments. L’estudi analitza la situació actual del municipi en quant a prevenció de residus i, tenint en compte el tipus de residus generats en els esdeveniments, proposa mesures per reduir-los considerant el seu cost econòmic, comptabilitzant les despeses amb i sense l’aplicació de les mesures, i el benefici d’aquestes llarg termini.; The present model of consume leads to waste of resources, boosting the excessive use of materials and products not reusable, turning them into waste. This raising waste generation, entails the need to efficiently manage the waste, or to not generate them in order to minimize the environmental and economical impacts. This project, expect to act on the prevention of the waste generation in Sitges, more specifically promoting mesures and actions of waste prevention in events. The study analyzes the current state of the city in the waste prevention area, and according to the type of waste generated in the events, suggests measures to reduce them taking into account their economical costs, counting the expenses with and without the measures, and the long term benefits the mesures would entail.; El modelo actual de consumo conlleva el malgasto de recursos, potenciando el uso desmesurado de materiales y productos no reutilizables, convirtiéndolos en rechazo. Esta generación creciente de residuos conlleva la necesidad de gestionarlos de manera eficiente o impedir generarlos, para minimizar los impactos ambientales y económicos. En este proyecto se pretende actuar en la prevención de la generación de residuos en Sitges, concretamente en la promoción de actuaciones de prevención de residuos en eventos. El estudio analiza la situación actual del municipio en cuanto a prevención de residuos y, teniendo en cuenta el tipo de residuos generados en los eventos, propone medidas para reducirlos considerando su coste económico, contabilizando los gastos con y sin la aplicación de las medidas, y el beneficio de éstas a largo plazo. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204201 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204200 Autosuficiència energètica a la casa rural "Les Vinyes Grosses" Canal de Vilar, David L’objectiu del present projecte és aconseguir l’autosuficiència energètica per a la casa rural “Les Vinyes Grosses”. Aquesta casa rural està situada a Sant Agustí de Lluçanès, comarca d’Osona. Es vol aconseguir fer una canvi de les instal·lacions que utilitzen energies no renovables a unes instal·lacions que funcionin amb energies renovables. Es pretén canviar la instal·lació de calefacció i aigua calenta que funciona amb gas-oil per una instal·lació que funcioni amb estella de pi roig que provingui de la mateixa finca. També es vol fer un canvi de la instal·lació elèctrica que funciona amb electricitat de la xarxa per una instal·lació elèctrica que utilitzi energia solar fotovoltàica. Per últim, es pretén que tota l’aigua consumida en la casa rural sigui aigua de la pluja en comptes d’utilitzar l’aigua de la xarxa. El cost total calculat per a realitzar aquests canvis d’instal·lacions és de 58.825 €, amb un temps d’amortització de 15,32 anys.; El objetivo del presente proyecto es conseguir la autosuficiencia energética para la casa rural "Les Vinyes Grosses". Esta casa rural está situada en Sant Agustí de Lluçanès, comarca de Osona. Se quiere conseguir hacer una cambio de las instalaciones que utilizan energías no renovables a unas instalaciones que funcionen con energías renovables. Se pretende cambiar la instalación de calefacción y agua caliente que funciona con gasoil para una instalación que funcione con astilla de pino rojo que provenga de la misma finca. También se quiere hacer un cambio de la instalación eléctrica que funciona con electricidad de la red para una instalación eléctrica que utilice energía solar fotovoltaica. Por último, se pretende que toda el agua consumida en la casa rural sea agua de la lluvia en vez de utilizar el agua de la red. El coste total calculado para realizar estos cambios de instalaciones es de 58.825 €, con un tiempo de amortización de 15,32 años.; The aim of the present project is to obtain the energetic self-sufficiency for the rural house " Les Vinyes Grosses ". This rural house is placed in Sant Agustí de Lluçanès, Osona's region. She wants to manage to become one I change the facilities that use not renewable energies to a few facilities that work with renewable energies. One tries to change the installation of heating and warm water that works with diesel oil for an installation that works with splinter of spruce that comes from the same estate. Also there wants to be done a change of the electrical installation that works with electricity of the network for an electrical installation that uses photovoltaic solar power. Finally, there is claimed that the whole water consumed in the rural house is a water of the rain instead of using the water of the network. The total cost calculated to realize these changes of facilities is of 58.825 €, with a time of amortization of 15,32 years. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204200 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204199 Análisis multidisciplinar del fenómeno sismo-volcánico de El Hierro (julio 2011) Acosta Armas, Laura La erupción volcánica submarina de La Restinga (10 de octubre) ha permitido, por primera vez, poner en marcha el Plan Especial de Protección Civil y Atención de Emergencias por Riesgo Volcánico en la Comunidad Autónoma de Canarias. En este proyecto se ha realizado un análisis multidisciplinar de los principales elementos que han estado involucrados en la gestión de la crisis y sus repercusiones sociales, económicas y ambientales. Los resultados indican que, hoy en día, se cuenta con los medios necesarios para realizar la detección temprana y el seguimiento de procesos similares que tengan lugar en el Archipiélago pero, no obstante, sería necesario actualizar el presente Plan PEVOLCA, debido a las deficiencias detectadas. Estas deficiencias, además de afectar a la gestión del fenómeno sismo-volcánico, han provocado que se tomasen medidas de protección civil que han generado grandes repercusiones sociales y económicas en la Isla. Respecto a las consecuencias ambientales en la Reserva Marina de Punta La Restinga-Mar de Las Calmas se prevé una recuperación a corto plazo, siempre que se apliquen las medidas necesarias.; L'erupció volcànica submarina de La Restinga (10 d'octubre) ha permès, per primera vegada, engegar el Pla Especial de Protecció Civil i Atenció d'Emergències per Risc Volcànic en la Comunitat Autònoma de Canàries. En aquest projecte s'ha realitzat una anàlisi multidisciplinària dels principals elements que han estat involucrats en la gestió de la crisi i les seves repercussions socials, econòmiques i ambientals. Els resultats indiquen que, avui dia, es compta amb els mitjans necessaris per realitzar la detecció primerenca i el seguiment de processos similars que tinguin lloc en l'Arxipèlag però, no obstant això, seria necessari actualitzar el present Pla PEVOLCA, a causa de les deficiències detectades. Aquestes deficiències, a més d'afectar a la gestió del fenomen sisme-volcànic, han provocat que es prenguessin mesures de protecció civil que han generat grans repercussions socials i econòmiques a la Illa. Respecte a les conseqüències ambientals en la Reserva Marina de Punta La Restinga-Mar de Las Calmas es preveu una recuperació a curt termini, sempre que s'apliquin les mesures necessàries.; The volcanic submarine eruption of “La Restinga” (October 10th) has allowed, for the first time, to start the Special Plan of Civil Protection and Emergency care for Volcanic Risk in the Canary Community. In this project there has been realized a multidisciplinary analysis of the main elements that have been involved in the crisis management and his social, economic and environmental repercussions. The results indicate that, nowadays, they possess the necessary resources to realize an early detection and the follow-up of similar processes that take place in the Canary Islands but, nevertheless, it would be necessary to update the “Plan PEVOLCA”, due to detected deficiencies. These deficiencies, concerned the management of the phenomenon volcanic earthquake, and provoked that were taking measurements of civil protection that have generated big social and economic repercussions in the Island. With regard to the environmental consequences in the Marine Reservation of “Punta La Restinga-Mar de Las Calmas” foresees a short-term recovery, always applying the necessary measures. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204199 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204198 Variació del nivell del mar a la Península Ibèrica durant l'últim segle Pascual Montañés, Joan Segons l'IPCC en valor mitjà mundial del nivell del mar augmenta a raó de 3.1 ± 0.7 mm·a-1. Aquest estudi ha calculat que a la Península Ibèrica, en nivell mitjà del mar ha augmentat a raó de 3.01 ± 0.45 mm·a-1, per tant, a un ritme similar del valor mundial. No obstant, es mostra un comportament diferent entre el conjunt Atlàntic - Cantàbric i el Mediterrani, que podria ser explicat pel efecte baromètric invertit i l'expansió tèrmica. En l'últim període estudiat, 1997-2009, les tendències mostren un augment dels ritmes de pujada en totes les zones amb resultats estadísticament significatius. En un futur, es preveu que en el conjunt de la Península Ibèrica el nivell mitjà del mar augmenti per a l'any 2050, 104 ± 30 mm i per a l'any 2100, 174 ± 60 mm. Aquest fet podria tenir un impacte important sobre les costes ibèriques, i per tant, catalanes.; Según el IPCC el valor medio mundial del nivel del mar aumenta a raíz de 3.1 ± 0.7 mm·a-1. Este estudio ha calculado que en la Península Ibérica, el nivel medio del mar ha aumentado a raíz de 3.01 ± 0.45 mm·a-1, por lo tanto, a un ritmo similar del valor mundial. No obstante, se muestra un comportamiento diferencial entre el conjunto Atlántico-Cantábrico y el Mediterráneo, que podría ser explicado por el efecto barométrico inverso y la expansión térmica. En el último período estudiado, 1997-2009, las tendencias muestran un aumento de los ritmos de subida en todas las zonas con resultados estadísticamente significativos. En un futuro, se prevé que en el conjunto de la Península Ibérica el nivel medio del mar aumente, para el año 2050, 104 ± 30 mm y para el año 2100, 174 ± 60 mm. Este hecho podría tener un impacto importante sobre las costas ibéricas, y por lo tanto, catalanas.; According to the IPCC, the global mean sea level rises at a rate of 3.1 ± 0.7 mm·yr-1. This study has estimated that, in the Iberian Peninsula, the mean sea level has risen at a rate of 3.01 ± 0.45 mm·yr-1, at a similar rate of global one. However, it's shown a different behavior among Cantabrian-Atlantic and the Mediterranean, what could be explained by the inverse barometric effect and the thermal expansion of the ocean. In the latest reporting period, 1997-2009, trends show an increase of the rate of rising sea level in all areas with statistically significant results. In the future, it is expected that in the Iberian Peninsula mean sea level rise by the year 2050, 104 ± 30 mm, and by the year 2100, 174 ± 60 mm. That fact could have an important impact on the Iberian coast, and therefore, Catalan ones. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204198 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203899 Impacte de l'ús públic al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Pons Estruch, Ferran Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203899 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203897 Tractament d'aigües residuals mitjançant un sistema híbrid d'aiguamolls artificials: cap a una depuració més verda Barons Savall, Albert Les aigües residuals són aquelles derivades de les activitats humanes, ja sigui involuntàriament o de forma intencionada. Aquest és el punt de partida del present projecte. És inqüestionable que aquestes aigües no es poden tornar a abocar al medi natural d’on s’han extret sense ser tractades prèviament, ja que contenen diferents tipus de contaminants que perjudiquen greument el nostre entorn. Des de que l’ésser humà va adonar-se d’aquesta evidència han aparegut sistemes de depuració d’aquestes aigües. L’objectiu principal d’aquest projecte és la posada en marxa d’un sistema híbrid d’aiguamolls artificials que pugui realitzar aquesta funció tan necessària per a la nostra societat, en aquest cas depurant les aigües residuals provinents d’un centre tecnològic (en què es combinen aigües sanitàries i aigües provinents dels laboratoris de recerca), de forma que compleixin els requisits marcats a la llei per al seu abocament al medi natural. El desenvolupament del present projecte segueix les bases del mètode científic, és a dir unes hipòtesis que hem formulat als objectius. Col·laboració en el disseny i construcció de l’experiment, el sistema híbrid d’aiguamolls. La recollida de mostres i posterior anàlisi de diferents paràmetres d’aquestes aigües abans i després de ser tractades. En aquest cas també s’ha fet un seguiment i evolució, tant del sistema com de la vegetació planta. I finalment l’anàlisi dels resultats i posterior discussió per veure si s’han complert els objectius. De forma general, els resultats han estat bastant positius, tant en la configuració amb l’AFSSV inundat i buit. No obstant això, s’observa que amb l’AFSSV s’observen clar avantatges en l’eliminació de força contaminants. Les aigües compleixen pràcticament tots els límits de contaminats establerts per la llei, menys l’amoni per algun tipus d’error humà o interferències i algun dia la DBO5. Durant la durada de l’experimentació han sorgit alguns problemes amb el sistema, els quals es recomana solucionar per a posteriors projecte. Els més destacats són les característiques del tanc d’homogeneïtzació i l’eutrofització a l’AFS. Per tant, podem concloure que s’ha confirmat el que apuntava la bibliografia, en què aquests sistemes híbrids d’aiguamolls poden ser un substitut als tractaments convencionals de depuració de les aigües residuals. Tanmateix amb algunes limitacions i un llarg recorregut que encara s’ha de seguir en aquest camp de la investigació. Projectes com aquest, que suposen l’inici d’un projecte més gran, poden ajudar a l’objectiu final que ha de ser crear un món més sostenible. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203897 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203896 Caracterització de l'efecte de metalls pesants en la degradació d'hidrocarburs aromàtics policíclics en sòls contaminats Jordà Bonet, Anna Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203896 2012-01-01T00:00:00Z