http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179343 www.iuee.eu/ Tue, 21 May 2013 18:33:14 GMT 2013-05-21T18:33:14Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/45038/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179343 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205342 Nuevos retos para el sindicalismo europeo. La Jurisprudencia del TJUE relativa al desplazamiento de trabajadores en el marco de una prestación transnacional de servicios Molina Vera, Ana El TJUE ha consagrado en sus sentencias Viking, Laval, Rüffert y Comisión contra Luxemburgo una interpretación restrictiva de la directiva 96/71/CE sobre el desplazamiento de trabajadores en el marco de prestación de servicios transnacional, dando preponderancia a los principios económicos de la UE, frente a los sociales, y favoreciendo el dumping social. El objetivo será analizar si los fundamentos jurídicos de las sentencias se pueden rebatir, y hacer especial hincapié en el posicionamiento de la Confederación Europea de Sindicatos a este respecto.; El TJUE ha consagrat en les seves sentències Viking, Rüffert, Laval i Comissió contra Luxemburg una interpretació restrictiva de la directiva 96/71/CE sobre el desplaçament de treballadors en el marc d’una prestació de serveis transnacional, donant preponderància als principis econòmics de la UE, front als socials, i afavorint el dumping social. L’objectiu serà analitzar si els fonaments jurídics de les sentències es poden rebatre, i fer especial esment al posicionament de la Confederació Europea de Sindicats. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/205342 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203938 El Derecho de la Unión Europea en torno a la conciliación de la vida familiar y laboral y su articulación conforme a la dicotomía público/privado González Moreno, Juana María En aquest treball, prenent com a marc teòric de referència la deconstrucció de la dicotomia públic/privat realitzada per la teoría feminista en aquestes últimes dècades, i les anàlisis jurídicfeministes del dret, posem de manifest com el Dret de la Unió Europea sobre la conciliació de la vida familiar i laboral està articulat acord amb aquesta dicotomia, i en conseqüència, no té en compte els interessos de les dones en tot el seu abast, ja que potencia la seva participació en el treball remunerat però sense resoldre el problema de les desigualtats entre homes i dones en relació amb les càrregues familiars i domèstiques.; En este trabajo, tomando como marco teórico de referencia la deconstrucción de la dicotomía público/privado realizada por la teoría feminista en estas últimas décadas, y los análisis jurídico - feministas del Derecho, ponemos de manifiesto cómo el Derecho de la Unión Europea sobre la conciliación de la vida familiar y laboral está articulado conforme a dicha dicotomía, y en consecuencia, no tiene en cuenta los intereses de las mujeres en todo su alcance, ya que potencia su participación en el trabajo remunerado pero sin resolver el problema de las desigualdades entre hombres y mujeres en relación con las cargas familiares y domésticas Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203938 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203937 Com hauria d’acollir la Unió Europea una Catalunya independent Roca i Palà, Berta L’objectiu d’aquest treball és saber com hauria d’acollir la Unió Europea a una Catalunya independent que en vol formar part. Estem, doncs, davant d’un procediment d’ampliació interna de la Unió Europea, ja que el territori català ja forma part de la mateixa i ja funciona com a subjecte i aplicant del Dret europeu. Per tant, el nostre objectiu fa que, en primer lloc, ens preguntem què és el dret a l’autodeterminació i saber si aquest té cabuda dins de la Unió Europea, ja que primer cal determinar qui és el “poble català” que s’ha constituït com a Estat. En segon lloc, la persecució de la nostra fita ens porta a buscar si els Tractats constitutius inclouen la pauta del procediment d’ampliació interna. Així doncs, hem d’entrar a analitzar-los i a establir quins passos haurà de realitzar el nou estat que pretén ser membre, així com la mateixa Unió Europea. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203937 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203936 The European Union in North Korea: Current Realities and Paths for Future Engagement – A Qualitative and Quantitative Study Pont Casellas, Francesc Malgrat la rellevància estratègica i el paper desestabilitzador de Corea del Nord a la regió econòmicament més dinàmica del món, la UE no compta amb cap estratègia clara per involucrar-se amb aquest país. Combinant tècniques d’anàlisi qualitatives i quantitatives, aquest treball pretén descobrir possibles contradiccions internes que impedeixin la definició d'una política exterior europea coherent i efectiva amb respecte a Corea del Nord, així com discrepàncies entre les percepcions d’actors interns de la UE i les d’actors externs. S'han detectat importants diferències d’expectatives i mancances en termes de coherència, tant entre les visions expressades pels actors interns com entre les opinions d’aquests actors i les dels futurs líders sudcoreans enquestats – diferències que fins i tot afecten la promoció dels drets humans; Despite the DPRK’s geostrategic relevance and destabilizing role in the most economically dynamic region of the world, the EU lacks a clear strategy for involvement in and engagement with this country. Combining qualitative and quantitative analysis, this thesis aims to unveil both internal contradictions hindering the definition of a coherent and effective EU foreign policy vis-à-vis the DPRK, and discrepancies between the perceptions of EU actors and those of external stakeholders. Important coherence shortcomings and expectation gaps were detected, both among insiders’ views and between them and those of South Korean future leaders – even affecting the promotion of human rights. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203936 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203935 Gobiernos Locales y Cambio Climático: la implementación del Pacto de los Alcaldes - Estudio de caso en Italia y España Strangis, Davide La investigació analitza una iniciativa, única a Europa, que exemplifica el rol clau dels governs locals en el context de la Governança Multinivell i de la Cohesió Territorial de la UE: “el Pacte dels Alcaldes contra el Canvi Climàtic”. Reflexiona sobre la implementació, el rol i l'articulació multiactor i multinivell dels seus protagonistes, recolzant-se en un treball de camp que compta amb la contribució d'experts i polítics d'entitats dels dos països que reuneixen el major nombre d'actors formalment adherits: Itàlia i Espanya. El objectiu és preparar el terreny per a una investigació doctoral que aprofundeixi les dinàmiques d'articulació global dels actors, el mesurament de l'impacte en la Cohesió de la UE i la seva possible ampliació.; La investigación analiza una iniciativa, única en Europa, que ejemplifica el rol clave de los gobiernos locales en el contexto de la Gobernanza Multinivel y de la Cohesión Territorial de la UE: “el Pacto de los Alcaldes contra el Cambio Climático”. Reflexiona sobre la implementación, el rol y la articulación multiactor y multinivel de sus protagonistas, apoyándose en un trabajo de campo que cuenta con la contribución de expertos y políticos de entidades de los dos países que reúnen el mayor número de actores formalmente adheridos: Italia y España. El fin es preparar el terreno para una investigación doctoral que profundice en las dinámicas de articulación global de los actores, en la medición del impacto en la Cohesión de la UE y en su posible ampliación Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203935 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203934 La Competencia jurisdiccional en materia de sucesiones transfronterizas en el Reglamento (UE) Nº 650/2012 Ballesta Martí, Lídia Aquest estudi està orientat a presentar la manera com configura la competència jurisdiccional en matèria de successions transnacionals en el Reglament (UE) n º 650/2012. S'analitza la complexitat de determinar la jurisdicció aplicable a partir de l'estudi comparatiu amb la primera configuració que es va fer de la competència en el text de la Proposta de Reglament de la Comissió Europea i també de les diferents legislacions vigents dins de la UE abans de l'entrada en vigor del Reglament Europeu de Successions. Així mateix s'observa, més detalladament la determinació de la jurisdicció i el seu abast en l'ordenament jurídic espanyol; El presente estudio versa sobre como se configura la competencia jurisdiccional en materia de sucesiones ransnacionales en el Reglamento (UE) nº 650/2012. En él se analiza la complejidad de la determinación jurisdicción aplicable del asunto partir del estudio comparativo con la primera configuración que se hizo de ésta en el texto de la Propuesta de Reglamento de la Comisión Europea y de las distintas legislaciones vigentes dentro de la UE antes de la entrada en vigor del Reglamento Europeo de Sucesiones. Así mismo se observa detalladamente la determinación de la jurisdicción y su alcance en el Ordenamiento Jurídico español. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203934 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203933 El impacto de los acuerdos de asociación en las relaciones comerciales entre la Unión Europea y América Latina Lazdauskaitė, Skaistė Durant diverses dècades les relacions entre la Unió Europea (UE) i Amèrica Llatina es caracteritzaven pel model tradicional de "ajuda sense comerç" fins els anys 1995, que amb acords de quarta generació impulsar el començament del nou instrument. Els acords d'associació (AdA) introdueixen com una novetat tres pilars (diàleg polític, de cooperació i comercial) i centren l'atenció en les relacions comercials, liberalitzen el comerç i estableixen un nou model d'associació biregional. Aquest treball de recerca analitza els AdA de la UE amb països o grups de països llatinoamericans i el seu impacte en les relacions comercials entre la UE i Amèrica Llatina.; Durante varias décadas las relaciones entre la Unión Europea (UE) y América Latina se caracterizaban por el modelo tradicional de “ayuda sin comercio” hasta los años 1995, que con acuerdos de cuarta generación impulsaron el comienzo del nuevo instrumento. Los acuerdos de asociación (AdA) introducen como una novedad tres pilares (diálogo político, de cooperación y comercial) y centran la atención en las relaciones comerciales, liberalizan el comercio y establecen un nuevo modelo de asociación birregional. Este trabajo de investigación analiza los AdA de la UE con países o grupos de países latinoamericanos y su impacto en las relaciones comerciales entre la UE y América Latina Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203933 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203932 Les Polítiques Econòmiques en la UEM, un Poder de Decisió Dividit Carbonell Casanova, Mireia Aquest treball de recerca pretén analitzar les conseqüències de tenir el poder de decisió separat entre la política fiscal i la política monetària en la UEM. Alguns autors han anomenat aquest fet com el pecat original de l’eurozona, considerant que aquesta àrea monetària ha patit un error de disseny des d’un bon principi1. El creixement econòmic d’alguns EM, ha amagat aquesta dialèctica constant, retardant la decisió entre les Institucions Europees i els EM eternament, fins a tal punt que la recessió econòmica actual ha evidenciat la necessitat de coordinació entre aquestes dues polítiques econòmiques i s’ha començat a instrumentalitzar nous mecanismes per millorar l’estructura actual Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203932 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203931 Armonización europea del principio de libertad de testar y posición del supérstite Planas Ballvé, Maria Tot i no disposar la Unió Europea d’una competència legislativa en dret de successions, els Estats Membres estan aproximant els respectius ordenaments jurídics, produintse com a resultat elements d’harmonització espontània d’aquesta rama del dret civil. La protecció del principi de llibertat de testar i la major atribució de drets successoris al cònjuge o convivent supervivent són els principis a partir dels quals els Estats inspiren les seves modificacions legislatives i, per això, són els elements centrals de l’harmonització del dret de successions europeu. Com a conseqüència de la estreta relació entre el dret de successions i el dret de família i per els avanços respecte de la comunitarizació del segon, d’entre les dues polítiques legislatives, els Estats estan prioritzant la protecció jurídica del supervivent, sense deixar de banda la llibertat de testar.; Aun no disponiendo la Unión Europea de una competencia legislativa en el derecho de sucesiones, los Estados Miembros están aproximando sus respectivos ordenamientos, produciéndose como resultado elementos de armonización espontánea de esta rama del derecho civil. La protección del principio de libertad de testar y la mayor atribución de derechos sucesorios al cónyuge o conviviente supérstite son los principios a partir de los cuales los Estados inspiran sus modificaciones legislativas y, por ello, son los elementos centrales de la armonización del derecho de sucesiones europeo. Como consecuencia de la estrecha relación entre el derecho de sucesiones y el derecho de familia y por los avances respecto de la comunitarización del segundo, de entre las dos políticas legislativas, los Estados están priorizando la protección jurídica del supérstite, sin dejar de lado la libertad de testar. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203931 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203928 Multilingualism in the EU: a Necessary Evil? Pacho Aljanati, Lucia Aquest treball té com a objectiu analitzar el multilingüisme a la Unió europea des d’una perspectiva interdisciplinària entre traducció i dret de la Unió europea. Aquest article estudia la Unió com a un sistema multilingüe, amb especial èmfasi en les raons jurídiques i polítiques darrera l’actual règim lingüístic. També s’intentarà examinar els efectes que la diversitat lingüística té en la interpretació de la legislació europea. Hi han vint i tres llengües oficials i els textos publicats en les diferents llengües son igualment autèntics (Article 55 TFUE). Però les regles poden tenir la mateixa implicació jurídica en mes d’una llengua?; The aim of this research study is to analyse multilingualism in the EU from an interdisciplinary perspective between translation and EU law. The EU as a multilingual legal system will be examined, focusing on the legal and political reasons behind the current language regime. This paper also aims at elucidating the effects that linguistic diversity has on the interpretation of EU legislation. There are twenty-three official languages and EU texts published in the different languages are equally authentic (Article 55 TFEU). But do rules carry the same legal implication in more than one language? Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/203928 2012-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179555 Nanomaterials in the European Union [the quest for a regulatory regime] Gispert i Pi, Ignasi Mentre que les nanotecnologies s'espera que porti beneficis importants en molts sectors i contribuir a la competitivitat, hi ha un creixent cos de dades científiques que indiquin que hi ha motius raonables per témer que els nanomaterials en particular pot donar lloc a els possibles riscos i efectes nocius per a la salut i el medi ambient. El meu objectiu és examinar com la Unió Europea està donant forma a un règim regulatori per nanomaterials: l'opció regulatòria escollida, la legislació vigent aplicable i la seva eficàcia (amb especial atenció sobre REACH buits normatius), la posició adoptada per la els diferents actors en aquest procés i l'evolució prevista legal en el curt termini. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179555 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179556 La Gestió europea de les ajudes d’estat durant la recent crisi financera i la seva adequació al sistema comunitari de defensa de la competencia Fluvià Fajula, Anna En un context de crisi, els Estats es troben en un trade-off entre “relaxar” el sistema de control d’ajudes d’Estat per reduir l’impacte de la recessió, o mantenir-lo i evitar així distorsions competitives. Es tracta d’un cas especial de trade-off entre el curt i el llarg termini. La present recerca investiga com la política europea ha gestionat la demanda d’ajudes públiques durant la recent crisi financera. Es diferencia entre “llei” i “procediment”, i es determina que mentre la primera s’ha adaptat al nou context de crisi per donar cabuda a mesures de rescat, una sèrie d’evidències suggereixen que el segon s’ha “relaxat”, i que pot haver estat una estratègia second best per reduir el risc moral associat als rescats i una estratègia necessària per a mantenir el propi sistema de control d’ajudes d’Estat Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179556 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179553 La cooperació penal de la UE amb tercers estats a través dels acords internacionals: una valoració post Lisboa Jordana Santiago, Mirentxu Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179553 2010-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179559 La Primavera Àrab, primera gran crisi de l’acció exterior Post-Lisboa: la visibilitat, l’eficàcia i la coherència del nou marc institucional a prova Andrés Luarna, Iu La reforma de Lisboa va establir un nou marc institucional en l'àmbit l'Acció Exterior de la Unió Europea. Un nou marc que ha de permetre a la UE consolidar-se com a actor global en el nou panorama internacional. S'espera que els canvis de Lisboa corregeixin algunes de les deficiències que la política exterior europea havia mostrat en crisis anteriors, mancances de visibilitat, eficàcia i coherència. Un any després de la seva entrada en vigor, les revoltes dels països àrabs durant la primavera de 2011 són la primera gran crisi que l'Acció Exterior post-Lisboa ha d'afrontar i l'oportunitat per avaluar si s'ha aconseguit corregir aquestes mancances del passat. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179559 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179561 El posicionamiento de la Unión Europea ante los nuevos retos de seguridad: La Estrategia Contra la Proliferación de Armas de Destrucción Masiva Sánchez Fernández, Laura L'aparició de noves amenaces ha fet que la UE elaborés l'Estratègia Europea de Seguretat i l'Estratègia Contra la Proliferació d'ADM el 2003. Amb aquestes estratègies es persegueix que la Unió actuï amb un posicionament comú en el panorama internacional. Però, la PESC segueix sent una política coordinada, per tant, la seva actuació es troba limitada tant pels Estats membres com per altres actors internacionals. En aquest estudi, s'analitza l'actuació de la UE en relació amb les Estratègies i si pot esdevenir una alternativa a altres actors dins del Sistema Internacional actual. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179561 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179562 Bosnia and Herzegovina’s cross border cooperation: applying typologies and revising histories Shaw, Calum Aquest document amplia el treball realitzat per Oliveras, durada i Perkmann en l'estudi de la cooperació transfronterera (CBC) a Europa. S'argumenta que el catàleg de les transferències regions (CBR), desenvolupat per Oliveras, durada i Perkmann el 2010, ha d'incloure la CBR que han sorgit com a resultat de l'ampliació actual de la UE en l'Oest Balcans. També serveix per donar suport a la opinió que una quarta etapa en la història desenvolupament de CBC a Europa encara no ha començat. El document porta el CBC de Bòsnia i Hercegovina en el marc de l'Instrument d'Ajuda Preadhesió (component II) com un estudi de casos i classifica cada CBC d'acord amb la tipologia que estableix Oliveras, durada i Perkmann. L'anàlisi revela que una forma de multi-nivell govern (MLG) també està sorgint en aquestes noves CBR. El tipus de MLG és també classificats. La conclusió de l'article és que el procés actual de la UE l'ampliació ha creat dos CBR i MLG promogut en els Balcans Occidentals Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179562 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179563 La Capacidad actual de España para liderar la posición europea hacia Cuba Tirado González, Rubén Aquest treball té per objecte analitzar quina és la capacitat actual del govern espanyol per liderar les polítiques europees respecte a Cuba. El període escollit per a la realització d'aquest examen s'inicia l'any 2004, moment en què el PSOE es va fer amb la victòria en les eleccions generals i en què va anunciar un canvi de rumb en l'acció exterior espanyola respecte de la postura promoguda pel PP en els mandats anteriors, i es perllonga fins al moment actual. El balanç dels èxits i fracassos obtinguts pel govern socialista fins ara, mostra una creixent pèrdua d'influència d'Espanya, davant etapes anteriors, si tradicional paper d'interlocutor avantatjat de la UE pel que fa a Cuba. la concurrència de factors com l'adhesió dels PECO a la UE, la capacitat de la Havana per procurar nous aliats i socis estratègics o les innovacions introduïdes pel tractat de Lisboa en matèria d'acció exterior, ha augmentat significativament les dificultats d'Espanya per "europeïtzar" els interessos de la seva política exterior pel que fa a l'Illa Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179563 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179554 La Política sancionadora de la Unión Europea en el Norte de África. Estudios de caso a la luz de la Primavera Árabe Boneta Ribera, Marta Les revolucions democràtiques que assoten el nord d'Àfrica han tornat ha obrir, entre d'altres, el debat sobre l'operativitat de les polítiques europees en aquesta regió. El present treball s'emmarca en aquest context geopolític i té com a finalitat avaluar la implementació de la política sancionadora de la Unió Europea en tres països objecte d'estudi, és a dir, Egipte Tunísia i Líbia. Després d'analitzar la política exterior europea en el Mediterrani, i l'oportunisme històric que el context polític actual ofereix per a la reformulació de les relacions euromediterrànies, conclourem qüestionant la intervenció europea en la gestió de la crisi i, en particular, l'eficàcia dels seus instruments sancionadors. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179554 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179558 Hacia un modelo de gobernanza más eficaz en el mercado único de las telecomunicaciones. El perfil del BEREC Lázaro Herrero, María del Carmen Introduït en el sistema de governança per la recent reforma del marc regulador de les telecomunicacions, el BEREC es presenta com un organisme supranacional de caràcter consultiu al qual se li atorga una missió i un paper fonamental en l'aplicació coherent de les normes en el mercat únic de les telecomunicacions. L'èxit d'aquesta missió dependrà tant de les eines amb les que compta, com dels mecanismes previstos de coordinació i la seva capacitat de relació amb la resta d'actors, les autoritats nacionals de regulació i la Comissió Europea principalment Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179558 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179560 The EU as a foreign policy actor – should human rights really be promoted in China? Pedersen, Saskia La UE promou les seves normes i principis com els drets humans a tercers països també. en aquest document conceptualitza la UE en el seu poder normatiu i presenta la seva política de drets humans i alguns interpretacions alternatives dels drets humans. La qüestió de si, i en el qual el preu de la UE ha de promoure els drets humans a la Xina, tenint en compte diversos punts de conflicte i si es pot complir amb el seu paper d'un poder normatiu a la llum de diferents restriccions s'examinen. Finalment, és analitza el que això implica per a la realització limitada demanda original de la UE i el que un optimitzat. política de drets humans pot semblar Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179560 2011-01-01T00:00:00Z