http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179070 Thu, 23 May 2013 23:45:18 GMT 2013-05-23T23:45:18Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179215 Pensamiento en la encrucijada de Adorno García Amezaga, Nekane Adorno es un referente en la disciplina musicológica. Convencido de que el hombre a través de la dialéctica materialista podía entender el mundo y cambiarlo, consideraba que el arte no debía ser mero exponente de la sociedad, sino fermento de ese cambio. La sociedad debía transformarse a sí misma desde ella misma, y el arte, producto de la sociedad, era un medio para ello. Ante el fenómeno fetichista de la sociedad industrializada, éste debía presentarse como antítesis de la misma, siendo la única vía posible para la conservación de su carácter de verdad el aislamiento. En el ámbito musical fue Schönberg quien se mostró distante al público de su tiempo a través de una música antagónica y disonante que reflejaba el momento de horror, angustia y barbarie del hombre contemporáneo.; Adorno és un referent en la disciplina musicològica. Convençut que l’home a través de la dialèctica materialista podia entendre el món i canviar-lo, considerava que l’art no havia de ser un mer exponent de la societat, sinó el motor d’aquest canvi. La societat s’havia de transformar des d’ella mateixa, i l’art, producte de la societat, n’era un mitjà. Davant del fenomen fetitxista de la societat industrialitzada, aquest s’havia de presentar com la seva antítesi, essent l’aïllament l’única via possible per a la conservació del seu caràcter de veritat. En l’àmbit musical fou Schönberg qui es va mostrar distant respecte del públic del seu temps amb una música antagònica i dissonant, que reflectia el moment d’horror, angoixa i barbàrie de l’home contemporani.; Adorno is a key theorist in the musicological field. He was convinced that human being could understand the world and change it through a materialism dialectics. He considered that art should not be just an exponent of the society, but the driving force of this shift. Society had to be transformed from itself, and art, result of this society, was the means. In an industrialized and fetishistic society, the art must be the anthitesis of this society, and isolation was the unique possible means for the preservation of its true character. In musical field, Schönberg was the composer who moved away from the public with an antagonistic and dissonant music, which reflected the moment of horror, anguish and barbarity of the contemporary human being. Sun, 01 May 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179215 2011-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179154 Hay candombe : prácticas musicales dentro de las dinámicas sociales de la comunidad uruguaya de Barcelona Gené Gonzàlez, Miquel El presente trabajo plantea un acercamiento a las dinámicas sociales de las comunidades migradas mediante la observación de sus usos musicales. Este acercamiento se realizará mediante el estudio de un caso concreto: la comunidad uruguaya de Barcelona y su relación con el candombe, un tipo de música popular del Uruguay. Los objetivos que nos planteamos resolver a través de este estudio son poder entender el funcionamiento del candombe en sus distintas dimensiones (musical y social) y ver como éste se modifica en función del entorno donde se inserta. La metodología que utilizaremos será la observación directa de distintos espacios relacionados con el candombe, tanto en Barcelona como en el Uruguay, así como entrevistas a personas vinculadas con estos espacios. El análisis de los materiales recogidos en el campo se realizará a partir de los modelos teóricos de Josep Martí y los que ofrecen los estudios sobre comunidades diaspóricas y los enfoques transnacionales.; Aquest treball planteja un apropament a les dinàmiques socials de les comunitats migrades mitjançant l’observació dels seus usos musicals. L’apropament es realitzarà mitjançant l’estudi d’un cas concret: la comunitat uruguaiana de Barcelona i la seva relació amb el candombe, un tipus de música popular de l’Uruguai. Els objectius que ens plantegem resoldre a través d’aquest estudi són poder entendre el funcionament del candombe en les seves divesrses dimensions (musical i social) i veure com aquest es modifica en funció de l’entorn en el que s’insereix. La metodologia que utilitzarem serà l’observació directa de diferents espais relacionats amb el candombe, tant a Barcelona com a l’Uruguai, així com diferents tipus d’entrevistes a persones vinculades amb aquests espais. L’anàlisi dels materials recollits al camp es realitzarà a partir dels models teòrics de Josep Martí i els que ofereixen els estudis sobre comunitats diaspòriques i els enfocs transnacionals.; This work states an approach to social dynamics of migrate communities through the study of a case: the Barcelona uruguayan community and its relation with candombe, a kind of Uruguayan popular music. The purpose of this study is to understand how candombe works in its different dimensions (musical and social) and how it is modified by the environment. The methodology that we use includes the direct observation of different places in which candombe is important, both in Barcelona as well as in Uruguay, and different kinds of deep interviews to people related with this places. The analysis of the materials takes as starting point the theoretical models of Josep Martí and those that provide the recent diaspora and transnational studies. Fri, 01 May 2009 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179154 2009-05-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179090 Gérard Grisey : la cuantificación temporal deducida de los procesos perceptivos Arana Rodríguez, Bienvenido En el presente trabajo, tratamos diferentes perspectivas sobre la poética, estrategias compositivas y repercusión perceptiva del tiempo en la música de Gérard Grisey. En el primer capítulo, abordamos la concepción del tiempo como unidad y proporcionalidad duracional y su relación con otros parámetros musicales. A continuación, presentamos tres enfoques sobre el tiempo que emergen de la poética de Grisey y del análisis de sus obras: la ruptura con la proporcionalidad duracional y la relación entre tiempo y sonido, el concepto de cambio de escala temporal y la analogía entre tiempo y cosmos. En el segundo capítulo, proponemos tres categorías temporales basadas principalmente en el concepto de previsibilidad: tiempo no lineal, tiempo lineal y tiempo procesual. En el tercer y último capítulo, exponemos los fundamentos de la Teoría de la Información, su relación con el discurso de Grisey y su método de aplicación.; En aquest treball, tractem diferents perspectives sobre la poètica, estratègies compositives i repercussió perceptiva del temps en la música de Gérard Grisey. Al primer capítol, exposem la concepció del temps com a unitat i proporcionalitat duracional i la seva relació amb d’altres paràmetres musicals. A continuació, presentem tres enfocaments sobre el temps que emergeixen de la poètica de Grisey i de l’anàlisi de les seves obres: el trencament amb la proporcionalitat duracional i la relació entre temps i so, el concepte de canvi d’escala i l’analogia entre temps i cosmos. Al segon capítol, proposem tres categories temporals basades principalment en el concepte de previsibilitat: temps no lineal, temps lineal i temps procesual. Al tercer i darrer capítol, exposem els fonaments de la Teoria de la Informació, la seva relació amb el discurs de Grisey i el seu mètode d’aplicació.; In this paper, we discuss different views about poetic, composition procedures and perceptive repercussion of time in the music of Gérard Grisey. In the first chapter, we trait the conception of time as a unit and proportional durationality and its relationship with others musical parameters. Next, we show three approach about time that emerges from both Grisey’s poetic and the analysis of his works: the breaking-off with the proportional durationality and its relationship between time and sound, the temporal scale change’s idea and the link between time and cosmos. In the second chapter, we propose three temporal categories based on foreseeability’s concept: non linear time, linear time and procesual time. In the third and last chapter, we show the Information Theory’s background, its relationship with Grisey’s poetic and his application procedure. Tue, 01 May 2007 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179090 2007-05-01T00:00:00Z