<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
<channel>
<title>RECERCAT - Teoria, Composició i Direcció</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179067</link>
<description>www.esmuc.cat/Departaments/Teoria-Composicio-i-Direccio</description>
<pubDate>Wed, 19 Jun 2013 17:05:28 GMT</pubDate>
<dc:date>2013-06-19T17:05:28Z</dc:date>
<item>
<title>Las dos versiones de la Cuarta Sinfonía de Robert Schumann : primer caso de revisión de una sinfonía por parte del propio compositor</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179175</link>
<description>Las dos versiones de la Cuarta Sinfonía de Robert Schumann : primer caso de revisión de una sinfonía por parte del propio compositor
Beriso Ros, Pedro Manuel
La Cuarta Sinfonía de Robert Schumann ha sido una obra clave del repertorio orquestal desde su triunfal estreno en 1853, considerándose una de las mejores creaciones del compositor. Sin embargo no es conocido el hecho de que esta sinfonía es en realidad la revisión de una obra de juventud que se estrenó sin éxito diez años antes, siendo Johannes Brahms quien, a finales del siglo XIX, defendió la mayor calidad de la Primera versión intentando revivirla, encontrando la oposición de Clara Schumann. Por lo tanto intentaré en este Proyecto Final estudiar en profundidad las dos versiones, analizando sus diferencias y planteando una hipótesis del por qué de la revisión del autor, presentando ambas versiones en el concierto en el que culmina este estudio.; La Quarta Simfonia de Robert Schumann ha estat una obra clau del repertori orquestral des de la seva triomfal estrena l'any 1853, considerant-se una de les millors creacions del compositor. No obstant, no és conegut el fet que aquesta simfonia és en realitat la revisió d'una obra de joventut que es va estrenar sense èxit deu anys abans, essent Johannes Brahms qui, a finals del segle XIX, va defensar la major qualitat de la Primera versió intentant reviure-la, trobant l'oposició de Clara Schumann. Per tant, intentaré en aquest Projecte Final estudiar en profunditat les dues versions, analitzant les seves diferències i plantejant una hipòtesi del per què de la revisió de l'autor, presentant ambdues versions al concert on culmina aquest estudi.; Robert Schumann's 4th Symphony has been a keystone of the orchestral repertoire ever since its triumphal premiere in 1853, being considered as one his best creations. However, what is not so well known is that this symphony is actually a revision of a prior work from his youth, that had its unsuccessful premiere ten years before. It was Johannes Brahms who defended the higher level of the First version at the end of the Nineteenth Century, trying to revive it and finding the oposition of Clara Schumann. Therefore, I will try, in this paper, to study both versions in depth, analyzing their differences and resenting a hypothesis for the reasons of the revisions by the composer. I will perform both versions in the concert in which this research comes to its end.
</description>
<pubDate>Sun, 01 May 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179175</guid>
<dc:date>2011-05-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La ópera como integración de las artes : LSP 3.1</title>
<link>http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179146</link>
<description>La ópera como integración de las artes : LSP 3.1
García Tomás, Raquel
Embarcarse en la aventura de componer una ópera y llegar a materializarla con los mínimos recursos requiere de mucha imaginación e ilusión, de un trabajo constante y meditado, de un buen equipo de colaboradores, de fe ciega en que todo acabará funcionando y de lo más básico: un buen libreto. La serva padrona de Pergolesi nos demuestra cómo una historia sencilla y de recursos austeros puede llegar a ser tan tremendamente fresca, divertida y entretenida. Este intermezzo representará el punto de&#13;
partida de una creación en la que la escena teatral y el discurso musical se fundirán de manera indivisible. Al fin y al cabo, la creación de una ópera supone asimilar desde buen principio que en ella convergen diferentes artes de índole muy diversa. Conseguir trabajar dentro de este marco de encuentro multidisciplinar es un privilegio que, sin duda, se debe aprovechar.; Endinsar-se en l’aventura de compondre una òpera i arribar a materialitzar-la amb els mínims recursos requereix de molta imaginació i il·lusió, d’un treball constant i meditat, d’un bon equip de col·laboradors, de fe cega en que tot funcionarà finalment i del més bàsic: un bon llibret. La serva padrona de Pergolesi ens demostra com una historia senzilla i de recursos austers pot arribar a ser tan tremendament fresa, divertida i entretinguda. Aquest intermezzo representarà el punt de partida d’una creació en la que l’escena teatral i el discurs musical es fondran de manera indivisible. Al cap i a la fi, la creació d’una òpera&#13;
suposa assimilar des de bon principi que dins d’ella convergeixen diferents arts de índole molt diversa. Aconseguir treballar dins d’aquest marc de trobada multidisciplinar és un privilegi que, sense dubte, cal aprofitar.; Starting the adventure of composing an opera and building it with minimum resources requires a great amount of imagination and enthusiasm, constant and thoughtful planning and brilliant collaborator staff; you also need confidence in the fact that everything will run correctly, and what is essential: an excellent libretto. La serva padrona by Pergolesi shows us how a simple history with austere techniques can be incredibly fresh, gay and enjoyable. This intermezzo represents the basis of a creation where theatre&#13;
scene and musical line develop together throughout the piece. After all, composing an opera means realising in the first place that there are many different types of arts within it. Working inside this multidisciplinary environment is a privilege which indeed will lead to further profit.
</description>
<pubDate>Sat, 01 May 2010 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179146</guid>
<dc:date>2010-05-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
</channel>
</rss>
