http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172930 http://www.uvic.cat/centres/FCSB Sat, 25 May 2013 18:48:51 GMT 2013-05-25T18:48:51Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/183814 Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort Rovira Sadurní, Anna El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.; The aim of this paper is to know and understand the experiences that main informal former caregivers, who have taken care of an elderly family member with dementia, have had after their death. Hypothesis, general objectives and specific objectives are presented. The justification of the subject is stated, as well as its interest, its social and professional importance, and its contribution to the world of health. In the corresponding part about the state of the subject and the conceptual basis, and after a bibliographic checking, the elements that form this subject are described: the profile of the elder with dementia who receives informal care, the profile of the caregivers, the consequences of taking care of a person that suffers from dementia, the state of the former caregivers after the death of the elderly family member with dementia and the grieving process. The second part describes the methodology, paradigm and research method used in this paper, as well as the matrix of analysis of the contents of the different interviews, and the results are presented based on set objectives. In the discussion, the obtained data are analysed and interpreted and they are compared to other researches. The conclusions to summarise the obtained information and the methodology that has been used are stated. A personal reflection about the acquired learning is made, as well as a proposal of new lines of investigation. The bibliographic references consulted are mentioned. The interview model and the matrices of analysis, the informed consent form, as well as the highlighted points of the interviews and their transcription are stated in the annexes. Wed, 01 Feb 2012 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/183814 2012-02-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182734 Percepció de dificultat i esforç en la mobilització de persones dependents, en el seu entorn domiciliari, per part dels seus cuidadors, abans i després de la utilització de llençols lliscants Datsira Gallifa, Mireia Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p & 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.; Dependent people need help in repositioning in bed, which represents an effort by the caregiver. The perceived difficulty in performing these tasks can negatively affect the caregiver's quality of life and also the dependent's. The aim of this research is to investigate whether the use of surfaces to reduce friction (slide sheets) reduces the difficulty perceived by caregivers and dependents, with reference to repositioning in bed. Methods: An almost experimental research was carried out at home, taking a conveniently selected sample of 12 dependent people from different towns. The difficulty perceived by caregivers and dependents in terms of handling was evaluated before and after a training intervention concurrent with the use of sliding sheets. Results: The profile of the caregiver corresponds to a middle-aged woman with a filial relationship with the dependent person, without specific training about methods of handling dependent people. The profile of the dependent person corresponds to a woman more than 80 years old with a dependence based on the need for help in repositioning up and to the bed, by the caregiver. In a scale of perceived difficulty of 0 to 10, average scores of caregivers observed before the intervention were: 6.9 (SD: 3.1) at repositioning up and 7.1 (SD: 3.1) at repositioning across. After the intervention, they were 1.25 (SD: 1.8) at repositioning up and 1.45 (SD: 1.6) at repositioning across. Keeping the same scale, average scores of dependents observed before the intervention were: 8.6 (SD: 2.3) at repositioning up and 8.6 (SD: 2.3) at repositioning across, and after the intervention they were 2 (SD: 2.6) at repositioning up and 2 (SD: 2.6) at repositioning across. Comparing the scores before/after the intervention, the difficulty perceived by caregivers decreased significantly (p &0.001). The dependent's also decreased but did not become significant (p = 0.057). Conclusions: The observed results show that the use of slide sheets improves the quality of life of caregivers measured by the perception of difficulty of maneuvers to reposition in bed. However, its use can contribute to a better active aging. It would be necessary to carry out a research to quantify the physical effort required and the cost / benefit of their use. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182734 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182733 Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional Bonafont i Castillo, Anna Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.; The processes for the approval and the implementation of the Law on the Promotion of Personal Autonomy and Care for Dependent People (LAPAD) have given rise to an intense political and social debate that together with the improvements in service provision and medical progresses have contributed to a process of classification and labelling based on the condition of those people who are in these circumstances. This vision obliterates the individual and its singular experience and determines the approach of attention and care models. This study tries to approach the elderly who have lost personal autonomy, making their voices heard, expressing how they perceive, interpret and face the new situation and how they readjust themselves to it. Starting from a constructivist approach, based on subjectivity, we make a route on models of disability that have been successful in the scientific activity during the last few years, mechanisms of loss adjustment defended by life cycle theories and contributions made on the model of resilience applied to people who age. The study results show how the representations and the meanings that the elderly attribute to their experience are part of their vital paths giving a unique and singular meaning to the way of living and to respond to the loss of functional autonomy and its consequences. Those that express an integrity experience with regard to the lived life, with a predominance of positive affects towards themselves and others, which preserve hope and the desire of keep living, adjust themselves to losses in a more satisfactory way than those who express distrust and a certain bitterness regarding their own life. Spaces for attention and accompaniment can be a valid and necessary resource where the individual could rethink and give new meaning to its experiences through words and the story behind them. Wed, 07 Dec 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182733 2011-12-07T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179340 Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals Mateu Puig, Sílvia Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p&0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.; Objective: This study aims to provide knowledge about de model of care given to dependent people older than 79 years in the city of Vic and also to analyze what extent is the use of formal services and which variables influence in their use. Method: Retrospective, descriptive and transversal study. Quantitative methodology. The study population consisted of individuals aged 80 years or more who lived in Vic and who requested the assessment of their dependence between the years 2007-2010 by the procedure provided by the law, with an official recognition of high or moderate dependence (Levels III and II), and also with a validated Individual Plan of Care (PIA) which is granted by the Catalan Autonomous Government (n= 453).The data come from records of the Catalan Autonomous Government and from the Area of Social Services and Citizenship of the city of Vic. The dependent variables are: Use of formal services ( telecare, home care –public and private provision-, day center, and economic benefits derived from the law of dependence).Degree of dependence, gender, marital status, living together, relationship with the primary caregiver, and income were considered independent variables. Results: The mainstream model of care is which complements the informal care with formal services (62.3%). The use of formal services has a minor (subsidiary) role (37.7%). For dependent elderly people living together with informal carers has a significant influence in the use of services (p&0.001 en use of telecare, home care – public and private-). Conclusion: Elderly attention programs and critera for provision services should take into account not only the level of dependence but also the environnement variables as the cohabitation is. However, there is a little scientific evidence in this area, and for his reason should be important to enhance research with the aim to improve knowledge about the relation between social function variables and the use of formal services. Tue, 01 Nov 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179340 2011-11-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179153 Estudi sobre el perfil de persones grans amb dependència del servei d'ajuda a domicili del Consell Comarcal d'Osona i el tipus de suport formal i informal Viñas Segalés, Núria The aim of this study is to determine the profile of dependent elderly people users of the home care services (SAD) of the regional council in Osona (Consell Comarcal d´Osona) , and the characteristics of formal and informal types of support they use. Methodology. An observational study of a transversal format has been carried out, with retrospective and descriptive purposes. The target population is 63 people (26 men and 37 women) included in the program of the regional SAD They have a recognized dependence grade approved by the law 39 /2006, December 14th , promoting the individual autonomy and care of elderly people in a dependent situation. The data were collected by social workers of basic social services, first with a home visit and followed by handed out questionnaires, specifically designed for this study, in order to obtain information on socio-demographic characteristics, and the type of support formal and informal. The obtained results on the SAD users are women in a 58.7% and a 41.3 % are men. The 84% of the total sampling are 80 years old and more, being the average age of 85.2 years old. 45% of them are married, 41% are widows and widowers and 14% are single. 54% are rated with severe dependence (grade II), 42.8% with high dependence (grade III). 86% live accompanied. 100% have an informal caregiver and a 95% of the times, the caregiver is a relative who in 73% of the cases the dedication time is permanent. The coverage of the SAD has an average of 4.27 hours per week and per user. The formal services most used are the technical (62%), also the assessment of an occupational therapist at home (57%) and the telecare service in a (56%). Conclusions. The SAD is used primarily for women in an advanced age and severe dependence. The informal assistance structures have an informal caregiver, being a member of the family mostly, living with the dependent, and mainly in a permanent dedication basis. The SAD has a varied intensity in each case. The formal support services complementary to the SAD, are largely used in all cases.; L’objectiu de l’estudi és conèixer el perfil de persones grans dependents que utilitzen el servei d’ajuda a domicili (SAD) del consell comarcal d’Osona i les característiques del tipus de suport formal i informal que utilitzen. Metodologia. S’ha realitzat un estudi observacional de disseny transversal i retrospectiu amb una finalitat descriptiva. La població d’estudi són les persones amb un grau de dependència reconegut a partir de la valoració que reconeix la llei 39/2006, 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, beneficiàries del programa del SAD comarcal, amb una mostra de 63 persones (26 homes i 37 dones). Les dades de l’estudi s’han recollit pels treballadors socials dels serveis socials bàsics a través d’una visita a domicili, i mitjançant una entrevista s’han passat els qüestionaris dissenyats pel treball per obtenir la informació referent a les característiques sociodemogràfiques, al tipus de suport formal i informal. Els resultats obtinguts sobre les persones que utilitzen el SAD, han estat d’un 58,7% dones i el 47,3% homes. L’edat mitja de les persones estudiades és de 85,2. El 84% tenen 80 anys i més. El 45% són casats, 41% viudos i el 14% solters. El 54% valorats amb una dependència severa (Grau II), el 42,8% amb gran dependència (Grau III). El 86% viuen acompanyats. El 100% disposen de cuidador informal. El 95% el cuidador és un familiar. La dedicació del cuidador en el 73% dels casos és permanent. La cobertura del SAD té una mitja de 4,27 hores setmanals per usuari. Els serveis formals més utilitzats són les ajudes tècniques (62%), la valoració a domicili del terapeuta ocupacional (57%), el servei de teleassistència (56%). Conclusions. El SAD és utilitzat majoritàriament per dones amb edat molt avançada i amb dependència severa. Les estructures de suport informal disposen totes d’un cuidador informal, majoritàriament un familiar que conviu amb la persona dependent, i principalment amb una dedicació permanent. El SAD té una intensitat molt variada en cada cas. Els serveis de suport formals complementaris al SAD, són molt utilitzats, sobretot les ajudes tècniques, el servei de valoració del terapeuta ocupacional i el servei de teleassistència. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/179153 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/178870 Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu Casellas Castells, Montse OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p&0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p&0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.; OBJECTIVE: to determine the quality of life of people with dementia who attend a cognitive impairment assessment unit. METHODOLOGY: transversal descriptive study with a non-probabilistic consecutive sample of 42 people with mild or moderate Alzheimer-type dementia and their caregivers. Patient Quality of Life (QoL) was assessed using the patient and caregiver versions of the QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) questionnaire. RESULTS: the average QoL score obtained using the patient questionnaire (QoLADp) was 35.38 (SD = 5.24) while that given by their caregivers (QoL-ADc) was 30.6 (SD = 5.33). This difference is statistically significant (p&0.001). Patients presenting symptoms of depression and their caregivers scored QoL-AD significantly lower (p&0.001). Patient evaluation of the various items on questionnaire show that: more than 75% rated their living situation, family, marriage, friends, money and their life as a whole as good/excellent; 61% rated their ability to do chores around the house as good/excellent; almost 50% rated their mood, energy, physical health, ability to do things for fun and their view of themselves as a whole as poor/fair; and 85.7% regarded their memory as poor/fair. CONCLUSIONS: the results obtained here with the QoL-AD are very similar to those reported by other researchers. They suggest that any interventions arising out of the incorporation of Quality of Life assessment into clinical practice should take into account aspects related to the disease itself and to the patient’s social relations. KEY WORDS: Quality of Life, Alzheimer’s disease, Person-centred treatment. Thu, 01 Sep 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/178870 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172981 Centres diürns d'atenció a la gent gran: grau de satisfacció dels usuaris i familiars Serra Marsal, Elisenda Estudi descriptiu sobre els centres de dia i centres de serveis per a la gent gran, dos recursos que ofereixen atenció diürna, i sobre la satisfacció que comporta assistir a un o a l’altre. OBJECTIUS. Descriure i comparar dos models d’atenció diürna per a la gent gran, i els graus de satisfacció d’aquells que els utilitzen. MÈTODES. Estudi multicèntric descriptiu, de disseny és transversal. Portat a terme entre els mesos d’abril i juny de 2011, en set centres de serveis i un centre de dia, ha inclòs un total de 296 persones. S’ha fet una valoració del grau de satisfacció d’usuaris i familiars mitjançant una enquesta de disseny propi. RESULTATS. Els centres de dia, que es troben situats en zones urbanes, ofereixen un únic servei (servei d’estada), on el 41,94% de les persones tenen una elevada dependència. Els centres de serveis, que estan situats en zones rurals, ofereixen serveis d’estada, ambulatoris, tallers i atenció a domicili, i el 25,58% de les persones mostra una dependència elevada. El grau de satisfacció en els dos tipus de centres és elevada tant en famílies 87,63%, com en usuaris 96.5% . CONCLUSIÓ. Són dos models que tenen similituds, però ofereixen diferents tipus de serveis. Creats amb més de 15 anys de diferència, és possible que el centre de serveis acabi sent l’evolució natural del centre de dia.; This is a comparative research project focusing on Adult Daycare Centers and Adult Day Services, two resources that offer daycare for elderly and handicapped individuals, and also focusing on the satisfaction involved in attending one center or another. OBJECTIVES. Describing and comparing two models of Adult Daycare Centers and the degree of satisfaction of those who are using them. DESIGN. Multicentre descriptive research with a cross design. Conducted between April and June 2011, seven Adult Day Services and an Adult Daycare Center included a total of 296 people. There was an assessment about the degree of satisfaction that users and their families had by using a survey of our own design. METHODS. This research project used two assessment tools between April and June 2011; an enquiry, which describes the relationship between the community and users, and a satisfaction survey, which assesses the center’s staff, running and operation. RESULTS. Adult Daycare Centers, which are located in urban areas, offer a unique service (residential service), where there is a 41,94% of individuals with high dependency. Service Centers, which are located in rural areas, provide residential services, clinics, social and recreational activities and home care assistance, where the 25,58% of individuals show a very high dependency. The degree of satisfaction in these types of centers is high, both for families (87,63%) and users (96,5%). CONCLUSION. Both models have some similarities, but they offer different types of services. Created over 15 years ago, it is likely that the Adult Day Services Center ends up being the natural evolution of the Adult Daycare Centers. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172981 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172980 Descripció de la tipologia d'usuaris derivats al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona: estudi descriptiu preliminar Villegas Subirana, Josep Maria Introducció Aquest treball, aborda l'atenció domiciliaria a les persones amb dependència des de la perspectiva de la teràpia ocupacional a la comarca d’Osona. Conèixer aquesta tipologia de persones i la seva problemàtica, ha de servir per adaptar les infraestructures d’aquests serveis a fi de donar millor resposta a les seves necessitats. Objectiu Descriure la tipologia d'usuaris que es deriven al servei de Teràpia Ocupacional Domiciliària a la comarca d'Osona Metodologia S'ha realitzat un estudi descriptiu preliminar d'una mostra (n=65) de usuaris de la base de dades del Banc D'ajudes Tècniques (BAT Osona) del Consell Comarcal d'Osona. En aquest estudi s'han analitzat les variables de sexe, edat, nivell funcional, diagnòstic, situació familiar, agents derivadors, motius de derivació i problemàtica principal detectada. Resultats S'indica un perfil femení de la mostra (72,09%), amb una mitjana d'edat de 74,41 anys. A nivell funcional, la mitjana de puntuació ha estat de 65 punts en l'Ìndex de Barthel, en persones amb patologia osteoarticular en el 18,60% dels casos. La situació familiar situa un perfil compartit de persones que viuen en família (41,86%) o soles (39,53%). En les derivacions al servei, el 58,13% dels casos es fa des dels Ajuntaments i per dificultats en el quarto de bany (46,51%). La problemàtica més detectada en aquests domicilis és la dificultat per l'accés a la banyera (67,40%). Conclusió Aquests resultats ens indiquen una clara tipologia de persones que s’han d’atendre i unes problemàtiques en la seva vivenda que provoquen serioses dificultats de desenvolupament funciona. Es precís, en futures investigacions acotar encara més aquets perfils i problemàtiques a fi de precisar les estratègies d’intervenció i optimitzar millor aquest tipus de recursos.; Introduction This study examines home care for dependent people from the perspective of occupational therapy in Osona. Aim Describe the type of users that are derived from the Occupational Therapy service to Domiciliary -Osona- Metodology We have conducted a preliminar descriptive study of a sample of users of the database of Bank Technical Assistance(BATOsona)-Osona District Council-. This study analyzed the variables of sex, age, functional status, diagnosis, family situation,bypass agents,reasons for referral and the main problems detected. Results Profile indicated a female sample (72.09%), with an average age of 74.41 years. Atfunctional level, the average score was 65 points in the Barthel Index in people with bone and joint disease in 18.60% of cases. The family situation places a shared profile of people livingwith the family (41.86%) or alone (39.53%). In the referrals to the service, the 58.13% of the cases is from the Councils and difficulties in the bathroom (46.51%). The problem also detected in these homes is the difficulty of access to the bath (67.40%). Conclusion These results indicate a clear type of people who have to attend and some problems in your home causing serious difficulties for development works. The precise, narrowed further in future research these profiles and problems in order to clarify the best strategies for intervention and optimize these resources. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172980 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172979 Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys Sadurní Bassols, Cinta El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.; This work wants to answer the question: What is the experience of the main informal caregivers who take care of old people relatives with dementia since more than four years? After planting the initial hypothesis, the specific objectives are defined and the interest, justification, relevance and contribution of this research are explained. 4 In the corresponding part about the question of status of the conceptual basis and after a bibliographic checking, the elements that form this thematic are described: profiles of caregivers and care-receivers, the meaning of taking care, everyday life, quality life and the description of the Virginia Hendenson’s conceptual model. The following chapter outlines the methodology, paradigm and research method used in this work as well as the basis of the content analysis matrix and the speech. From this point the results based on posed objectives are raised. In the discussion, the obtained data are analysed and interpreted and they are offset to other researches apart from making a personal reflection about the acquired learning and a proposal of future ways of working. Following there are some conclusions to summarise the obtained information, in the bibliographic section of references we mention the consulted sources and in the annexes there are the interview model and the matrices for data analysis, the informed consent form, as well as the highlighted points of the interviews and the assay of them. Thu, 01 Sep 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172979 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172978 Envelliment actiu: el paper del psicogerontòleg. Contribucions de l' educació emocional Lladó Costa, Maria Teresa Aquest treball es basa en les pràctiques realitzades dins del marc del Màster en Envelliment Actiu de la Universitat de Vic. L’objectiu d’aquestes pràctiques era doble: per una banda, aprofundir en el coneixement del rol del psicogerontòleg en un centre sociosanitari d’atenció a la gent gran i, per l’altra, elaborar, aplicar i avaluar una intervenció per fomentar l’envelliment actiu. És a dir, es pretenia donar cobertura a les dues grans àrees d’intervenció a les quals ha de fer front el psicogerontòleg en l’actualitat, com veurem més endavant, i que són: l’atenció a la dependència i la promoció de l’envelliment actiu, tenint en compte que aquesta darrera suposa la prevenció de la malaltia i la discapacitat i la maximització del benestar i la qualitat de vida en la vellesa. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172978 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172975 Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu Guinovart Garriga, Carme Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.; The main aim of this research is to observe the relationship between strategies of care (formal, informal, mixed) used by familiar caregivers of dependent elderly, their social situation and their motivations for the decision taken in this regard. The state of the art highlights the predominance of informal care in the Welfare Mediterranean Models and the relevance of the interaction between personal social-cultural factors, and social policies in individual decisions about care of dependent elderly people. The law of dependence, recently adopted in Spain, recognized the universal access to formal services, creating a new stage of interaction between caregivers and public social services. This is an observational, cross-sectional, and descriptive study which combines quantitative and qualitative methodology. Interviews were conducted with caregivers of elderly dependent hospitalized in a geriatric intermediate care unit. Data were collected about socio-family characteristics, strategies of care, self-perception, and reasons for decisions of carers. The results show that caregivers combine economic benefits with public and private social services in order to adapt strategies of care to the individual needs of the dependent and their own. Their initial widespread belief is that attention must be done at home for reasons of reciprocity and respect for the cared person. The transition to residential care is a very difficult decision for them. The implementation of the law of dependence has normalized the relation between caregivers and formal home services, but bureaucracy and lack of supply of services does not facilitate major changes in the provision of care that remains mostly informal. Improvement in caregivers perceptions about the continuity between home and residential care and also in the management and delivery of formal public services are presented as important aspects of future work in our country. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172975 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172955 L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques Gorchs Font, Núria La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.; Death and dying are frequent among the elders, and also in the health, sociohealth, and social resources mainly looking after old persons. Even being a natural process in our lifetime, death and dying still cause reject, frightening, anxiety, and sadness in our cultural and social context. In this context, the nursing students are especially vulnerable to death experiences, as members of society, and also because during their training process are in close contact with dying patients and their families. In the first period of practical clinical training, nursing students need to face previously unknown experiences to them, as the relationship conflicts within the teams and insecurity about their competences to face complex needs of patients. Nevertheless, the most stressful impact is due to the end of life care. Additionally, some of these students could have personal-familiar experiences of death and dying that could influence their response. Facing a difficult experience, stress is a component which can turn up the response, activating the adjustment mechanisms, which empower he’s or her resources, and facilitate the emotional response to stress, added to external support. The further responses to stressful experiences depend on the lessons acquired previously, ranging from more or less conscious and intentional processes. This survey is oriented to identify and understand which components and factors can determine the response of nursing students sharing dying processes of geriatric terminal patients attended in socio-health centers. We have designed and conducted a descriptive-quantitative transversal study to explore and describe the frequency and some psychosocial characteristics of the impact on the experience of looking after dying patients by nursing students in their first period of care practicum. The sample consists in 65 nursing students, most of them are female between 18- 29 years old -90%-. The results show that 80% of students have suffered death of a significant close person and, among these, 25% have experienced complicated bereavement. 83% of the students had a death experience in their practicum in socio-health centers. In near half of cases, the experience has been felt as a natural and enriching experience. The most stressful factors are related to the reactions of relatives, the suffering around patients and families, some symptoms of patients, and their own individual emotional response. The factors considered more helpful were own emotional management, the need of training about counseling, communication, symptom control and empathy to look after patients and families, and the need of being informed, oriented, and supported during the process of care. Some additional results show that the students are more worried and frightened by the death of a beloved person than by their owns death, and although half had not chosen the first option as geriatric clinical practice, most of the group studied would recommend having lived the experience to other students. Some of the conclusions and practical recommendations after this study suggest that the emotional personal training and the information and training on end of life care will be useful prior to the practicum, and also the of support from tutors and senior reference nurses in their practicum. The development of personal, palliative and bereavement care training and support strategies could be implemented and evaluated as further steps. Thu, 01 Sep 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172955 2011-09-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172952 Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida Ferrer Solà, Marta Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.; Chronic wounds, especially those of slow healing, are a major burden for patients and health systems. It is essential to investigate on new treatments that reduce the healing time of these injuries. The aim of this project is to evaluate the effectiveness of growth factors derived from platelet-rich plasma, on the improvement or healing of chronic wounds. The project is designed as an case series study in which conventional treatment is compared with growth factors treatment. The outcome variable is the healing or decrease in ulcer area. In the project we evaluate several consecutive patients treated in the chronic wound unit of our hospital. Study subjects must be affected by chronic wound for a minimum period of 3 months with any or a poor response to common treatment. The technique procedure to obtain platelet growth factors is not complex and can be performed in a Day Hospital setting. In medical journals there is not reported any side effects concerning the application of growth factors in chronic wounds compared to those of the conventional treatment. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172952 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172938 La Importància de la competències emocionals en la gent gran Duran Borrras, Maria Teresa Aquesta Memòria recull les pràctiques realitzades dins del marc del Màster en Envelliment Actiu a dues institucions: al Casal de Gent Gran Mn. Guiteras de Vic i a l’Hospital sociosanitari Sant Jaume de Manlleu. A la primera institució, es va dissenyar, elaborar, aplicar i avaluar, de forma conjunta amb la M. Teresa Lladó (una altra psicòloga companya del Màster) una intervenció en l’àmbit de la gent gran. L’actuació consistia en un taller de deu sessions de competències socioemocionals adreçat a la gent gran. A la segona institució, l’Hospital de Manlleu, les pràctiques van ser de caràcter individual i van consistir en el seguiment de la figura del psicòleg del centre sociosanitari per copsar les diverses funcions que realitza. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172938 2011-01-01T00:00:00Z http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172931 Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades Gallego Tamaral, M. Luz Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.; Although in our territory, we have had from the 80's different models of the Advanced Directive Document (VAD), these continue to be unknown to the public and the health professionals. This situation has led us to consider the objective of this study to describe if there is a correlation between the fact of providing the information about VAD and the motivation for their completion. In this study we have taken as a sample the users of the psychogeriatric service at the Sant Andreu hospital of the Fundació Sociosanitaria of Manresa., taking into account the recommendations of the Sitges Document of 2005 and other authors who recommend doing the VAD in the situation of dementia. Also it has been taken into account the high prevalence of this pathology. A community clinical trial has been designed with randomization of two clinical services of psychogeriatrics. The doctors at the clinic assigned to the control group were giving the usual treatment in relation to VAD, that is to say, not informing the patients about the existence and characteristics of VAD, and, the clinic doctors assigned to the intervention group gave formal information to their patients about VAD. At the moment of inclusion, sociodemographic and clinical information was registered to classify the participants, and, also to all the subjects included in the trial. After three weeks a telephone survey was done to evaluate the opinion and knowledge about VAD. From the answers of the survey we can extract the results that more than 90% of the subjects in the control group did not know about VAD, also observed significantly the way the people in the intervention group speak with their doctor and/or nurse and with their family about dependence and death given that these subjects remain taboo ones and the majority of the study population do not plan how they want to be looked after. However there is 2'3% who have their VAD made and a 22'7% who expressed their willingness to do it. This study concludes that to provide the information about DAN to the users of the psychogeriatric service favours that they are motivated to fulfill the VAD, at the same time also favours the planning of the care and talking about topics like death and/or dependence on the family, with the doctor and/or nurse. Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 GMT http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172931 2011-01-01T00:00:00Z