http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172891 Sat, 18 May 2013 22:27:02 GMT 2013-05-18T22:27:02Z http://www.recercat.cat:80/bitstream/id/35123/ http://www.recercat.cat:80/handle/2072/172891 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208491 El patrimoni i la didàctica de la història. Un estudi de cas: els jardins del Laberint d'Horta. Gutiérrez Medina, María Luisa; Simón, Mercè (Simón Ortoll) Este artículo se inicia con la presentación de la moderna concepción científica de la enseñanza/ aprendizaje de la historia que considera que la mejor manera de enseñar esta disciplina social es reproduciendo el método que utiliza el historiador en la construcción de la historia. Se da a conocer una experiencia docente de integración de la didáctica del patrimonio en el curriculum de la formación de maestros. Siguiendo la idea ya señalada por otros especialistas, se defiende la necesidad de utilizar el patrimonio como un elemento del entorno que, en tanto que proyecta el pasado en el presente, se convierte en una fuente primaria de primer orden que favorece una enseñanza/aprendizaje de la historia y del método del historiador, de forma inducida, realista y por descubrimiento dirigido, mediante el análisis de las fuentes documentales de carácter muy diverso que encierra el propio elemento patrimonial estudiado. Al mismo tiempo, desde una perspectiva constructivista del aprendizaje manifiesta la necesidad de la previa investigación que sobre dicho elemento patrimonial debe realizar el profesor universitario de didáctica de las Ciencias Sociales para llevar a cabo y definitivamente normalizar este tipo de docencia innovadora. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208491 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208295 Educació per al desenvolupament i la cooperació: criteris de valoració dels materials didàctics Arqué, Maite; Bastida, Anna, 1951-; Palos, José; Tribó, Gemma Els mitjans de comunicació ens atansen periòdicament notícies commovedores i ens sotraguegen amb imatges de fams, sequeres o misèria, les víctimes de les quals acostumen a viure al sud. També ens fan arribar els èxits més notables de l'economia i la tècnica: més producció, més vendes, més autopistes, millors avions. Tot això passa, preferentment, al nord. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208295 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208210 Ensenyar la ciutat o aprendre de la ciutat: l'exemple de Barcelona Tatjer, Mercè, 1942- L"article mostra, a través de l"exemple de Barcelona, com la ciutat s"ha anat consolidant en el decurs del segle XX com un instrument bàsic per a l"aprenentatge de les ciències socials en els diferents nivells educatius. En aquest sentit destaca després d"un breu anàlisi dels precedents històrics en l"ensenyament de la ciutat les primeres experiències didàctiques desenvolupades en la dècada de 1930 amb els importants moviments de renovació pedagògica. També s"estudien els factors específics que, en el cas barceloní, han possibilitat en els darrers vint-i-cinc anys l"eclosió de materials didàctics sobre la ciutat, com ara l"important protagonisme del professorat en coincidència amb els nous plantejaments de les disciplines referents, el despertar d"una consciència ciutadana, el suport dels professionals dedicats a la ciutat i les iniciatives desenvolupades per l"Ajuntament de Barcelona. D"ara endavant s"obre el nou repte d"inserir amb més claredat aquesta eina educativa que és la ciutat en el currículum escolar, a partir del suport de les noves tecnologies i amb estreta connexió amb les disciplines referents com la Geografia, la Història i la resta de Ciències Socials. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208210 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208211 Oferir informació, construir aprenentatges Trepat, Cristòfol-A., 1947- En aquest article es reflexiona sobre allò que caracteritza substantivament l"aprenentatge, sobre la seva gradació de qualitat i sobre els estils de representació (visual, auditiu i cinestèsic). També es resumeix la teoria constructivista. Aquestes bases teòriques constitueixen la justificació i argumentació d"una proposta sobre la tipologia i diversitat de les activitats que s"han d"oferir al públic potencial dels museus, exposicions o en altres mediacions didacticoculturals del patrimoni. S"arriba a la conclusió que, amb tota la seva riquesa de matisos, les modernes teories de l"aprenentatge, així com els descobriments neurològics avalen alguns dels principis intuïts per la cultura clàssica romana quan s"afirmava que aprendre requeria poques paraules, molts exemples i encara més exercicis pràctics. És això, tot just, allò que es proposa la nova museografia: que l"ús del text no sigui abusiu i que el públic pugui interaccionar amb el contingut proposat per a la seva comprensió i, si escau, l"aprenentatge, a través de les imatges virtuals i altres tipus d"activitats cinestèsiques. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208211 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208209 Llegir críticament textos d'història Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-; Romea Castro, Celia; Santacana, Joan, 1948- La història és una disciplina científica que opera en base a evidències del passat. Tot allò que s'ha produït en un altre temps (objectes, construccions, paisatges, conductes, costums) és susceptible de ser analitzat i interpretat de manera crítica per l'historiador. Qualsevol tipus de text confegit en un altre temps o a partir d'informacions d'un temps anterior, també esdevé, per definició, una evidència històrica, ja sigui una recepta de farmàcia, una novel·la, un informe tècnic o un llibre d'història. En aquest sentit, gairebé tots els textos són d'història. L'historiador no analitza el text de la mateixa manera que ho poden fer des d'altres disciplines; un text té interès en tant que subministra informació, i el mètode de treball de l'historiador és el que permet assolir-la. Els alumnes de primària i secundària s'han de formar en continguts factuals, conceptuals i en mètode. L'anàlisi d'un document amb la metodologia d l'historiador és una bona praxi per formar individus amb capacitat crítica. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208209 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208114 Presentació Monogràfic 1: Didàctica del Patrimoni Fernàndez, Magda El concepte de patrimoni, paraula complexa i polisèmica, ha anat variant al llarg del temps gràcies al fet que no és un concepte tancat. Tot el contrari; és un concepte obert que permet noves interpretacions lligades tant als canvis socials com a l"aportació de noves disciplines, les quals han contribuït a la diversificació del concepte de patrimoni en si mateix i al servei de l"educació. Quan se"ns va demanar que coordinéssim un monogràfic sobre didàctica del patrimoni, vam pensar a presentar un seguit d"articles que mostressin el ventall ampli de possibilitats d"aquesta disciplina emergent dins la didàctica de les ciències socials, tant en l"educació formal com en la no formal com en el camp de les noves professions vinculades als béns patrimonials i al turisme cultural. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/208114 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207863 Estudiar la guerra per a desaprendre-la Bastida, Anna, 1951- L'època en que ens trobem, que és la de la gestació i l'engegada de la Reforma Educativa, ha vist una intensa i positiva reflexió sobre tots els aspectes de l'educació. En l'àmbit a que pertanyo, el de la Didàctica de les Ciències Socials, s'hi ha donat una valuosa i heterogènia tasca que ha dut com a resultat múltiples propostes de treball. De manera molt explicable, una part molt important d'aquestes propostes s'ha centrat en el tema deis continguts procedimentals, i dic que és explicable perquè les Ciències Socials escolars han topat amb greus dificultats de comprensió d'ençà del moment en què es va pretendre que fossin altra· cosa que una simple enumeració deis afluents de l'Ebre pel marge dret o bé de la tirallonga de reis gots: atès que ara es tractava de comprendre fets socials complexos, la forma i els mitjans amb que es presentaven a l'aula tenia una importància cabdal. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207863 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207797 La formació permanent del professorat: la proposta del Ministeri d'Educació i Ciència Prats, Joaquim, 1949- L'abril de 1989 el Ministeri d'Educació i Ciencia va presentar a la comunitat educativa un Pla de Formació del Professorat per sis anys que passo a descriure breument. El document pretén ser un marc d'actuació; alhora, descriu el context social i educatiu sobre el qual s'elabora el Pla, del qual deriva un nou perfil del professorat. Així mateix, estableix el que s'anomena «model de formació permanent', que comentaré més endavant. En aquest apartat s'enuncien les concepcions, principis basics i directrius que orienten I'execució del Pla, coherents amb el contingut i les característiques de I'actual reforma del sistema educatiu. Segueix en el document una definició de les estructures de formació, amb un desplegament especial de I'apartat corresponent als centres de professors. A I'apartat «Pla d'Actuació' s'estableixen les finalitats i objectius del PI a, i així mateix les línies d'actuació mitjanyant les quals es pretén atenyer els objectius proposats. Tot seguit s'estableixen els criteris d'avaluació previstos tant per als programes com per al conjunt del Pla. Finalment, es fa una valoració aproximada del cost económic que, tal com s'indica, s'haura d'anar concretant als diferents plans anuals. A continuació, en vint-i-nou annexos, es descriuen les línies generals dels programes que hauran de fer realitat els objectius i els fins que ens proposem. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/207797 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206350 L'escola normal de Barcelona: cent cinquanta anys a la recerca d'un establiment en condiciones pedagògiques Gutiérrez Medina, María Luisa Aquest curs 1996-1997 l'Escola Normal de Mestres de Barcelona commemora els cent cinquanta anys de la seva creació en la recent inaugurada seu del Campus de la Vall d'Hebron i integrada com a Escola Universitaria de Formació del Professorat a la Divisió V. Com a centre universitari i amb la nova llei d'ordenació educativa ha ampliat els àmbits d'actuació pedagogicodocents a sectors que tradicionalment no havien estat de la seva competencia. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206350 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206270 Les normals: paradigma de l'educació femenina Sierra, Carmen El nombre reduït d'estudis sobre el naixement i el desenvolupament del magisteri femení, i l'anàlisi habitual que aborda l'educació de les dones des d'una perspectiva metodològica centrada en l'enfocament de l'educació deis homes com a model i referent, han configurat unes representacions carregades de connotacions negatives que afecten la interpretació de la historia de l'accés a la instrucció formal deis dos sexes. Malgrat que queda un llarg camí d'investigacions per recórrer, avui es poden qüestionar algunes d'aquestes generalitzacions i, sobretot, situar la historia de l'educació femenina allà on va estar, i no on ens hauria agradat que estigués. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/206270 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204947 L'ús de les tecnologies audiovisuals com a recurs didàctic en museus d'història i espais de presentació del patrimoni Besolí, Andreu La presentació del patrimoni en els museus i altres espais afins (exposicions, parcs arqueològics, centres d"interpretació patrimonial, etcètera) s"està beneficiant en els últims anys dels avenços a nivell didàctic que ofereixen les noves tecnologies. Però, sovint es fa palès que aquestes estratègies comunicatives no impliquen necessàriament una òptima assimilació del discurs històric i museogràfic per part del públic. La modernització dels espais patrimonials amb la incorporació d"audiovisuals i sistemes informàtics multimèdia no serveix de gran cosa si es planteja com un mer recurs passiu de delectació o com una concessió a la creixent implantació social de les noves tecnologies. És per això que es fa imprescindible plantejar des d"un punt de vista didàctic i comunicatiu com aquests recursos poden construir i/o enriquir el discurs a l"entorn del patrimoni (històric, arqueològic, artístic, etcètera) per a una museografia veritablement comprensiva i, més enllà dels objectes, educadora en valors. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204947 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204765 La didàctica del patrimoni: nous camins per nous temps Fernàndez, Magda L'article tracta d'una de les branques emergents en Didàctica de les Ciències Socials: la Didàctica del Patrimoni. A partir de camps d"acció tradicionals, com el vinculat a l"ensenyament, s"obre a nous camps, com la museografia i la mediació en béns patrimonials, del qual es considera estructurant. L"article acaba amb la proposta d"una nova titulació vinculada a les necessitats socials i culturals de la nostra societat i permet que la didàctica de les ciències socials ja no sigui exclusiva del marc de l"ensenyament reglat. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204765 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204764 El paisatge: patrimoni en mutació i recurs didàctic educatiu en l'àmbit europeu. Busquets Fàbregas, Jaume En les darreres dècades s'ha viscut una lenta però important reconceptualització social de la noció de patrimoni. Des d'una visió del patrimoni lligada a la idea de passat i de conservació, s'ha evolucionat cap a una visió dinàmica i funcional, més vinculada al present i a la idea d'utilització. Com a recurs amenaçat per les ràpides i intenses transformacions econòmiques, actualment el paisatge ha assolit una dimensió de patrimoni. Aquesta dimensió està reconeguda en la Convenció Europea del Paisatge, aprovada a Florència l'octubre del 2000, els principals objectius de la qual són la protecció i la gestió del paisatge, i el plantejament de la necessitat de promoure l'ensenyament en els diversos nivells educatius. Aquest article tracta el contingut de la Convenció i les seves implicacions en la didàctica del paisatge, tots exposant alguns dels resultats obtinguts en la investigació sobre didàctica del paisatge feta per l'autor en l"àmbit del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204764 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204210 Arqueologia y didactica del conflicto: el caso de la guerra civil espaÑola Hernàndez Cardona, F. X.; Rojo Ariza, María del Carmen Archaeology of conflict is an archaeological subfield which is related to heritage regarding or linked to war, violent situations or any kind of conflicts. Archaeology of conflict has shown an special development in relation to contemporary history. In Spain, archaeology of conflict has focused especially in sites related to Spanish Civil War and Francoist dictatorship, producing museal interventions and studies with educational possibilities which could stress in the teaching and learning of History and the promotion of Peace. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/204210 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200628 Teresa San Roman, antropologa Molina Neira, Josué; Ricart Sala, Joana; Rodriguez Piñero, Elisabet Después publicar de la entrevista a Ramón Valdés (v. Perifèria 5), continúa la colaboración de la revista con el Proyecto Entrevistas3. En esta ocasión los alumnos han entrevistado a la Catedrática de la UAB, Teresa San Román Espinosa. La entrevista tuvo lugar el pasado 25 de junio de 2007 en su despacho del departamento, en un ambiente muy cercano y distendido, dando como resultado un extenso pero a su vez ameno repaso por el recorrido vital e intelectual de una figura de referencia imprescindible en la antropología social española, reconocida y admirada por su trabajo de investigación con los gitanos y por su compromiso personal y profesional con una antropología aplicada e implicada. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/200628 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/199779 L'ensenyament de la història i el living history Santacana, Joan, 1948-; Serrat Antolí, Núria Hi ha diferents estratègies per apropar la història als escolars. La utilització de les fonts primàries (objectes, documents, etc.) esdevé una estratègia important per fer viure els temps passats. Els objectes i els documents del passat ens permeten intervenir a partir del plantejament d'enigmes i preguntes que l'alumnat pot anar resolent a partir d'una veritable recerca històrica. Una de les estratègies utilitzades en el món anglosaxó és el living history. Es tracta de "fer reviure" el passat a través de la representació de fets, estil de vida i personatges propis d'una època determinada. Aquesta estratègia s'empra en espais de presentació del patrimoni, especialment en museus i assentaments històrics i arqueològics. Dos elements són fonamentals en aquest tipus d'intervencions: la preparació del context de presentació del patrimoni i els mediadors entre la institució o espai patrimonial i els visitants. A continuació, es presenta, de manera concreta, el cas de Colonial Williamsburg, institució dels EUA pionera en la utilització d'aquesta estratègia de presentació i interpretació del patrimoni històric i arqueològic. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/199779 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196818 Arqueologia y museografia didáctica en los aeródromos de guerra (1936-1939) Coma Quintana, Laia; Rojo Ariza, María del Carmen El presente artículo plantea cómo llevar a cabo una intervención arqueológica, museológica y educativa en los espacios asociados a la Guerra aérea en Cataluña partiendo de las aportaciones metodológicas de la Arqueología del conflicto, de las posibilidades del SIG (Sistemas de Información Geográfica), y de las nuevas líneas de actuación de la didáctica del patrimonio. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/196818 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195893 Bases para una museografía didáctica en los museos de arte Santacana, Joan, 1948- El articulo analiza los déficits existentes hoy en la presentación y museización del arte. Los factores que conducen a esta situación son variados y van desde la ideología dominante en el campo del patrimonio hasta el desconocimiento de tecnologías museográficas avanzadas. En todo caso, los museos de arte son, con frecuencia, la excepción en el campo de la renovación museística. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195893 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195894 El conflicto armado en el aula de secundaria. Dos experiencias. Bastida, Anna, 1951-; Lugo, Santi; Rocasalbas Ramírez, Miquel El artículo presenta dos experiencias realizadas en el aula de Secundaria que trataron el tema del conflicto armado contemporáneo desde un punto de vista crítico y con un enfoque empático. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195894 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195895 La evaluación de corrección objetiva como instrumento de mejora en el aprendizaje de la història en bachillerato. Trepat, Cristòfol-A., 1947-; Insa, Iolanda En este artículo se describe la investigación realizada por el grupo DHIGECS de la Universidad de Barcelona durante los años 2002, 2003 y 2004 . Esta línea de investigación se ha propuesto y se propone estudiar las relaciones entre la frecuencia de las pruebas de evaluación objetiva, consideradas fundamentalmente como actividades de aprendizaje, y los resultados obtenidos en la materia de Historia en el Bachillerato. Han participado en este trabajo 19 profesores y se ha trabajado con una muestra de 800 alumnos. Este artículo sigue en la línea iniciada en 1997 centrada en el aprendizaje de la historia en primer curso de ESO. Se presenta la problemática objeto de estudio, la metodología utilizada, el proceso de investigación seguido y se exponen algunos de los resultados obtenidos. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195895 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195896 Interactividad didáctica y museos Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-; Rubio, Xavier Los cambios que han afectado y afectan a la sociedad postindustrial actual tienen su eco en la manera según la cual se entiende el papel y contenido de los museos entendidos como elementos culturales relevantes. En el presente trabajo se repasa el papel que la interactividad tiene dentro de este tipo de equipamientos. Para ello, se procede a mostrar el desarrollo que la museografía interactiva ha tenido desde sus inicios hasta nuestros días, así como las críticas que desde las más diversas corrientes ha sufrido. Seguidamente se exponen las líneas de razonamiento básicas para analizar la aplicación de este tipo de museografía, desde el punto de vista de la investigación y el aprendizaje. Finalmente, se debate la importancia de elementos lúdicos y tecnológicos de las propuestas interactivas dentro del panorama museístico actual. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195896 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195890 Reseña de la tesis doctoral: Educación no formal y adoctrinamiento infantil en la "España azul". Flechas y pelayos (1939-45) Trepat, Cristòfol-A., 1947- Constituye hoy una preocupación social e intelectual que atañe particularmente al profesorado, la identificación de los mecanismos a través de los cuales se transmiten y se afianzan los sistemas de valores en la infancia y en la juventud. También interesa de manera especial, a tenor de la frecuencia de su uso político y público, la definición y construcción de las identidades y, muy en concreto, de las nacionales. En este sentido, buena parte de las investigaciones actuales indica que, a partir de los últimos decenios del siglo XX, la transmisión y construcción de valores e identidades se comunican y se construyen prioritariamente a través de las redes mediática http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195890 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195889 La evaluación de la Historia en el Bachillerato Sans Martín, Antoni; Trepat, Cristòfol-A., 1947- En el presente artículo se informa acerca de una investigación sobre la evaluación de la disciplina de Historia en el bachillerato desde una óptica selectiva realizado en Catalunya entre enero de 1999 y mayo de 2000. Fue encargado por el Consell Interuniversitari de Catalunya preocupado, entre otros asuntos, por establecer una medida justa en la transición de los estudios secundarios a los universitarios. Sus autores pretendieron verificar la hipótesis según la cual las pruebas de corrección objetiva, por lo que se refiere a la media, medían igual que la prueba de ensayo abierto. Siendo así que, por definición, en este tipo de pruebas la subjetividad del corrector no es en absoluto significativa, se propusieron éstas como más equitativas e idóneas para las evaluaciones discriminativas de tipo selectivo propias de las pruebas de acceso a la universidad. Otros objetivos de la investigación consistían en analizar la fiabilidad interna de dichas pruebas así como la problemática de su aplicación y, finalmente, sistematizar un proceso de trabajo en equipo para la elaboración de preguntas definiendo para ello un modelo de organización. En el artículo se presenta, pues, el marco teórico aplicado a la disciplina de Historia, el modelo y fundamento del cuadro de especificaciones, el proceso del diseño de la prueba ¿que no tenía en esta disciplina precedente alguno que no fuera de carácter memorístico o factual¿ su aplicación a la muestra de alumnado y, en último lugar, el análisis e interpretación de sus resultados. En las conclusiones se muestra la verificación de la hipótesis y se realizan diversas consideraciones sobre la virtualidad didáctica de este tipo de evaluación en el aprendizaje de la Historia. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195889 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195891 La visión de la Historia por los adolescentes: revisión del estado de la cuestión en EEUU y el Reino Unido Fuentes Moreno, Concha El presente artículo tiene como objetivo acercar los estudios realizados en el Reino Unido y los Estados Unidos sobre la visión que los alumnos presentan de la historia como disciplina de conocimientos y como materia escolar. Partiendo de un recorrido por las principales investigaciones llevadas a cabo, se procede a dibujar los grandes ejes que vertebran el ámbito de las percepciones del alumnado. Una vez aclaradas las conclusiones a las que se llega en cada caso, se proponen alternativas didácticas en las actividades de enseñanza y aprendizaje que ayuden a los alumnos a una mayor y mejor comprensión del pasado y de la tarea del historiador. Palabras clave. Didáctica, comprensión, historia, historiador, investigación educativa. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195891 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195892 Concepciones de los alumnos sobre la historia Fuentes Moreno, Concha El artículo tiene como objetivo el análisis de los resultados obtenidos en la investigación titulada «Concepción de la historia» como materia escolar: interés y utilidad entre el alumnado de ESO. De esta forma, partiendo de las reflexiones sobre el marco teórico, se procede a la descripción detallada del instrumento metodológico, de la muestra escolar analizada y de la forma en la que se procesó la información obtenida en el trabajo de campo. Finalmente, partiendo de estas reflexiones, se resuelven las preguntas iniciales y se validan las hipótesis de partida, permitiendo al lector dibujar las percepciones que los alumnos tienen de la historia como campo de conocimiento y como materia escolar. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195892 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195888 Legitimidad Científica y Verdad Ramírez Sarrió, Dídac, 1946- Con el trasfondo de algunas de las tesis principales que Lyotard plasmó en su obra La Condition Postmoderne, el presente artículo pretende ofrecer una visión de la crisis por la que atraviesa la ciencia y que afecta a la concepción, fines y funciones de la misma. La tesis que vertebra dicha visión es que la crisis actual de la ciencia es una crisis de legitimidad que dimana del escepticismo posmoderno acerca de la verdad. Un breve recorrido histórico, en donde se destaca el papel jugado por la noción de juego de lenguaje de Wittgenstein, da pie a mostrar cómo una impostura la doctrina de Popper acerca de la relación entre la verdad y la legitimación científica. Finalmente el autor defiende que la verdad universalmente válida debe recuperar su estatus como principio legitimador de la ciencia en un marco neoilustrado que preste la debida atención a las corrientes de pensamiento surgidas con la posmodernidad. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195888 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195887 Reseña sobre el llibre "Museología crítica" Llonch Molina, Nayra El trabajo que nos presentan los doctores Joan Santacana Mestre y Francesc Xavier Hernàndez Cardona es, ante todo, una reflexión profunda y crítica sobre el desarrollo de la disciplina museológica en el ámbito del Estado español. En segundo lugar, constituye un ejercicio de comparación respecto al funcionamiento y evolución de dicha disciplina en otros países del ámbito occidental. En tercer lugar, resume, sin tapujos, los errores de la museología española actual. Por último, a lo largo de todo el trabajo, apunta posibles soluciones a estos errores y aporta una visión realista sobre la museología en un futuro más inmediato que lejano. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195887 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195886 Hacia una definición de la investigación en didáctica de las ciencias sociales Prats, Joaquim, 1949- El objetivo de este articulo es apuntar algunas cuestiones centrales en la definición de lo que puede entenderse por investigación en el área de conocimiento de didáctica de las ciencias sociales. Se plantean problemas de carácter epistemológico, metodológico y teórico. Se apunta la posibilidad de un ámbito autónomo de investigación en la enseñanza de la geografía y la historia. La investigación en didáctica de las ciencias sociales debe considerarse como un campo de investigación educativa, situado en la encrucijada de diversas disciplinas sociales entre las que están, por un lado, las que se ocupan tradicionalmente del aprendizaje y la enseñanza y, por otro, las que constituyen la base de los conocimientos que se pretenden enseñar. Palabras clave. Epistemología, historia, geografía, metodología, investigación, ciencias sociales. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/195886 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182854 La percepció dels canvis espacials. El cas de Sant Cugat del Vallès Busquets Fàbregas, Jaume L'estudi de la percepció dels canvis espacials des de finals del segle passat fins el present en el municipi de Sant Cugat del Valles ha permes la reconstrucció de l'evolució del seu paisatge entts com a lloc viscut. Per a aquest estudi hom va emprar el mttode de l'entrevista personal, al qual es dedica la primera part de l'article. Després de sintetitzar els trets més significatius de l'evolució del paisatge de Sant Cugat, s'exposa de quina manera han percebut els seus habitants els successius canvis del paisatge. L'analisi d'aquestes percepcions permet establir la hipbtesi que els estudis que tracten els lligams de les persones amb el seu entorn han de tenir en compte la dimensió social dels individus; altrament les causes profundes de les actituds envers l'entorn no poden ser explicades satisfactoriament. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182854 http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182853 La geografia a la part troncal en el futur cicle de l'escola secundària obligatòria a Catalunya Freixenet, Dolors; Ribas i Nolla, Isabel; Trepat, Cristòfol-A., 1947- Aquest article recull quines han estat les línies mestres en I'elaboració del currículum de geografia per a l'etapa 12-16 anys de I'ensenyament obligatori a Catalunya i la relació entre els conceptes, els procediments i les actituds dissenyats i els objectius generals del cicle. S'hi fa també una reflexió sobre les aportacions de la geografia al currículum de I'etapa i sobre la formació del professorat que I'ha d'impartir. http://www.recercat.cat:80/handle/2072/182853